Un estament que sobreïx de garanties

Deia fa uns dies que jo vaig aprendre el verb 'vessar' de gran, perquè sempre havia fer servir 'sobreeixir'. I veig que 'vessar' està guanyant la partida, potser perquè és més curt, potser perquè per a molta gent conjugar 'sobreeixir' pot tenir un factor de complicació, sobretot si no sentim com a viu el verb 'eixir'.

A banda que trobo més descriptiu dir que el contingut d'una olla està sobreeixint, és a dir sortint per sobre, l'ús de 'sobreeixir' també manté viu l'eixir, verb preferit en valencià per a dir 'sortir' i origen de mots com 'eixida'.

Per això, m'ha agradat llegir un interessant article de Ramon Folch, socioecòleg i director general d'ERF on diu:

Els sindicats, davant d'una classe obrera més aviat benestant, acaben defensant els funcionaris, estament que sobreïx de garanties

Amb la dièresi, eh! O sigui: so-bre-ïx (no fos el cas que algú la vessi i digui so-breix)