Uruguai, capdavanters en l'agonia de la "elle" castellana

Es deia als anys 80....

-Quin és el país més humit del món?

-Els Estats Units d'Amèrica.

-Per què?

-Perquè el reguen (Reagan)!

I tot seguit...

-I quin és el país més àrid del món?

-L'Uruguai.

-Per què?

-Perquè té un paraiguai al damunt...

Aprofitant que l'Uruguai ha conquerit futbolísticament el continent americà, i no és cap novetat, direm que en aquest país és allà on juntament amb l'Argentina, les eles palatals esdevenen xeix. És a dir, no es conformen com ja fan a gairebé tot llatinoamèrica amb la llengua castellana que la "ll" ha esdevingut "y" sinó que aquesta "y" ja és "x", qui sap si passant per "j" (almenys teoricament): lluvia, yuvia, juvia, xuvia (o shuvia, en grafia anglesa).

Això de la "ll" ja es pot donar pràcticament per una agonia en castellà ja que sols aguanta en alguns llocs molt concrets. De fet, on més aguanta és on conviu amb el català (arreu dels països catalans), el basc, l'aimara o el quítxua. Els altres llocs on la llengua castellana és la pròpia del territori, ja solament són persones grans les que la fan servir.

Ara el dubte és saber si de manera general romandrà com a i semiconsonant o bé la pronúncia argentina i uruguaiana s'estendrà i la llengua castellana recuperarà el so perdut de la "x". Mira, finalment aprendrien a dir "la Caixa" i ja no haurien de dir "la Caisa".