Això facilita enormement l'escriptura d'aquest so ja que la distinció s / ss és comuna a totes aquestes llengües, i especialment a una llengua global com l'anglesa. Vegem-ho en aquests exemples anglès / català:
abcissa / abcissa
abyssal / abissal
accessible
admissible
aggression / agressió
assassins
assault / assalt
assay / assaig
assertion / asserció
fossil / fòssil
mission / missió
pression / pressió
vision / visió
basal
basic / bàsic
basalt
nasal
quasar / quàsar
I atenció perquè no solament ajuda a millorar l'anglès sinó també la nostra pròpia llengua, ja que sovint algunes sordes tendeixen a sonoritzar-se per pronúncia vulgar (*abcisa, agresió, misió) o algunes a ensordir-se per castellanisme (*bassal, bassalt, nassal, quàssar).
En l'aprenentatge de l'anglès va molt bé tenir una consciència clara de quin és el so ja que a final de paraula en català sols hi mantenim una 's' però en anglès hi mantenen la diferència com ara a:
foss (que vol dir fossat)
acess (accés, plural accessos)
En aquest sentit, trobo a falta una cosa:
- Oi que hi ha llistes per als estudiants de català que mostren aquelles paraules en què català i castellà mostren discrepàncies, per exemple en l'escriptura de a / e (afeminado / efeminat)?
- Doncs, en una època en què l'anglès és la llengua global de referència, per què encara no hi ha llistes que facilitin als estudiants de totes dues llengües identificar les excepcions que trenquen la regla?
Poso un exemple: design / disseny. L'existència de parelles com aquesta poden afavorir l'errada en una o altra llengua. En aquest cas, a més, és habitual que els mateixos catalans sonoritzem en català (diseny) i que ensordim o vacil·lem en anglès (dessign). Tenir-les identificades facilita recordar que es tracta d'excepcions.
design / disseny
adress / adreça
ambassador / ambaixador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada