I és que com no ha de ser difícil recordar van si fins i tot en català hi ha qui pronuncia fregoneta, potser com si es tractés d'un vehicle de la neteja. La fregoneta potser seria una bona marca per a una empresa de neteja: us frego la casa i la deixo ben neta!
Però tornem a l'anglès perquè a aquesta furgona petita la van anomenar van. Per a aquells que tenim la tendència a fixar-nos en les marques és ben senzill, sols hem de pensar en la vanette, la coneguda furgoneta que crear Nissan. I si no sou de recordar marques, també podeu recórrer a l'etimologia de la paraula, la qual és senzillament un escurçament de caravan (kăr'ə-văn'), o sigui caravana!
I ara se'm bifurca la reflexió... (això de la improvisació té aquest problema). Goita, farem uns quants peranaracabants (en oriental, llegeixi's per'na'cabants):
- Primer peranaracabant: caravana prové del persa karwân o qayrawân (rècua de cavalleries, caravana), potser a través del francès caravane. Però en el sentit de remolc prové de l'anglès caravan, manllevat al francès caravane. O sigui que el mot ens ha arribat per dues bandes. Quines històries més llargues, curioses i bifurcades que tenen alguns mots! (perdó per enrotllar-nos com una persiana!)
- Segon peranaracabant: ja que hem parlat de cotxe/car i furgoneta/van, no podem deixar la col·lecció sense acabar. Tenim el camió: truck (pronunciat trac). Truck sembla una paraula típicament anglesa, però resulta que té origens llatins: [Short for TRUCKLE or from Latin trochus, iron hoop (from Greek trokhos, wheel).]. Aquí la mnemotècnica podria anar relacionada amb un cert sentit onomatopeic (sense relació etimològica): la pronúncia trac suggereix traginar o en castellà traqueteo, dues coses que fan els camions. I és que el so tr-, tra-, trans, implica moviment, traslladar.
- Tercer peranaracabant: ja que hi som, parlem també del car, tot i que aquesta tothom la sap. A banda que comprar un cotxe és car... hauria de ser evident que el car és germà del carro, i per tant també del carrer i la carretera. Per on va el tren? Per la via! Per on va el car? Pel carrer! Vegeu article sobre el carrer.
- (Derivada interior del tercer peranaracabant: no ho lligueu amb el Carrefour, encara que s'hi hagi d'anar en car o al marge que sigui car o barat, perquè no hi té res a veure, però això són patates d'una altra cruïlla que ja les cuinarem en un altre article)
- Quart peranaracabant: retornant a la vannete, trobo interessant la creació d'aquesta marca d'un model de vehicle, partint d'un mot anglès i afegint-li un sufix francès. Aquests híbrids, i més amb lexemes que tots plegats d'alguna manera compartim, donen lloc a marques que transmeten ràpidament una sensació semàntica, una proximitat, i que no pertanyen ben bé a cap llengua. Per cert, quin seria al vostre parer l'híbrid més ben aconseguit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada