Circula per la xarxa:
La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó.
Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta.
hortera es diu xaró.
mequetrefe es diu manefla.
tirachinas es diu tirador o mandró
Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries
ens sonen estranyes.
La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i
s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar.
Tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de
nyigui-nyogui.
I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols.
Una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa.
Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que
tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota.
El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha?
Llavors es diu gebre o gebrada.
Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que
en català, encara que sembli estrany, també existeix.
Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una
lata és una frase del tot correcta.
I sacar, fer una sacada -en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols
dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon
davallant.
Txungu, eh! Veus, aquesta n'és una altra; el fet de catalanitzar-nos
les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els
fiquem una "u" al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru,
cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu,
apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator,
espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil,
canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo
també, eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si
quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I
els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.
Com es diu pujar en una subhasta? Licitar.
I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o
maneguins.
I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i
precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi
tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de
vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que
ens sona millor la versió castellana.
Diem més borde que no pas malcarat.
Papanatas que bajoc o toca-sons.
Cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot.
Mandanga que històries.
Parafernalia que faramalla.
Caradura que penques.
Santiguarse que senyar-se o persignar-se.
Finiquito que quitança o finiment.
També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i
després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí
que la sabia':
Estribillo/tornada.
Atiborrarse/ataconar-se.
De carrerilla/de cor o de memòria.
Estar en un aprieto/trobar-se en un destret.
I tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el
cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles:
La yema del dit és el palpís o el tou del dit.
Els nudillos són els artells o els nusos dels dits.
A l'espinilla se li diu canyella o canella.
A la rabadilla rabada o carpó.
A la pantorrilla panxell o tou de la cama.
I a l'empeine empenya.
En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i
som només nosaltres els qui l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà
el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil
de definir.
Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim
contaminar tant pel castellà, a Catalunya li lluiria més el pèl (otro
gallo cantaria).
Aquesta darrera frase he estat a punt d'eliminar-la: m'estimo més els
encoratjaments que els retrets, però finalment l'he deixada tal com
ve, pel valor informatiu de l'expressió final.
Pots fer-ho passar? Gràcies pel teu suport al català !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada