Qui a gerro mata, a gerro mor

No sabia que fos una pràctica habitual matar a cops de gerro, però això es desprèn d'aquesta dita. Efectivament, en alguns països llatinoamericans diuen "Quien a gerro mata, a gerro muere", amb gerro pronunciat en català, tot i que a l'Argentina ensordeixen la 'g' i diuen "Quien a xerro mata, a xerro muere".

No, no, no es tracta que es fotin cops de gerro. L'explicació la trobem en la 'i' semiconsonant tant abundant en castellà per la gran quantitat de diftongs 'ie'.

El diftong creixent 'ie', en castellà, és la conseqüència del pas que van experimentar les antigues 'e' obertes en transformar-se en 'ie'. 

La combinació de la 'i' semiconsonant i la vocal 'e' té una gran inestabilitat, ja que la 'i' té tendència a esdevenir plenament una consonant, una 'j'. Si bé aquest procés no es dóna amb facilitat en tots els contextos (no seria el cas de 'pienso', o de 'tierra') sí que es fa més evident en casos com els de 'hierro', 'hierba'...