El marketplace no és el mercat de Calaf

Avui s'ha presentat el primer Marketplace de Catalunya, un espai de trobada entre empreses i entitats sense ànim de lucre.

En aquest món actual, on la informació flueix per tot arreu, de vegades calen espais presencials on poder articular els intercanvis. La virtualitat no aporta els elements personals i de confiança que ens pot donar el cara a cara. Avui mateix també llegeixo que a Madrid neix un altre marketplace, tot i que amb un tema força diferent:

Nace la primera feria para adoptar cachorros de perro. La asociación Ladridos Vagabundos ha convocado, en colaboración con una clínica veterinaria, la I Feria de Adopciones de Cachorros de Perro, 'Adóptame 2011'.

Però què és un marketplace?

Marketplace és un mot anglès pronunciat mär'kĭt-plās' que no vol dir altra cosa que mercat però en el sentit físic i especialment quan es refereix a un mercat públic. A casa tota la vida n'havíem dit "anar a plaça". I quan volíem remarcar-ho també dèiem vaig a la "plaça del mercat", però no en sentit que anomenaríem una altra plaça perquè de fet anar a plaça o a la plaça del mercat volia dir anar a dins d'un equipament municipal que no era cap plaça. La plaça del mercat era exactament el marketplace, el que nosaltres ara en diem, ras i curt, mercat.

El problema és que el mot mercat és polisèmic i tant vol dir el mercat en sentit abstracte com el "mercat municipal", l'equipament. I lògicament, fer servir el mot mercat, encara que sigui en el sentit de la infraestructura, tendeix a arrossegar connotacions negatives. O, en tot cas, no adequades per a un esdeveniment com el que ens ocupa. En canvi el marketplace, el lloc del mercat, o la plaça del mercat, té una connotació neutra. És l'espai on tot és possible, on el diàleg pot obrir totes les portes.

En anglès, vol dir "An open area or square in a town where a public market or sale is set up", tot i que també ho fan servir en el sentit més abstracte (the world of business and commerce). Però el sentit abstracte no solament és dins el món econòmic o comercial sinó que també es fa servir dins contextos culturals, acadèmics o socials: A situation or place in which values, opinions, and ideas are put forward for debate or recognition: a marketplace for new ideas; the literary marketplace.

Fins i tot en el sentit més físic, els mercats avui tenen un sentit positiu, especialment a Catalunya on s'han modernitzat molt (hi ha certs mercats històrics per Europa que noten massa el pes dels anys). Els mercats públics són llocs interessants on fer la compra perquè hi trobes producte fresc, de proximitat, de la terra, i sovint també esdevenen un punt de centralitat urbana, un punt de trobada, de vertebració dels barris.

En anglès defineixen el "public market" com: markets in public spaces, where independent merchants can sell their products to the public. Typical products sold at public markets include fresh produce and baked goods, locally raised meats and dairy products, and various other food items and handcrafted goods. Public markets often emphasize foods, clothing, and artisanal products reflective of the ethnicities in their respective regions. They can also serve as popular venues for public events and busking. Public markets are distinct from farmers' markets in that they often feature imported goods.

Però aleshores per què no en català?

Efectivament en la nostra llengua tenim recursos suficients i equivalents. Però ens afecta la globalització: arreu d'Europa, aquests esdeveniments es van coneixent amb el nom en la seva versió anglesa. Donat que és una activitat complexa i difícil d'explicar, fer servir l'expressió anglesa fa entendre que no parlem d'un experiment local sinó d'una iniciativa ja testejada internacionalment. Quan l'aventura és proposada per una entitat no lucrativa i adreçada al món empresarial, aquesta prevenció permet jugar sobre segur, passar pels més moderns, connectats, avançats, pels més in o a la page, que es deia abans.

Si en diguéssim "La Plaça" o "El Mercat" caldria un esforç extra per a explicar de què parlem, que ja prou difícil és. No podem negar que fer servir una paraula corrent de la llengua pròpia com a marca no funciona, mentre que una paraula vulgar en una altra llengua sí que pot funcionar com a marca. El problema és que sempre fem ús de l'anglès i que els anglesos en canvi sembla que no tinguin aquest mateix problema i no els cal fer ús d'altres llengües!

El Marketplace serà molt diferent del Mercat de Calaf

En català es fa servir l'expressió "semblar el mercat de Calaf" per a descriure una situació de desordre, desorganització i desacord. Joan Amades (1890-1959) ho explica bé:

La ciutat de Calaf està situada en un planell extraordinàriament fred. Tan fred és, que un dia que se celebrava un dels seus importants mercats s'arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot. Tot esforç per fer-se sentir era inútil. Ben entrat ja el matí, eixí una ullada de sol que desgelà les paraules, i tot d'una se sentiren totes les que havien pronunciat durant les cinc hores anteriors. El brogit i guirigall que va armar-se fou cosa grossa; ningú no entenia res, i tothom fugí eixordat enmig del major desordre i abandonà el mercat i els mercadatges.

Malament rai si el Marketplace s'assemblés un bri al Mercat de Calaf! De fet, no solament ha de ser un lloc de diàleg i intercanvi, sinó que pretén projectar una idea-força al voltant de les col·laboracions, els partenariats i les aliances entre empreses i entitats. Potser és per això que aquest esdeveniment no s'ha organitzat a Calaf sinó a les Drassanes Reials de Barcelona, un indret carregat de potencial.

Fa uns quants segles, d’aquestes drassanes sortien els vaixells que van dominar la Mediterrània, fins al punt que al segle XIII es deia que cap peix gosaria alçar-se sobre el mar si no porta les quatre barres gravades. Va ser la construcció d’un model basat en el confederalisme i les relacions comercials. El dia 11-11-11 sortirà d’aquest mateix espai una idea que vol colonitzar el teixit associatiu, el món empresarial i les agències públiques: les aliances entre sectors han de ser la insígnia del nou temps, un model basat en relacions lliures orientades a la creació de valor per a totes les parts i, finalment, per a la societat.

En tot cas, diguem que mercat prové del llatí mercātus, -us, derivat del verb mercari (comprar, fer comerç) i que plaça prové del llatí vulgar *plattea, del llatí clàssic platea (carrer ample; plaça), i aquest, del grec plateĩa (carrer ample), adjectiu femení de platýs (ample). Aquest 'carrer ample', en les nostres llengües (català, castellà, francès...) ha passat a voler dir plaça mentre que en anglès se n'ha anat cap al més genèric lloc, mentre que la plaça l'han anomenada amb un altre mot d'origen llatí, square, com si diguéssim escaire (o espai escairat). [vegeu la reflexió Que tenim cap mot comú amb square?]