Malgrat que hem anat dient que per als catalans orientals aquest és un tema fàcil de l'anglès, hi ha una petita dificultat:
Com que l'accent sol ser invers en anglès respecte al català (mots aguts en la nostra llengua que són esdrúixols en anglès), és precisament en els mots més similars on podem cometre l'error de neutralitzar malament:
En anglès, a banda de feelings, també tenen sentiments. Tal com sona, sentiments. I és clar, en anglès canviem l'accent i diem sèntiment. Aleshores deixem de neutralitzar la primera 'e', però pensem que en conseqüència hem de neutralitzar l'última?
La pronúncia serà sĕn'tə-mənt, on veiem que també neutralitzen la 'i'.
Erròniament, molts tendim a pronunciar aquest mot sĕn'timent, com si canviant l'accent ja fos suficient. La reflexió és doble:
a) Sovint experimentem més dificultat per pronunciar correctament les paraules que de la mateixa arrel llatina, perquè la seva similitud fa que la manera com la pronunciem en la nostra llengua hi interfereixi;
b) La regla de la neutralització, malgrat que anglès no és regular com en català, ens ajuda en l'anglès però l'hem d'aplicar d'acord amb la seva accentuació!
Encara que aigueta sigui una pronúncia no normativa (cal dir aigüeta), que el verb sentar sigui un castellanisme (per seure) i que Tònio sigui un altre castellanisme (per Toni o Anton), podeu provar a dir seguits aquests tres mots:
Aigueta · senta-me'n · Tònio
O senzillament digueu "assenta-me'n tu!", amb el verb assentar, que sí que és normatiu, i ja estareu dient precisament: a sentiment too! (un sentiment també)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada