Aixins, nantros solsament ens en enfotem dugues vegades

Fa uns mesos vam parlar d'un mot vulgar anglès, thusly, on s'havia afegit el "-ly" que serveix per a fer adverbis a un mot, thus, que ja ho era. Vam dir que era com si en català diguéssim aiximent per a dir així: Nantros ho diem aixins, and you thusly

Ara m'adono que en català tenim un mot vulgar que segueix el mateix patró: solsament.

A solsament hem afegit el '-ment' que serveix per a fer adverbis a un mot, 'sols', que ja és un adverbi. Podem dir 'sols' o 'solament' però no 'solsament'. I mira que solsament era un mot usat, i amb una s sonora ben maca!

En totes les llengües tenen els mots col·loquials. En català sembla que els proscrivim, fruit de la necessitat de normalitzar la llengua. De fet, la normalització també demana tenir un corpus de mots col·loquials i àdhuc inacceptables normativament, però que permeten tenir registres de carrer, ja sigui per a una obra literària realista, per a una pel·lícula, per a la ràdio desenfadada, o per als acudits...

Solsament, enfotre-se'n, dugues, o nantros, formen part d'aquest registre que no hem de deixar perdre en mans d'una estandarització necessària però que no ha d'aplicar-se en termes absoluts. I això sense parlar de les variants locals!