12.4.11

Banca corrompuda

Segons el diccionari, la fallida (fer fallida) és un concepte del dret mercantil que descriu la situació del comerciant o l'industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment els seus pagaments.

Igualment s'aplica al procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d'emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l'empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l'ordre de preferència legal. 

Tot i ser el terme preferent, en català també se'n pot dir bancarrota, mot procedent de l'italià i que sembla que deu el seu sentit al fet que, no solament en un sentit virtual sinó també físic, es fes trencar la taula del banquer que no podia retornar els diners.

Bancarrota ha passat de l'italià a diferents llengües. És com se'n diu en castellà, i també és la mateixa estructura composta que es fa servir en anglès, com veiem a l'Optimot:

ca - fallida n f
ca - bancarrota n f sin. compl.
ca - insolvència definitiva n f sin. compl.

es - bancarrota
es - insolvencia definitiva
es - quiebra

en - bankruptcy
en - failure

En anglès també tenen la doble denominació que en català:

  • fallida / failure
  • bancarrota / bankrupcy

Pot ser útil per a recordar aquesta sinonímia anglesa associar-la al fet que sigui idèntica que en català. En anglès han customitzat el seu bankrupcy, i no han fet el que podria haver estat un *bankrote... En català, en canvi, hem agafat directament l'italianisme, ja que si l'haguéssim adaptat seria banca-rompuda o banc-romput. Per cert, no hauria estat malament dir-ne així: ara que veiem d'on vénen les bancarrotes... una paraula com bancarrompuda, que sona a banc-corrumpuda...

Tal entitat financera ha fet bancarrota.... Bancarrota??? Ha fet bancorrumpuda!!

Etimologia

Bromes a banda, fallida ve del verb fallir, del llatí fallĕre (enganyar). Però hi ha la possibilitat el substantiu fallida vingui també de l'italià. Si bé no ho hem trobat documentat en català, sí per al francès:


Étymol. et Hist. 1566 (Du PinetPline XXXIII, 10 d'apr. A. Delboulle ds R. Hist. litt. Fr. t. 12, p. 695 : faillite et banqueroute). Empr. à l'ital. fallita, attesté comme terme de fin. dep. le xviie s. (G. Leti ds Batt.), dep. le xiiie s. au sens de « faute, erreur » (Jacopone da Todi, ibid.), dér. de fallire (faillir*), avec infl. phonét. de failli*, faillir1*.



El primer banc de Catalunya

I ja que parlem dels bancs, deixeu-me recordanr que el 20 de gener de 1401, Guillem-Ramon Colom (segurament l'avi de Cristòfor Colom) i Miguel Roure van fundar la Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc de Catalunya.

La Taula de canvi o simplement Taula és una institució econòmica que apareix a l'Edat mitjana, amb l'augment del viatges i comerç internacional. És el precedent més directe delsbancs públics.

Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València.
A la llotja de Barcelona el 20 de gener de1401 s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.
Segons Sanchis Guarner el 1407 Martí l'Humàautoritzà la creació de la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, a imitació de la taula de canvi que havia estat instituïda a Barcelona el 1401.
L'any 1445, la reina Maria concedeix a la ciutat de Girona, la institució d'una taula de canvis [1].
No és molt important saber si els catalans han estat els primers a crear una banca o bé les lletres de canvi, el que és interessant és veure tota aquesta organització econòmica a Catalunya durant els segles XIII, XIV i XV. Tot aquest conjunt dóna un valor extraordinari a les institucions mercantils i a l'arrencada econòmica de Catalunya. (el diferent caràcter de catalans i castellans)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada