Les coses dures duren

Acabo d'adonar-me que el verb durar prové de dur. Em sorprenc a mi mateix pensant com pot ser que mai no m'hagués fixat en una relació tan òbvia!

Durar vol dir, segons el diccionari, tres coses, semànticament molt semblants. La primera d'elles és la que conserva el sentit etimològic més intacte, ja que un objecte dur té millors condicions per durar:

1. Continuar existint, resistir les causes de destrucció. Aquesta roba dura molt. Està molt malalt, però ja veureu el temps que durarà, encara! 
2. Allargar, prolongar-se en el temps. Sí que us dura, el pa! Tenim pocs diners i els hem de fer durar. L'espectacle dura tres hores. 
3. Romandre en una certa situació. Les minyones, en aquella casa, no duren gaire.

Observant aquesta relació és més fàcil entendre el significat del mot anglès endur (ĕn-dʊr' or ĕn-dyʊr'). Endur no vol dir endurir sinó durar. Endurir es diu harden o make hard. El significat d'endur és:

• v. tr. - Aguantar, resistir, suportar, patir. To carry on through, despite hardships; undergo: endure an Arctic winter. To bear with tolerance: "We seek the truth, and will endure the consequences" (Charles Seymour). 
• v. intr. - Continuar, perdurar, durar. To continue in existence; last: buildings that have endured for centuries. To suffer patiently without yielding.

Com es veum el segon sentit és el més etimològic, i equival al nostre durar. El sentit preferent que han desenvolupat és més figurat. I té un sentit sintàcticament capgirat que ens despista: quan es vol dir que "nosaltres perdurarem enfront l'hivern" fan una construcció que ve a dir que "nosaltres perdurarem l'hivern". En fer el verb transitiu, ens fan despistar. El seu perdurar funciona com un suportar: "nosaltres suportarem l'hivern".

Un sinònim

Aquesta dificultat pel canvi de transitivitat del verb ens despista molt en el canvi de llengua. Endur té un sinònim també força utilitzat: undergo, que prové de under (sota) i go (anar). Tant en semàntica com en composició es relaciona amb suportar, de sub (sota) i portar.

Origen de l'endur

L'etimologia d'endur: Middle English enduren, from Old French endurer, from Latin indūrāre, to make hard.

I com que les paraules van i venen, en català també tenim un derivat de l'anglès endur! Se us ocorre quin és? Una pista: penseu en el món de l'esport.

Enduro: m ESPORT Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada. Sobre l'origen del nom podem llegir a la viquipèdia:

Atès que aquest esport era conegut amb tants noms diferents, a finals dels anys 70 la FIM (Féderation Internationale de Motocyclisme) va decidir fixar-ne oficialment el nom a l'actual "Enduro", com a evolució de l'anglès Endurance ^[2], que a la vegada ve del llatí Endure ("suportar", "resistir").^[4]

A partir de 1980 els ISDT passaren doncs a anomenar-se ISDE, International Six Days Enduro. A la vegada, tots els països que mantenien denominacions divergents van adoptar definitivament aquest mot. Val a dir que abans d'aquesta oficialització del nom ja hi havia proves de motociclisme de fora de carretera que es coneixien com a Enduro sense tenir gaire a veure amb aquesta modalitat, com per exemple el cèlebre Enduro de Le Touquet que es corre per les platges de Normandia, i que no és més que una cursa de velocitat de llarg recorregut per la sorra com la Baja 1000 que recorre la Baixa Califòrnia.

A banda d'això, hi havia hagut també models de Tot Terreny els anys 70 que duien aquesta denominació, com ara les OSSA Enduro i Super Pioneer Enduro, o les Montesa Enduro H.^[1]

Nota final: dur en anglès és hard. Avui el hard forma part del nostre vocabulari (hardware...). Però des de molt abans de globalització ja teníem el hard entre nosaltres: estendard

I acabem amb l'acudit:

Sabeu quan dura la felicitat conjugal? 

Dura el que dura dura!