De tanta pixera m'ha agafat cridera!

Tinc tanta pixera que m'arriba a la Jonquera,

i si no vaig a pixar m'arribarà a Perpinyà!

Aquest divendres vaig ser a Palma, i entre les moltes curiositats lingüístiques que una persona sensible a "sa llengo" hi troba vaig poder recollir un divertit "tenc acabera", és a dir, tinc ganes d'acabar.

El sufix -era el tenim ben present per mots com ara tenir pixera o caguera. Però malauradament, en català central ha perdut la capacitat de produir nous mots. Ens ha quedat com un fòssil...

No només és una llàstima; és intolerable que sigui així. L'hem de reanimar. De fet, no és mort mentre en algun racó del domini lingüístic encara hi sigui viu, però ara ens toca als principatins d'engrescar-nos-hi: ja en tinc usera!

• Observant la gran pedrera que té el Barça em va agafar cantera (de l'himne!).
• Ja se'l veia que tenia escalera; és un grimpa!
• No va apaivagar la cardera fins que es va rascar la cartera.
• Tinc tanta cridera que m'afegiré a la cridòria.
• Tothora observa per la finestra: pateix de mirera!

I fins i tot podem tenir homòfons i tot:

• On vas tant ràpid de bon matí: que tens currera o correra? (=penquera o accelerera)

Per cert, sols em funciona bé amb la primera conjugació. No va bé amb conduir, riure, fugir... No sé pas quina explicació té... O potser sí que tinc escriguera?

PD: Soneguera o sonera, a partir de son.