Millet contra els càlculs (amb un toc d'humor)

Entrada publicada en el seu moment a Responsabilitat Global

Per posar una mica d'humor -o d'enigmística- al cas Palau, del qual acabem de publicar un article, volem fer notar que algunes coses ja estaven 'escrites'. Fa uns mesos, arran del cas Madoff, dèiem el següent:

Vist de d’una certa distància, fa gràcia la cosa. Cada cop que he de pronunciar el seu nom no puc deixar de pensar en el significat ocult en anglès. Madoff, pronunciat "meidoff", sona igual que “made off”, és a dir, el temps passat del verb anglès “make off”, que vol dir precisament fotre al camp, sortir corrents, robar, endur-se alguna cosa... No sé si el nostre amic Màrius Serra, expert en enigmística, n’ha parlat i hi ha cercat una explicació, però certament hi ha personatges que fins i tot amb el seu nom ja duen la marca de la perversió. Potser ja havia assumit que ho tenia tan gravat en el seu ADN que ara ja no pot fer res més que reconèixer el pecat.

Potser ara hauríem de fer notar que el cognom Millet deriva del nom de la planta 'mill', que segons el diccionari es fa servir per lluitar contra els càlculs!

mill del sol FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies (Lithospermum officinale), de fulles lanceolades i flors blanques petites i emprada en medicina popular contra els càlculs.

Bromes a banda, us proposem la lectura de l'article sobre el 'Cas Palau'.

Un nom per a la nova caixa comarcal fruit de la fusió de quatre

Els equips directius de les quatre caixes que estan ¬negociant la seva fusió (Caixa Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa) han fet saber que volen comptar amb els seus treballadors a l’hora de prendre algunes de les decisions importants que marcaran el futur de la nova -entitat, entre les quals el nom.

De manera creixent les empreses que basen la creació de valor i la competitivitat en el seu equip humà necessiten promoure una implicació que va més enllà d’un sentiment de pertinença. Han de vincular-los a la missió, a la visió, a l’estratègia, als objectius, als valors... Per això és important que aquesta nova empresa resultant mostri aquesta filosofia.

És cert que hores d’ara també cap la possible interpretació que la intenció d’implicar els treballadors sigui tàctica davant les retallades d’oficines i personal que caldrà portar a terme. Desitgem no únicament que no sigui així sinó que els valors corporatius de la nova entitat resultant reculli el millor de les constituents i faci una aposta per la responsabilitat social, implicant els seus treballadors i els diferents grups d’interès.

Tenint en compte que la nova entitat passarà a ocupar la tercera posició dins el rànquing de les caixes del país, després de Caixa de Pensions i Caixa Catalunya, seria molt important un compromís d’RS profund, que vagi més enllà de l’obra social i afecti tota la dimensió corporativa.

Sembla un començament interessant el fet que hagin convocat un concurs entre els 4.500 empleats que treballen en aquestes entitats. Aquest nom no serà preeminent, ja que està previst que operin en els respectius territoris amb les marques que corresponen amb les denominacions territorials que tenen ara. Però formarà part de la identitat corporativa per construir, la que s’hauria de sostenir sobre un model impregnat d’RS.

El nou nom ha de transmetre el concepte i els valors de la fusió, així com la filosofia i el posicionament de la nova entitat: «Es buscarà una identitat que aporti valor, que causi impacte en el mercat i, sobretot, que sigui original i singular».

Jo en diria CaixaCor. Tot i que no sóc treballador de cap de les quatre caixes implicades, em permeto de llançar una proposta per al nom de la nova entitat resultant. La paraula Caixa és irrenunciable, mentre que Cor és breu, clara i aporta els seus diversos sentits simbòlics: nucli, esperit, valors, fortalesa. Nucli com a centralitat i agregat; valors com a desig d’aquesta aposta per l’RS que ens agradaria que fos estratègica i profunda.

Una curiositat: a les condicions han indicat que també es tindrà en compte que funcioni tant en català com en castellà, ja sigui perquè es pot traduir o perquè és equivalent en totes dues llengües. Una mica provincià el plantejament: seguint aquest criteri la Caixa de Pensions no hauria estat mai La Caixa! Insisteixo amb més motiu amb la proposta de CaixaCor, ja que cor és gairebé com en anglès, core, amb aquest mateix sentit de nucli.

PS: Per cert que avui l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas d'Espanya ha donat a conèixer les pel·lícules candidates als Oscars entre les quals Mapa dels sons de Tòquio d'Isabel Coixet. Fins i tot en un lloc com aquest han hagut de pronunciar el nom de la directora així: Coicset. Manca de cultura? Manca de sensibilitat? Ho afegim com a postscriptum a aquest apunt perquè crèiem que la presència de la Caixa (o de Freixenet) havia facilitat que a les terres castellanes es conegués que en les dues llengües veïnes a dreta i a esquerra, català i portuguès, 'ix' es pronuncia com l’anglès 'sh'.

Acomplim amb el deure de presentar-nos

Vet aquí un espai ben peculiar. Tot just un racó on deixar-hi unes notes sobre llengua, retalls de pensaments bàsicament sobre el català que fet i fet no gosaria fer públics de cap manera, però que si algú hi furga subreptíciament tampoc no em sabrà greu.

El vistant furtiu ja em sabrà disculpar si ensopega amb algun mot lleig, ja que forma part de la diversitat de productes lingüístics on triar i remenar amb mentalitat d'observadors.

I si algú se sent temptat de fer-hi alguna col·laboració... doncs endavant, que de rars de mena el país n'és ple.

Proposta d'un neologisme en català: els 'partprenents'

Nota: còpia de l'apunt publicat a Responsabilitat Global el 23.12.04

En el marc d'un conferència sobre RSC a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials (13-12-04), Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va formular la proposta de 'partprenent', per referir-se a les parts interessades de l'empresa. Aquest mot, que equivaldria a l'anglès 'stakeholder', podria alternar amb 'parts interessades', 'grups d'interès', 'cointeressats', o altres formes de referir-s'hi, però dotant la disciplina de la RSC d'una paraula clau que expressi nítidament aquest concepte.


PROPOSTA DEL NEOLOGISME 'PARTPRENENTS'

L'Ètica de Negoci és una disciplina acadèmica que, sense ser nova, ha adquirit un impuls molt important com a conseqüència de l'adopció en els darrers anys de pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa per part de moltes empreses i la rellevància social i mediàtica que ha obtingut aquest enfocament de gestió.

Com succeeix amb tota disciplina que fa front a una realitat dinàmica, ha d'anar perfilant els seus conceptes per tal que s'adeqüin als contextos reals, alhora que ha de produir paraules que expressin aquests conceptes amb la major claredat i funcionalitat possible.

En el cas que ens ocupa, la disciplina es val de mots manllevats provisionalment de l'anglès que no acaben de trobar l'expressió corresponent en català que faci fortuna, essent el cas paradigmàtic els anomenats stakeholders, és a dir, els diferents grups interns o externs de l'empresa que tenen alguna mena d'interès, punt de vista o posicionament sobre l'empresa en el seu conjunt, tant el les seves operacions i resultats com en els conseqüències de les seves accions.

Com a expressió alternativa per a referir-s'hi hom empra 'parts interessades', tant en català com el seu equivalent en castellà. Tanmateix, un concepte que no disposi d'un mot específic sempre tindrà una gran feblesa, i més quan aquesta expressió alterna amb altres possibilitats (també 'grups d'interès'...) o especialment quan els mots que composen l'expressió són d'un ús tan vulgar i polisèmic (grup, part, interès) que dóna lloc a una expressió semànticament dispersa que difícilment podrà fossilitzar o lexicalitzar en un veritable mot compost.

L'expressió anglesa és de difícil traducció, essent un mot compost que, a més, deu la seva construcció a partir del paral·lelisme amb un altre mot: els shareholders o stockholders, és a dir els que tenen accions o participacions, els accionistes. És il·lustrativa la imatge i el referent que crea la correlació dels dos mots compostos. Els que tenen les accions i els que tenen el punt d'interès. Tanmateix en català es fa més difícil de produir un paral·lelisme similar, ja que un hipotètic interès-tenidor sols funcionaria si tinguéssim un acció-tenidor. Així mateix, tampoc semblen solucions vàlides 'interessatista' o 'interessatari' cercant una solució creativa a partir d'accionista o propietari.

Per tant, podem cercar un altra possible mot, simple o compost, per evitar haver de valer-nos de l'articulació de dos mots no travats, per a donar compte d'un concepte que està esdevenint necessària en el món de la gestió. Particularment no em resulta satisfactòria la paraula ?part? en la mesura que suggereixi una divisòria (parlar de parts remet a l?advocacia i suggereix un posicionament advers) ni 'interès' (aplicat a la relació entre parts connota un sentit adversatiu). En qualsevol cas, l'opció més desestimable seria aquella que suggereixi 'l'altra banda de la taula' com podria ser el cas de 'contrapart'.

És per això que s'imposa cercar un neologisme que respongui a les necessitats expressives de la llengua i de la disciplina. En aquest sentit, en el marc de la conferència del dia 13-12-04 a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials, vaig formular la proposta de 'partprenents'. Partprenents denota els que prenen part i, en provenir de l'expressió prendre part (semànticament més propera a participar que a prendre partit) no remet al sentit de parts oposades o contraposades sinó a un sentit de caràcter més asèpticament col·laboratiu o participatiu. Els partprenents de l'empresa, per tant, seran els que d'alguna manera hi prenen part, hi tenen part, participen de les activitats o conseqüències de l'activitat empresarial.

D'aquesta manera, 'partprenent' significaria 'aquell grup, persona o organització que té alguna mena d'interès al voltant de les operacions o l'existència d'una determinada organització, especialment quan aquesta reconeix que té una obligació moral envers aquella'.

En tant que construcció lèxica el mot compost 'partprenent' és coherent i adequat a la llengua catalana, de manera que els parlants podran usar-la sense cap dificultat en la mesura que la interpretació del seu significat està mancada d'opacitat i té una articulació fònica correcta (no dóna lloc a un resultat cacofònic). A més, fet que és absolutament crucial a l'hora de crear neologismes, té un paral·lelisme consolidat en una altra llengua romànica, en aquest cas el francès: 'parties prenantes'.