2.3.11

Els llepa-lleps

Chupa-chups és una marca, o sigui que no ho podem fer servir per a referir-nos al producte genèric consistent en un caramel amb pal.
La marca, el mejor activo: Chupa Chups se ha considerado durante años la marca española con mayor reconocimiento internacional, y de hecho es una de las más activas dentro del Foro de Marcas Renombradas. La sociedad familiar de los Bernat tenía en la marca Chupa Chups y el logo que ideó Salvador Dalí su activo más preciado. 
Aquesta llaminadura, entre els castellans, es pronuncia Chupachú, o sigui que té dues consonants mudes, les del grup ps. Aquest emmudiment no és regular perquè de vegades l'emmudiment sols és parcial: en el cas de psicología no diuen icología sinó sicología. De vegades, fins i tot incrementen la presència de fonemes amb què es realitza el grup ps i pronuncien apsicología.

Però tornem als caramels. I fem-ho per a proposar com n'hem de dir en català i, a més, per a mostrar l'error semàntic del mot chupa-chups.


Proposo que en català en diguem llepa-lleps. La funció lúdico-alimentària-sensual que hi fem, és realment la de xumar (chupar) o la de llepar (lamer). En rigor és la de llepar, ja que per a xumar caldria que desprenguessin alguna substància líquida pròpia, cosa que no és el cas (tot el que hi xumem és la pròpia bava personal o col·lectiva que hi hem escampat). Així, sols es podrien denominar xuma-xums (o chupa-chups) els que tenen farciment líquid. I en rigor, sols passarien a denominar-se així a partir del moment en què la capa exterior tingués una oclusió per on poder efectivament xumar.

No seria cap cosa estranya que un objecte, a partir d'un moment determinat, canviï de nom. El capgròs a partir d'un moment del seu desenvolupament deixa de dir-se així per passar a dir-se granota. Encara que sigui la mateixa espècie i el mateix individu no podem anomenar granota al capgròs ni capgròs a la granota. Per cert, ja sabeu quina distància hi ha entre un capgròs i una granota?

Quin és l'origen etimològic de llepar i de xumar?
  • llepar: d'origen incert, potser preromà indoeuropeu. Passar la llengua per alguna cosa.
  • xumar: d'origen onomatopeic i expressiu. Beure a morro. Mamar. Beure vi.
De fet, és cert que no tothom els llepa. N'hi ha alguns -com un servidor- que no podem resistir tanta llepolia i ataquem per la via contundent mossegant l'objecte del desig i fracturant el llepa-llep en mil i un bocins. Així, potser la gent com jo no mereixem dir-ne llepa-lleps sinó que més pròpiament hauríem de dir-ne trenca-trencs. Però bo i acceptant que aquesta és una conducte marginal, poc compresa i àdhuc asocial, estic d'acord a dir-ne llepa-lleps.

Acabem amb l'expressió anglesa lollipop, també escrita lollypop i pronunciada tal com s'escriu (lŏl'ē-pŏp'). Llegim que es tracta de: A confection consisting of a piece of hard candy attached to the end of a small stick. Exactament el nostre llepa-lleps! En el seu cas, diuen que possiblement provingui de la forma dialectal lolly (llengua, que deriva de loll: to dangle the tongue, remenar la llengua).

Per cert, ara que l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que portaran l'olipot a cada llar, potser algun angloparlant que senti tocar campanes es confondrà i es pensarà que, donada la proximitat electoral, l'Ajuntament repartirà lollipops a cada llar. Deixem-ho clar: no confongueu l'olipot amb lollipop!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada