Cleptxehidres!

Llegint el llibre "Historia de la ciencia" que vaig guanyar fent una (t)rucada a Catalunya Ràdio, m'he assabentat de què és una clepsidra.

Per cert, he dit (t)rucada perquè la pregunta no tenia gaire mèrit, ja que sols s'havia de fer una operació matemàtica, que altres no van encertar a fer bé prèviament.

La clepsidra és un instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l'aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d'un petit orifici. Vaja, un gota a gota que serveix de rellotge!

Si ara en parlo, però, és per a referir-me a la seva pronúncia i la seva etimologia.

L'etimologia és interessant perquè vol dir lladre d'aigua: de cleptos i d'hidra. No sé com es diu somni en grec (suposo que oniros o elpis), però fa unes hores el Madrid ha estat un clepsomnis! (o clepsoniros o clepselpis).

Anem ara a la pronúncia. Si dic clepsidra, amb 's' sorda, en sona a sidra, com si es tractés d'un lladre d'aquest beuratge alcohòlic de pomes. Si és un mot compost, tocaria sonoritzar la 's' de manera que sonés com *clepzidra. Així em sona més correcte, i remarca la -idra. Però no seria gramatical en català, ja que solament els casos d'enfonsar o endinsar permeten excepcionalment que aquesta 's' precedida de consonant sigui sonora. Doncs, jo crec que clepsidra mereix el mateix tracte excepcional.

M'agradaria construir-me una clepsidra a casa sense ser acusat de lladre de sidra!


Seguint amb la conya dels cleptosomnis, el que segur que ens van robar ahir és el cava. O l'aigua de València. Són uns cleptxehidres, de clept + xe + hidra, o sigui lladres de l'aigua de València amb què havíem de celebrar la Copa.