És curiós. És com si per a nosaltres les malifetes ja són una cosa feta i, per tant, del passat, mentre que per a un anglès fos una acció que encara s'està portant a terme, com si diguéssim un malfent.
Ells no diuen wrongdone sinó que entenen que el mal està rondant. Dir-ho en participi passat sembla que ens tranquil·litza, mentre que dir-ho en gerundi ens interpel·la, ens obliga a establir mesures correctores, a aturar-ho...
Per això també tenen l'expressió blow the whistle (To expose a wrongdoing in the hope of bringing it to a halt: an attorney who blew the whistle on governmental corruption).
En el nostre cas, també podem fer bufar el xiulet, però encara millor si fem sonar campanes i toquem les alarmes i ens posem a aturar els casos de corrupció i altres males pràctiques donant-los transparència pública!
Enmig de tants malfents, o som part de la solució o som part del problema!
Notes:
- Respecte a la diferència entre participi i gerundi: el participi acaba esdevenint un adjectiu que es refereix a la "cosa" mentre que el gerundi manté una força verbal que recorda que hi ha un subjecte. Si diem "feta" pensem en la "cosa"; si diem fent pensem alhora en la "cosa" i en el subjecte de l'acció.
- L'etimologia de malifeta: del llatí mala facta 'mals fets'; la preferència per una denominació plural persistí en malesfeites, que, per dissimilació, es convertí en malefetes i malifetes, d'on el singular malifeta]
- Hem de dir que en anglès sí que tenen un mot equivalent amb participi. Es tracta de misdeed. Vam parlar de deed a Deeds, not words
- Vam parlar del gerundi a L’RSE és gerundi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada