Per als catalans, la combinació vocal + r + n no suposa cap dificultat. Ni que sigui encara seguida d'una s (-rns): podem dir carns, hiverns, forns. Fins i tot podem afegir un altre so consonàntic tot seguit i no hi trobem problema: foRNS De pa. O un dígraf consonàntic, de manera que pronunciem 5 consonants seguides sense cap vocal: foRNS TRàgics.
Per tant, tampoc hauríem de tenir cap dificultat per a pronunciar ferro en anglès: iron, pronunciat ī'ərn. El problema, en tot cas, ve de la discrepància entre la grafia i la pronúncia. Fixeu-vos que (de manera gens previsible!) es diu ī'ərn, és a dir com si diguéssim àiarn (amb l'erra anglesa).
Tenint en compte que iron també vol dir planxa, compte que no feu la planxa dient airon o airən.
PD: si sou de l'ambient, vull dir ambientalistes, cal que sapigueu que la planxa (iron) que hi ha dins environmental es pot pronunciar de les dues maneres: ĕn-vī'rən-mənt, -vī'ərn-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada