24.1.12

Jo també deia allavons #Psicolabis .

De jove, mai havia dir aleshores ni llavors: a casa i al meu entorn sempre es deia allavons. Quan vam estudiar català i vam anar normalitzant algunes paraules mal dites, per castellanisme o per per altres motius, vaig passar al llavors (pronunciant la 'r') i finament a aleshores.

Sempre he sentit gent que diu allavòrens tot i que per aquesta no hi he passat. Ara fa gràcia la campanya per recuperar-la. Però potser també haurem de recuperar l'allavons! La nostre llengua és rica en variants i tot un seguit de formes usades territorialment. Hem de saber combinar aquesta riquesa amb l'existència d'un estàndard que la llengua necessita per certs usos més formals.

'Jo també dic allavòrens'
Posada en marxa una campanya per admetre el mot en l'àmbit normatiu de la llengua catalana

La revista de relats de ficció La Lluna en un Cove ha posat en marxa una campanya per tal que la paraula 'allavòrens' sigui admesa en algun diccionari normatiu català, per tal de reivindicar el reconeixement d'aquesta forma usada en l'àmbit oral i col·loquial. La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper de relats de ficció en català. Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents, originals, fresques, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor... La millor selecció dins del panorama narratiu en la nostra llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada