1.8.10

Sóc el botiguer d'aquesta tenda

Sóc fill de botiguers i de petit vaig passar moltes hores a la botiga i, sobretot a la rerebotiga. Al cap d'anys, quan vaig començar a conèixer barcelonins a la Universitat, vaig adonar-me que hi havia gent que de les botigues en deien tendes. D'entrada vaig pensar que devia ser un barbarisme. Però es veia que no, que era un mot acceptat.

D'acord. Accepto que està acceptat i que tenda és un mot català. Però si us plau, d'una botiga no en digueu una tenda! Que no veieu que és una botiga! (semblo el de l'acudit del pain i el vin...)

  • Una botiga és un establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.
  • Una tenda és un envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra. Tenda de campanya.

I les etimologies no enganyen. Si una botiga volia dir originàriament magatzem, el significat de tenda és transparent, procedent de tendere/estendre, un muntatge provisional, una paradeta.

  • Botiga: [1203; del gr. bizantí apothḗkē 'dipòsit, magatzem', llatinitzat en apotica a causa de la pronúncia grega itacista apothíki].
  • Tenda: [s. XIV; del ll. vg. *tĕndĭta, forma substantivada d'un participi vg. tĕndĭtus, -a, -um de tendĕre'estendre']

Així, tenda, de manera coherent també vol dir cadascuna de les cobertes de tela que, en diversos indrets d'una embarcació, són destinades a guardar del sol o de l'aigua les persones i la càrrega, o bé la peça de tela muntada damunt les baranes d'un carro o d'altre vehicle per a servir d'aixopluc. Finalment, tenda també ha guanyat, per extensió semàntica, una correspondència a botiga en el sentit de: establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres.

Catalunya és des de sempre terra de comerciants. I lògicament hi ha molts botiguers. Fins i tot se n'ha fet conya d'aquest fet. Sens dubte hi pot haver botigues més dignes i més d'estar per casa. Però no totes les botigues són tendes: una tenda -segons el diccionari- seria sols aquella que ven comestibles o alguna altra cosa. Però fixeu-vos que, coherentment amb l'origen, sempre té un sentit de paradeta. Amb tendal o sense, però paradeta. I per a vendre sempre objectes quotidians de poc valor afegit.

Tampoc cal anar al sentit superb de la botiga com a boutique... Els francesos han sabut dignificar el mot fins a fer-lo esdevenir excels. I nosaltres, de les nostres botigues ara en diem tendes, miserables tendes (bé, ho fa força gent a Barcelona, però ja se sap que les coses de la capital tendeixen a escampar-se).

No deu ser cap casualitat que tenda es correspongui amb l'única paraula que fa servir el castellà: tienda. I és curiós que en castellà hagin optat per aquest mot, amb tot el que té darrera quant a significat. Potser no és cap casualitat i explica molt del diferent caràcter entre catalans i castellans. Esclar que si és així encara seria més aberrant dir-ne tendes ja que no seria solament un castellanisme encobert sota un mot que també tenim en català, sinó que seria una pèrdua del sentit digne que els catalans hem donat al comerç detallista.

Per cert, recordo que la meva família de baix-a-mar, pescadors, feien un ús de la paraula botiga que em sobtaba, a mi, fill de botiguers. Ho deien per a referir-se a un local on no hi venien res sinó que hi tenien les eines i els ormeig de pesca, i hi treballaven per a refer les xarxes, etc. Veig que certament el diccionari manté aquest sentit per a botiga (Barraca per a guardar eines o ormeigs).

Per acabar, les paraules que es formen per a obtenir el nom de la persona que regenta l'establiment també dóna resultats molt diferents: botiguer en català, i tendero en castellà. La gent que diu tenda en català també han de dir botiguer perquè afortunadament tenda no ha donat tender. Per ara! I les parades del mercat (que són el format que més es mereixeria dir-ne tenda) tenen paradista.

Malgrat que sovint s'han volgut desprestigiar les botigues i els botiguers, per a mi és un ofici digne i que, amb l'impuls dels nous models comercials de petit format, més intel·ligents i posats al dia, torna a recuperar el prestigi que la botiga mai no hauria d'haver perdut.

Benvolguts barcelonins i barcelonines, deixeu les tendes per a referir-vos a les tendes de campanya que feu servir quan aneu a fer de pixapins i quemacus, i recupereu l'ús de la botiga!

PD: Gabriel Bibiloni en parla en un article: Selles de muntar i tendes de campanya

2 comentaris:

  1. Anònim8:44 p. m.

    Podría contestarte en catalán, pero prefiero por alusiones de lo que dices del castellano escribirte para que lo entiendan también los que hablan este idioma.

    No solo has faltado a la verdad si no que has ido con saña por lo que veo, cuando dices: una tenda -segons el diccionari- seria sols aquella que ven comestibles,... pues no, una "botiga" es simplemente la tienda que tiene un mostrador y que atiende de esta forma al cliente, así que no tiene nada que ver con que se vendan comestibles o no, como siempre mucha gente quiere hacer ver que los pro-catalán como una clase superior, ay! que poco sabes de historia, precisamente era una clase media de comerciantes y los que tenían dinero hablaban en castellano, con comentarios como el tuyo clasistas que infravaloras el trabajo de los tenderos del mercado, o de otras muchas tiendas haces que desde fuera se vean a los catalanes así, egocéntricos.
    En resumen, una galeria, centro comercial, y cualquier tienda que el producto no lo despache (no cobre, lo sirva) el dependiente, es una "botiga", si no una "tienda" y no tiene nada que ver con palos ni tonterias, el nombre de "botiga" viene de la trastienda que se tenia que tener a modo de almacen o incluso detrás del "botiguer" y servirlo, me acuerdo de hace décadas cuando a granel comprabas caramelos o frutos secos, y ahí estaba el origen del "botiguer", por eso de lo de alimentos es tienda que decías es tontería.

    No todos los catalanes somos por suerte de esta forma, tan soberbios, y aunque dudo me publiques el comentario al menos informo de verdades que son.

    Un saludo.

    ResponElimina
  2. Gràcies per comentar aquesta entrada de fa sis anys. No sé si has vist que tot aquest blog el vaig fer fa anys amb un to simpàtic, amb una certa ironia, i formes disteses. Si hi ha alguna crítica seria als catalans de can fanga de les botigues en diuen tendes, suposo que queda prou clar. I en tot cas precisament dignificar el botiguer i el mot botiga. Les altres deduccions que fas no les compateixo. Salut!

    ResponElimina