Però la millor traducció de l'adjectiu astonished, si ens fixem en l'etimologia, seria atònit. Atònit no ve de manca de to, tot i que quan ens quedem atònits potser sembla que ens falti to... Atònit es relaciona amb el verb llatí tŏnāre, que volia dir tronar:
Atònit: del llatí attonĭtus, -a, -um (ferit del llamp, estabornit), participi de attonare (llampferir), der. detonare 'tronar', tot i que el verb attonare es va crear probablement damunt de attonĭtus.
Astonish: To fill with sudden wonder or amazement: Alteration of Middle English astonen, from Old French estoner, from Vulgar Latin *extonāre : Latin ex-, ex- + Latin tonāre, to thunder.
Ja haureu vist, doncs, que astonish no està etimològicament relacionat amb astorar, tot i que vulguin dir el mateix. Sí que hi ha una relació, però. La sorpresa ve en tots dos casos per raons naturals: els trons o uns ocellots que ens fan por, els astors: del llatí vulgar acceptor, -ōris, modificació del llatí clàssic accĭpĭter, íd., on influí el verb accipĕre 'rebre, agafar', d'on el mot significaria 'el qui agafa', essent l'astor un ocell rapinyaire
Nota: tronar ve de tŏnāre, però com s'explica aquesta 'r' que hi ha aparegut? de tŏnāre, amb influx del ll. vg. tronĭtus, metàtesi del ll. cl. tonĭtrus, pel que fa a la primera -r-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada