Et veig molt esparverat!

Esparverar és un verb excepcional per la seva capacitat de descriure una situació de gran por. Es refereix a la gran por causada per la imminència d'un perill.

El que a molts parlants els pot passar desapercebut és que el verb prové directament del nom d'una au, l'esparver. I és que la presència de l'esparver esvera i esfereeix els rosegadors, l'aviram o altres aus. 

I el significat, lògicament, s'ha anat ampliant, per exemple a la por del bestiar davant la presència del llop. I també aplicat a les persones i sense que la por vingui causar per cap esparver, sinó per una de les moltes causes que ens provoquen estrès. 

Ni en anglès ni en castellà fan aquesta metàfora. Però mentre que de l'esparver en castellà en diuen d'una forma molt diferent, gabilán, en anglès se'n diu d'una forma que ens hauria de resultar familiar: sparrow (spăr'ō). 

Esparver i sparrow comparteixen la mateixa arrel, el germànic sparwâri, l'ancestre comú del nom d'au, que en català hem convingut a considerar que és apte per a expressar la por en moviment!

Per cert que en català també hem fet el mateix procés amb una altra au, de la qual parlàvem fa ben poc: l'astor, que es deixa ben astorats, i en aquest cas sí: astonished!