31.7.10

Em mereixo berenar!

Qui no recorda aquell acudit de fa uns anys, quan aquesta beguda era coneguda?

-¿Quieres una mirinda?
-No, gracias. ¡Ya he mirindao en casa!

Hehehehe, les meves tietes tenien tota la col·lecció dels discos de la Mirinda com el de la imatge! No parlarem ara d'on prové la Mirinda, però el que sí que sabem és que la merienda i el berenar tenen el mateix origen etimològic i que té un sentit de premi, de mereixement.

berena  (f)
1  Berenar, menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.
2  Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa.
[Etimologia — Del llatí merenda, 'àpat de la tarda o el vespre', del verb merere, 'merèixer, rebre com a paga o premi'; tingué ben aviat la concurrència de l'infinitiu berenar substantivat, avui més corrent que berena.]

I és que els àpats tenen valor diferent: si l'esmorzar i el dinar són els importants per a tenir energia per a treballar o estudiar, el benenar seria un premi... per no parlar dels aperitius, piscolabis, o un bon pica-pica...

És curiós que en mallorquí i menorquí confonen el benerar i l'esmorzar: tot és berenar per a ells. Potser tot és un premi que es mereixen! En tot cas això de dir-me Canyelles m'havia de marcar una mica, perquè de petit em sembla que ho confonia sovint i encara ara he de pensar bé si dic esmorzar o berenar. Quan m'equivoco sempre puc dir, en raó del meu cognom, que dec tenir restes de genètica illenca!

Conciliació i horaris europeus

Amb el benenar cal anar en compte perquè si es fa massa tard i amb una certa abundància deixa de ser berenar per esdevenir berenar-sopar, una nova categoria d'àpat que fa que el sopar s'esvaeixi.

És curiós perquè aquest híbrid que el propi nom compost en mostra la inconsistència cultural, es correspon amb el sopar que fan els europeus del nord (més aviat i més lleuger que el nostre sopar). Com que nosaltres acostumem a anar a dormir tard, de vegades el berenar-sopar demana a crits un ressopó!

I una proposta per al castellà

En castellà, la forma merienda (de merere) guarda una correlació morfològica amb miranda (de mirare). Miranda vol dir "que ha de ser mirada". Si en castellà diuen 'se mira però no se toca' també podrien dir alguna cosa així com 'merienda-miranda' per voler dir que és el meu berenar, que jo me l'endraparé i que tu tot just te'l miraràs! I si en vols un per a tu, ja saps, a pagar bitllo-bitllo!

Per cert, tornant a l'inici de l'article: sabíeu que Mirinda significa Miranda, és a dir, "admirable, meravellós", en l'idioma internacional esperanto? Es veu que el seu fabricant parlava aquesta llengua.

PD: m'adono que no sé com es diu berenar en anglès... Que fort. Tan conegut que és el breakfast i en canvi no em surt el berenar. Potser no se'l mereixen! Després de cercar-ho al diccionari m'adono de la gravetat de la meva ignorància. És el te, el famós te, l'hora del te, altrament dit high tea: High tea is an early evening meal, typically eaten between 5pm and 6pm. It is now largely followed by a later lighter evening meal. High tea would usually consist of cold meats, eggs or fish, cakes and sandwiches.

2 comentaris:

  1. I els valencians també fem la distinció entre 'desdejuni' (primer àpat del dia) i 'esmorzar' (generalment, un entrepà a mig matí). Per cert, que en èuscar, l'esmorzar (en el sentit valencià) es diu 'amaiketako', que vol dir 'això de les onze'.

    ResponElimina
  2. Jo acabava el diàleg diferent (curiosament, també en castellà):

    - Mamà, quiero mirinda!
    - Tu chupa teta y calla. :-)

    ResponElimina