23.9.10

Un vernissatge o un vermutatge?

Quanta gent hi ha que cometen almenys un parell de faltes en escriure vernís... Per influència del castellà, escriuen barnís... I potser és un error raonable tenint en compte la pronúncia del català central per a la persona que mai ha escrit aquesta paraula, que en fa un ús escadusser (tant del mot com del producte) i que un dia l'ha de plasmar en el paper.

Però de raonable no en té res quan ho escriuen en un rètol en un establiment on en venen! Ja hem defensat en altres ocasions que els professionals tenen el deure de fer servir correctament la seva terminologia. I no només en català: defenso que també en castellà i en anglès o altres llengües amb parlants de les quals hi pugui haver interaccions. No es tracta que sàpigues parlar anglès, però si estàs en una parada de verdura en una zona turística, formaria part de la teva professionalitat saber com es diu enciam en anglès i saber-ho entendre si te'n demanen.

Tornant al vernís, el curiós és que aquell senyor o senyora amb qui potser som condescendents a l'hora de perdonar-li el barnís perquè resulta que mai no se n'ha embrutat les mans, resulta que després assisteix a un vernissatge, i aquest sí que l'escriu bé, encara que sigui en la versió francesa vernissage!


Un vernissatge és un acte d'inauguració d'una exposició d'art consistent en la reunió de l'artista o els artistes que hi exposen amb els invitats. El motiu que se'n digui de tal manera és degut al fet que antigament hom aplicava en aquest moment un vernís protector a l'obra pictòrica.


Ostres! Però avui dia això no es fa pas! Potser més que vernissatge n'haurem de dir vermutatge, ja que més aviat el que hom hi fa és anar a prendre-s'hi un vermut, acompanyat d'un pica-pica que poques vegades arriba a xeflis!


Encara podem poar una mica més en l'etimologia: del francès vernissage, 'acció d'aplicar vernís; inauguració d'una exposició', derivat de vernisser, i aquest, de vernis, 'vernís', del baix llatí veronice, 'sandàraca' (nom d'una resina), del grec Beroníke (o Bereníke), ciutat de la Cirenaica (avui Bengasi, a Líbia), d'on procedien aquestes resines.


I també podem correlacionar-ho amb fets històrics. Vegem-ho a partir d'aquesta nota sobre la cabellera de Berenice (traduit de la wikipedia castellana):
Quan Ptolemeu va pujar al tron, la seva primera missió va consistir a anar a Síria per lluitar contra el rei Seleuc II i venjar l'assassinat de la seva germana i del seu nebot (que era l'hereu al tron d'aquesta regió d'Àsia). Va combatre llargament i va obtenir moltes victòries, però en la seva absència, la seva dona Berenice llanguia i estava plena de temors per la vida del seu marit. En el seu desconsol, un dia va anar al temple de Afrodita i allà va jurar davant la deessa que sacrificaria per a ella la seva bella cabellera (que era l'admiració de tots els que la coneixien), en el cas en què Evergetes tornés viu i vencedor. Així va ser, i aquest mateix dia, el dia del seu retorn, Berenice va complir la seva promesa.

Però a la nit algú va arribar fins al temple i va robar la cabellera. Es va dir que ho va fer un sacerdot del temple de Serapis, déu egipci, indignat pel fet que la reina fes un sacrifici a una divinitat grega. La desesperació de Berenice i el furor de Ptolemeu davant el fet del furt van ser grans. Però davant d'ells va arribar l'astrònom Conó de Samos per calmar. La seva ciència era molt venerada; havia escrit set llibres sobre astronomia i tothom coneixia la seva gran amistat amb el famós Arquimedes de Siracusa. Conó va mostrar als reis una agrupació de estrelles, i els va explicar que aquesta constel acabava d'aparèixer al firmament i que sens dubte es tractava de la cabellera de Berenice, que havia estat transportada allà per la deessa Afrodita, a qui se li havia ofert . Després, el savi Conó va dibuixar una llarga cabellera d'estrelles en el globus celeste del Museu d' Alexandria.

El poeta i gramàtic grec, Calímac de Cirene, que havia estat bibliotecari de la Biblioteca d'Alexandria durant molts anys, va immortalitzar la reina Berenice i la seva magnífica cabellera en una elegia. Heus aquí un dels seus fragments:








M'havien acabat de tallar i les meves germanes em ploraven quan, de sobte, amb un ràpid batre d'ales, el dolç buf del zèfir em porta a través dels núvols de l'èter i em diposita en el venerable si de la divina nit Cypris. I per tal que jo, la bella cabellera de Berenice, aparegués fixa en el cel brillant per als humans enmig d'innombrables astres, Cypris em va col·locar, com a nova estrella, a l'antic cor dels astres.
Calímac de Cirene
En agraïment, Ptolemeu va donar el nom de Berenice a la ciutat portuària grega de Hespèrides (nord-est de Líbia) avui Bengazi, ciutat on anys més tard es desenvoluparia un important comerç de esmalts. Aquests esmalts van esdevenir molt famosos arreu de la Mediterrània per llur brillantor, i els mercaders els venien precisament amb el nom de Berenice, la ciutat on es fabricaven.

A Roma, el Berenice es va anomenar bernix, mot que ens ha estat llegat a les llengües romàniques: català vernís, italià vernice, francès vernis, portuguès verniz, castellà barníz. Desconec si el fet que en castellà, en contra de la lògica evolutiva, es digui barniz pot ser degut a una influència catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada