Cal reconèixer que el web espanyol el té en castellà i en català. No és, per tant, una entitat amb males pràctiques d'RSE en el camp lingüístic.
Però volem aprofitar-la per fer una reflexió sobre la llengua de les marques.
Si als països de llengua castellana usen la denominació "Soñar Despierto" i als de llengua portuguesa "Sonhar Acordado", però als països de llengua catalana no tradueixen el nom al català, pot ser que estiguin guiant-se per criteris de política d'Estats?Crec que més aviat deu ser un raonament legalista sobre el nom de l'entitat... Seria oportú tenir en compte que una cosa és el nom legal i l'altre cosa és la marca. També per a una entitat, cal separar el nom jurídic de la marca, per a fer-lo més curt o comunicatiu, de vegades, o per a traduir-lo a cada país, com és el cas (a banda que caldria poder enregistrar amb format multilingüe)
http://www.sdespierto.com
http://www.sdespierto.es
http://www.sonharacordado.org.br
I encara un parell de reflexions més:
La primera sobre el llenguatge de gènere: des del punt de vista del sexisme, és bona la forma "somiar despert"? O caldria somiar despert/a? Em sembla que aquest és un bon exemple per a mostrar que la forma femenina no tindria raó de ser perquè tampoc hi ha una forma masculina pròpiament dita. Fixem-nos que "despert" actua com si fos un adverbi, modificant el verb, i els adverbis són una categoria gramatical sense gènere. Quan una dona o un home diu que està somiant desperta o despert, aquest adjectiu que actua com a predicatiu fa les dues funcions de modificar el verb i el subjecte, amb el qual ha de concordar. Però en la forma infinitiva, sense subjecte, no podem assignar-li marca de gènere, de manera que aquest "despert" no és ni masculí ni femení, encara que coincideixi amb la forma masculina.
La segona sobre la transparència i com s'ha de gestionar respecte als directius o representants. Crec que tota organització ha de mirar de donar una certa informació sobre la trajectòria dels patrons o directius i els responsables. No n'hi ha prou amb un nom. Per casualitat, he observat que el responsable de l'organització a EUA havia estat implicat en un tema que afectava precisament la salut d'infants: Piden la renuncia de Ricardo Hamdan a programa de metales (niños dañados con plomo). Amb total desconeixement de la trajectòria d'aquesta persona, de la seva identitat, i de les seves responsabilitats, d'entrada se m'ha generat un dubte (un punt de distanciament emocional). Segur que no té cap raó de ser i tot té una raonabilitat, però la manca de presentació de les persones al web no ajuda a crear aquesta confiança cada cop més necessària com a part de l'RSO.
