Pàgines

24.6.11

La dinastia que peta

Ahir parlàvem de les traques de xinos i avui direm que la cosa està que peta! Coets i festa per tot arreu.

Quan vam estudiar la història dels països veïns, em va sorprendre que, a França, la dinastia que peta -de fet es deia Capeta o, en rigor, Capet- hagués aconseguit aguantar tants anys sense fer el pet. Bé, en certa manera fins que els van guillotinar. Però una branca de la família encara disposen de trona. Vull dir que la cosa està que trona, però encara tenen el tron reial a les Espanyes.

La Dinastia Capet seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins el 1328. A partir d'aquella data, amb la interrupció de la Revolució Francesa, i fins el 1830 van regnar les branques menors de la Dinastia: Valois, Borbó. El nom de la Dinastia apareix gràcies al sobrenom del primer rei francès, Hug I de França o Hug Capet. Aquest sobrenom serà l'origen de la Dinastia Capet o Maison de France (Casal de França), una dinastia que regnarà ininterrompudament fins el 1792.

Ara faré políticoficció: imaginem que els Borbons espanyols morin sense descendència i que algun personatge reclami drets hereditaris simultàniament per a França i Espanya, i fruit de la crisi que vivim aconseguís el seu propòsit. Ara imaginem que unifiqués els dos regnes en un de sol. I tot seguit que proclamés la llengua francesa i el model administratiu francès com el vàlid per a tot el nou regne complet. Es podria sotmetre a referèndum democràtic i, com que els francesos són més, guanyarien. Aleshores les altres llengües com la castellana passarien a ser de domini familiar o amb un cert marge en àmbits locals, però els plens municipals, per exemple, s'haurien de celebrar en francès, com a llengua comuna del regne. Em pregunto si els castellans acceptarien democràticament la nova situació o es convertirien en uns fervorosos nacionalistes que reclamarien els seus drets de manera insolidària amb el conjunt de regne. M'apunto a la futura dinastia Capeta francohispànica! Almenys facilitaria que els castellans haguessin de reflexionar sobre què és democràtic i què no, què és el respecte a les nacions, i que implica sentir-se ciutadans de segona dins un estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada