[ca] Una selecció dels lemes, les frases i les pancartes sorgides de les protestes que es van iniciar el 15M, que més han cridat l'atenció als ciutadans:
1. "No som anti-sistema, el sistema és anti-nosaltres"
2. "Em sobra mes a final de sou"
3. "No hi ha pa per tant xoriço"
4. "On és l'esquerra? Al fons, de la dreta".
5. "Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir".
6. "Es lloga esclau econòmic"
7. "Es pot acampar per veure Justin Bieber però no per defensar els nostres drets"
8. "Error 404: Democràcia not found"
9. "Error de sistema. Reinicieu, si us plau"
10. "Això no és una qüestió d'esquerra contra dretes, és dels de baix contra els de dalt"
11. "Vivim en un país on llicenciats estan a l'atur, el president del nostre govern no sap anglès... i l'oposició tampoc"
12. "Els meus somnis no caben a les teves urnes"
13. "Polítics: som els vostres caps i us estem fent un ERO"
14. "Ens pixen i diuen que plou!"
15. "No falten els diners. Sobren lladres"
16. "¿Com us va per Espanya"? - Doncs no ens podem queixar. O sigui, que bé no? - No, que no ens podem queixar. "
17. "No és una crisi, és una estafa"
18. "No apaguis la televisió ... Podries pensar"
19. "Tinc una carrera i menjo mortadel·la!!"
20. "Mans enlaire, això és un contracte"
21. "Ni cara A ni cara B, volem canviar de disc"
22. "Rebels sense casa"
23. "Democràcia, m'agrades perquè estàs com absent"
24. "Nosaltres busquem raons, ells victòries"
25. "Quan els de baix es mouen, els de dalt trontollen"
[es] Una selección de los lemas, las frases y las pancartas surgidas de las protestas que se iniciaron el 15M, que más han llamado la atención a los ciudadanos:
1. "No somos anti-sistema, el sistema es anti-nosotros"
2. "Me sobra mes a final de sueldo"
3. "No hay pan para tanto chorizo"
4. "¿Dónde está la izquierda? al fondo, de la derecha".
5. "Si no nos dejáis soñar, no os dejaremos dormir".
6. "Se alquila esclavo económico"
7. "Se puede acampar para ver a Justin Bieber pero no para defender nuestros derechos"
8. "Error 404: Democracia not found"
9. "Error de sistema. Reinicie, por favor"
10. "Esto no es una cuestión de izquierda contra derechas, es de los de abajo contra los de arriba"
11. "Vivimos en un país donde licenciados están en paro, el presidente de nuestro gobierno no sabe inglés...y la oposición tampoco"
12. "Mis sueños no caben en tus urnas"
13. "Políticos: somos vuestros jefes y os estamos haciendo un ERE"
14. "Nos mean y dicen que llueve! "
15. "No falta el dinero. Sobran ladrones"
16. "¿Qué tal os va por España"?- Pues no nos podemos quejar. O sea, que bien ¿no?- no, que no nos podemos quejar."
17. "No es una crisis, es una estafa"
18. "No apagues la televisión... Podrías pensar"
19. "!!Tengo una carrera y como mortadela!!"
20. "Manos arriba, esto es un contrato"
21. "Ni cara A, ni cara B, queremos cambiar de disco"
22. "Rebeldes sin casa"
23. "Democracia, me gustas porque estás como ausente"
24. "Nosotros buscamos razones, ellos victorias"
25. "Cuando los de abajo se mueven, los de arriba se tambalean"
31.7.11
30.7.11
29.7.11
El sutge 'ensucia' més que no embruta
O almenys etimològicament, perquè sutge i sucio estan emparentats!
El sutge és la substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. L'origen del mot és preromà indoeuropeu, d'una base soudia, comuna al cèlt., baltoeslau i germ., pertanyent a una arrel seu- (degotar; humitejar amb brutícia).
Sucio ve del llatí sucidus, derivat de sucus (suc, saba) que inicialment sols volia dir humit. Com que s'aplicava a la llana tot just esquilada, encara no netejada, plena de suor animal i humida, i també a les persones massa suades, l'adjectiu va anar desplaçant el significat.
Per tant, sucio és parent de suc / jugo, suculent, succió,
I encara més... L'arrel seu- de la qual hem dit que es deriva va donar en germànic la paraula suppa (tros de pa moll de líquid) d'on procedeix la sopa i el sopar.
En portuguès, per dir que el carrer és brut diuen "A rua está suja". Sucia, suja, sutge, un mateix origen.
El sutge és la substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. L'origen del mot és preromà indoeuropeu, d'una base soudia, comuna al cèlt., baltoeslau i germ., pertanyent a una arrel seu- (degotar; humitejar amb brutícia).
Sucio ve del llatí sucidus, derivat de sucus (suc, saba) que inicialment sols volia dir humit. Com que s'aplicava a la llana tot just esquilada, encara no netejada, plena de suor animal i humida, i també a les persones massa suades, l'adjectiu va anar desplaçant el significat.
Per tant, sucio és parent de suc / jugo, suculent, succió,
I encara més... L'arrel seu- de la qual hem dit que es deriva va donar en germànic la paraula suppa (tros de pa moll de líquid) d'on procedeix la sopa i el sopar.
En portuguès, per dir que el carrer és brut diuen "A rua está suja". Sucia, suja, sutge, un mateix origen.
28.7.11
Uruguai, capdavanters en l'agonia de la "elle" castellana
Es deia als anys 80....
-Quin és el país més humit del món?
-Els Estats Units d'Amèrica.
-Per què?
-Perquè el reguen (Reagan)!
I tot seguit...
-I quin és el país més àrid del món?
-L'Uruguai.
-Per què?
-Perquè té un paraiguai al damunt...
Aprofitant que l'Uruguai ha conquerit futbolísticament el continent americà, i no és cap novetat, direm que en aquest país és allà on juntament amb l'Argentina, les eles palatals esdevenen xeix. És a dir, no es conformen com ja fan a gairebé tot llatinoamèrica amb la llengua castellana que la "ll" ha esdevingut "y" sinó que aquesta "y" ja és "x", qui sap si passant per "j" (almenys teoricament): lluvia, yuvia, juvia, xuvia (o shuvia, en grafia anglesa).
Això de la "ll" ja es pot donar pràcticament per una agonia en castellà ja que sols aguanta en alguns llocs molt concrets. De fet, on més aguanta és on conviu amb el català (arreu dels països catalans), el basc, l'aimara o el quítxua. Els altres llocs on la llengua castellana és la pròpia del territori, ja solament són persones grans les que la fan servir.
Ara el dubte és saber si de manera general romandrà com a i semiconsonant o bé la pronúncia argentina i uruguaiana s'estendrà i la llengua castellana recuperarà el so perdut de la "x". Mira, finalment aprendrien a dir "la Caixa" i ja no haurien de dir "la Caisa".
27.7.11
Què s'amaga darrera el carrer Дерибасівська o Deribasovskaya?
Proveu a posar "Deribasovskaya, Odessa, Ucraïna" (o millor Дерибасівська, Odessa, Ucraïna) al Google Maps (maps.google.cat) i trobareu que us porta al carrer més famós i important de la ciutat ucraïnesa d'Odessa. El que potser no sabreu notar és que Deribasovskaya amaga un De Ribas Ovskaya. El motiu ens l'explica Armand Sanmamed:
26.7.11
Costar més el farciment que el gall o fer el paripé
Us recomano una entrada de Responsabilitat Global, on podreu veure un desequilibri, per expressar-ho suaument, entre el cost del rètol informatiu i el de la inversió real en infraestructura. És el que la llengua ha sabut descriure amb una frase feta: costar més el farciment que el gall!
O també:
EXCEDIR-SE valer més la salsa que el peix O, ésser més voluminosa o costosa la part accessòria que la substancial d'una cosa (A-M) Has gastat massa diners en els papers per embolicar els regals, val més la salsa que el peix (També s'usa amb els verbs costar i pujar) -> valer més el farciment que el gall, valer més el suc que la perdiu, pujar més el suc que la perdiu, costar més el mall que l'enclusa -» posar-hi més pa que formatge (p.ext.), posar-hi més pa que peix (p.ext.)... FontEn castellà (probablement andalús, pel sentit humorístic!) també diuen "costar más el entierro que la abuela". A veure si encara li faran alguna frase feta dedicada del tipus "costar más el ZP que el Plan E"...
I és que davant d'una crisi (que vol dir canvi) es pot canviar de debò o es pot fer el paripé (que també vol dir canvi, en caló, però amb el sentit d'apariència, de simular...).
Trobareu altres paraules d'ús comú amb origen calé en aquest breu escrit: http://frasesportemas.blogspot.com/2010/09/no-hagamos-el-paripe-todos-hablamos.html
25.7.11
N'dutu-tu
N'dutu-tu és un joc o divertiment que consisteix a posar aquella deixalla que no vols dins la butxaca d'algú altre. També pots posar-li dins una bossa o també deixar-li a la mà aprofitant que li dónes la mà per a fer un traspàs de material.
Per mitjà del n'dutu-tu pots desfer-te d'un tros de paper, d'una bossa de pipes o d'un embolcall del xiclet. S'acostuma a fer mentre passeges pel carrer i es tracta que l'altra persona s'ho quedi o se'n faci càrrec fins que ho pugui llençar a les escombraries. El risc incívic d'aquesta pràctica és que finalment acabi a terra!
N'dutu-tu deu tenir orígens africans... Potser ho jugaven els kenians. Devien dir "Hola, kenià!" o sigui, "Hola, què n'hi ha?" i ja t'ho havien endossat... Però cal dir que n'dutu-tu també guarda una estranya similitud amb "Endú-t'ho tu!". D'on deu procedir?
Per mitjà del n'dutu-tu pots desfer-te d'un tros de paper, d'una bossa de pipes o d'un embolcall del xiclet. S'acostuma a fer mentre passeges pel carrer i es tracta que l'altra persona s'ho quedi o se'n faci càrrec fins que ho pugui llençar a les escombraries. El risc incívic d'aquesta pràctica és que finalment acabi a terra!
N'dutu-tu deu tenir orígens africans... Potser ho jugaven els kenians. Devien dir "Hola, kenià!" o sigui, "Hola, què n'hi ha?" i ja t'ho havien endossat... Però cal dir que n'dutu-tu també guarda una estranya similitud amb "Endú-t'ho tu!". D'on deu procedir?
24.7.11
Jeroglífic a taula...
Et vaig posant la sopa...
Us imagineu quina és la resposta?
Una pista necessària: la persona que respon parla un mal català, d'aquests que es deixen algun pronom pel camí...
Solució: no vull tanta
A la imatge hi falta el 80: no vuitanta!
(per cert, és un comerç del carrer Aragó / Lepant de Barcelona)
23.7.11
Jeroglífic de piscina
El Martí ha pres algunes coses del quiosc de la piscina però ara té un problema. Quin és?
Efectivament, el problema és el que us pensàveu (mireu al final la solució a sota de tot).
I, esclar, ara resulta que el Martí es troba malament. Per què?
Ja sabeu per què es troba malament? (després ja comprovareu la solució a sota de tot)
I és que se sent malament perquè el Martí té aquesta manera de ser... Com és el Martí?
Exacte! Així es!
Por eso, quando el cambrero hiso el acto de desirselo no le sentó bien. Qué le causó?
Anem per les solucions:
1.10: Ho deu
1.100: Ho sent
1.1000: És humil
1.1000000: Lo humilió
22.7.11
Et veig pàl·lid, al·lot!
Fa uns dies vam parlar del dígraf l·l. Abans de jugar al Scrabble en català, va bé donar un cop d'ull a les paraules amb ela geminada:
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia. Et donem, però, unes pautes que poden ajudar-te.
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia. Et donem, però, unes pautes que poden ajudar-te.
· S'escriuen amb l·l
Mots començats amb:
al·l: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar, al·lot
il·l: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar
col·l: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locar
gal·l: gal·lès, gal·licisme
mil·l: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre
sil·l: sil·logisme, síl·laba, sil·labari
Mots acabats amb:
-el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la
-il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la
-il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar
-el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir
Paraules emparentades amb d'altres que porten ll:
ampul·lós (ampolla) maxil·lar (maixella) flagel·lar (flagell)
coral·lí (corall) cancel·lar (cancell) mol·lície (moll)
lul·lià (Llull) fal·lible (falla) cerebel·lós (cervell)
axil·la (aixella) metàl·lic (metall) gal·linaci (gallina)*
cristal·lí (cristall) capil·lar (cabell) pel·lícula (pell)
* També s’accepta la forma gallinaci.
• Recorda que les paraules següents no duen l·l:
alegria colònia elegància religió
celebrar color galant revelar
colador columna miler selecció
colomar elaborar milió solució
• Recorda també les parelles següents de mots, que tenen un significat diferent segons que duguin o no l·l:
al·locució (discurs) / elocució (dicció)
al·ludir (esmentar) / eludir (evitar)
anul·lar (derogar) / anular (nom d'un dit; que té forma d'anell)
vil·la (casa) / vila (població)
• S’ha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no és igual que el punt que indica el final d’una frase o d’una abreviatura. És un punt volat (una mica més alt que la línia de la base de l’escriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla específica per a la ela geminada, i sempre tenen l’opció de fer el punt volat (generalment prement la combinació “majúscula + número 3”). Observem la diferència:
col.lecció / col·lecció
il.lusió / il·lusió
• En una pronúncia molt acurada, el so de la ela i el de la ela geminada s’haurien de distingir.
· És útil recordar l'ortografia de les paraules següents:
apel·lar el·lipsi intel·ligent pol·len
Avel·lí estel·lar interpel·lar pol·lució
bèl·lic excel·lent libèl·lula putxinel·li
Brussel·les fal·laç medul·la rebel·lia
cal·ligrafia fal·lera miscel·lània satèl·lit
cèl·lula hel·lènic mol·lusc sol·licitar
circumval·lació idil·li nul·la tranquil·litat
constel·lació imbecil·litat pàl·lid vel·leïtat
corol·la instal·lar paral·lel violoncel·lista
i els seus derivats.
Font: xtec.cat
21.7.11
Khalem a Khartum
Ahir vam parlar d'elefants. I avui parlarem de trompes d'elefant, perquè segurament no deveu saber que hi ha una ciutat que es diu literalment "trompa d'elefant". Es tracta de Khartum, la capital del Sudan, aquest país que ha perdut la cua, el Sudan del Sud, que ha aconseguit per vies democràtiques la secessió.
En aquests calorosos països que tranquil·lament es podrien catalanitzar en Suant del Nord i Suant del Sud, o ja directament Suant de Dalt i Suant de Baix, hi ha dues capitals que en castellà han d'escriure de manera diferent a com ho fa la resta del món. Fixeu-vos amb els enllaços respectius a la viquipèdia catalana i a la castellana:
En anglès, francès i la majoria de les altres llengües amb qui compartim alfabet s'escriuen com en català, amb 'kh' per a representar el so equivalent a la 'j' castellana, i Juba, on el castellà ha de posar una 'y' per a no pronunciar-ho amb la seva 'j'.
Llegim a la versió castellana:
En català tenim un mot nostrat que té aquest so estrany de la 'j' castellana. Es tracta del verb 'jalar', d'origen caló. No l'hauríem d'escriure khalar?
20.7.11
Elefant
Avui parlarem d'elefants. I ho farem amb un conte popular de l'Índia. Abans, però, direm que l'elefant ve de Grècia passant per l'Imperi Romà. Ens referim a la paraula, esclar, no pas a l'animal!
En anglès també es diu pràcticament igual, elephant, mantenint la grafia de la 'ph' i transformada amb esdrúixola. Cal dir que per als catalans orientals ha de ser fàcil la pronúncia anglesa: si nosaltres fem ələfant (neutralitzem les dues vocals àtones inicials ja que és aguda), en anglès fan ĕləfənt (neutralitzant les dues vocals àtones finals, ja que és esdrúixola). O sigui que no vull sentir cap ĕləfant o, pitjor encara, ĕlefant...
Per cert, malgrat que la línia evolutiva sembla neta, entremig va passar alguna cosa: Middle English elefaunt, from Old French olifant, from Vulgar Latin *olifantus, from Latin elephantus, from Greek elephās, elephant. Potser es va influir d'olorar, per la nàpia immensa???
I ara sí, el conte. Llegiu-lo també en un pdf amb il·lustracions:
En anglès també es diu pràcticament igual, elephant, mantenint la grafia de la 'ph' i transformada amb esdrúixola. Cal dir que per als catalans orientals ha de ser fàcil la pronúncia anglesa: si nosaltres fem ələfant (neutralitzem les dues vocals àtones inicials ja que és aguda), en anglès fan ĕləfənt (neutralitzant les dues vocals àtones finals, ja que és esdrúixola). O sigui que no vull sentir cap ĕləfant o, pitjor encara, ĕlefant...
Per cert, malgrat que la línia evolutiva sembla neta, entremig va passar alguna cosa: Middle English elefaunt, from Old French olifant, from Vulgar Latin *olifantus, from Latin elephantus, from Greek elephās, elephant. Potser es va influir d'olorar, per la nàpia immensa???
I ara sí, el conte. Llegiu-lo també en un pdf amb il·lustracions:
La història dels sis cecs i l'elefant
Conte popular de l'Índia.
"Aquest conte popular de l'Índia ens ajuda a reflexionar sobre la veritable naturalesa de les coses. Â ¿Podem estar segurs que tot és com ens sembla en una primera impressió? Â ¿Poden estar sis savis equivocats alhora sobre la forma real d'un elefant? ...
Fa més de mil anys, en el Vall del Riu Brahmanputra , vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per veure qui era de tots el més savi.
Per demostrar la seva saviesa, els savis explicaven les històries més fantàstiques que se'ls ocorrien i després decidien d'entre ells qui era el més imaginatiu.
Així doncs, cada tarda es reunien al voltant d'una taula i mentre el sol es posava discretament després de les muntanyes, i l'olor dels esplèndids menjars que els havien de ser servits començava a colar-se per sota de la porta de la cuina, el primero de els savis adoptava una actitud severa i començava a relatar la història que segons ell, havia viscut aquell dia.Mentre, els altres l'escoltaven entre incrèduls i fascinats, intentant imaginar les escenes que aquest els descrivia amb gran detall.
La història tractava de la manera en què, veient-lliure d'ocupacions aquell matí, el savi havia decidit sortir a donar una passeig pel bosc proper a la casa, i delectar-se amb el cant de les aus que xiulaven les seves delicades melodies. El savi va explicar que, de sobte, enmig d'una gran sorpresa, se li havia aparegut el Déu Krishna , que sumant-se al cantar dels ocells, tocava una bellíssima melodia amb la seva flauta. Krishna al rebre els elogis del savi, havia decidit premiar amb la saviesa que, segons ell, el situava per sobre dels altres homes.
Quan el primer dels savis va acabar la seva història, es va posar en peu elsegundo dels savis, i posant-se la mà al pit, va anunciar que parlaria del dia en què havia presenciat ell mateix la famosa Au de Bulbul , amb el plomatge vermell que cobreix seu pit. Segons ell, això va ocórrer quan es trobava ocult després d'un arbre espiant a un tigre que fugia espantat d'un porc espí. L'escena era tan còmica que el pit de l'ocell, al contemplar-la, va esclatar de tant riure, i la sang havia tenyit les plomes del seu pit de color carmí.
Per poder estar a l'altura de les anteriors històries, el tercer savi tossia i espetegava la llengua com si fos un llangardaix prenent el sol, enganxat a la paret de fang d'una cabanya. Després d'inspirar-d'aquesta manera, el savi va poder parlar hores i hores dels temps de bon rei Vikramaditya , que havia salvat al seu fill d'un brahman i pres com esposa a una bonica però humil camperola.
En acabar, va ser el torn del quart savi , després del quinto i finalment elsexto savi es va submergir en el seu relat. D'aquesta manera els sis homes cecs passaven les hores més entretingudes i alhora demostraven el seu enginy i intel.ligència als altres.
No obstant això, va arribar el dia en què l'ambient de calma es va torbar i es va tornar enfrontament entre els homes, que no arribaven a un acord sobre la forma exacta d'un elefant . Les postures eren oposades i com cap d'ells havia pogut tocar-lo mai, van decidir sortir al dia següent a la recerca d'un exemplar, i d'aquesta manera poder sortir de dubtes.
Tan aviat com els primers ocells van començar a cantar, amb el sol encara sortint, els sis cecs van prendre al jove Dookiram com a guia, i posats en fila amb les mans a les espatlles de qui els precedia, van emprendre la marxa cap el camí que s'endinsava a la selva més profunda. No havien caminat molt quan de sobte, en endinsar-se en un clar lluminós, van veure un gran elefant tombat sobre el seu costat plàcidament. Mentre s'acostaven l'elefant es va incorporar, però de seguida va perdre interès i es va preparar per degustar el seu esmorzar de fruites que ja havia preparat.
Els sis savis cecs estaven plens d'alegria, i es felicitaven uns als altres per la seva sort. Finalment podrien resoldre el dilema i decidir quina era la veritable forma de l'animal.
El primero de tots, el més decidit, es va abalançar sobre l'elefant pres d'una gran il.lusió per tocar-lo. No obstant això, les presses van fer que el seu peu ensopegués amb una branca a terra i xoqués de front amb el costat de l'animal.
-Â ¡Oh, germans meus! -Va exclamar-jo us dic que l'elefant és exactament com una paret de fang assecada al sol.
Va arribar el torn del segundo dels cecs, que va avançar amb més precaució, amb les mans esteses davant seu, per no espantar-lo. En aquesta posició de seguida va tocar dos objectes molt llargs i punxeguts, que es corbaven per sobre del seu cap. Eren els ullals de l'elefant.
-Â ¡Oh, germans meus! Â Jo us dic que la forma d'aquest animal és exactament com la d'una llança ... sens dubte, aquesta és!
La resta dels savis no podien evitar burlar-se en veu baixa, ja que cap s'acabava de creure els que els altres deien. El tercer cec va començar a acostar a l'elefant per davant, per tocar-lo acuradament. L'animal, encuriosit, es va girar cap a ell i li va embolicar la cintura amb la seva trompa. El cec va agafar la trompa de l'animal i la va resseguir de dalt a baix notant la seva forma allargada i estreta, i com es movia a voluntat.
-Escolteu benvolguts germans, aquest elefant és més aviat com ... com una llarga serp.
Els altres savis negaven en silenci, ja que en res s'assemblava a la forma que ells havien pogut tocar. Era el torn del cuarto savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l'animal, que es movia per espantar els insectes que el molestaven. El savi va agafar la cua i la va resseguir de dalt a baix amb les mans, notant cadascuna de les arrugues i els pèls que la cobrien. El savi no va tenir dubtes i va exclamar:
-Â ¡Ja ho tinc! - Va dir el savi ple d'alegria-Jo us diré quina és la veritable forma de l'elefant. Sens dubte és igual a una vella corda.
El quinto dels savis va prendre el relleu i es va acostar a l'elefant pendent d'escoltar qualsevol dels seus moviments. En alçar la seva mà per buscar-lo, els seus dits resseguir l'orella de l'animal i donant-se la volta, el cinquè savi va cridar als altres:
-Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L'elefant és més aviat com un gran ventall pla - i va cedir el seu torn a l'últim dels savis perquè ho comprovés per si mateix.
El sexto savi era el més vell de tots, i quan es va encaminar cap a l'animal, ho va fer amb lentitud, recolzant el pes del seu cos sobre un vell bastó de fusta. De tan doblegat que estava per l'edat, el sisè cec va passar per sota de la panxa de l'elefant i al buscar-lo, va agafar amb força la seva gruixuda pota.
-Â ¡Germans! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l'elefant té la mateixa forma que el tronc d'una gran palmera.
Ara tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable de l'elefant , i creien que els altres estaven equivocats. Satisfeta així la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van prendre tornar cap que els conduïa a casa.
Una altra vegada asseguts sota la palmera que els oferia ombra i els refrescava amb els seus fruits, van reprendre la discussió sobre la veritable forma de l'elefant , segurs que el que havien experimentat per ells mateixos era la veritable forma de l'elefant.
Segurament tots els savis tenien part de raó, ja que d'alguna maneratotes les formes que havien experimentat eren certes, però sens dubte tots alhora estaven equivocats respecte a la imatge real de l'elefant. "
Llegit a: Casa Àsia
"Aquest conte popular de l'Índia ens ajuda a reflexionar sobre la veritable naturalesa de les coses. Â ¿Podem estar segurs que tot és com ens sembla en una primera impressió? Â ¿Poden estar sis savis equivocats alhora sobre la forma real d'un elefant? ...
Fa més de mil anys, en el Vall del Riu Brahmanputra , vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per veure qui era de tots el més savi.
Per demostrar la seva saviesa, els savis explicaven les històries més fantàstiques que se'ls ocorrien i després decidien d'entre ells qui era el més imaginatiu.
Així doncs, cada tarda es reunien al voltant d'una taula i mentre el sol es posava discretament després de les muntanyes, i l'olor dels esplèndids menjars que els havien de ser servits començava a colar-se per sota de la porta de la cuina, el primero de els savis adoptava una actitud severa i començava a relatar la història que segons ell, havia viscut aquell dia.Mentre, els altres l'escoltaven entre incrèduls i fascinats, intentant imaginar les escenes que aquest els descrivia amb gran detall.
La història tractava de la manera en què, veient-lliure d'ocupacions aquell matí, el savi havia decidit sortir a donar una passeig pel bosc proper a la casa, i delectar-se amb el cant de les aus que xiulaven les seves delicades melodies. El savi va explicar que, de sobte, enmig d'una gran sorpresa, se li havia aparegut el Déu Krishna , que sumant-se al cantar dels ocells, tocava una bellíssima melodia amb la seva flauta. Krishna al rebre els elogis del savi, havia decidit premiar amb la saviesa que, segons ell, el situava per sobre dels altres homes.
Quan el primer dels savis va acabar la seva història, es va posar en peu elsegundo dels savis, i posant-se la mà al pit, va anunciar que parlaria del dia en què havia presenciat ell mateix la famosa Au de Bulbul , amb el plomatge vermell que cobreix seu pit. Segons ell, això va ocórrer quan es trobava ocult després d'un arbre espiant a un tigre que fugia espantat d'un porc espí. L'escena era tan còmica que el pit de l'ocell, al contemplar-la, va esclatar de tant riure, i la sang havia tenyit les plomes del seu pit de color carmí.
Per poder estar a l'altura de les anteriors històries, el tercer savi tossia i espetegava la llengua com si fos un llangardaix prenent el sol, enganxat a la paret de fang d'una cabanya. Després d'inspirar-d'aquesta manera, el savi va poder parlar hores i hores dels temps de bon rei Vikramaditya , que havia salvat al seu fill d'un brahman i pres com esposa a una bonica però humil camperola.
En acabar, va ser el torn del quart savi , després del quinto i finalment elsexto savi es va submergir en el seu relat. D'aquesta manera els sis homes cecs passaven les hores més entretingudes i alhora demostraven el seu enginy i intel.ligència als altres.
No obstant això, va arribar el dia en què l'ambient de calma es va torbar i es va tornar enfrontament entre els homes, que no arribaven a un acord sobre la forma exacta d'un elefant . Les postures eren oposades i com cap d'ells havia pogut tocar-lo mai, van decidir sortir al dia següent a la recerca d'un exemplar, i d'aquesta manera poder sortir de dubtes.
Tan aviat com els primers ocells van començar a cantar, amb el sol encara sortint, els sis cecs van prendre al jove Dookiram com a guia, i posats en fila amb les mans a les espatlles de qui els precedia, van emprendre la marxa cap el camí que s'endinsava a la selva més profunda. No havien caminat molt quan de sobte, en endinsar-se en un clar lluminós, van veure un gran elefant tombat sobre el seu costat plàcidament. Mentre s'acostaven l'elefant es va incorporar, però de seguida va perdre interès i es va preparar per degustar el seu esmorzar de fruites que ja havia preparat.
Els sis savis cecs estaven plens d'alegria, i es felicitaven uns als altres per la seva sort. Finalment podrien resoldre el dilema i decidir quina era la veritable forma de l'animal.
El primero de tots, el més decidit, es va abalançar sobre l'elefant pres d'una gran il.lusió per tocar-lo. No obstant això, les presses van fer que el seu peu ensopegués amb una branca a terra i xoqués de front amb el costat de l'animal.
-Â ¡Oh, germans meus! -Va exclamar-jo us dic que l'elefant és exactament com una paret de fang assecada al sol.
Va arribar el torn del segundo dels cecs, que va avançar amb més precaució, amb les mans esteses davant seu, per no espantar-lo. En aquesta posició de seguida va tocar dos objectes molt llargs i punxeguts, que es corbaven per sobre del seu cap. Eren els ullals de l'elefant.
-Â ¡Oh, germans meus! Â Jo us dic que la forma d'aquest animal és exactament com la d'una llança ... sens dubte, aquesta és!
La resta dels savis no podien evitar burlar-se en veu baixa, ja que cap s'acabava de creure els que els altres deien. El tercer cec va començar a acostar a l'elefant per davant, per tocar-lo acuradament. L'animal, encuriosit, es va girar cap a ell i li va embolicar la cintura amb la seva trompa. El cec va agafar la trompa de l'animal i la va resseguir de dalt a baix notant la seva forma allargada i estreta, i com es movia a voluntat.
-Escolteu benvolguts germans, aquest elefant és més aviat com ... com una llarga serp.
Els altres savis negaven en silenci, ja que en res s'assemblava a la forma que ells havien pogut tocar. Era el torn del cuarto savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l'animal, que es movia per espantar els insectes que el molestaven. El savi va agafar la cua i la va resseguir de dalt a baix amb les mans, notant cadascuna de les arrugues i els pèls que la cobrien. El savi no va tenir dubtes i va exclamar:
-Â ¡Ja ho tinc! - Va dir el savi ple d'alegria-Jo us diré quina és la veritable forma de l'elefant. Sens dubte és igual a una vella corda.
El quinto dels savis va prendre el relleu i es va acostar a l'elefant pendent d'escoltar qualsevol dels seus moviments. En alçar la seva mà per buscar-lo, els seus dits resseguir l'orella de l'animal i donant-se la volta, el cinquè savi va cridar als altres:
-Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L'elefant és més aviat com un gran ventall pla - i va cedir el seu torn a l'últim dels savis perquè ho comprovés per si mateix.
El sexto savi era el més vell de tots, i quan es va encaminar cap a l'animal, ho va fer amb lentitud, recolzant el pes del seu cos sobre un vell bastó de fusta. De tan doblegat que estava per l'edat, el sisè cec va passar per sota de la panxa de l'elefant i al buscar-lo, va agafar amb força la seva gruixuda pota.
-Â ¡Germans! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l'elefant té la mateixa forma que el tronc d'una gran palmera.
Ara tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable de l'elefant , i creien que els altres estaven equivocats. Satisfeta així la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van prendre tornar cap que els conduïa a casa.
Una altra vegada asseguts sota la palmera que els oferia ombra i els refrescava amb els seus fruits, van reprendre la discussió sobre la veritable forma de l'elefant , segurs que el que havien experimentat per ells mateixos era la veritable forma de l'elefant.
Segurament tots els savis tenien part de raó, ja que d'alguna maneratotes les formes que havien experimentat eren certes, però sens dubte tots alhora estaven equivocats respecte a la imatge real de l'elefant. "
Llegit a: Casa Àsia
La historia de los seis ciegos y el elefante
Cuento popular de la India.
“Este cuento popular de la India nos ayuda a reflexionar sobre la verdadera naturaleza de las cosas. ¿Podemos estar seguros de que todo es como nos parece en una primera impresión? ¿Pueden estar seis sabios equivocados al mismo tiempo sobre la forma real de un elefante?…
Hace más de mil años, en el Valle del Río Brahmanputra, vivían seis hombre ciegos que pasaban las horas compitiendo entre ellos para ver quién era de todos el más sabio.
Para demostrar su sabiduría, los sabios explicaban las historias más fantásticas que se les ocurrían y luego decidían de entre ellos quién era el más imaginativo.
Así pues, cada tarde se reunían alrededor de una mesa y mientras el sol se ponía discretamente tras las montañas, y el olor de los espléndidos manjares que les iban a ser servidos empezaba a colarse por debajo de la puerta de la cocina, el primero de los sabios adoptaba una actitud severa y empezaba a relatar la historia que según él, había vivido aquel día. Mientras, los demás le escuchaban entre incrédulos y fascinados, intentando imaginar las escenas que éste les describía con gran detalle.
La historia trataba del modo en que, viéndose libre de ocupaciones aquella mañana, el sabio había decidido salir a dar una paseo por el bosque cercano a la casa, y deleitarse con el cantar de las aves que alegres, silbaban sus delicadas melodías. El sabio contó que, de pronto, en medio de una gran sorpresa, se le había aparecido el Dios Krishna, que sumándose al cantar de los pájaros, tocaba con maestría una bellísima melodía con su flauta. Krishna al recibir los elogios del sabio, había decidido premiarle con la sabiduría que, según él, le situaba por encima de los demás hombres.
Cuando el primero de los sabios acabó su historia, se puso en pie elsegundo de los sabios, y poniéndose la mano al pecho, anunció que hablaría del día en que había presenciado él mismo la famosa Ave de Bulbul, con el plumaje rojo que cubre su pecho. Según él, esto ocurrió cuando se hallaba oculto tras un árbol espiando a un tigre que huía despavorido ante un puerco espín malhumorado. La escena era tan cómica que el pecho del pájaro, al contemplarla, estalló de tanto reír, y la sangre había teñido las plumas de su pecho de color carmín.
Para poder estar a la altura de las anteriores historias, el tercer sabio tosía y chasqueaba la lengua como si fuera un lagarto tomando el sol, pegado a la cálida pared de barro de una cabaña. Después de inspirarse de esta forma, el sabio pudo hablar horas y horas de los tiempos de buen rey Vikra Maditya, que había salvado a su hijo de un brahman y tomado como esposa a una bonita pero humilde campesina.
Al acabar, fue el turno del cuarto sabio, después del quinto y finalmente el sexto sabio se sumergió en su relato. De este modo los seis hombres ciegos pasaban las horas más entretenidas y a la vez demostraban su ingenio e inteligencia a los demás.
Sin embargo, llegó el día en que el ambiente de calma se turbó y se volvió enfrentamiento entre los hombres, que no alcanzaban un acuerdo sobre la forma exacta de un elefante. Las posturas eran opuestas y como ninguno de ellos había podido tocarlo nunca, decidieron salir al día siguiente a la busca de un ejemplar, y de este modo poder salir de dudas.
Tan pronto como los primeros pájaros insinuaron su canto, con el sol aún a medio levantarse, los seis ciegos tomaron al joven Dookiram como guía, y puestos en fila con las manos a los hombros de quien les precedía, emprendieron la marcha enfilando la senda que se adentraba en la selva más profunda. No habían andado mucho cuando de pronto, al adentrarse en un claro luminoso, vieron a un gran elefante tumbado sobre su costado apaciblemente. Mientras se acercaban el elefante se incorporó, pero enseguida perdió interés y se preparó para degustar su desayuno de frutas que ya había preparado.
Los seis sabios ciegos estaban llenos de alegría, y se felicitaban unos a otros por su suerte. Finalmente podrían resolver el dilema y decidir cuál era la verdadera forma del animal.
El primero de todos, el más decidido, se abalanzó sobre el elefante preso de una gran ilusión por tocarlo. Sin embargo, las prisas hicieron que su pie tropezara con una rama en el suelo y chocara de frente con el costado del animal.
-¡Oh, hermanos míos! –exclamó- yo os digo que el elefante es exactamente como una pared de barro secada al sol.
Llegó el turno del segundo de los ciegos, que avanzó con más precaución, con las manos extendidas ante él, para no asustarlo. En esta posición en seguida tocó dos objetos muy largos y puntiagudos, que se curvaban por encima de su cabeza. Eran los colmillos del elefante.
-¡Oh, hermanos míos! ¡Yo os digo que la forma de este animal es exactamente como la de una lanza…sin duda, ésta es!
El resto de los sabios no podían evitar burlarse en voz baja, ya que ninguno se acababa de creer los que los otros decían. El tercer ciego empezó a acercarse al elefante por delante, para tocarlo cuidadosamente. El animal ya algo curioso, se giró hacía él y le envolvió la cintura con su trompa. El ciego agarró la trompa del animal y la resiguió de arriba a abajo notando su forma alargada y estrecha, y cómo se movía a voluntad.
-Escuchad queridos hermanos, este elefante es más bien como…como una larga serpiente.
Los demás sabios disentían en silencio, ya que en nada se parecía a la forma que ellos habían podido tocar. Era el turno del cuarto sabio, que se acercó por detrás y recibió un suave golpe con la cola del animal, que se movía para asustar a los insectos que le molestaban. El sabio prendió la cola y la resiguió de arriba abajo con las manos, notando cada una de las arrugas y los pelos que la cubrían. El sabio no tuvo dudas y exclamó:
-¡Ya lo tengo! – dijo el sabio lleno de alegría- Yo os diré cual es la verdadera forma del elefante. Sin duda es igual a una vieja cuerda.
El quinto de los sabios tomó el relevo y se acercó al elefante pendiente de oír cualquiera de sus movimientos. Al alzar su mano para buscarlo, sus dedos resiguieron la oreja del animal y dándose la vuelta, el quinto sabio gritó a los demás:
-Ninguno de vosotros ha acertado en su forma. El elefante es más bien como un gran abanico plano – y cedió su turno al último de los sabios para que lo comprobara por sí mismo.
El sexto sabio era el más viejo de todos, y cuando se encaminó hacia el animal, lo hizo con lentitud, apoyando el peso de su cuerpo sobre un viejo bastón de madera. De tan doblado que estaba por la edad, el sexto ciego pasó por debajo de la barriga del elefante y al buscarlo, agarró con fuerza su gruesa pata.
-¡Hermanos! Lo estoy tocando ahora mismo y os aseguro que el elefante tiene la misma forma que el tronco de una gran palmera.
Ahora todos habían experimentado por ellos mismos cuál era la forma verdadera del elefante, y creían que los demás estaban equivocados. Satisfecha así su curiosidad, volvieron a darse las manos y tomaron otra vez la senda que les conducía a su casa.
Otra vez sentados bajo la palmera que les ofrecía sombra y les refrescaba con sus frutos, retomaron la discusión sobre la verdadera forma del elefante, seguros de que lo que habían experimentado por ellos mismos era la verdadera forma del elefante.
Seguramente todos los sabios tenían parte de razón, ya que de algún modo todas las formas que habían experimentado eran ciertas, pero sin duda todos a su vez estaban equivocados respecto a la imagen real del elefante.”
Leido en:
Casa Asia
“Este cuento popular de la India nos ayuda a reflexionar sobre la verdadera naturaleza de las cosas. ¿Podemos estar seguros de que todo es como nos parece en una primera impresión? ¿Pueden estar seis sabios equivocados al mismo tiempo sobre la forma real de un elefante?…
Hace más de mil años, en el Valle del Río Brahmanputra, vivían seis hombre ciegos que pasaban las horas compitiendo entre ellos para ver quién era de todos el más sabio.
Para demostrar su sabiduría, los sabios explicaban las historias más fantásticas que se les ocurrían y luego decidían de entre ellos quién era el más imaginativo.
Así pues, cada tarde se reunían alrededor de una mesa y mientras el sol se ponía discretamente tras las montañas, y el olor de los espléndidos manjares que les iban a ser servidos empezaba a colarse por debajo de la puerta de la cocina, el primero de los sabios adoptaba una actitud severa y empezaba a relatar la historia que según él, había vivido aquel día. Mientras, los demás le escuchaban entre incrédulos y fascinados, intentando imaginar las escenas que éste les describía con gran detalle.
La historia trataba del modo en que, viéndose libre de ocupaciones aquella mañana, el sabio había decidido salir a dar una paseo por el bosque cercano a la casa, y deleitarse con el cantar de las aves que alegres, silbaban sus delicadas melodías. El sabio contó que, de pronto, en medio de una gran sorpresa, se le había aparecido el Dios Krishna, que sumándose al cantar de los pájaros, tocaba con maestría una bellísima melodía con su flauta. Krishna al recibir los elogios del sabio, había decidido premiarle con la sabiduría que, según él, le situaba por encima de los demás hombres.
Cuando el primero de los sabios acabó su historia, se puso en pie elsegundo de los sabios, y poniéndose la mano al pecho, anunció que hablaría del día en que había presenciado él mismo la famosa Ave de Bulbul, con el plumaje rojo que cubre su pecho. Según él, esto ocurrió cuando se hallaba oculto tras un árbol espiando a un tigre que huía despavorido ante un puerco espín malhumorado. La escena era tan cómica que el pecho del pájaro, al contemplarla, estalló de tanto reír, y la sangre había teñido las plumas de su pecho de color carmín.
Para poder estar a la altura de las anteriores historias, el tercer sabio tosía y chasqueaba la lengua como si fuera un lagarto tomando el sol, pegado a la cálida pared de barro de una cabaña. Después de inspirarse de esta forma, el sabio pudo hablar horas y horas de los tiempos de buen rey Vikra Maditya, que había salvado a su hijo de un brahman y tomado como esposa a una bonita pero humilde campesina.
Al acabar, fue el turno del cuarto sabio, después del quinto y finalmente el sexto sabio se sumergió en su relato. De este modo los seis hombres ciegos pasaban las horas más entretenidas y a la vez demostraban su ingenio e inteligencia a los demás.
Sin embargo, llegó el día en que el ambiente de calma se turbó y se volvió enfrentamiento entre los hombres, que no alcanzaban un acuerdo sobre la forma exacta de un elefante. Las posturas eran opuestas y como ninguno de ellos había podido tocarlo nunca, decidieron salir al día siguiente a la busca de un ejemplar, y de este modo poder salir de dudas.
Tan pronto como los primeros pájaros insinuaron su canto, con el sol aún a medio levantarse, los seis ciegos tomaron al joven Dookiram como guía, y puestos en fila con las manos a los hombros de quien les precedía, emprendieron la marcha enfilando la senda que se adentraba en la selva más profunda. No habían andado mucho cuando de pronto, al adentrarse en un claro luminoso, vieron a un gran elefante tumbado sobre su costado apaciblemente. Mientras se acercaban el elefante se incorporó, pero enseguida perdió interés y se preparó para degustar su desayuno de frutas que ya había preparado.
Los seis sabios ciegos estaban llenos de alegría, y se felicitaban unos a otros por su suerte. Finalmente podrían resolver el dilema y decidir cuál era la verdadera forma del animal.
El primero de todos, el más decidido, se abalanzó sobre el elefante preso de una gran ilusión por tocarlo. Sin embargo, las prisas hicieron que su pie tropezara con una rama en el suelo y chocara de frente con el costado del animal.
-¡Oh, hermanos míos! –exclamó- yo os digo que el elefante es exactamente como una pared de barro secada al sol.
Llegó el turno del segundo de los ciegos, que avanzó con más precaución, con las manos extendidas ante él, para no asustarlo. En esta posición en seguida tocó dos objetos muy largos y puntiagudos, que se curvaban por encima de su cabeza. Eran los colmillos del elefante.
-¡Oh, hermanos míos! ¡Yo os digo que la forma de este animal es exactamente como la de una lanza…sin duda, ésta es!
El resto de los sabios no podían evitar burlarse en voz baja, ya que ninguno se acababa de creer los que los otros decían. El tercer ciego empezó a acercarse al elefante por delante, para tocarlo cuidadosamente. El animal ya algo curioso, se giró hacía él y le envolvió la cintura con su trompa. El ciego agarró la trompa del animal y la resiguió de arriba a abajo notando su forma alargada y estrecha, y cómo se movía a voluntad.
-Escuchad queridos hermanos, este elefante es más bien como…como una larga serpiente.
Los demás sabios disentían en silencio, ya que en nada se parecía a la forma que ellos habían podido tocar. Era el turno del cuarto sabio, que se acercó por detrás y recibió un suave golpe con la cola del animal, que se movía para asustar a los insectos que le molestaban. El sabio prendió la cola y la resiguió de arriba abajo con las manos, notando cada una de las arrugas y los pelos que la cubrían. El sabio no tuvo dudas y exclamó:
-¡Ya lo tengo! – dijo el sabio lleno de alegría- Yo os diré cual es la verdadera forma del elefante. Sin duda es igual a una vieja cuerda.
El quinto de los sabios tomó el relevo y se acercó al elefante pendiente de oír cualquiera de sus movimientos. Al alzar su mano para buscarlo, sus dedos resiguieron la oreja del animal y dándose la vuelta, el quinto sabio gritó a los demás:
-Ninguno de vosotros ha acertado en su forma. El elefante es más bien como un gran abanico plano – y cedió su turno al último de los sabios para que lo comprobara por sí mismo.
El sexto sabio era el más viejo de todos, y cuando se encaminó hacia el animal, lo hizo con lentitud, apoyando el peso de su cuerpo sobre un viejo bastón de madera. De tan doblado que estaba por la edad, el sexto ciego pasó por debajo de la barriga del elefante y al buscarlo, agarró con fuerza su gruesa pata.
-¡Hermanos! Lo estoy tocando ahora mismo y os aseguro que el elefante tiene la misma forma que el tronco de una gran palmera.
Ahora todos habían experimentado por ellos mismos cuál era la forma verdadera del elefante, y creían que los demás estaban equivocados. Satisfecha así su curiosidad, volvieron a darse las manos y tomaron otra vez la senda que les conducía a su casa.
Otra vez sentados bajo la palmera que les ofrecía sombra y les refrescaba con sus frutos, retomaron la discusión sobre la verdadera forma del elefante, seguros de que lo que habían experimentado por ellos mismos era la verdadera forma del elefante.
Seguramente todos los sabios tenían parte de razón, ya que de algún modo todas las formas que habían experimentado eran ciertas, pero sin duda todos a su vez estaban equivocados respecto a la imagen real del elefante.”
Leido en:
Casa Asia
19.7.11
Etimologies que fan pudor de peus
Hi ha etimologies òbvies com:
Sandàlia prové de sand perquè van bé per anar per la sorra.
Sabata ve de sàbat perquè la gent sols se'n podia posar els dissabtes.
Les botes provenen de botar.
Les avarques són per anar en barca.
Doncs, no us cregueu res!!!
sandàlia: del ll. sandalia, pl. de sandalium, i aquest, del gr. sandálion, dimin. de sándalon (mateix significat)
Sandàlia prové de sand perquè van bé per anar per la sorra.
Sabata ve de sàbat perquè la gent sols se'n podia posar els dissabtes.
Les botes provenen de botar.
Les avarques són per anar en barca.
Xiruca prové del basc...
Doncs, no us cregueu res!!!
sandàlia: del ll. sandalia, pl. de sandalium, i aquest, del gr. sandálion, dimin. de sándalon (mateix significat)
sabata: d'origen incert; malgrat de ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d'altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s'hi veu relació etimològica entre elles. En vam parlar a "Dugues xapates".
avarca: d'origen incert, provinent segurament d'una base abarka preromana i preindoeuropea.
bota: d'origen incert, potser del fr. botter 'calçat groller', o del fr. ant. bot 'gripau' per la comparació onomatopeica del soroll que fan ambdós en xipollejar en els bassals.
avarca: d'origen incert, provinent segurament d'una base abarka preromana i preindoeuropea.
bota: d'origen incert, potser del fr. botter 'calçat groller', o del fr. ant. bot 'gripau' per la comparació onomatopeica del soroll que fan ambdós en xipollejar en els bassals.
catiusca: les botes d'aigua, més conegudes popularment com catiusques, prenen el nom de la sarsuela Katiuska, de Pablo Sorozábal, 1931. La protagonista apareixia a l'escenari amb botes altes. Es tracta d'una forma afectuosa, un hipocorístic, del nom Caterina en rus.
xiruca: després que insignes lingüistes formulessin rebuscades hipòtesis sobre el possible origen basc d'aquest tipus de botes, es veu que a ningú se li havia ocorregut de preguntar-ho als propietaris de la marca. Xiruca prové del gallec Chiruca, marca registrada escollida pel seu fabricant català, Esteve Fontfreda; el mot és el dimin. de Mercè en gallec, títol d'una obra de teatre del gallec Adolfo Torrado (1904-1958), molt representada els anys 1941-42; el fabricant usà el nom com a marca en honor de la seva dona Mercè. Gairebé frega en l'heroisme l'esforç de Coromines en seu extraordinari diccionari
I és que les etimologies referides a les vestimentes dels peus són difícils...
Al final, resulta que l'espardenya és el millor calçat etimològicament parlant. És l'únic que no amaga el seu origen:
espardenya: Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. Etimologia: derivat de espart, en cat. ant. (dial. també espartenya). Del llatí spartum, i aquest, del gr. spártos o spárton, mateix significat.
Doncs per acabar, una de xinesos: sabeu d'on venen (etimològicament) les sabates de xarol? Del portuguès charâo 'laca', i aquest, del xinès čat-liao (mateix significat) comp. del dial. čat 'vernís' i liao (tinta; tintura d'oli)
El xarol és un vernís molt llustrós i permanent que s'adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.
El charao és una laca i estar chalao és estar loco, però em sembla que no tenen res a veure!
Al final, resulta que l'espardenya és el millor calçat etimològicament parlant. És l'únic que no amaga el seu origen:
espardenya: Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. Etimologia: derivat de espart, en cat. ant. (dial. també espartenya). Del llatí spartum, i aquest, del gr. spártos o spárton, mateix significat.
Doncs per acabar, una de xinesos: sabeu d'on venen (etimològicament) les sabates de xarol? Del portuguès charâo 'laca', i aquest, del xinès čat-liao (mateix significat) comp. del dial. čat 'vernís' i liao (tinta; tintura d'oli)
El xarol és un vernís molt llustrós i permanent que s'adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.
El charao és una laca i estar chalao és estar loco, però em sembla que no tenen res a veure!
Etimologías que huelen a pie
Hay etimologías obvias como:
¡Pues no os creáis nada!
Sandalia proviene de sand porque van bien para ir por la arena.
Zapato viene de sabbat para que la gente sólo se podía poner los sábados.
Las botas provienen de botar.
Las abarcas son para ir en barca.
Chiruca proviene del vasco ...
Chiruca proviene del vasco ...
¡Pues no os creáis nada!
sandalia : del Il. sandalia, pl. de sandalium, y éste, del gr.sandálion, diminuto. de sándalon (mismo significado)
zapato: de origen incierto, a pesar de ser una palabra común en la mayoría de lenguas románicas y de otros no románicas (eslavas, turco, árabe, persa), no se ve relación etimológica entre ellas.
zapato: de origen incierto, a pesar de ser una palabra común en la mayoría de lenguas románicas y de otros no románicas (eslavas, turco, árabe, persa), no se ve relación etimológica entre ellas.
abarca: de origen incierto, proveniente seguramente de una base abarka prerromana y preindoeuropea. bota: de origen incierto, quizá del fr. Botto 'calzado grosero', o del fr. ant. bote 'sapo' para la comparación onomatopéyica del ruido que hacen ambos en chapotear en los charcos.
catiusca: las botas de agua, más conocidas popularmente como catiuscas, toman el nombre de la zarzuela Katiuska, de Pablo Sorozábal, 1931. La protagonista aparecía en el escenario con botas altas. Se trata de una forma cariñosa, un hipocorístico, del nombre Catalina en ruso.
chiruca : después de que insignes lingüistas formularan rebuscadas hipótesis sobre el posible origen vasco de este tipo de botas, se ve que a nadie se le había ocurrido preguntar a los propietarios de la marca. Chiruca proviene del gallego Chiruca, marca registrada escogida por su fabricante catalán, Esteve Fontfreda, la palabra es el diminutivo de Mercedes en gallego, título de una obra de teatro del gallego Adolfo Torrado (1904-1958), muy representada en los años 1941-42, el fabricante usó el nombre como marca en honor de su esposa Mercè. Casi roza en el heroísmo el esfuerzo de Coromines en su extraordinario diccionarioetimológico catalán. En más de cien líneas de argumentación y luego de fechar la primera documentación hacia 1950 y afirmó que él las usaba desde 1953, realiza una demostración de la más pura halterofilia etimológica llegando a convencer casi del origen vasco del término: "Pero veo una pista más atrayente. Poco extendido está una palabra ziro propio del Baztan (Azkue), de donde deriva zirotu bulto;, también de allí, y entonces está la formación gerundio-adverbial ziroka golpes; ... ".
Y es que las etimologías referidas a las vestimentas de los pies son difíciles...
chiruca : después de que insignes lingüistas formularan rebuscadas hipótesis sobre el posible origen vasco de este tipo de botas, se ve que a nadie se le había ocurrido preguntar a los propietarios de la marca. Chiruca proviene del gallego Chiruca, marca registrada escogida por su fabricante catalán, Esteve Fontfreda, la palabra es el diminutivo de Mercedes en gallego, título de una obra de teatro del gallego Adolfo Torrado (1904-1958), muy representada en los años 1941-42, el fabricante usó el nombre como marca en honor de su esposa Mercè. Casi roza en el heroísmo el esfuerzo de Coromines en su extraordinario diccionarioetimológico catalán. En más de cien líneas de argumentación y luego de fechar la primera documentación hacia 1950 y afirmó que él las usaba desde 1953, realiza una demostración de la más pura halterofilia etimológica llegando a convencer casi del origen vasco del término: "Pero veo una pista más atrayente. Poco extendido está una palabra ziro propio del Baztan (Azkue), de donde deriva zirotu bulto;, también de allí, y entonces está la formación gerundio-adverbial ziroka golpes; ... ".
Y es que las etimologías referidas a las vestimentas de los pies son difíciles...
Pues para terminar, una de chinos: ¿sabéis de dónde vienen (etimológicamente) los zapatos de charol? Del portugués charao 'laca', y éste, del chino čat-liao (mismo significado) comp. del dial. čat 'barniz' y liao (tinta, tintura de aceite) El charol es un barniz muy lustroso y permanente que se adhiere perfectamente a la superficie de los cuerpos a los que es aplicado, especialmente de cuero o de piel.
El charao es una laca y estar chalao es estar loco, pero me parece que no tienen nada que ver!
18.7.11
No em reca gens!
Avui reproduïm un text de rodamots que tracta sobre el mot recar. I no ens reca gens fer-ho així ja que aprofitem per divulgar aquesta iniciativa tan interessant i a la qual us convidem a subscriure-us-hi:
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Saber greu de fer o d'haver fet alguna cosa, de deixar-la o d'haver-la deixat de fer.
Em reca molt d’haver-vos de deixar.
No et reca de no haver-hi anat?
Com li reca, ara, de no haver donat el seu consentiment!
ETIMOLOGIA:
De l'antic racar, potser relacionat amb el germànic raka, 'rasclet', o l'àrab raqq, 'compadir-se de', amb possible influx de l'aramaisme raká, 'beneit', de l'evangeli de Mateu, 5,22.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
• Pere Quart, «Assaig de plagi a la taverna», dins Circumstàncies (1968)
17.7.11
Diccionaris Angles UPF
| Anglès | ||
| Alternative Dictionaries (International Slang) | Aquesta pàgina inclou unes 3000 paraules i expressions, d'unes 80 llengües, que no es troben en els diccionaris de la llengua. | |
| Cambridge Dictionaries Online | Els següents diccionaris monolingües: Cambridge International Dictionary of English, Cambridge Dictionary of American English, Cambridge International Dictionary of Idioms i Cambridge International Dictionary of Phrasal Verbs | |
| The Compact Oxford English Dictionary | Diccionari d'anglès compacte | |
| Concise Oxford Companion to the English Language |  | Diccionari d'anglès compacte |
| Concise Oxford English Dictionary | | Diccionari de la llengua anglesa. Conté més de 240.000 definicions. |
Diccionarios.com (Vox/Larousse)  | | Pàgina de consulta dels diccionaris Vox/Larousse, coneguda comDiccionarios.com, aquí hi trobareu entre d'altres diccionaris, un diccionari monolingüe d'anglès, de frases fetes, de verbs, de phrasal verbs, i de sinònims. |
| Dictionary of Slang: English slang and colloquialisms used in the United Kingdom |  | Diccionari d'argot desenvolupat per Ted Duckworth. S'actualitza mensualment. |
| Encarta World English Dictionary | Diccionari d'anglès amb definició i reproducció del so dels termes. | |
| Heinle's Newbury House Dictionary of American English | Diccionari d'anglès amb definició que conté 40000 entrades. | |
| Hyperdictionary | Conté cinc diccionaris: English dictionary, Computer dictionary, Thesaurus, Dream dictionary, Medical dictionary. El diccionari d'anglès dóna la definició, els sinònims i pàgines web relacionades. | |
| Infoplease Online Dictionary | Diccionari amb 125000 entrades. | |
| Longman Web Dictionary | Edició electrònica del Longman Dictionary of Contemporary English. Conté 106000 entrades i 88000 exemples en llenguatge col·loquial. | |
| Macmillan Dictionary and Thesaurus | Diccionari d'anglès amb definicions, pronunciació i tesaurus. | |
Merriam Webster's Collegiate Dictionary (11th ed.)  | | Edició electrònica de la 11a edició del Merriam Webster's collegiate dictionary. Reprodueix les entrades de la versió impresa del diccionari. Consultable a través de la Gale Virtual Reference Library. També podeu consultar una altra versió lliure a Merriam Webster's Online Dictionary |
| OED Online | | Versió electrònica del Oxford English Dictionary en 20 volums, afegeix periòdicament neologismes i altres informacions. |
| Online Etymology Dictionary | Diccionari etimològic anglès | |
| Onelook reverse dictionary | Diccionari invers anglès | |
| Oxford Advanced Learner's Dictionary | Diccionari anglès. 7ena ed. | |
| Oxford American Dictionary of Current English | | Versió electrònica del The Oxford American Dictionary of Current Englishamb definicions, gramàtica, estil, etc. |
| Oxford American Thesaurus of Current English | | Tesaurus de la llengua anglesa |
| Oxford Dictionary of American Usage and Style | | Diccionari anglès d'ús |
| Oxford Paperback Thesaurus | | Diccionari de la llengua anglesa, amb sinònims i antònims. Conté més de 300000 entrades |
| Oxford Reference Online: English Dictionaries | | Cerca conjunta a tots els diccionaris i tesaurus d'anglès d' Oxford Reference Online. Més informació. |
| Pocket Fowler's Modern English Language | | Versió electrònica del The New Fowler's Modern English Usage de la llengua anglesa |
| The User's Webster Dictionary | Diccionari d'anglès. Versió revisada del New York Times Everyday Dictionary (New York, 1982). Elaborat pel lexicògraf Thomas M. Paikeday. Permet buscar paraules i frases entre les 30000 entrades que conté. | |
| Visual Dictionary online | Diccionari visual d'anglès. Organitzat per temes, es pot accedir a la informació també pel cercador. Té més de 6000 imatges. | |
| WordNet: a lexical database for English | El programa WordNet 2.0 permet buscar el significat de noms, verbs, adjectius i adverbis, i en dóna els sinòmins ordenats pels diferents conceptes. També es pot instalar les diferents versions de WordNet: WordNet 2.0, i Wordnet 1.7.1. | |
| Wordsmyth: Dictionary-Thesaurus | Diccionari d'anglès americà. Inclou més de 50000 termes. | |
| Anglès | ||
| Cambridge Klett Compact, French-English | Diccionari bilingüe francès-anglès, anglès-francès | |
| Cambridge Klett Compact, Spanish-English | Diccionari bilingüe castellà-anglès, anglès-castellà | |
| The Concise Oxford Spanish Dictionary (English-Spanish) | | Diccionari bilingüe anglès-castellà, amb 170.000 paraules i frases, i 240.000 traduccions |
| Concise Oxford-Duden German Dictionary English-German | | Diccionari bilingüe anglès-alemany. 140000 termes |
| The Concise Oxford-Hachette French dictionary, French-English, English-French | | Diccionari bilingüe francès-anglès, anglès-francès: 175000 paraules i més de 270000 traduccions |
| Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany | Diccionari multilingüe dividit en dues parts: en la primera (accès pel botó català) ens dóna la definició en català, i les equivalències en castellà, anglès, francès i alemany ; en la segona part (accès pels botons castellà-anglès-francès-alemany) conté quatre diccionaris inversos: castellà-català, anglès-català, francès-català i alemany-català. | |
| Diccionario Richmond español-inglés, inglés-español | Diccionari bilingüe anglès-castellà i castellà-anglès | |
| Diccionarios.com (Vox/Larousse) | | Pàgina de consulta dels diccionaris Vox/Larousse, coneguda comDiccionarios.com, aquí hi trobareu entre d'altres diccionaris, els diccionaris bilingües d'anglès, castellà, francès, català, etc... |
| DIX: Diccionario inglés - castellano/español | Diccionari bilingüe anglès-castellà i castellà-anglès | |
| Elmundo.es: diccionarios | Inclou els següents diccionaris: de llengua castellana, de sinònims, d'antònims, bilingües del castellà a l'anglès, i de l'anglès al castella, i també del francès al castellà, i del castellà al francès, també inclou un diccionari de medicina. S'actualitza periòdicament. | |
| German-English dictionary | Diccionari bilingüe amb equivalències en anglès-alemany, alemany-anglès. Conté aproximadament 100.000 entrades | |
| Larousse dictionnaires | Pàgina de l'editorial Larousse on podem consultar gratuïtament els seus diccionaris bilingües de castellà, francès, anglès i alemany. | |
| LEO English-German Dictionary | Diccionari bilingüe alemany-anglès elaborat per Informatik der Technischen Universität München | |
| Oxford Language Dictionaries Online-Spanish (OLDO) | | Diccionari bilingüe castellà-anglès, anglès-castellà. Conté 300.000 paraules i frases, i 500.000 traduccions de l'Oxford Spanish Dictionary. 3rd ed. Inclou altres recursos i materials. |
| The Pocket Oxford Italian Dictionary Italian-English | | |
| Ponsline, das online Wörterbuch | Diccionaris alemany-castellà, castellà-alemany; alemany-angles, anglès-alemany; francès-alemany, alemany-francès i italià-alemany, alemany-italià | |
| QuickDic | Diccionari bilingüe alemany-anglès, anglès-alemany. Conté 250.000 entrades. | |
| SpanishDict.com | Diccionari bilingüe anglès-castellà, i castellà-angles amb 56.508 entrades i amb 10.369 pronúncies | |
| Student online | Diccionari bilingüe alemany-anglès, anglès-alemany. | |
| WordReference.com diccionario inglés-español | Diccionari bilingüe anglès-castellà, castellà-anglès. Aquest diccionari es pot també instal.lar en el navegador i usar-lo per a les traduccions de paraules de qualsevol pàgina web. | |
| WordReference.com dictionnaire français-anglais | Diccionari bilingüe francès-anglès, anglès-francès. Aquest diccionari es pot també instal.lar en el navegador i usar-lo per a les traduccions de paraules de qualsevol pàgina web. | |
| WordReference.com English-German dictionary | Diccionari bilingüe anglès-alemany, alemany-anglès. Aquest diccionari es pot també instal.lar en el navegador i usar-lo per a les traduccions de paraules de qualsevol pàgina web. | |
| WordReference.com English-Italian dictionary | Diccionari bilingüe anglès-italià, italià-anglès. Aquest diccionari es pot també instal.lar en el navegador i usar-lo per a les traduccions de paraules de qualsevol pàgina web. | |
| Wörterbuch Deutsch-Englisch | Diccionari bilingüe anglès-alemany, alemany-anglès. | |
| Wörterbuch Deutsch-Englisch | Diccionari bilingüe anglès-alemany, alemany-anglès. | |
http://www.upf.edu/bibtic/traduc/trad1.html