Pàgines

29.7.11

El sutge 'ensucia' més que no embruta

O almenys etimològicament, perquè sutge i sucio estan emparentats!

El sutge és la substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. L'origen del mot és preromà indoeuropeu, d'una base soudia, comuna al cèlt., baltoeslau i germ., pertanyent a una arrel seu- (degotar; humitejar amb brutícia).

Sucio ve del llatí sucidus, derivat de sucus (suc, saba) que inicialment sols volia dir humit. Com que s'aplicava a la llana tot just esquilada, encara no netejada, plena de suor animal i humida, i també a les persones massa suades, l'adjectiu va anar desplaçant el significat.

Per tant, sucio és parent de suc / jugo, suculent, succió,

I encara més... L'arrel seu- de la qual hem dit que es deriva va donar en germànic la paraula suppa (tros de pa moll de líquid) d'on procedeix la sopa i el sopar.

En portuguès, per dir que el carrer és brut diuen "A rua está suja". Sucia, suja, sutge, un mateix origen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada