¿Como ir de Repente a Kagar?

A ver si nos culturizamos un poco...


Para el Conocimiento Universal y aprendizaje Cotidiano:

Verídico, está en Alemania, cerca de Hannover ...

No, si ya decía yo...viajar ilustra
Y OJO, porque si te pasás, está Kagarsee!!!

Nota: avui dia, per mitjà del Google Maps (maps.google.cat), és fàcil trobar topònims com ara:

Boig Road (Escòcia)

Tita Street (Nova Orleans)

Polles Road (Lawrence, PA)

No em toquis el colòn!

En certa ocasió, Carod-Rovira va fer unes declaracions a Madrid:

Catalunya está chocando contra un mudo!

¿Se refiere a que el gobierno se hace el sordo?

No, no! Que topamos contra un mudo, o sea una paded!

¿Se lo depito o ya lo compdende?

Un altre (avui, ració doble d'acudit):

Un senyor va a visitar-se al metge perquè no sap què li passa i el doctor el fa despullar:

Doctor: ¿Qué padezco?

Hombre, ¡com tanto pelo padece un ozito!

Ara que s'acosten unes eleccions de les quals tu, Barcelona, potser trias un nou batlle, ens trobarem amb les brometes sobre les personalitats de primera línia de responsabilitat pública que tenen una pronúncia afectada.

Tant hi ha personatges que entren en una acumulació d'idees i mots condensats que se sobreposen i en dificulten la comprensió (Pujol) com qui mancances en el domini de la llengua (Montilla), com qui ensordeix allò que toca, o millor dit, que pronuncia (Saura), com al qui se li resisteixen les erres (Cadot Dovida!), com qui -tot alhora- ensordeix i no l'erra (Trias).

Segur que un cert esforç per part seva seria d'agrair, en tant que persones qualificades i personatges públics. La millora de la seva pronúncia també seria una manera de mostrar la seva autoexigència. Però és clar que amb bona voluntat no n'hi ha prou i que, sovint, ni amb els millors logopedes es pot recuperar una incapacitat de vibrar les erres!

Ara bé, prefereixo cent mil cops abans un polític que no em faci vibrar les erres que un que no em faci vibrar amb les idees. Crec que podem perdonar una mala pronúncia si hi ha esforç de millora i, sobretot, si es diuen coses coherents i interessants!

I hi ha coses pitjors. En diré dues:

1. Fer un balboa
2. Fer un colón

"Fer un balboa" és una expressió que fem servir alguns per a referir-nos a la manera de parlar quan per raons d'estat etílic (també pot ser per fred) no podem vocalitzar bé i, entre altres característiques, convertim les sordes en sonores. Recordo un alcalde (no diré qui però encara té el càrrec i el seu comportament és prou conegut dels conciutadans)  parlant en estat etílic en un acte públic. El seu discurs era una successió de balboas.

"Fer un colón" és la manera com se m'ocorre batejar la característica que tenen alguns barcelonins de dir algunes paraules necessàries per moure't per la ciutat comtal. Em refereixo a la manera de dir Balmes i Pedralbes sense neutralitzar la 'e' del plural (són els mateixos que van a la platja de BlanEs!). Però sobretot em fa posar molt nerviós quan són alcaldes i parlen d'anar a Colón, enlloc de Colom. Tant Maragall com Hereu ho fan, però cap com el Clos m'alterava tant la manera com deia Colòn! No només em sona pikho i acastellanat, sinó inculte, vulgar i inconscient. A més, fixeu-vos que fan un Colòn amb 'o' oberta, que encara fa més ràbia!

No em toquis els environs!

Cogito ergo sum?

Pienso luego alfalfa (No Descartes)

Començo amb aquest acudit de la Montseta per a comentar un cas de divertida manca de qualitat lingüística.

He entrat al web de Construccions Rubau-Tarrés, una empresa que avui s'ha vist esquitxada juntament amb GISA per un presumpte cas de corrupció. Aquesta empresa és de Verges, però des del punt de vista de la seva reputació avui s'ha deslocalitzat (presumptament!) i ara s'ubica a Taques.

Però si la trec en aquest bloc és per a fer un "retallar i enganxar" d'aquest fragment:

Els nostres principals clients són: Ajuntaments, Diputació de Girona, Consells Comarcals, Departament de Política Territo-rial de la Generalitat de Catalunya, Ports de la Generalitat , Ministeri de Mitjà Ambiento, Ministeri de Foment, AENA, Juntes de Com-pensació, Clubs Nàutics, etc...


Molt sovint hem de llegir mostres de mala qualitat en la distinció en català entre medi i mitjà. Però aquest cas del Ministeri de Medi Ambient transformat en Ministeri de Mitjà Ambiento és tota una perla. A la versió en castellà hi posen Ministerio de Medio Ambientes (en plural). La versió en anglès també conté la perla: The Ministry of the Environment Mitjà Ambiento. L'única versió que s'aguanta dreta (i per tant sostenible!) és la francesa: Ministère de l’Environnement.

Ai... Com podria dir un ecologista, no em toquis els environs!

Als catalans, ens han tremolat els peus

No em refereixo a les nostres febleses polítiques i a la manca de coratge per reivindicar els drets nacionals... Parlo de física pura!

Els nostres peus, o millor dit, els nostres antípodes, han tremolat. El greu terratrèmol que afectat Nova Zelanda i especialment la ciutat de Christchurch ha fet que m'interessés per aquest topònim. I he descobert que el moviment tel·lúric ha afectat justament allà on viuen els éssers humans, els arbres i els ocells més llunyans respecte de Catalunya. L'escorça terrestre que ha tremolat és la més distant de Catalunya. 

Com es diu vulgarment, si féssim un pou a sense fi, travessant la Terra, per l'altra banda sortiríem als antípodes, que en aquest cas seria Nova Zelanda. Ens interessa una dada curiosa:

El 1984 es va organitzar un viatge des de Catalunya per anar a Christchurch a posar una placa indicant en anglès, català i castellà que es troba als antípodes de Catalunya: «si des d’aquest lloc atraveséssim a terra, sortiríem a Catalunya» Anunci al diari La Vanguardia.

És curiós pensar que si des de Nova Zelanda (els nostres antípodes) ens retornen un pou cap a nosaltres però es desvien tot just un parell de graus, poden aparèixer just als nostres antípodes. I és que la paraula antípoda té un doble significat que pot fer que siguis veí dels teus antípodes:

• 2 pl Part de la Terra situada a l'altre extrem del mateix diàmetre. Nova Zelanda es troba als antípodes de Catalunya. 
• 3 estar als antípodes fig Pensar o actuar d'una manera totalment oposada a la d'un altre. 

D'altra banda, el nom de Christchurch ens fa pensar en reflexions que hem fet en alguna ocasió sobre el llenguatge inclusiu. Podeu llegir aquests dos articles:

• Un poble canvia de nom / Un pueblo cambia de nombre
• Dir-se Matamoros

Podríem reflexionar sobre la conveniència de crear nous topònims amb un contingut tan marcadament confessional en una societat global. Christchurch es va fundar al 1850 (encara no vivien en una societat global, certament) però amb una voluntat explícita sota una política programada de colonització organitzada per la Canterbury Association, formada per membres del Christ Church College de la Universitat d'Oxford (d'aquí el nom de la ciutat) i patrocinada per l'Arquebisbe de Canterbury. L'associació tenia l'utòpic objectiu de crear una nova Jerusalem a Nova Zelanda, una comunitat anglicana de classe mitjana en la qual la moral victoriana pogués prosperar. El seu nom maorí és Otautahi, que ve del cacic maorí Tautahi, líder d'una població situada a la vora del riu Avon en el segle XIX.

Els establiments xinesos...

Extret de http://www.etfelicitofill.cat/post/3482230482

Ironman, l'home de ferro (o l'home de la planxa)

Per als catalans, la combinació vocal + r + n no suposa cap dificultat. Ni que sigui encara seguida d'una s (-rns): podem dir carns, hiverns, forns. Fins i tot podem afegir un altre so consonàntic tot seguit i no hi trobem problema: foRNS De pa. O un dígraf consonàntic, de manera que pronunciem 5 consonants seguides sense cap vocal: foRNS TRàgics.

Per tant, tampoc hauríem de tenir cap dificultat per a pronunciar ferro en anglès: iron, pronunciat ī'ərn. El problema, en tot cas, ve de la discrepància entre la grafia i la pronúncia. Fixeu-vos que (de manera gens previsible!) es diu ī'ərn, és a dir com si diguéssim àiarn (amb l'erra anglesa).

Tenint en compte que iron també vol dir planxa, compte que no feu la planxa dient airon o airən.

PD: si sou de l'ambient, vull dir ambientalistes, cal que sapigueu que la planxa (iron) que hi ha dins environmental es pot pronunciar de les dues maneres: ĕn-vī'rən-mənt, -vī'ərn-

De fet, ho farem fàcil

Fàcil i difícil són paraules molt usades. Tant que és possible que no siguem conscients de l'evidència de la seva etimologia i del seu parentiu.

Fàcil, del facile llatí, és un adjectiu derivat del verb facere, fer. Avui dia, també usant un cultisme potser diríem factible, tot i que el significat no és el mateix. Factible vol dir que es pot fer, encara que no sigui fàcil.

I quina hauria de ser la paraula per dir el contrari de fàcil. Doncs, lògicament di-fàcil. I la lògica evolutiva, ja dins del mateix llatí, va portar al tancament de la segona vocal, igual que un in-barbe és un imberbe. Avui potser faríem infàcil, o afàcil, o contrafàcil...

En anglès no tenen fàcil ni difícil. Bé, sí que els tenen però com a cultismes: facile (făs'əl) i difficile. Però prefereixen easy i un altre mot llatí com difficult (també de la mateixa arrel familiar!). Curiosament tenen mots derivats com facilities.

Tot plegat ve del verb facere, fer. En anglès, per dir fer, tenen el do, que com es veu, no deu tenir res a veure amb el facere... Doncs anem errats!

L'arrel llatina del fer o fàcil o factible prové d'un origen indo-europeu en el qual es creua amb el do, per estrany que pugui semblar: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, deed, factory, fashion, face, rectify, defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.

I és que si fins i tot el nostre fer i l'anglès do són cosins llunyans vol dir que certament tot està interrelacionat!

Fa uns dies parlàvem (Deeds, not words) de "in fact" i "indeed" com a dos sinònims en anglès per a dir "de fet". Doncs, de fet, resulta que totes dues paraules provenen de la mateixa arrel indo-europea.

De hecho, lo haremos fácil

Fácil y difícil son palabras muy usadas. Tanto que es posible que no seamos conscientes de la evidencia de su etimología y de su parentesco.

Fácil, del facile latín, es un adjetivo derivado del verbo facere, hacer. Hoy en día, también usando un cultismo quizás diríamos factible, aunque el significado no es el mismo. Factible quiere decir que se puede hacer, aunque no sea fácil.

Y cuál debería ser la palabra para decir lo contrario de fácil. Pues, lógicamente di-fácil . Y la lógica evolutiva, ya dentro del mismo latín, llevó al cierre de la segunda vocal, al igual que un in-barbe es un imberbe. Hoy quizá haríamos infácil, o afácil, o contrafácil...

En inglés no tienen fácil ni difícil. Bueno, sí que los tienen pero como cultismos: facile (făs'əl) y difficile. Pero prefieren easy y otro palabra latina como difficult (también de la misma raíz familiar!). Curiosamente tienen palabras derivadas como facilities .

Todo ello viene del verbo facere, hacer. En inglés, para decir hacer, tienen el do, que como se ve, no debe tener nada que ver con el facere... Pues vamos equivocados!

La raíz latina del hacer o fácil o factible proviene de un origen indo-europeo que se cruza con el do, por extraño que pueda parecer: Ultimately from Indo-European root dhe- (to set or put) which is also the source of do, Deed, factory, fashion, face, rectify, Defeat, sacrifice, satisfy, and many other words.

Y es que, si incluso el hacer y el do son primos lejanos, quiere decir que ciertamente todo está interrelacionado!

Hace unos días hablaba en mi blog de "in fact" y "indeed"  (Deeds, not words)  como dos sinónimos en inglés para decir "de hecho". Pues, de hecho, resulta que ambas palabras provienen de la misma raíz indo-europea.