Tens l'habitació feta un litter!

Nosaltres hem donat a llit altres significats més amplis com el del llit del riu.

En anglès, llit és bed, però també tenen un mot amb l'arrel de llit: litter (etimològicament seria llitera). El curiós és que, a banda de significats més propers com la palla del llit dels animals o la capa de fulles al terra en un bosc, ha passat a significar "una pila de coses desendreçades" i, a partir d'aquí, com a verb, desendreçar, embrutar... Potser és que els anglesos medievals no es feien el llit?

Nosaltres també fem servir el mot llit en un context negatiu, però amb més subtilitat: fer el llit a algú!
No sé si alguns anglesos poc cultivats deuen associar les paraules litter i literacy, però molt serà que es pensin que la literatura és poc més que una pila de paperassa.

(lĭt'ər) 
n.

1. 1. A disorderly accumulation of objects; a pile.
   2. Carelessly discarded refuse, such as wastepaper: the litter in the streets after a parade.
2. The offspring produced at one birth by a multiparous mammal. See synonyms at flock¹.
3. 1. Material, such as straw, used as bedding for animals.
   2. An absorbent material, such as granulated clay, for covering the floor of an animal's cage or excretory box.
4. An enclosed or curtained couch mounted on shafts and used to carry a single passenger.
5. A flat supporting framework, such as a piece of canvas stretched between parallel shafts, for carrying a disabled or dead person; a stretcher.
6. The uppermost layer of the forest floor consisting chiefly of fallen leaves and other decaying organic matter.

[Middle English, from Anglo-Norman litere, from Medieval Latin lectāria (influenced by Old French lit, bed), from Latin lectus, bed.]

Etimología recreativa para aficionados a la ética y a los stakeholders

Bromeando, una 'pequeña ética' sería una etiqueta. Quizás es por eso que las firmas que algunos jóvenes pintan en las paredes, puertas, metros, o asientos públicos, se llaman tags , o sea etiquetas en inglés. Tag significa etiqueta: A strip of leather, papel, metal, oro plástico attached to something oro hung from a wear's neck to identify, classify, oro label: sale tags donde ajo coats and dresses.

Si los tags o etiquetas eran para marcar los productos, por lo tanto tenían un sentido utilitario, los tags de hoy tienen un sentido identitario, para afirmar que aquí estoy yo (o que por aquí he pasado). Así pues, no quedan muy lejos de las meadas que pueden hacer los perros para marcar el terreno. La diferencia es que los perros tienen una pituitaria muy desarrollada y los humanos una cultura visual de magnitud creciente.

Es decir que este tipo de firma, normalmente hecha con spray o rotulador grueso, es una etiqueta en su doble sentido, el de marca y el de pequeña ética, la propia de la traslación de una conducta animal a la especie humana menudo ensuciando y perjudicando los vecinos y la comunidad.

Etiqueta , sin embargo, no viene de ética sino del francés étiquette , del francés antiguoestiquier (fijar, atar), y éste, del neerlandés sticker , con el mismo significado. Parece obviamente relacionado con el adhesivo inglés ( stick ) y también parece que pueda tener un origen compartido con stake / estaca . Una etiqueta sería una estaquilla que se clava para fijar una información, el precio, etc. De hecho, nuestra estaca proviene probablemente de origen gótico: * Stakka .

No se conoce que tag tenga relación pero tampoco se sabe a ciencia cierta el origen (Middle English tagge , dangling piece of cloth donde Garment, possibly of Scandinavian origin). Sin otro argumento que la intuición, orientada por una semántica compartida y por una estructura léxica similar, me da toda la impresión de que el tag también tendría un origen común. Si fuera así, el tag estaría contenido dentro de nuestra etiqueta e-tag-eta.

Y aún podríamos ir más allá: los stakeholders no serían sólo lo que tienen el interés sino los que te ponen la etiqueta , el tag. O los que tienen la adherencia por no deshacerse: los stickholders . Casi podríamos decir que las ONG que critican las empresas para cambiar su comportamiento serían stagholders y las ONG que se acercan para sacar dinero serían stickholders .

Etimologia recreativa per a aficionats a l'ètica i als stakeholders

Fent broma, una 'petita ètica' seria una etiqueta. Potser és per això que les firmes que alguns joves pinten a les parets, portes, metros, o seients públics, es diuen tags, o sigui etiquetes en anglès. Tag vol dir etiqueta: A strip of leather, paper, metal, or plastic attached to something or hung from a wearer's neck to identify, classify, or label: sale tags on all coats and dresses.

Si els tags o etiquetes eren per a marcar els productes, per tant tenien un sentit utilitari, els tags d'avui tenen un sentit identitari, per a afirmar que aquí sóc jo (o que per aquí he passat). Així doncs, no queden gaire lluny de les pixarades que poden fer els gossos per marcar el terreny. La diferència és que els gossos tenen una pituïtària molt desenvolupada i els humans una cultura visual de magnitud creixent.

És a dir que aquesta mena de firma, normalment feta amb esprai o retolador gruixut, és una etiqueta en el seu doble sentit, el de marca i el de petita ètica, la pròpia de la translació d'una conducta animal a l'espècie humana sovint embrutant i perjudicant els veïns i la comunitat.

Etiqueta, tanmateix, no vé d'ètica sinó del francès étiquette, del francès antic estiquier (fixar, fermar), i aquest, del neerlandès sticken, amb el mateix significat. Sembla òbviament relacionat amb l'adhesiu anglès (stick) i també sembla que pugui tenir un origen compartit amb stake / estaca. Una etiqueta seria una estaqueta que es clava per a fixar una informació, el preu, etc. De fet, la nostra estaca prové probablement d'origen gòtic: *stakka.

No es coneix que tag hi tingui relació però tampoc se'n sap del cert l'origen (Middle English tagge, dangling piece of cloth on a garment, possibly of Scandinavian origin). Sense cap altre argument que la intuïció, orientada per una semàntica compartida i per una estructura lèxica similar, em fa tota la impressió que el tag també tindria un origen comú. Si fos així, el tag estaria contingut dins la nostra etiqueta e-tag-eta.

I encara podríem anar més enllà: els stakeholders no serien només el que tenen l'interès sinó els que et posen l'etiqueta, el tag. O els que tenen l'adherència per no desempallegar-se: els stickholders. Gairebé podríem dir que les ONG que critiquen les empreses per a canviar-ne el seu comportament serien stagholders i les ONG que s'hi acosten per treure'n diners serien stickholders.

Embrutar les parets amb petites ètiques

Fent broma una petita ètica seria una etiqueta. I les etiquetes, en el sentit convencional, és això que alguns nanos pinten a les parets, portes, metros, bancs... Com sabem, el nom d'origen anglès que donem a aquestes marques és tag, però tag vol dir precisament etiqueta: A strip of leather, paper, metal, or plastic attached to something or hung from a wearer's neck to identify, classify, or label: sale tags on all coats and dresses.

Si els tags o etiquetes eren per a marcar els productes, per tant tenien un sentit utilitari, els tags d'avui tenen un sentit identitari, per a afirmar que aquí sóc jo (o que per aquí he passat). Així doncs, no queden gaire lluny de les pixarades que poden fer els gossos per marcar el terreny. La diferència és que els gossos tenen una pituïtària molt desenvolupada i els humans una cultura visual de magnitud creixent.

És a dir que aquesta mena de firma, normalment feta amb esprai o retolador gruixut, és una etiqueta en el seu doble sentit, el de marca i el de petita ètica, la pròpia de la translació d'una conducta animal a l'espècie humana sovint embrutant i perjudicant els veïns i la comunitat.

Petty key petty

Si diem que una cosa la farem "peti qui peti", un angloparlant pot entendre "petty key petty" que sona igual i voldria dir "petita clau petita".

Bé, però deixem-nos de collonades perquè el que voliem dir que és que acabem de descobrir aquesta paraula anglesa, petty, que vol dir petit, i que lògicament té la mateixa arrel, passant pel francès antic.

En canvi, la clau i la key no estan emparentats etimològicament malgrat que puguin tenir alguna similitud. Però que no siguin paraules amb un ètim conegut comú no vol dir que no tinguin alguna relació fònica ja que possiblement els orígens onomatopeics ocults de moltes paraules hi afecti. El so de la k/c s'associa entre d'altres a forat o lloc estret/ocult/difícil, etc. Aquesta k/c també s'hi podria relacionar. El resultat evolucionat (que no inicial) del so vocàlic de key (pronunciat i) dóna una significació de petit, molt útil (en aquest cas casualment). La l del grup cl- afavoreix un sentit de desplaçament que és molt útil per al que vol dir una clau. Potser la millor solució per a una llengua inventada seria cli...

Un orgasme treballat

A l'entrada d'ahir es feia referència a Verkami (www.verkami.com). Per a la marca o denominació d'aquest projecte han escollit un nom en esperanto. I així ho expliquen a la pàgina:

Què vol dir verkami?

verkami és un neologisme que vam construir a partir de dues paraules en esperanto:

Verko: (creació artística o científica; obra; producció); o en la seva forma verbal verki: (crear obres d’art o ciència; produir art).

Ami: estimar, agradar, i que etimològicament prové d’”amic”

Així doncs, verkami es podria definir com a “amic de la creació”.

És a dir, és una mena de filantropia (de fil + antropia, amor envers els altres homes, envers el gènere humà) però enfocada vers la creació artística.

Però donat que en aquest bloc parlem de paraules, ens hem fixat en el "verko" clarament emparentada amb el work anglès i les altres formes germanes en alemany i llengües germàniques.

I és que work ve d'una arrel indoeuropea werg, que també volia dir treball. El que resulta curiós és que aquesta arrel, prou modificada, la tenim dins d'alguna paraula sorprenent.

Llegeixo a ètims virtuals que:

La paraula orgasme ve del grec, de orgasmós i significa “inflat, turgent”. La seva arrel indoeuropea –werg significa treball. El mot prové més detalladament del verb orgao que procedeix de la paraula orgé (=ardor). El verb significava “tenir ardor sexual” i “estar en zel” i també podia significar, tot parlant de plantes, “estar a punt de brotar” o “estar ple de saba”.


//entrem en mode psicodèlic//


Desconeixia la relació entre work i orgasme... En tot cas, sembla clar que per a un bon orgasme cal un bon treball, o millor dit, una bona feina. Per què millor parlar de feina que de treball?  Treball ve de tripalium (un càstig) mentre que feina ve de facenda.  Facenda, de facere, vol dir "allò que cal fer", i tot ell ja sona a *fuck / *fuckere / *fuckenda... "allò que cal...", ehem...

Projecte d'autoedició d'un recull paremiològic en català sobre l'ull

Missatge tramès per Víctor Pàmies amb motiu del projecte d'autoedició d'un recull paremiològic en català sobre l'ull.

................................

Benvolguts/udes,

[...] us vull fer partícips d'una iniciativa novedosa en la qual m'he embrancat i que m'ha de permetre publicar la primera obra escrita del meu entramat paremiològic. Durant la recollida de dades per al 'Top ten' de refranys catalans, molts em preguntàveu si no tenia cap llibre publicat i us deia que la meva aposta per Internet era ferma i decidida i que no havia trobat el moment per plasmar tota aquesta feina en paper. Ara estic en disposició de fer el salt cap al món del llibre i us demano la vostra col·laboració.

La plataforma que us vull presentar es diu Verkami i és una plataforma de crowdfunding, un lloc que posa en contacte emprenedors i mecenes per facilitar el microfinançament de projectes a través d'un entorn modern, amb la disponibilitat de les eines 2.0 i la seguretat de la banca electrònica (Catalunya Caixa). És la primera d'aquestes característiques en català (també s'hi pot navegar en castellà i en anglès).

Allà hi he obert un projecte per materialitzar l'autopublicació d'un llibre en el qual vaig començar a treballar als meus inicis professionals com a paremiòleg: Amb cara i ulls, un diccionari de dites i refranys referits a l'ull. He reprès aquell manuscrit, l'he actualitzat amb les informacions de què disposo ara, l'he maquetat i us demano col·laboració per poder-lo veure publicat.

Serà un publicació rigorosa, de qualitat, amb registre d'ISBN i uns continguts dels quals em faig responsable al 100%.

Per aconseguir-ho necessito que almenys 200 persones vulgueu tenir aquest llibre. Això em garanteix el tiratge mínim per fer una edició limitada.

Durant els 4 primers dies, més de 40 persones ja han cregut en la iniciativa i han permès recollir més del 25% total del cost del projecte.

I la manera de posar-vos en contacte amb mi i el llibre és a través de Verkami. Hi tinc un espai per presentar el projecte, amb un vídeo promocional, una explicació exhaustiva de tot el projecte, un blog, que podeu seguir a través de la subscripció per RSS, on aniré penjant les novetats, també hi ha un espai per a les preguntes que em vulgueu fer i està adaptat perquè les novetats puguin ser seguides des del Facebook o el Twitter.

El projecte serà viu a Verkami durant 40 dies. Durant aquest temps he d'aconseguir el finançament del projecte a través de les vostres aportacions. Hi ha un sistema de compensacions per a diferents imports, que van des dels 5 euros mínims. Jo crec que l'aportació ideal són els 20 euros que us donen dret a rebre un llibre en mà, signat i dedicat, d'aquest primer tiratge inicial.

Tot el sistema de pagament es fa a través d'un entorn segur de Catalunya Caixa, a través del pagament amb targeta autoritzada per a fer transaccions per Internet i el càrrec del pagament no es farà efectiu fins passats aquests 40 dies, només en el cas que s'hagi assolit l'objectiu final.

Moltes gràcies per la vostra atenció i no cal que us demani que us agrairé qualsevol aportació econòmica que vulgueu fer al projecte i tota la difusió que pugueu fer d'aquesta iniciativa entre els vostres coneguts que penseu que els pugui resultar d'interès.

Rebeu una abraçada ben cordial.

Víctor Pàmies i Riudor

vpamies@gmail.com

http://vpamies.blogspot.com

Enllaços d'interès

- Verkami

http://www.verkami.com

- Projecte Amb cara i ulls a Verkami

http://www.verkami.com/projects/18-amb-cara-i-ulls-diccionari-de-dites-i-refranys-sobre-l-ull

- Blog del projecte Amb cara i ulls

http://www.verkami.com/projects/18-amb-cara-i-ulls-diccionari-de-dites-i-refranys-sobre-l-ull/blog

- Vídeo divulgatiu a Vimeo.com

http://www.vimeo.com/17581312

- Escrit divulgatiu a Raons que rimen sobre Verkami

http://vpamies.blogspot.com/2011/01/help-necessito-el-vostre-ajut.html

- Escrit de presentació al blog Raons que rimen del meu projecte d'autopublicació

http://vpamies.blogspot.com/2011/01/verkami-amb-cara-i-ulls-diccionari-de.html 

Xavi sounds Shavi

Una de les derivades del (re)coneixement mundial del jugador blaugrana Xavi és que el món (començant pels mitjans de comunicació) han hagut d'aprendre que aquest antropònim és un mot català on la lletra X ha de ser pronunciada com si fos una "sh" anglesa.

Sovint els catalans anem pel món acomplexats, sense ser prou conscients dels nostres drets i sobretot de la nostra dignitat. El català és la llengua de 10 milions d'europeus i està entre les 100 llengües més parlades del món, d'entre més de 6.000. A més, és una llengua culturalment potent i a internet passa per davant de moltes altres amb més parlants, situant-se en 20è lloc.

El món ha de saber que el català existeix i que és important. I entre els detalls que poden recordar, a banda de relacionar-la amb llocs de referència com Barcelona, hi ha el fet de tenir uns noms com Xavi o com la Caixa que obliguen a saber que la lletra X es pronuncia SH.

El fet de compartir aquest tret amb el portuguès/brasiler li dóna més rellevància i més capacitat de recordar-ho. I el nom de Xavi, en aquests moments, amb una major projecció que la Caixa.

A banda del món, també hi ha la realitat espanyola, on malgrat la proximitat sembla que costa d'adquirir aquest coneixement que hauria de ser de cultura bàsica. En totes les llengües que envolten el castellà espanyol la lletra 'x' sona com la 'sh' anglesa: català, portuguès/gallec, i basc. I també en castellà antic era així però la influència àrab va fer evolucionar aquest so cap a la seva jota.

És per raons pedagògiques i de desacomplexament (i naturalitat) que no m'agrada, en canvi, quan als anuncis de la Caixa en llengua castellana es pronuncia "la caisa". Els ho fa menys estranger? Els ho fa més fàcil de pronunciar? Que alguns presentadors de TVE diguessin Bus per Bush perquè no ho sabien pronunciar no vol dir que en un món global haguem de tractar la població espanyola com a limitada en els seus recursos articulatoris lingüístics. La Caixa és La Casha aquí i a Pequín... I a Madrid com a Alcorcón han de saber per cultura general que la 'x' en català sona 'sh'.

Afegeixo de la viquipèdia anglesa aquesta explicació interessant de com sona la 'x' en anglès:

English: X is typically a sign for the compound consonants [ks]; or sometimes when followed by an accented syllable beginning with a vowel, or when followed by silent h and an accented vowel [ɡz] (e.g. exhaust, exam); usually [z] at the beginnings of words (e.g. xylophone, Xenon), and in some compounds keeps the [z] sound, as in (e.g. meta-xylene). It also makes the sound [kʃ] in words ending in -xion (typically used only in British-based spellings of the language; American spellings tend to use -ction). It can also represent the sounds [ɡʒ] or [kʃ], for example, in the words luxury and sexual, respectively. Final x is always [ks] (e.g. ax/axe) except in loan words such as faux (see French, below).
In abbreviations, it can represent "trans-" (e.g. XMIT for transmit, XFER for transfer), "cross-" (e.g. X-ing for crossing; XREF for cross-reference), "Christ" as short hand for the labarum (e.g. Xmas for Christmas; Xian for Christian), the "Crys" in Crystal (XTAL), or various words starting with "ex" (e.g. XL for extra large; XOR forexclusive-or).
There are very few English words that start with X – the least amount of any letter. Many of the words that do start with X are either standardized trademarks (XEROX) or acronyms (XC). No words in the Basic English vocabulary begin with X, but it occurs in words beginning with other letters. It is often found in a word with an E before it. X is the third most rarely used letter in the English language