Buried, la película de los mil nombres

Ahora que ya sé decir penícula, ahora lo llaman flim!

Con motivo de los premios Goya, que han premiado la película Buried, alguna gente descubrirá la rareza de que esta palabra inglés se pronuncie berid y no de cualquier otra manera más previsible como byurid o barid. De hecho, por la radio no la he oído bien pronunciada ni una sola vez.

Ciertamente, las variantes tanto en la realización de la primera vocal (la 'u') como de la 'ie' de la siguiente sílaba dan un margen de 8 posibilidades, que serían 24 si entendemos que la 'r' se puede hacer simple, doble o inglesa.

Pero la vocal trampa es sin duda la 'u', que en inglés se suele pronunciar de cinco maneras:

• u: put
• iu: museum
• ə (como la vocal neutra catalana): museum
• a (nuestra a): cut
• sonido ausente (como una neutra más cerrada prácticamente nula): urban

más una sexta y excepcional manera:

• e: bury

Y una séptimo y también excepcional lo que vuelve a romper su regularidad (¡dentro de lo que cabe!):

• i: busy / business

Sepamos a qué se deben estas anomalías:

Why does bury rhyme with berry and not with jury? The answer goes back to early English times. The late Old English form of the verb bury was byrgan, pronounced approximately (bür'yən). During Middle English times this (ü) sound changed, but with different results in different regions of England: to (ʊ) as in put in the Midlands, to (ĭ) as in pit in southern England, or to (ĕ) as in pet in southeast England. London is located in the East Midlands, but because of its central location and its status as the capital, its East Midlands dialect was influenced by southern (Saxon) and southeastern (Kentish) dialects. The normal East Midlands development of (ü) was (ʊ), spelled u. Because scribes from the East Midlands pronounced the word with this vowel they tended to spell the word with a u, and this spelling became standard when spellings were fixed after the introduction of printing. The word's pronunciation, however, is southeastern. Bury is the only word in Modern English with a Midlands spelling and a southeastern pronunciation. Similarly, the word busy, from Old English bysig, bisig, and its verbbysgian, bisgian, "to employ," is spelled with the East Midlands dialect u, but pronounced with the southern (Saxon) development of (ü), (ĭ).
http://www.answers.com/topic/bury
No es de extrañar que en diferentes territorios la evolución de una pronunciación sea diferente a pesar de ser una única lengua. En catalán también tenemos variedades en las pronunciaciones. Veamos dos:

a) La 1ª persona del singular de indicativo, pronunciada: canto, cantu, cant, cante, canti... 

b) Muchas 'e' tónicas, que se hacen cerradas en valenciano, neutras en mallorquín, y abiertas en central.

Pero estas variantes son regulares en sus ámbitos de aplicación. El caso de bury y busy responde a unos estraños cruces de variantes. 

Qui a gerro mata, a gerro mor

No sabia que fos una pràctica habitual matar a cops de gerro, però això es desprèn d'aquesta dita. Efectivament, en alguns països llatinoamericans diuen "Quien a gerro mata, a gerro muere", amb gerro pronunciat en català, tot i que a l'Argentina ensordeixen la 'g' i diuen "Quien a xerro mata, a xerro muere".

No, no, no es tracta que es fotin cops de gerro. L'explicació la trobem en la 'i' semiconsonant tant abundant en castellà per la gran quantitat de diftongs 'ie'.

El diftong creixent 'ie', en castellà, és la conseqüència del pas que van experimentar les antigues 'e' obertes en transformar-se en 'ie'. 

La combinació de la 'i' semiconsonant i la vocal 'e' té una gran inestabilitat, ja que la 'i' té tendència a esdevenir plenament una consonant, una 'j'. Si bé aquest procés no es dóna amb facilitat en tots els contextos (no seria el cas de 'pienso', o de 'tierra') sí que es fa més evident en casos com els de 'hierro', 'hierba'... 

Engeguem nous projectes!

Anava a traduir una notícia titulada Se lanzó la Asociación Mundial para el Turismo Sostenible, i la traducció automàtica em proposava lògicament que "s'ha llançat...".

La intuïció m'ha suggerit que en català, d'una manera espontània, en diria "s'ha posat en marxa" o "s'ha engegat". Però el llançar-se comença a fer-se forat, no solament pels automatismes de la traducció sinó perquè em sembla que hi ha una influència remota del launch anglès.

En anglès els encanta que launchen un esdeveniment. I a llatinoamèrica fa temps que lanzan eventos. En castellà -em sembla- lanzan més esdeveniments que fletxes... per influència anglesa. Al català, ens passa el mateix, tant per la influència directa anglesa com per la indirecta a través del castellà.

En castellà, per estalvi lingüístic, el lanzar els va bé per a substituir el poner en marcha, però resulta que en català tenim un fantàstic engegar. Engegar és tan útil que si no existís ens l'hauríem d'inventar. Com engegaríem els motors altrament? És tan útil que els castellanoparlants que viuen a Catalunya se l'han fet seu: enchegar ha estat col·loquialment un verb viu, com la rachola o el no cal.

També és cert que el launch no sempre equival a engegar.

Launch (lônch, länch), a banda del sentit bàsic de llançar un objecte, també es fa servir -procedent d'un sentit figurat- per a llançar un negoci, una iniciativa, un producte en el mercat:

1. To set going; initiate: launch a career; launch a business venture.
2. To introduce to the public or to a market: launched the new perfume with prime-time commercials on the major networks.

Solament es pot traduir per engegar en el primer sentit, quan es refereix a una cosa que figuradament puguem assimilar a un motor, un enginy, un aparell: seria el cas d'engegar una iniciativa, un projecte, un programa, un esdeveniment, una organització... Si es refereix a llançar un producte al mercat, correspon dir llançar. La diferència és evident: si engeguem un projecte vol dir que adquireix vida pròpia, té una dinàmica en ell mateix. El producte senzillament el llancem, com qui llança una pedra.

Com una llança

En anglès i en castellà, doncs, confonen els dos sentits, o no disposen de la paraula per a indicar el matís. L'origen del launch i de llança és el mateix: el llatí lanceāre, de lancea. En anglès hi ha arribat passant pel francès nòrdic antic lancher.

Engegar dóna el sentit de posar en marxa que llançar o launch no tenen. Així, doncs, l'aigua per a les granotes i el llançar per a les pedres!

Engegar té un origen poc clar. Potser alteració de l'hispanoàrab atšakká 'acusar', o del ll. ĭnstīgare 'agullonar', o d'un ll. vg.*indeagare, alteració de indagare 'indagar'

Llanxa

Launch també vol dir una altra cosa: una llanxa. En català, la llanxa ens pot haver arribat per mitjà del castellà o del portuguès, i aquests, del malai lánčār 'ràpid, àgil'. L'anglès launch (llanxa) també té el mateix origen tot i que probablement alterat per launch (llançar), amb qui té una òbvia relació de proximitat semàntica. Segurament no és una casualitat: el so líquid de la lletra ela indica moviment (com l'altra líquida, la erra), i el cas de la ela també indica lluny, llarg, long...

Que les traduccions automàtiques no ens matin l'engegar. I si convé engeguem a rodar les traduccions automàtiques. Engeguem-les!

"Me pones con la tía buena?"

Avui he trucat a la seu madrilenya d'una gran organització no lucrativa. Per donar-me el nom de la persona amb qui havia de contactar, m'han dit "tome nota: bonaza, con dos zetas". Com a mer aclariment, jo he respost "Entendido, bonazza, como en italiano..." (pronunciant la zz en italià, és a dir, igual que en català fem la tz).

Amb gran rapidesa, m'ha corregit "no, no, que es en español!" i ha començat a lletrejar el mot: "b de Burgos, o de Oviedo, n de Navarra, a de Ávila, z de Zaragoza, z de Zaragoza, a de Ávila".

I jo: "claro, claro, gracias". No era cuestió de discutir-li si el cognom era español o italià.

Molt sovint, en converses amb espanyols, sempre els acaba sortint la vena nacionalista. Els catalans ho sabem identificar prou ràpidament perquè ja els tenim clixats. I els coneixem molt més bé nosaltres a ells que ells a nosaltres.

Darrera d'aquest mena de manifestacions o de tarannà, de vegades hi podem trobar un posicionament més ideològic. En aquest cas, com passa en altres vegades, és purament la punta de l'iceberg d'una manca de cultura general. Com sinó pot dir que Bonazza és un cognom castellà? Com pot ignorar que el dígraf zz és típic de l'italià? Com pot desconèixer com es pronuncia la zz italiana?

És raonable que una família castellana que arrossegui un cognom italià Bonazza n'hagi castellanitzat la pronúncia. I per tant, és normal que qui els conegui, ho pronunciï com ells prefereixen. Però també és normal, per a una llengua germana com la italiana, que tinguem una mínima cultura general que ens permeti saber com es pronuncia l'original!

Ara ja sé com es vol dir (pronunciar) aquesta persona. Però atenció: si no ho sabés, lògicament jo hauria dit Bonazza en italià, o sigui Bonatza. Hauria trucat per telèfon i hauria dit: "Quisiera hablar com la Sra. Bonatza". I ho hauria fet amb tota normalitat, no en defensa de cap principi, sinó fent ús de la pronúncia pròpia del cognom. Estem en una societat global on és perfectament suposable que pot haver-hi una persona italiana treballant a Madrid. És més, trobaria propi d'una gran ignorància telefonar (desconeixent la preferència d'aquesta persona) i demanar per Bonaza (amb z castellana, és a dir, Bonatha).

Per cert, en un altre registre lingüístic, també podria trucar i dir: "Hola, ¿me puedes poner con la tía buena, por favor?" Per entendre la jugada lingüística sols us cal saber que bonazza vol dir nadó però també una altra cosa:

Significato bonazza:
[bo-nàz-za]
s.f.
volg. Donna formosa; di bellezza molto appariscente

Per cert, Déu vulgui que la natura hagi proveït aquesta criatura amb la gràcia de la bellesa i, tal com el seu cognom pressuposa, estigui boníssima. Altrament, la llengua estaria actuant per la via antroponímica com un càstig diví d'aquells que faríem recomanable el canvi de cognom (o potser la desfiguració de la pronúncia!!).

Anuncis amb traducció sols lingüística però no cultural

Acabo de veure un anunci del producte de neteja Viakal, en el qual expliquen una historieta basada en el fet que és dimarts 13, dia de la mala sort en la cultura castellana.

L'anunci estava traduït al català, però no s'havia traduït culturalment al divendres 13, data que a la resta d'Occident és el dia de la mala sort.

Llegim a la viquipèdia:

Segons la mitologia catalana, el divendres és un dia maleït i considerat dolent ja que fou el dia en què nasqué en Judes traidor. Tant és així que quan una persona és molt desgraciada es diu que deu ser nascuda en divendres. Els pescadors i els caçadors se'n guarden bé prou de fer les tasques durant aquest dia. Les parteres no han d'anar a missa en aquest dia per evitar desgràcies, i els nens no poden ser batejats. Els cabells es tornaran blancs a qui vagi al barber i se'ls talli en aquest dia. En canvi, les dones se'ls poden tallar en divendres de lluna plena i els creixeran més forts i vigorosos. També és dolent tallar-se les ungles si no es vol que brotin puntets blancs. Hom creu que segons el temps que faci aquest dia és possible de saber el temps que farà durant els propers vuit dies. És un bon dia per canviar-se la roba interior i d'aquesta manera quedar protegit dels mal esperits. Els vineters poden aigualir el vi o el vinagre en aquest dia i segur que ningú en notarà l'estafa. Si en aquest dia dues persones tenen el mateix pensament una ànima es lliura del purgatori i si se somnia quelcom és el dia en què hi ha més possibilitats que es faci veritat.


A la wikipedia anglesa hi diu:

In some cultures, Friday is considered unlucky. This is particularly so in maritime circles; perhaps the most enduring sailing superstition is that it is unlucky to begin a voyage on a Friday.^[4][5] In the 19th century Admiral William Henry Smyth, writing in his nautical lexicon The Sailor's Word-Book, described Friday as

“

The Dies Infaustus, on which old seamen were desirous of not getting under weigh, as ill-omened.[6]

”

(Dies Infaustus means "unlucky day".^[7]) This superstition is the root of the well-known urban legend of HMS Friday.

However, this superstition is not universal, notably in Scottish Gaelic culture:

"Though Friday has always been held an unlucky day in many Christian countries, still in the Hebrides it is supposed that it is a lucky day for sowing the seed. Good Friday in particular is a favourite day for potato planting—even strict Roman Catholics make a point of planting a bucketful on that day. Probably the idea is that as the Resurrectionfollowed the Crucifixion, and Burial so too in the case of the seed, and after death will come life."^[8]

In modern times, Friday the 13th is considered to be especially unlucky, due to the conjunction of Friday with the unlucky number thirteen. Such a Friday may be called a "Black Friday".

Relaxem-nos

Per a moltes persones que aprenen anglès, una dificultat ve donada pel fet que una vocal d'una mateixa arrel es pot pronunciar de manera diferent segons on hi posen l'accent.

Per exemple: gerund es pronucia com si diguéssim jèrənd, mentre que el seu derivat gerundial es faria jəràndiəl. És a dir: quan la 'è' o la 'a' (escrita 'u' en anglès) es troben en posició àtona es relaxen i es pronuncien 'ə'.

Es tracta senzillament de relaxar la pronúncia de les vocals que no tenen la tonicitat (stress). Algú ho troba una dificultat insuperable? No pas un català oriental, ja que en anglès no fan res diferent del que fem en la nostra llengua. Diem terra (tèrrə) i fem el derivat terrassa (tərràsə), fent el mateix tipus de neutralització o relaxament de vocals que es fa en anglès!

Tenir aquesta habilitat és una de les bases per a una bona pronúncia de l'anglès. Però en anglès també relaxen altres vocals, com ara la 'i', convertint-la igualment en una 'ə'. Per exemple, per a dir "silicon controlled rectifier" cal dir ′siləkən kən′trōld ′rektə′fīər. És a dir, una neutralització massiva!

D'aquest so tant neutre (ocupa la posició central de tot el sistema vocàlic) en anglès en diuen schwa i en català en diem la vocal neutra. Quina llàstima que quan de petit em van començar a ensenyar anglès, un professor espanyol s'esforçava a explicar-nos que aquest estrany so de la llengua anglesa l'havíem de fer posant la boca i la llengua no sé com... Tan ràpid que hauríem avançat si ens hagués dit que era aquell mateix so que ell ens prohibia de fer a classe quan s'inseria en una paraula catalana! Per cert, que no ho sabíem (ni sabíem que es deia vocal neutra) perquè encara no ens era permès d'estudiar la nostra llengua.

Tornem a l'anglès: la diferència és que en català el relaxament de les vocals es fa de manera absolutament previsible i regular mentre que en anglès et pots deixar endur per la intuïció (amb el risc d'errar-la del tot!)

El que és evident que és que, per a un català aprenent anglès, partir del català seria molt més fàcil, pràcic i econòmic que això que fan les acadèmies d'anglès que ens fan aprendre anglès a partir del castellà. Sorprenent professionalitat!

La neutralització avança continuously

La neutralització és un procés viu. En català neutralitzem qualsevol innovació lèxica, per bé que amb algunes excepcions: la força comunicativa actual aplicada a les marques comercials fa que la majoria de la gent digui GasNatural Fenosa sense neutralitzar Fenosa. O també tenim alguns mots refractaris a la neutralització, alguns cultismes femenins acabats en -e com ara classe. 

En anglès, observem com la neutralització de la 'u' fa que una paraula com continuous, tradicionalment pronunciada kən-tĭn-yū-əs, alguns ja pronunciïn kən-tĭn-yə-wəs, afegint-s'hi, a més, una w per a separar la pronúncia de les dues ə.

La intuició fa que en català també neutralitzem anòmalament mots com telèfon, amb una pronúncia təlèfən, com si fos *telèfen.

Nota: sols hem parlat de la principal neutralització, la que porta algunes vocals cap a una pronúncia central (ə), entre la 'o' i la 'e', i més tancada que una 'a'. És a dir, no hem fet referència que el català central també neutralitza la 'o' neutra en 'u'. O que l'anglès tenen altres maneres de fer això que en podem dir relaxament de les vocals. 

Relajémonos

Para muchas personas que aprenden inglés, una dificultad se debe a que la vocal de una misma raíz se puede pronunciar de manera diferente según donde ponen el acento.

Por ejemplo: gerund se pronucia como si dijéramos jèrənd, mientras que su derivado gerundial se haría  jəràndiəl. Es decir: cuando la 'e' o la 'a' (escrita 'u' en inglés) se encuentran en posición átona se relajan y se pronuncian 'ə' (una vocal inexistente en castellano, que seria como una 'a' pero sin abrir tanto la boca, como la abrimos para la 'e' o la 'o')

Se trata sencillamente de relajar la pronunciación de las vocales que no tienen la tonicidad (stress). ¿Alguien lo encuentra una dificultad insuperable? No un catalán oriental, ya que en inglés no hacen nada diferente de lo que hacemos en nuestra lengua. Decimos "terra" (tèrrə) y hacemos el derivado "terrassa" (tərràsə), ¡haciendo el mismo tipo de neutralización o relajamiento de vocales que se hace en inglés!

Tener esta habilidad es una de las bases para una buena pronunciación del inglés. Pero en inglés también relajan otras vocales, como la 'i', convirtiéndola igualmente en una 'ə'. Por ejemplo, para decir "silicon controlled rectifier" hay que decir 'siləkən kən'trōld' rektə'fīər. Es decir, ¡una neutralización masiva!.

A este sonido tan neutro (ocupa la posición central de todo el sistema vocálico) en inglés lo llaman schwa y en catalán lo llamamos la vocal neutra. Qué lástima que cuando de pequeño me empezaron a enseñar inglés, un profesor español se esforzaba en explicarnos que este extraño sonido de la lengua inglesa la teníamos que hacer poniendo la boca y la lengua no sé cómo ... Tan rápido que habríamos avanzado si nos hubiera dicho que era aquel mismo sonido que él nos prohibía hacer en clase cuando estaba inserto en una palabra catalana... Por cierto, que no lo sabíamos (ni sabíamos que se llamaba vocal neutra) porque todavía no nos era permitido estudiar nuestra lengua.

Volvemos al inglés: la diferencia es que en catalán el relajamiento de las vocales se hace de manera absolutamente previsible y regular (cualquier 'e' o 'a' en posición átona) mientras que en inglés te tienes qeu dejar llevar por la intuición (con el riesgo de errar del todo!)

Lo que es evidente que es que, para un catalán aprendiendo inglés, desde el catalán sería mucho más fácil, práctico y económico que lo que hacen las academias de inglés que aún hoy hacen aprender inglés a partir del castellano. Sorprendente profesionalidad!

La neutralización avanza continuously

La neutralización es un proceso vivo. En catalán neutralizamos cualquier innovación léxica, aunque con algunas excepciones: la fuerza comunicativa actual aplicada a las marcas comerciales hace que la mayoría de la gente diga GasNatural Fenosa sin neutralizar Fenosa. O también tenemos algunas palabras refractarios a la neutralización, algunos cultismos femeninos terminados en-e como clase . 

En inglés, observamos como la neutralización de la 'u' hace que una palabra como continuous, tradicionalmente pronunciada kən-tin-yu-əs, algunos ya pronuncien kən-tin-yə-wəs, añadiéndose, además, una w para separar la pronunciación de las dos ə.

La intuición hace que en catalán también neutralizamos anómalamente palabras como telèfon, con una pronunciación təlèfən, como si fuera *telèfen.

Nota: sólo hemos hablado de la principal neutralización, la que lleva algunas vocales hacia una pronunciación central (ə), entre la 'o' y la 'e', y más cerrada que una 'a'. Es decir, no hemos hecho referencia a que el catalán central también neutraliza la 'o' neutra en 'u'. O que el inglés tienen otras maneras de hacer esto que podemos decir relajamiento de las vocales. 

Deeds, not words

De fet, els anglesos tenen tantes paraules llatines que gairebé podria dir que no sé ben bé si parlen una llengua d'origen germànic o llatí... De vegades tenen alternança de les dues formes, la d'origen llatí i la d'origen germànic.

"De fet" en anglès es pot dir de dues maneres. In fact és la més comuna i té un origen llatí que ens la fa transparent. Ens resulta més fàcil, sens dubte.

Però després hi ha el indeed. Ja la veiem més rareta, i difícil de recordar. Ja no sembla gaire llatina, i no n'és pas. Però segur que serà més fàcil de recordar si pensem que vol dir exactament el mateix que in fact, sols que en lloc del fact (fet) llatí fan servir l'arrel anglesa del verb fer (do, done, did) però en una versió antiga: deed.

De fet, deed vol dir fet (fet, acció, proesa, escriptura, títol legal):

1. Something that is carried out; an act or action.
2. A usually praiseworthy act; a feat or exploit.
3. Action or performance in general: Deeds, not words, matter most.
4. Law. A document sealed as an instrument of bond, contract, or conveyance, especially relating to property.

El seu "fets, no paraules" (Deeds, not words, matter most) ens pot servir per recordar per sempre el significat de deed.

Les mansanes

L'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), un dels grans teòrics i pràctics de la ciència urbanística, va néixer al mas Cerdà, al Pla de la Garga de Centelles (Osona). Una gran contribució seva a l'avenç social i econòmic fou el model d'eixample urbà en xarxa, basat en mansanes. La paraula mansana és un neologisme seu que vol dir “conjunt articulat de masos urbans”. El seu objectiu fou, amb les seves paraules: “Urbanitzeu el camp, ruralitzeu la ciutat”. L'urbanisme modern neix d'un mas dinàmic i exportador.[extret de: Francesc Roca. Masos i masies, en evolució]

En català normatiu, avui dia, de les mansanes se'n diuen illes, mentre que en castella, en diuen manzanas. Cal dir que les pomes no hi tenen res a veure. En castellà, que tenen una paraula com mansión, de la mateixa arrel, haurien de dir-ne també mansana. O sigui que els únics que ho diuen bé són els andalusos.

El que ja és patètic (si més no etimològicament) és que en català encara alguns en diguin poma! Podem dir-ne mansana/mançana (encara que no sigui normatiu) o illa (especificant illa de cases, si cal). Però dir-ne poma, fent la traducció de la manzana castellana, que alhora és una mala adaptació de la mansana catalana fa riure.

Com que mala en llatí volia dir poma, potser ja tot lliga amb l'embolic de la mala traducció. És a dir, què creieu que vol dir la frase llatina "tua mater mala burra est"? No vol dir que la teva mare és burra, sinó que la teva mare menja pomes madures.

Cal dir que també hi ha qui afirma que la paraula manzana amb el sentit de bloc de cases està documentat en castellà abans de Cerdà, de manera que aquest enginyer s'hi hauria inspirat.

Finalment, també cal dir que en cap altra llengua es fa servir la poma per a descriure aquest concepte.

• francès: pâté de maisons
• italià: isolato
• portuguès: bloco
• alemany: Häuserblock, Block
• anglès: block (of houses)
• holandès: huizenblok
• polonès: blok
• llatí: ínsula (domuum insula)
• català: illa (de cases)
• castellà: manzana

La forma catalana es relaciona directament, doncs, amb el llatí i amb l'italià, i evita la confusió del polisèmic bloc, que tant vol dir edifici com illa de cases:

• 6 bloc de cases URBAN Conjunt d'edificis contigus (amb parets mitgeres o comunes) que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana. 
• 7 bloc de pisos URBAN Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un tipus o diversos, que exteriorment presenten forma regular i unitària

PD: Francesc Roca. La descoberta de Cerdà: 1859- 1995-2006: ...Al fons, hi ha dues idees : una, ‘urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat’(d’on el neologisme ‘mansana’, és a dir: un gran mas, o mansus).

Endevinalla

PENSEU UNA MICA I TROBAREU LA RESPOSTA

Quina d'aquestes paraules és realment del gènere femení i per què?

(....) Bandera
(....) Gallina
(....) Associació
(....) Furgoneta
(....) Matemàtica

la resposta està més avall ... Però primer penseu-hi una mica.
Rumia... Sigues lògic, no et rendeixis!

-

-

-

-

-

última oportunitat ...

-

-

-

-
Som-hi, vet ací la resposta ...















......... Bandera no és femenina perquè té pal.


......... Gallina no és femenina perquè té ous.


......... Associació no és femenina perquè té membres.


......... Furgoneta no és femenina perquè porta paquets.


........ Matemàtica és l'única femenina ... I per què?

.....

......

......

......

......

......

...... Perquè té regles, massa problemes i pocs l'entenen

Adivinanza

PENSAD UN POCO Y ENCONTRAREIS LA RESPUESTA

Cuál de estas palabras es realmente del género femenino y por qué?

(....) Bandera
(....) Gallina
(....) Asociación
(....) Furgoneta
(....) Matemática

la respuesta está más abajo... Pero piensa primero.
Piensa... Sé lógico, ¡no te rindas!

-

-

-

-

-

última oportunidad...

-

-

-

-
bueno, ahí va la respuesta...















.......... Bandera no es femenina porque tiene palo.


......... Gallina no es femenina porque tiene huevos.


......... Asociación no es femenina porque tiene miembros.


......... Furgoneta no es femenina porque lleva paquetes.


........ Matemática es la única femenina... Y ¿por qué?

.....

......

......

......

......

......

...... Porque tiene reglas, demasiados problemas y pocos la entienden