Gorja o gola en català o garganta en castellà expressen molt bé el sentit onomatopeic. La 'g' mostra nítidament la idea de profunditat endins, en plena correlació amb la zona on es pronuncia. De la mateixa manera, engolir, deglutir, o gruta.
En canvi en anglès el mot throat no compleix aquesta funció. Però throat, com també gorja, no solament indiquen la part del cos humà sinó la idea de pas estret. En aquest cas, la 'th' o la 't' mostren la idea de tocar-se, d'estretor. La 'r', a més, hi afegeix el moviment, i per tant la idea de pas. Per tant, segurament en català gorja ha passat de voler dir la part del cos humà a també referir-se a l'accident geogràfic mentre que possiblement en anglès hagi estat al revés, de l'estret a la part del cos, ja que seria difícil imaginar que van començar anomenant la gola amb una sonoritat que es fabrica ben lluny de la gola, a les dents.
Throat (thrōt)
n.
- The anterior portion of the neck.
- Anatomy. The portion of the digestive tract that lies between the rear of the mouth and the esophagus and includes the fauces and the pharynx.
- A narrow passage or part suggestive of the human throat: the throat of a horn.
- Botany. The opening of a tubular corolla or calyx where the tube joins the limb.
To pronounce with a harsh or guttural voice.
Però en anglès també tenen el mot equivalent amb una 'g', gut (curiosament pronunciat gət) que en aquest cas vol dir budell, intestí. I gut també vol dir pas estret d'aigua:
(anatomy) The intestine.
(embryology) The embryonic digestive tube.
(geology) A narrow water passage such as a strait. A channel deeper than the surrounding water; generally formed by water in motion.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada