En anglès, per dir els números de telèfon cal dir cada xifra per separat:
217455 two, one, seven, four, double-five
Doncs a mi aquí no m'hi trobaran. Jo diré vint-i-u, setanta-quatre, cincuanta-cinc, és a dir, twenty-one, seventy-four, fifty-five. Lògicament és més fàcil de recordar una sèrie de 3 números de dues xifres que no una tirallonga de sis números d'una xifra.
Per tant, PER RESPECTE, ho diré en desenes, agafant grups de dos números, i agrairé que també m'ho diguin així.
Estem en un món global i multicultural on tots hauríem de saber diferenciar el que són particularitats de la nostra llengua i allò que pot dificultar-ne la comprensió. Si jo estic fent una conferència en català davant un grup de persones que no dominen aquesta llengua no diré les hores amb la forma catalana sinó que faré servir la forma internacional: diré les quatre trenta i no dos quarts de cinc. Igualment un angloparlant ha de comprendre que està parlant amb gent que no tenen la seva llengua com a materna i, per tant, ha de fer l'esforç per un ús el més friendly possible.
English is not my language....
o
I'm an elder person...
o
I have a little free space in my brain...
...could you please tell me this phone number in a more friendly manner?
That is, three pairs of numbers instead of each one separately.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada