La patata del Lluís o el giny de la Txell

Mireu l'ocellet!!!

No em digueu que sou dels que accepteu que us facin dir patata quan us fan una fotografia? O potser dieu Lluís?  A veure, no sigueu ximples: de què representa que es tracta?

Normalment el que es pretén és quedar amb una cara simpàtica i els llavis somrient. La millor manera de NO aconseguir-ho és dient Lluís, sobretot si la foto es dispara en el moment que dius la 'u'. Et quedarà una cara de 'u', és a dir la boca petita i arrodonida. Vaja, la cara de 'pito', que es diria! Com és que la gent queda tan malament a les fotos? Reflexionem-hi, nois, reflexionem-hi!

Amb la patata podreu aconseguir que la boca us quedi oberta. Però per més que l'obriu no mostrareu ni simpatia ni cap mena d'alegria si no sou capaços de posar-hi un toc palatal (he dit palatal, de paladar, no patatal, de patata!):

Les vocals palatals són la 'e' i la 'i'. Són aquestes les que ens faran que estirem els llavis. Comproveu la diferència entre la 'u', que ens fa arrodonir els llavis, mentre que la 'i' ens els estira.

Les consonants palatals són la x, tx, j, tj, ll, ny. En català en tenim més que en castellà (que no té x, j, ni tj) o que l'anglès (que no té ll ni ny).

El català pot ser, doncs, una llengua molt propícia a fer cares fotogèniques. Sols hem de fotre la patata a la boca del Lluís i trobar els mots idonis. Amb un altre consell: que tinguin una sola síl·laba per evitar que la foto es dispari quan estàs tancant la boca entre una vocal i l'altra... És que això és una ciència: ja no es pot anar només amb la tècnica del pajarito!

Us proposo dos mots:

• Giny deu ser la paraula que ens farà estirar més els llavis: una 'i' envoltada de dues consonants palatals.
• Txell també és molt palatal, i la 'e', més oberta que la 'i', ens farà obrir més la boca. 

Trieu entre un 'giny' més mesurat i un 'txell' més deixat anar!

Per cert, unes notes etimològiques:

• Un giny és una màquina o artefacte (especialment i espacialment és el vehicle dissenyat per a operar en un vol espacial controlat, amb tripulació o sense). Amb el desenvolupament de la informàtica, també ha passat a voler dir cadascuna de les petites aplicacions que es fan servir com a complement en pàgines web o en blocs (en anglès widgets). En un sentit més general, és el mitjà que hom s'enginya per tal d'aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació. Giny té la mateixa etimologia que enginy (l'esperit d'invenció, habilitat...) o enginyer. Giny prové del llatí genius, ‘divinitat que vetllava per cada persona i en compartia el destí; personalitat’, i en català ha evolucionat semànticament cap als sentits d’habilitat (l'enginy) i de màquina.
• Txell és el diminutiu de l'antropònim Meritxell, que alhora és el poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra).
• El widget (wĭj'ĭt) es creu que pot venir de windows gadget (găj'ĭt), mot aquest amb origen desconegut.

Aquest apunt és una proposta. Ha quedat clar? Una proposta. Espero que sigueu molts els que prengueu una opció entre giny i txell. O totes dues alhora: el giny de la Txell!

Per cert: algú sap com ho diuen els anglesos? I en altres llengües?

La Tafanera: http://latafanera.cat/historia/patata-del-lluis-giny-de-txell

PD: Novetat: la paraula catalana 'guinyar' (fer l'ullet, parpellejar), documentada al s.XV i d'origen incert, probablement provingui segons els experts d'un radical giny- de creació expressiva. Si es demostrés la veracitat d'aquesta hipòtesi resultaria que per a fer un gest simpàtic amb la cara, que normalment sol comportar l'estirament dels llavis, la creació expressiva ja partia de giny!!!