Per Déu, ara jutgen el Bigotis! #Psicolabis

Aprofitant els judicis que contemplem aquests dies al País Valencià i que tenen com un dels personatges implicats aquell que es coneix com el Bigotes, aprofitarem per comentar alguna cosa. Però anem a passos.

Us heu fixat en les paraules que en anglès comencen per la partícula 'be-'? Tenim because, behind, before, etc. Encara que no hàgiu entrat a reflexionar-hi, podeu haver tingut la impressió que es tracta de compostos a partir del verb to be. Així because seria be+cause, és a dir, ésser+causa. Es podria interpretar que lliga amb el seu significat. Però no és correcte.

La veritat és que aquesta partícula 'be-' té el mateix origen que l'anglesa 'by', o sigui 'per'. Així:
because = by cause (per causa de). De fet, en anglès antic es feia servir l'expressió "bi cause of".

Ara la pregunta seria: tenim en català / castellà alguna paraula que tingui aquesta mateixa estructura? Doncs sí: el bigoti / bigote, que prové del que seria by God!

Així, el by anglès no el tenim solament en el by-pass o en el standby sinó en el bigoti! O el God no el tenim solament en el mot inventat de Tot esperant Godot, sinó en el mateix bigoti!

Llegim a la wikipedia l'origen etimològic del bigoti:

Su nombre quizá proviene del término alemán "bei Gott" traducido como "¡Por Dios ya! o palma yegua calma, un juramento que hacían los soldados alemanes de nils , mientras se llevaban la mano a la zona facial comprendida entre el labio superior y el corte de la nariz. El bigote, normalmente es mucho más fino que el mostacho, que se define como un bigote grueso, y que sin embargo deriva del vocablo italiano "mostaccio".^{[cita requerida]}

Según el diccionario Crítico-etimológico de Joan Corominas, existía la costumbre extendida en toda Europa de blasfemar durante el siglo XV. Parece ser que los españoles relacionaron la blasfemia que proferían los barbados bajosajones al beber cerveza "Bi God" 'Por Dios ya' con los mostachos de los mencionados tudescos a través de una metonimia.

I més a: http://www.elcastellano.org/palabra.php?q=bigote

¡Por Diós, ahora juzgan al Bigotes! #Psicolabis

Aprovechando los juicios que contemplamos estos días en el País Valenciano y que tienen como uno de los personajes implicados aquel que se conoce como el Bigotes, aprovecharemos para comentar algo. Pero vamos a pasos.

Os habéis fijado en las palabras que en inglés comienzan por la partícula 'be-'? Tenemos because, behind, before, etc. Aunque no hayais entrado a reflexionar sobre ello, podéis  haber tenido la impresión de que se trata de compuestos a partir del verbo to be. 

Así because sería be + cause, es decir, ser + causa. Se podría interpretar que liga bien con su significado. Pero no es correcto. La verdad es que esta partícula 'be-' tiene el mismo origen que la inglesa 'by', o sea 'por'. Así: because = by cause (por causa de). De hecho, en inglés antiguo se utilizaba la expresión "bi cause of ". 

Ahora la pregunta sería: tenemos en castellano / catalán alguna palabra que tenga esta misma estructura? Pues sí: el bigote / bigoti, que proviene de lo que sería by God! 

Así, el by inglés no lo tenemos sólo en el by-pass o en standby sino en el bigote! O el God no lo tenemos sólo en la palabra inventada de Esperando a Godot, sino en el mismo bigote! Leemos en la wikipedia el origen etimológico del bigote:

Su nombre quizá proviene del término alemán "bei Gott" traducido como "¡Por Dios ya! o palma yegua calma, un juramento que hacían los soldados alemanes de nils , mientras se llevaban la mano a la zona facial comprendida entre el labio superior y el corte de la nariz. El bigote, normalmente es mucho más fino que el mostacho, que se define como un bigote grueso, y que sin embargo deriva del vocablo italiano "mostaccio".^{[cita requerida]}

Según el diccionario Crítico-etimológico de Joan Corominas, existía la costumbre extendida en toda Europa de blasfemar durante el siglo XV. Parece ser que los españoles relacionaron la blasfemia que proferían los barbados bajosajones al beber cerveza "Bi God" 'Por Dios ya' con los mostachos de los mencionados tudescos a través de una metonimia.

Y más en: http://www.elcastellano.org/palabra.php?q=bigote

13-12-11... Compte enrere: de l'escalfament a l'esclafament #Psicolabis #Etimologia .

Avui és 13-12-11, una mena de compte enrere. Si fos una seqüència a continuar, seguiríem amb el 10-9-8... No sabem a què respon aquest compte enrere que ens proposa el calendari però, tenint en compte la notícia de la setmana, podria vincular-se a la cimera de Durban sobre el canvi climàtic.

Diuen que ha estat un fracàs i que no servirà per lluitar contra l'escalfament del Planeta. Doncs aquesta haurà estat la cimera de la metàtesi. La metàtesi és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre dels sons d'un mot. I aquesta cimera no haurà servit per a lluitar contra l'escalfament sinó per aprofundir en l'esclafament.

• Escalfar prové del llatí vulgar *calefare, reducció del ll. calefacĕre
• Esclafar té origen onomatopeic]

Altres metàtesis en català, extretes de la viquipèdia:

Amb totes dues formes acceptades pel diccionari:

• AQVILA > àguila > àliga
• EQVA > egua > euga
• CICCVS > xic > xicalla > quitxalla

També s'accepten les dues formes òbila i òliba, tot i que la segona és la metatètica (el mot prové del gòtic owwul).

• El diccionari només accepta la forma metatètica (la que apareix en segon lloc):
  • BOREAS > bòria > boira (la forma no metatètica bòria es conserva a l'Alguer, en alguns llocs de l'occidental) i, com a catalanisme, al dialecte murcià).
  • ESTIS > (tu) est > (tu) ets (est s'usava a l'edat mitjana)
  • FRVMENTVM > froment > forment (=blat, mot del qual deriven Formentor i Formentera; froment s'usava a l'edat mitjana)
  • TEMPERARE > temprar > trempar (temprar s'usava a l'edat mitjana)
• El diccionari només accepta la forma no metatètica (la que apareix en primer lloc):
  • GNIFF(et) > ganivet > gavinet
  • PAVPEREM > pobre > probe
  • PIPEROTVS > pebrot > prebot
• Metàtesis d'abast dialectal (cap no apareix al diccionari):
  • aire > arie (a l'Alguer i en alguns llocs de l'occidental)
  • fadrí > fradí (Mallorca)
  • padrí > pradí (Mallorca)
  • aigua > àui[g]a (València)
  • fàbrica > fràbica (Barcelona, antigament)
• Metàtesis produïdes en el pas del llatí clàssic al vulgar:
  • AREA > *AERA > era (substantiu)
  • CROCODILLVS > *COCODRILVS > cocodril
  • FABRICA > *FARBICA > farga (1)
  • FERIA > *FEIRA > fira
  • PERSICVS > *PRESICVS > préssec
  • PHASIANVS > *FAISANV > faisà

(1). Devien conviure la forma metatètica *FARBICA, que dóna farga, i la primitiva FABRICA, que dóna forja (FABRICA > faurica > forja)

Benvolgut banyut #Psicolabis .

Benvolgut banyut,

El motiu de la present és recomanar-te que quan escriguis "benvolgut" en anglès, o sigui dear, no et confonguis i escriguis deer, ja que  -malgrat que sona igual- vol dir una cosa bastant diferent: cérvol.

En català també es donen errors d'aquesta mena en la salutació inicial: a qui no li han dirigit una carta que comença dient Benvolut o Benvoluda? S'han de tenir les voles ben grosses!!

Això també em sona a allò de qui en lloc de dir un Bona nit clar, fa una expressió arrossegada que més aviat diries que ha dit Malparit.

Bé, deixem-ho aquí, tot que no tinc clar si un "Deer Sir" es traduiria per Senyor banyut o directament per Senyor cabró...

Fiat lux #Psicolabis .

[ca] Fiat lux o faci's la llum foren els mots amb què segons la Bíblia nasqué la llum. No sabem si han fet servir les mateixes paraules, però uns suecs han creat llum a partir del no res:

[es] Fiat lux o hágase la luz fueron las palabras con que según la Biblia nació la luz. No sabemos si han utilizado las mismas palabras, pero unos suecos han creado luz a partir de la nada:

Científicos suecos crean luz de la nada.

http://www.nature.com/nature/journal/v479/n7373/full/nature10561.html

http://www.abc.es/20111121/ciencia/abci-confirmado-cientificos-crean-nada-201111211040.html

Una primera aplicación se encuentra en la próxima generación de ordenadores Cuanticos...

Científicos de la Universidad Tecnológica de Chalmers en Gotemburgo, Suecia, han conseguido crear luz de la nada capturando algunos de los fotones que aparecen y desaparecen en el vacío de manera constante.

Dichos fotones, denominados como "partículas virtuales", han sido manipulados para conseguir que aparezcan y se conviertan en fotones reales, es decir, luz, utilizando la teoría del físico Gerald Moore que sostenía que para que esto ocurriera los fotones debían rebotar en un espejo que se moviese a la velocidad de la luz, conocido como efecto Casimir.

Para lograr lo dicho anteriormente emplearon un circuito superconductor que simula un espejo en movimiento gracias al cual logran que la dirección del campo magnético varíe miles de millones de veces, simulando un espejo que vibra casi a la velocidad de la luz y dando lugar a la aparición de fotones por parejas.

Fiat Lux.

Con esas palabras se hizo la luz, al menos según la Biblia. Pero en la Universidad Tecnológica de Chalmers en Gotemburgo (Suecia) han logrado una hazaña semejante. Al menos los científicos de ese centro proclaman haber creado luz de la nada, confirmando un efecto enunciado hace casi medio siglo.

El experimento consiste en capturar algunos de los fotones que aparecen y desaparecen en el vacío constantemente. Y es que a pesar de su nombre el vacío resulta que no está tan vacío.

Los científicos se refieren a ellas como “partículas virtuales“, y su caprichosa naturaleza hace que aparezcan y desparezcan, fluctuando dentro de la existencia.

Con ese concepto (“conceto”, que diría Pazos, el de “Airbag”) en mente estos científicos han logrado que algunos de esos fotones abandonasen su estado virtual y se convirtieran en fotones “reales”, es decir, en luz.

La teoría la enunció en 1970 el físico Gerald Moore y mantenía que esto ocurriría si dichos fotones pudieran rebotar en un espejo que se moviese a una velocidad tan alta como la de la luz, lo que se conoce como efecto Casimir y que hasta ahora no se había podido observar.

Como no es posible (al menos todavía) hacer que un espejo se mueva tan rápido los de Gotemburgo han utilizado un circuito superconductor que simula un espejo en movimiento, un componente de electrónica cuántica denominado SQUID (acrónimo en inglés de Dispositivo Superconductor de Interferencia Cuántica) extremadamente sensible a los campos magnéticos.

Al hacer que la dirección del campo magnético varíe miles de millones de veces por segundo el efecto era similar al de un espejo que vibra casi a la velocidad de la luz, con lo que del “vacío” comenzaron a aparecer fotones por parejas. Aparecen los fotones porque carecen de masa y no es necesaria mucha energía para “desvirtualizarlos”. Con más energía podrían aparecer (según los investigadores responsables del hallazgo) protones o electrones. Font: David Ferré Gutiérrez http://dferre.d2g.com

[ca] Del llatí lūmen, -ĭnis, prové el català llum. Lumen o lux, d'on prové el castellà luz, tenen l'arrel *luc- de lucēre (lluir). Doncs els suecs s'han lluït.

[es] Del latín lūmen, -ĭnis, proviene el catalán llum. Lumen o lux, de donde proviene el castellano luz, tienen la raiz *luc- de lucēre (lucir). Pues los suecos se han lucido.

Kagada Corp - #Psicolabis .

Continuant amb les cagades corporatives que vèiem a el Nokia Puta y otras notables meteduras de pata del branding, ara en podem veure una altra:

Avui va de bultos triats a la tumtum i embalums triats a la babalà

#Psicolabis #Etimologia .

- Empalmado de conocerte. 

- El bulto es mío.

Bromes, acudits i facècies a banda, avui parlarem d'embalums. De bultos, en castellà. Bé, un bulto pot ser un embalum, un bony, o un paquet, pel cap baix...

Faré dues reflexions:

1. En castellà es diu al buen tuntún per a indicar que s'ha fet una tria sense examinar gaire les opcions. Prové del llatí "ad vultum tuum" (a bulto, a l'engròs).

En català també fem servir aquesta expressió (que és, per tant, un castellanisme) però l'hem feta nostra amb la forma "a la tumtum", potser prenent la forma de la traducció catalana "a la babalà". De fet, en castellà també s'empra la forma "a la tuntún".

Per cert, si traduïm "a la tuntún" ens dóna "a la babalà" i si ho tornem a traduir al castellà ens dóna "a lo loco".

Trobareu una reflexió interessant sobre "a la babalà" a Com déu mana vol dir comme il faut i no a la babalà!

2. En català tenim el mot embalum, que vol dir "volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat": Això fa massa embalum. Embalum ve del verb embalumar. Sorprenentment, es creu que embalumar prové de la dissimilació de envolumar (donar volum). 

És curiosa la coincidència que dos mots que etimològicament no tenen res a veure hagin patit un canvi sobtat de la 'v' a la 'b': de vultum a bulto i de envolumar a embalumar. Curiosa ho és, certament, però potser no és casual. El so de la 'b' expressa precisament això, un bulto, un embalum, una bola, una belly (panxa en anglès), una bala, un bol... No és estrany, doncs, que la llengua cerqui l'expressivitat i, quan en té l'oportunitat, tombi una etimologia que no transmet amb precisió el seu sentit.

Choirrades

#Psicolabis #Etimologia .

Acabo de sentir al Canal 33 que feien referència a algun grup coral anglès i per pronunciar el mot choir (cor en anglès) han llegit literalment txoir!

No negarem que és un mot de pronúncia anti-intuïtiva. I de fet il·lògica! Però els mateixos redactors de la notícia li podrien haver anotat al marge: compte, que es pronuncia quàia o kwàia.

De fet, en anglès antic s'escrivia quire, mot que ja comportaria aquesta pronúncia, però per algun motiu van decidir recuperar una escriptura més culta, que reflectís més l'origen llatí. Sense adoptar plenament el chorus, van quedar-se amb un estrany choir.

L'etimologia ens diu que prové del Middle English quer, quire, from Old French cuer, from Medieval Latin chorus.

Llegeixo en un altre lloc que cor està relacionat amb hort:

La palabra “coro” está relacionada con la palabra latina hortus, jardín. Posee varios significados: sitio de baile, conjunto de baile, el baile en sí; grupo vocal, generalmente, a capella (sin acompañamiento de órgano ni de orquesta), formado, por lo común por más de ocho voces; de la significación de sitio de baile, pasó a significar, en un templo, el lugar en donde canta el coro en un templo cristiano, genealmente, acompañado por el órgano; y luego, el coro mismo.

Bé, he de reconèixer que vaig descobrir el mot choir i la seva pronúncia maleïda mirant d'entendre què coi diuen els Cold Play a la famosa cançó que va acompanyar el Barça del triplet: Viva la vida.

I hear Jerusalem bells are ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can not explain
Once you know there was never, never an honest word
That was when I ruled the world
(Ohhh)

L'aldea morisca

#Psicolabis #Etimologia .

Aprofitant les lamentables circumstàncies que viu la població catalana de l'Aldea, sapiguem l'origen del nom.

Aldea antigament significava llogaret, aplicat generalment a llocs de moriscs o de fora de les terres de llengua catalana.

Etimològicament el nom 'aldea' prové de l'àrab al-ḍái'a (camp, poblet), que era un mot de molt ús en l'edat mitjana en terres de l'Ebre i València.

El diccionari ens indica que aquest mot actualment sona més aviat com un castellanisme.

Amb la mateixa etimologia, existeix el municipi d'Aldaia al País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Entondre la situació

#Psicolabis .

Comencem amb el nou logotip del Partit Popular, per tal que pugueu capir de què parlarem avui.

Tisorada no és un mot de nova formació sinó que fa segles que està documentat. Del sentit literal de tall fet d'un cop amb les tisores es va passar a l'acció de retallar o escurçar. I d'aquí a esdevenir un mot pràctic referit a les polítiques públiques i que ara ha esdevingut de màxima actualitat. 

Tisorada ve de tisora. I els que diem estisora també diem estisorada! Coses de les variants dialectals!

I la tisora prové del llatí (forfĭces) tonsōrias '(tisores) esquiladores', a través d'unes dissimilacions a partir d'un primer tosores i un segon tesores.

Vaja, que les veritables tisores llatines, les forfĭces, es van perdre pel camí, i avui fem servir el mot que volia dir esquiladores.

Per tant, les tisores són més parentes del verb tondre (tallar arran el pèl, la llana). Tondre prové del llatí tondēre, tonsum, que també va donar lloc a tonsōrias.

Així, del que es tracta ara per ara és de tondre, tallar la llana mirant de no ferir la bèstia! Es tracta, doncs, que entonguem la situació.

¿Du llu espic ingliss?

#Psicolabis .

Circula per internet:

Esto es la carta que escribió una señora al programa de Luis del Olmo para que la leyeran en directo:   'Desde que las insignias se llaman pins , los maricones gays , las comidas frías lunchs , y los repartos de cine castings , este país no es el mismo: ahora es mucho, muchísimo más moderno.  Antaño los niños leían tebeos en vez de comics , los estudiantes pegaban posters creyendo que eran carteles, los empresarios hacían negocios en vez de business , y los obreros, tan ordinarios ellos, sacaban la fiambrera al mediodía en vez del tupper-ware. Yo, en el colegio, hice aerobic muchas veces, pero, tonta de mi, creía que hacía gimnasia.   Nadie es realmente moderno si no dice cada día cien palabras en inglés.   Las cosas, en otro idioma, nos suenan mucho mejor.   Evidentemente, no es lo mismo decir bacon que panceta, aunque tengan la misma grasa, ni vestíbulo que hall , ni inconveniente que handicap ... Desde ese punto de vista, los españoles somos modernísimos. Ya no decimos bizcocho, sino plum-cake , ni tenemos sentimientos, sino feelings . Sacamos tickets , compramos compacs , comemos sandwiches , vamos al pub , practicamos el rappel y el raffting , en lugar de acampar hacemos camping y, cuando vienen los fríos, nos limpiamos los mocos con kleenex . Esos cambios de lenguaje han influido en nuestras costumbres y han mejorado mucho nuestro aspecto.   Las mujeres no usan medias, sino pantys y los hombres no utilizan calzoncillos, sino slips , y después de afeitarse se echan after shave , que deja la cara mucho más fresca que el tónico. El español moderno ya no corre, porque correr es de cobardes, pero hace footing ; no estudia, pero hace masters y nunca consigue aparcar pero siempre encuentra un parking . El mercado ahora es el marketing ; el autoservicio, el self-service ; el escalafón, el ranking y el representante, el manager .  Los importantes son vips , los auriculares walkman , los puestos de venta stands , los ejecutivos yuppies ; las niñeras baby-sitters , y hasta nannies , cuando el hablante moderno es, además, un pijo irredento. En la oficina, el jefe esta siempre en meetings o brain storms , casi siempre con la public-relations , mientras la assistant envía mailings y organiza trainings ; luego se irá al gimnasio a hacer gim-jazz , y se encontrará con todas las de la jet , que vienen de hacerse liftings , y con alguna top-model amante del yoghurt light y el body-fitness . El arcaico aperitivo ha dado paso a los cocktails , donde se hartan a bitter y a roast-beef que, aunque parezca lo mismo, engorda mucho menos que la carne. Ustedes, sin ir más lejos trabajan en un magazine , no en un programa.   En la tele, cuando el presentador dice varias veces la palabra O.K. y baila como un trompo por el escenario la cosa se llama show , bien distinto, como saben ustedes, del anticuado espectáculo; si el show es heavy es que contiene carnaza y si es reality parece el difunto diario El Caso, pero en moderno. Entre medias, por supuesto, ya no ponen anuncios, sino spots que, aparte de ser mejores, te permiten hacer zapping . Estas cosas enriquecen mucho.   Para ser ricos del todo, y quitarnos el complejo tercermundista que tuvimos en otros tiempos, solo nos queda decir con acento americano la única palabra que el español ha exportado al mundo: la palabra 'SIESTA.'   Espero que os haya gustado... yo antes de leerlo no sabía si tenía stress o es que estaba hasta los cojones .

La matxacona del pis de dalt

#Psicolabis #Etimologia .

El cognom castellà Chacón significa "alegre y revoltosa" segons està documentat en aquesta llengua des de l'edat mitja.

Però l'origen més probable és que es tracti d'un mot d'origen basc que signifiqui el veí de dalt, el de la casa de dalt. Efectivament etxacon mostra la presència de etxe, com en altres cognoms bascos com ara Etxegarai, Etxebarri, o Goikoetxea (que seria equivalent a Casademunt, de etxea (casa), ko (de) i goi (amunt).

Un altre possible origen seria del llatí jaconius, que volia dir alegria, enrenou. Però se m'ocorre que també podria haver passat que el significat castellà de revoltosa potser deriva del fet que els veïns del pis de dalt sempre són sorollosos i festers, o així ens ho sembla perquè és de qui patim els sorolls, com els de sota deuen patir els nostres.

Fent un híbrid dels dos significats (si se'm permet el castellanisme), podríem parlar de la matxacona del pis de dalt. Però ara la Chacón ha quedat matxacada i ja no se la veu gaire alegre y revoltosa!

En español, el plural en masculino implica ambos géneros

#Psicolabis #Etimologia .

[ca] Reprodueixo aquest correu rebut
[es] Reproduzco este correo recibido

En español, el plural en masculino implica ambos géneros.  Así que al dirigirse al público NO es necesario ni correcto decir "mexicanos y mexicanas", "chiquillos y chiquillas", "niños y niñas", etc., ya que eso es un CIRCUNLOQUIO, y eso lo vimos en unos ignorantes politicos que lo pusieron de moda y hoy en día otros ignorantes comunicadores continúan con el error y muchos políticos. Decir ambos géneros es correcto, SÓLO cuando el masculino y el femenino son palabras diferentes, por ejemplo: "mujeres y hombres", "toros y vacas", "damas y caballeros", etc. Ahora viene lo bueno: Detallito lingüístico ¿Presidente o presidenta? Aprendamos bien el español y de una vez por todas: NO ESTOY EN CONTRA DEL GÉNERO FEMENINO, SINO DEL MAL USO DEL LENGUAJE. POR FAVOR, DÉJENSE YA DE INCULTURA, DESCONOCIMIENTO U OCURRENCIA: ¿Presidente o presidenta? En español existen los participios activos como derivados verbales: Como por ejemplo, el participio activo del verbo atacar, es atacante; el de sufrir, es sufriente; el de cantar, es cantante; el de existir, existente; etc. ¿Cuál es el participio activo del verbo ser?: El participio activo del verbo ser, es "ente". El que es, es el ente. Tiene entidad. Por esta razón, cuando queremos nombrar a la persona que denota capacidad de ejercer la acción que expresa el verbo, se le agrega la terminación 'ente'. Por lo tanto, la persona que preside, se le dice presidente, no presidenta, independientemente de su género. Se dice capilla ardiente, no ardienta. Se dice estudiante, no estudianta. Se dice adolescente, no adolescenta. Se dice paciente, no pacienta. Se dice comerciante, no comercianta... La Sra. Cristina Fernández de Kirchner, es la actual presidente de Argentina ... y su finado esposo no sólo hacía un mal uso del lenguaje por motivos ideológicos, sino por ignorancia de la gramática de la lengua española. Un mal ejemplo sería: La pacienta era una adolescenta estudianta , sufrienta, representanta e integranta independienta de las cantantas y también atacanta, y la velaron en la capilla ardienta ahí existenta. Qué mal suena ahora Presidenta, ¿no? Es siempre bueno aprender de qué y cómo estamos hablando. Caso contrario en Chile, donde lo aplicaron bien: la Sra. Bachelet es Presidente.    Atentamente, W. Molina Licenciado en Castellano y Literatura (y no en Castellana y Literaturo)

Els estrets muntanyencs i corporals

#Psicolabis .

Gorja o gola en català o garganta en castellà expressen molt bé el sentit onomatopeic. La 'g' mostra nítidament la idea de profunditat endins, en plena correlació amb la zona on es pronuncia. De la mateixa manera, engolir, deglutir, o gruta.

En canvi en anglès el mot throat no compleix aquesta funció. Però throat, com també gorja, no solament indiquen la part del cos humà sinó la idea de pas estret. En aquest cas, la 'th' o la 't' mostren la idea de tocar-se, d'estretor. La 'r', a més, hi afegeix el moviment, i per tant la idea de pas. Per tant, segurament en català gorja ha passat de voler dir la part del cos humà a també referir-se a l'accident geogràfic mentre que possiblement en anglès hagi estat al revés, de l'estret a la part del cos, ja que seria difícil imaginar que van començar anomenant la gola amb una sonoritat que es fabrica ben lluny de la gola, a les dents.

Throat (thrōt)
n.

1. The anterior portion of the neck.
2. Anatomy. The portion of the digestive tract that lies between the rear of the mouth and the esophagus and includes the fauces and the pharynx.
3. A narrow passage or part suggestive of the human throat: the throat of a horn.
4. Botany. The opening of a tubular corolla or calyx where the tube joins the limb.

tr.v., throat·ed, throat·ing, throats.
To pronounce with a harsh or guttural voice.


Però en anglès també tenen el mot equivalent amb una 'g', gut (curiosament pronunciat gət) que en aquest cas vol dir budell, intestí. I gut també vol dir pas estret d'aigua:

(anatomy) The intestine. 
(embryology) The embryonic digestive tube. 
(geology) A narrow water passage such as a strait. A channel deeper than the surrounding water; generally formed by water in motion.

Díodos Bank

#Psicolabis #Etimologia .

Un tríode és tub electrònic de tres elèctrodes: l'ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control, mentre que per la seva banda un díode és un  dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes (ànode i càtode), que té la propietat d'ésser conductor en el sentit ànode-càtode, però no al revés. 

Relaxeu-vos que no us vull parlar d'electrònica! Us vull parlar d'un tríode bancari, Triodos Bank. I és que aquests dies he fet un article de queixa sobre les seves males pràctiques lingüístiques, el qual ha merescut rèplica i contrarèplica.

I el cas és que l'article original el vaig titular "Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei". Ja veieu per on va el joc de paraules, oi?

La marca del banc prové de l'existència de tres eixos a la seva missió. Us ho reprodueixo en castellà, que és com ho tenen al web (lògicament perquè és una institució seriosa que no disposa de temps ni recursos per traduir el web al català, cosa que a més seria arriscada perquè després els demanarien que també la traduïssin al valencià!):

Esta misión, recogida en los propios estatutos de constitución del banco en 1980, se asienta sobre tres ejes fundamentales que dan sentido a nuestra actividad: mejorar la calidad de vida de las personas, facilitar un uso responsable del dinero y fomentar con ello un desarrollo sostenible, y proporcionar productos financieros sostenibles y un servicio de calidad.

No discutirem que els productes financers siguin sostenibles, però sembla evident que amb la seva actitud alguna pota els falla. És tracta de la pota més social, evidentment. Això del desenvolupament sostenible requereix que hi hagi una solidesa econòmica, ambiental i social. Com que els falla una pota, els he batejat amb Díodos Bank. D'aquí el nom de l'article!

Dialogando con Triodos Bank

[ca] He preparat una carta per a enviar a Triodos Bank, oferint-los uns arguments al voltant de la resposta que amablement van fer al meu article:

1. Article inicial: "Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei"
2. Resposta de Triodos Bank: Triodos Bank responde
3. Carta de resposta a Triodos Bank: llegiu a sota o bé en PDF

[es] He preparado una carta para enviar a Triodos Bank, ofreciéndoles unos argumentos acerca de la respuesta que amablemente hicieron a mi artículo.

1. Artículo inicial: "¿Triodos o diodos? La pata no ética de un banco que no cumplía la ley" [traducción automática]
2. Respuesta de Triodos Bank: Triodos Bank responde
3. Carta de respuesta a Triodos Bank: leer a continuación o bién en PDF

Que tenim cap mot comú amb 'beer'?

#Psicolabis #Etimologia .

Entre les moltes paraules angleses que sembla que siguin purament genuïnes d'aquella llengua, amb orígens germànics o fins i tot escandinaus, trobem beer, la cervesa.

Però no costarà gaire d'adonar-nos que el beuratge per excel·lència dels alemanys i altres països del Nord, té una certa similitud amb beuratge i amb beure.

No és estrany perquè tot indica que aquest mot procedent de l'anglès antic bēor, i aquest del germànic occidental, té tots els números per provenir del llatí bibere (beure).

Nosaltres hem importat el seu mot per transformar-lo en birra, de manera que podríem prendre'ns tranquil·lament birratge, és a dir un híbrid de birra i beuratge, que tot provindria del mateix lloc (el llatí) i tot faria cap al mateix lloc (la panxa).

Zapatero i Rajoy es reuniran aviat per avortar el traspàs

#Psicolabis .

No és això el que diu el titular d'avui! En veritat diu "Zapatero i Rajoy es reuniran aviat per abordar el traspàs". Però pronunciat per alguns forasters com ara els anglesos, bé podria haver semblat això altre.

El cas és que la -d- entre vocals, com la de 'abordar' en la majoria de llengües es pronuncia igual que la 'd' inicial, la de 'donar'. Però com a conseqüència del substrat lingüístic, resulta que tant el català com el castellà van passar a pronunciar aquestes 'd' amb un so que ja no és oclusiu. El mateix cas passa amb les 'b' i les 'g'.

Igual que per a un anglès li és molt difícil acostumar-se a aquesta pronúncia, també ho és per a nosaltres a la inversa. I a més pot donar confusions. Com que la nostra 'd' és més suau pot tendir a pronunciar-se d'una manera tan relaxada que sigui gairebé imperceptible, que tot just s'endevini. Per això que moltes han tendit a desaparèixer, com els passa encara avui en el castellà, que estan una mica asustaos.

Però a nosaltres ens passa el contrari. Podem confondre una -d- intervocàlica forta (oclusiva) amb una t. Però això que ens passa a nosaltres també els pot passar als anglesos. I de fet, per facilitar la comprensió en algun cas es pot arribar a modificar la vocal anterior.

És el cas del diftongs 'ai' (segons pronúncia), ja que si va seguit d'una consonant sorda té tendència a tancar-se cosa que permet diferenciar millor parelles com rider / writter:


The quality of the vowel /aɪ/ is influenced by a following unvoiced stop, fricative, or affricate, which makes the vowel less open. Thus, for example, writer is distinguished from rider even though the /t/ and /d/ are pronounced essentially identically in this environment; and the vowel quality in fife differs from that in five.

Les 'u' angleses

#Psicolabis #Etimologia .

He anat avançant en la capacitat de pronunciar i captar les vocals en anglès. Però encara em queda un zona fosca en la zona de les 'u'. Per exemple, aquesta 'u' que en les transcripcions anoten com a 'ʊ'.

Sobre el paper és la mateixa de poor i de took, però escolto com sonen i no tenen res a veure:

Poor sona com díriem en català oriental púar o púer
Took sona com diríem tóc, amb una 'o' molt tancada (o una 'u' oberta, si es vol).

I malgrat tot, les transcriuen igual:

(pʊr) 
(tʊk) 

El nom de les vocals

#Psicolabis .

Sorprèn i atabala que en anglès no tinguin noms per a referir-se a les vocals (no em refereixo a les 5 vocals escrites sinó a les múltiples pronúncies). Almenys jo les conec. Em sembla que sols tenen el nom de schwa per a referir-se a la vocal neutra i prou.

Aleshores el que fan servir és un exemple: la vocal de 'trust'...

És una mica penós... i difícil perquè t'obliga a parar bé l'orella. Si precisament tenim un problema per captar la distinció subtil entre diverses sonoritats, sols cal que no puguem referir-nos-hi per un nom.

El que passa que molt em temo que això deu tenir una explicació. Com que segons dialectes, variants, registres i argots les pronuncien uns i altres de maneres tan diverses i impossibles de classificar, així van fent i cada cop que en parlen fan una aproximació al so però sense fixar-lo clarament. D'altra banda, com que tinc la sensació que en anglès les maneres de pronunciar van evolucionant de manera significativa cada generació pel cap baix, doncs així també eviten fixar fórmules que queden ràpidament superades.

Si té alguna altra sensació o explicació que me la sigui sis plau!

I com hem dit, solament la vocal neutra té nom. La schwa. Crec que això juga a favor de la meva teoria perquè la vocal neutra deu ser l'única vocal que pel seu caràcter absolutament central tots la fan igual, cosa que permet que tingui nom propi!

Ara bé  -nota curiosa!-  el propi nom de la vocal no conté aquesta vocal sinó una altra. La schwa es pronuncia shwä, amb una 'a' com la de father. Com que no té nom, jo l'he batejada amb "a enfadada".

La defineixen així: A mid-central neutral vowel, typically occurring in unstressed syllables, as the final vowel of English sofa. The symbol (ə) used to represent an unstressed neutral vowel and, in some systems of phonetic transcription, a stressed mid-central vowel, as in but.

I l'origen del mot és aquest: German, from Hebrew šəwā', probably from Syriac (nuqzē) šwayyā, even (points), pl. passive participle of šwā, to be even.

Europa s'ha anat fent gran...

#Psicolabis .

Però encara no prou...

Un tallat, si us plau!!!