27.4.12

Que tenim algun mot comú amb wage? #Psicolabis #Etimologia

I tant! El mot anglès wage, que vol dir sou, té un mot germà en català, amb la mateixa arrel etimològica: gatge, que actualment vol dir penyora. Gatge prové del fràncic *waddi, amb el mateix significat que en català, i ens va arribar a través del francès gage


El diccionari català ens diu de gatge:

m 1 Penyora.
2 Senyal d'acceptació d'un desafiament.
3 1 A Mallorca, quantitat de productes que l'arrendatari d'una possessió ha de lliurar al senyor, a més del preu del lloguer.
2 HIST Paga que donava el rei o un senyor als seus soldats o servidors.

El diccionari anglès ens diu de wage:

  1. Payment for labor or services to a worker, especially remuneration on an hourly, daily, or weekly basis or by the piece.
  2. wages Economics. The portion of the national product that represents the aggregate paid for all contributing labor and services as distinguished from the portion retained by management or reinvested in capital goods.
  3. A fitting return; a recompense. Often used in the plural with a singular or plural verb: the wages of sin.

26.4.12

Engadgetment #Psicolabis #Etimologia


Llegeixo en un exercici d'un alumne "el engadgement con sus empleados". Un petit error, on s'ha colat una 'd' de més, possiblement influïts perquè la 'g' anglesa es pronuncia forta, de la manera com en català l'escriuríem tg o dg. Curiosament, l'error sembla oferir-nos un mot híbrid entre engage i gadget.

Em recorda aquella vegada que a una alumna li va sortir sense mala fe el mot transpariència, com un mot híbrid (per error involuntari) de transparència i apariència.

En aquest cas, podríem elucubrar si es tracta d'una innovació lèxica amb la voluntat de considerar que un gadget pot ajudar a la involucració de les persones dins l'organització.

Recordo que en Josep Lluís Cleries, avui conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, feia servir informalment una paraula inventada per a denominar aquests objectes que tècnicament es diuen gadgets: els seguissets. No sé de qui la va treure o era de collita pròpia, però ja està bé inventar mots originals i reservar per a usos més tècnics tant d'anglicisme lèxic incorporat... Quan algú se'n va d'una fira se n'endú els seguissets.

Engadget podria significar comprometre mitjançant el seguisset, com certs models de voluntariat que ara fa uns vint anys van proliferar i que tenien un nivell d'involucració molt puntual i lúdic, sobretot basat en la indumentària (el xandall) i els altres gadgets identificatius, com el pin, l'acreditació... Potser ara algunes companyies intenten crear bon clima amb mesures equivalents. De fet, abans del voluntariat d'empresa que se sol fer ara, hi va haver una època que es va posar de moda allò d'anar a disparar pintura, com una activitat d'outdoor training, el ball painting... Era una manera de fer equip i de fomentar l'eixoriviment.

Engage prové del Middle English engagen, to pledge something as security for repayment of debt, from Old French engagier : en-, in; see en-1 + gage, pledge, of Germanic origin.

No sé si pot tenir alguna relació amb ganxo (semànticament sí). Prové d'una base preromana indoeuropea, potser cèlt. *ganskio-, gankio- (branca ganxuda).

Gadget té "Origin unknown". Es tracta d'un artilugi, aparell, dispositiu, tot i que sovint quan l'hem incorporat en els usos més col·loquials ha estat més per referir-nos a alguns elements comunicatius.

File:LowercaseG.svgPer cert, parlant de gadget, engage, i engadget... la grafia de la lletra ge, no recorda efectivament un ganxo? De fet, igual que la grafia de la essa recorda una serp, o la de la vocal o la forma dels llavis en pronunciar-la, o de la ema unes muntanyes o unes mames, o la ena un nas, o la ela una ala, o la be majúscula un bis de bola, o la ics i la k uns angles, o la efa una fugida,  o la ve una vall, o totes les consonants que tenen una grafia tancada b, d, g, p, q són oclusives com unes plenituds a punt d'esclatar...

PD: afegim, segons ens fa notar el Xavier Borràs, que l'errada també podria ser causada per la interferència del mot català engatjament, del verb engatjar (de gatge): Posar en gatge; empenyorar; Lligar amb una promesa, amb una convenció. Engatjar, algú, la seva paraula en un tracte. Obligar-se per una promesa; comprometre's






21.4.12

Vilanova i la Geltrú, capital d'Àlaba #Psicolabis #Etimologia


Cada vegada que hem d'escriure "Vilanova i la Geltrú" al Google Maps hem d'afegir Catalunya. Malgrat tenir un nom sense confusió possible amb cap altre indret del món, resulta que el sistema intel·ligent de Google ha decidit que sempre que llegeix "Vilanova i la Geltrú" vol dir que l'usuari ho ha escrit malament i que ens referim a Vitòria (Euskadi): en basc Gasteiz, en castellà Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz.

Fa temps que dura aquesta conya marinera i ja comença a ser pesadet que no ho arreglin. Però ara encara es complica més: s'ha estès a les cerques del Google!!!


Si vols anar a algun cinema de Vilanova et surten les pel·lis de Vitòria... fortíssim!

Per cert, ja que parlem de Gasteiz, retallem de la viquipèdia perquè té aquest doble nom:

Vitòria fou fundada el 1181 pel rei de Navarra, Sanç VI el Savi, amb el nom de Nueva Victoria (Nova Victòria), damunt el turó on hi havia l'antic emplaçament de Gasteiz, i va fortificar la nova localitat amb un tram de muralla. El 1200, Vitòria va passar al regne de Castella en ser ocupada per les tropes d'Alfons VIII.

20.4.12

Premi #Psicolabis a Mònica Oltra


Si des de Psicolabis donéssim algun premi, avui se'l mereixeria Mònica Oltra! Com que li han prohibit dur samarretes reivindicatives i amb lemes contra la corrupció, se n'ha posat una de la marca Mango. Una resposta intel·ligent per saltar-se la prohibició i seguir alertant que algú s'ha quedat diners públics.

Mónica Oltra porta una samarreta de Mango a les Corts en resposta a la prohibició
La diputada de Compromís, que havia dut samarretes reivindicatives, burla la nova norma que prohibeix els eslògans en els vestits dels diputats
Mónica Oltra amb la samarreta de Mango Mónica Oltra amb la samarreta de Mango
Només un dia després que les Corts Valencianes prohibissin als diputats vestir samarretes amb eslògans, la representant de Compromís, Mónica Oltra, que les ha portat en diverses ocasions, ha aparegut en la sessió sobre el saqueig d'Emarsa amb una samarreta de la marca catalana Mango, amb el logotip de l'empresa ben visible escrit amb lletres daurades.
La diputada no ha explicat si l'elecció tenia cap caràcter reivindicatiu, però l'expectació per la samarreta que duria Oltra era alta.
La comissió investiga el saqueig de milions d'euros en el projecte d'una depuradora a València.

19.4.12

Mentor #Psicolabis #Etimologia

mentor organitzacions slCom que en ocasions hem fet referència a marques i noms d'empresa que contenen mots interessants per la seva etimologia, origen o qualitats onomatopeiques, avui ens referirem a Mentor, que és un nom que, sovint sota la forma anglesa de mèntoring, usen algunes empreses que es dediquen a aquesta pràctica. Un amic té una empresa que es diu precisament Mentor organitzacions

mentor -a  m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Persona que fa de consellera i de guia d'algú.
   Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
   Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l'infern i el purgatori.


ETIMOLOGIA:
Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d'Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, 'ment'.

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
El senyor Darniu va prosseguir enraonant:
   —Vaig ser un desastrós nen ben educat. Sabia llatí i matemàtiques.
   Mentre enraonava, esbrinava entre el fullam com si descobrís meravelles.
   —Tenia un preceptor, un mentor, un director espiritual i un mossèn Honorat. El meu programa d'estudis era per fer feliç qualsevol criatura: Física, Química, Aritmètica, Geometria. Normes d'obediència, d'urbanitat, d'ètica, de religió; no actuar mai sense permís dels superiors, acatament dels preceptes de l'Església.

• Lluïsa Forrellad, Foc latent (Barcelona/Manresa: Angle, 2006)


Extret de Cada dia un mot, aquesta setmana amb mots provinents dels mites grecs

18.4.12

Logos bilingües #Psicolabis




Els logos també poden ser bilingües i aquest n'és un bon exemple. Tot i que potser queda una mica sobrecarregat, mostra una voluntat de donar presència a les dues llengües. La biodiversitat també inclou la diversitat cultural! Llàstima que aquesta iniciativa gestada al País Valencià sols mantingui la presència de la llengua pròpia en el disseny i que després no n'hi hagi ni rastre en la resta del web... www.ecodisseny.net

14.4.12

La tierra es redonda #Psicolabis

La prueba absoluta de que la tierra es redonda (y los gallegos lo sabemos)
Enviado por Juan

13.4.12

Sort que no em dic Mingot! #Psicolabis

Llegint sobre l'expressió acabar com Camot a "Cada dia un mot", m'adono del potencial de la masculinització de l'augmentatiu dels mots femenins:
Camot era el malnom del roder Francesc Navarro, de Xàtiva (1780-1826). És, simplement, un augmentatiu de cama. Segons Eugeni S. Reig, «Quan fem l'augmentatiu d'algun nom femení, si el masculinitzem, sembla que siga una mica més gran encara. Així, si algú té una panxa molt gran diem ¡quina panxota que té!, però si volem que faça l'efecte que és més gran encara diem ¡té un panxot! De la mateixa manera podem dir un missot, un botellot, un esquenot o un camot». 
Mapa de la repartición del apellido MingotI penso... sort que no em dic mingot! Mapa del cognom Mingot a l'estat espanyol:

És curiós que aquest efecte que produeix la masculinització no és doni a la contra, i que la feminització d'un augmentatiu masculí no doni resultats acceptables: *llibrota, *braçota, *armariota...

12.4.12

Froilan edition #Psicolabis

Gràcies al Joan per aportar aquests acudits d'actualitat, que copio integrament:



Mamá mamá, ¡yo quiero estar como el tito Urdanga!
- ¡Pero Froilán!
- ¡¡BANG!! Ya estoy imputado, mamá! 
- Amputado, subnormal, amputado !!!
-----------------------------------------------------
"Froilán y la Prima de riesgo se disparan"
-------------------------------------------------------
Vamos a recortar 10.000 millones y a pegarle un tiro a Froilán.
¿A Froilán?  ¿ Lo ves ?
Ni te has inmutado por lo de los 10.000 millones.
------------------------------------------------------
Froilán presentará la nueva edición de Mira quién bala
------------------------------------------------------
Lo mejor de la noticia de Froilán en los periódicos de mañana será el pie de foto.
------------------------------------------------------
Ibas a durar menos que Froilán en un capítulo de The Walking Dead.
------------------------------------------------------
Froilán tiene un pie y medio en el hospital.
------------------------------------------------------
Quién ganaría una carrera entre Froilán y Urdangarín?
Froilán, porque se pilla antes a un mentiroso que a un cojo.

28.3.12

Els bisbes controllers #Psicolabis #Etimologia .

Sense necessitat de saber grec clàssic, els qui tenen un cert interès en l'etimologia de les paraules saben que l'arrel skopo vol dir mirar. Una de les vies d'entrada a l'etimologia és a través dels cultismes, les paraules tècniques i científiques elaborades amb arrels greco-romanes, com seria el cas de telescopi, de tele (lluny) i scopi (mirar).

A partir d'aquí podem tenir l'habilitat per trobar altres skopos, com el de periscopi, que amb el peri vol dir mirar al voltant.

Però no sempre aquestes arrels són tan transparents com en aquests mots tècnics. Quan una paraula ha evolucionat lliurement a través de l'ús col·loquial se'n pot perdre el rastre. Seria el cas del skopo que hi ha amagat dins del bisbes, i és que, per si no ho sabíeu, els bisbes ens miren des de dalt, vetllant per nosaltres.

Bisbe prové del llatí eclesiàstic episcŏpus, pres del grec epískopos, que volia dir vigilant o protector, o com ja podem veure amb més transparència el que mira des de dalt, el que supervisa. Vaja, el que a les empreses actualment se'n diu el controller! O sigui que del despatx del controller en podríem dir amb tota la raó la seu episcopal.

El prefix epi- ve del grec epí, que significa sobre: picardi, epicarpi, epicerebral.

Los obispos controllers #Psicolabis #Etimologia .

Sin necesidad de saber griego clásico, los que tienen un cierto interés en la etimología de las palabras saben que la raíz skopo significa mirar. Una de las vías de entrada a la etimología es a través de los cultismos, las palabras técnicas y científicas elaboradas con raíces greco-romanas, como sería el caso de telescopio, de tele (lejos) y scopio (mirar).  

A partir de aquí podemos tener la habilidad para encontrar otros skopos, como el de periscopio, que con el peri significa mirar alrededor.  

Pero no siempre estas raíces son tan transparentes como en estas palabras técnicos. Cuando una palabra ha evolucionado libremente a través del uso coloquial se puede perder el rastro. Sería el caso del skopo que hay escondido dentro del obispo, y es que, por si no lo sabíais, los obispos nos miran desde arriba, velando por nosotros.

 Obispo proviene del latín eclesiástico episcopus, tomado del griego episkopos, que quería decir vigilante o protector, o como ya podemos ver con más transparencia el que mira desde arriba, el que supervisa. Vamos, lo que a las empresas actualmente se llama el controller! O sea que el despacho del controller lo podríamos denominar con toda razón la sede episcopal.

El prefijo epi-viene del griego epí, que significa sobre: epicarpio, epicerebral.

27.3.12

Pot ser? #Psicolabis .

I molt anuncis de televisió en català on es nota molt que han estat doblats i que la llengua original és una altra. M'atreviria a considerar que l'efecte és pitjor que quan això passa en una pel·lícula, ja que la força comunicativa i emotiva d'un sport intenta ser molt intensa i generar credibilitat i el fet que es noti molt que ha estat doblat afecta.

De vegades, però, això és en sentit invers. En el cas de l'anunci de Pepsi que aquests dies fan a TV3, dues bessones responen "pot" a la pregunta de si pot ser. I no només ho diuen sinó que ho pronuncien.

Inicialment vaig pensar si aquest anunci deu provenir de l'anglès pel fet que pot es diu can i can també vol dir llauna (de fet, igual que en català que pot tant és el pot del verb poder com el pot de recipient). De fet, desconec si la cosa va per aquí, però el que sí que és agradós és sentir aquestes dues mosses de bon veure com mouen el llavis fent el pot. I en conseqüència l'anunci que queda desastrós és el castellà, on la gràcia del pot no lliga amb el puede.

En aquest cas, no és que l'anunci s'hagi rodat en català sinó que és en portuguès. I pot és pode pronunciat més o menys podj però visualment més similar al català que al castellà.

Ep, he de reconèixer que no tothom s'hi fixa en això, però jo crec que forma part de la sensació de causa.

En castellà:


En portuguès:


I en català no el puc posar perquè mai el pengen...

17.3.12

Som.y

#Psicolabis #Etimologia .

En aquest bar entre Sants i Plaça del Centre, a Barcelona, han trobat  -suposo- una manera original d'escriure 'som-hi'

16.3.12

El tic de Salaam #Psicolabis #Etimologia .

Què tenen en comú les salutacions hola, hello, hi, shalom, salam... ?

Doncs que tenen una sonoritat suau, no tenen oclusives sinó sons lleuguers, vocals, consonants que es poden allargar, que no són agressives... L'aspirada, la ela, la essa, la ema, són sons suaus.

Imagineu-vos que per saludar diguéssim ¡Paca! o ¡Tic! Seria una mica agressiu, no?

Precisament un tic expressa un moviment dur, i ho fa amb oclusives.

Per cert, existeix una afectació que es diu tic de Salaam, que és un moviment espasmòdic en forma d'accessos semblants al moviment de salutació (d'aquí el salaam!).

Encara que l'origen de 'hola' i 'hello' sigui suau casualment, segurament no hauria triomfat un mot amb un excés de duresa expressiva. 
  • hello: Alteration of hallo, alteration of obsolete holla, stop!, perhaps from Old French hola : ho, ho! + la, there (from Latin illāc, that way).
En tot cas, cal dir que el diccionari català no dóna exactament aquesta versió i ho vincula directament a un sentit onomatopeic:
  • hola: interjecció d'origen expressiu, paral·lela a hala. Interj Mot emprat com a salutació familiar o per a denotar estranyesa.

15.3.12

Curiositats #Psicolabis .

Les paraules més llargues
Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.

Les cinc vocals
En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.

Font: www.dilc.org/curiositats.htm

14.3.12

El ocaso de Júpiter y Venus #Psicolabis #Etimologia .

Estos días podemos contemplar una excepcional conjunción de Venus y Júpiter, los dos astros más brillantes del cielo nocturno después de la Luna. Lo podéis leer en La Vanguardia. A pesar de la luminosidad de la ciudad, ayer por la tarde pude ver los dos planetas desde Barcelona, ​​en plena Meridiana, y los he fotografiado.

A pesar de la mala calidad de la foto, me ha parecido que tenía gracia que los dos planetas en conjunción aparecieran sobre un rótulo de Ocaso:


Y por si ocaso , a continuación he hecho una captura de pantalla del Night Sky, donde he podido asegurar la evidencia:


Por cierto, no deja de ser curioso que algunas compañías de decesos tengan nombres tan descriptivos de su obituària función como ocaso (del latín occasus: puesta de un astro, especialmente del Sol; decadencia), o occidente (Catalana-Occidente). Occidente viene de matar, del latín occidĕre (matar). Ya se podrían decir la Alborada!

Nota etimológica

  • De Venus tenemos el adjetivo venéreo (relativo o perteneciente al acto sexual, provocado por el acto sexual): del latín venerius,-a,-um 'relativo a Venus y al amor'.
  • De Júpiter tenemos el adjetivo jovial (de carácter alegre, amigo de la alegría): del ll. jovialis 'relativo a Júpiter', der. de Juppĭter, Jovi, por el influjo benéfico que los astrólogos atribuían a los nacidos bajo el signo de este planeta.

L'ocàs de Júpiter i Venus #Psicolabis #Etimologia .

Aquests dies podem contemplar una excepcional conjunció de Venus i Júpiter, els dos astres més brillants del cel nocturn després de la Lluna. Ho podeu llegir a La Vanguardia.

Malgrat la lluminositat de la ciutat, ahir a la tarda vaig poder veure els dos planetes des de Barcelona, en plena Meridiana, i els he fotografiat. Malgrat la mala qualitat de la foto, m'ha semblat que tenia gràcia que els dos planetes en conjunció apareguessin damunt un rètol d'Ocaso:

I por si ocaso, tot seguit he fet una captura de pantalla del Night Sky, on he pogut assegurar l'evidència:


Per cert, no deixa de ser curiós que algunes companyies de decessos tinguin noms tant descriptius de la seva obituària funció com ocàs (del llatí occasus: posta d'un astre, especialment del Sol; decadència), o occident (Catalana-Occident). Occident vé d'occir, del llatí occidĕre (matar). Ja es podrien dir l'Albada!

Nota etimològica
  • De Venus tenim l'adjectiu veneri (relatiu o pertanyent a l'acte sexual, provocat per l'acte sexual): del llatí venerius, -a, -um 'relatiu a Venus i a l'amor'.
  • De Júpiter tenim l'adjectiu jovial (de caràcter alegre, amic de l'alegria): del ll. jovialis 'relatiu a Júpiter', der. de Juppĭter, Jŏvis, per l'influx benèfic que els astròlegs atribuïen als nascuts sota el signe d'aquest planeta.

13.3.12

No ens acoquinem #Psicolabis #Etimologia .

Acoquinar s'escriu amb 'o', tot i que un catalanoparlant central pot tenir la temptació d'escriure acuquinar fent-ho derivar de cuca...

Acoquinar vol dir acollonir-se i, per tant, ja lliga amb un cert sentit figurat (o real!) de sentir que la cuca esdevé de minúscules dimensions.

Però no: acoquinar ve de coquí / coquina, i sembla que de cuiner:

coquí -ina: potser del ll. coquinus, -a, -um 'relatiu a la cuina', der. de coquus 'cuiner', que degué significar 'noi de cuina', amb fama de lladre, o potser del fr. coquin 'pillet'

adj desp
1 Dit de la persona gasiva, avara.
2 Dit del covard, del qui és capaç de trair.

En castellar es diu igual i en anglès seria scare: To become frightened, a child who scares easily (Middle English skerren, scaren, from Old Norse skirra, from skjarr, timid). Però en anglès també hi h altres mots per a l'acolloniment:
  • afraid [Middle English affraied, past participle of affraien, to frighten, from Old French esfraier, esfreer, to disturb, of Germanic origin.]
  • frighten
  • fear [Middle English fer, from Old English fǣr, danger, sudden calamity.]
Curiosament, tots tenen una 'f' o una 'c' sovint combinada amb 's', que són maneres onomatopeiques de mostrar rebuig o lletjor. 
  • Les efes indiquen llunyania, rebuig, lletjor (fuig, fàstic, feo, far) o eteri (fum, foc, foll), i por (afraid, fright, fear).
  • Les ces (amb el so de k) indiquen angles, tancament, dolor, però també rebuig o por (ecs, asco, scare).
WORD HISTORY   Old English fǣr, the ancestor of our word fear, meant "calamity, disaster," but not the emotion engendered by such an event. This is in line with the meaning of the prehistoric Common Germanic word *fēraz, "danger," which is the source of words with similar senses in other Germanic languages, such as Old Saxon and Old High German fār, "ambush, danger," and Old Icelandic fār, "treachery, damage." Scholars have determined the form and meaning of Germanic *fēraz by working backward from the forms and the meanings of its descendants. The most important cause of the change of meaning in the word fear was probably the existence in Old English of the related verb fǣran, which meant "to terrify, take by surprise." Fear is first recorded in Middle English with the sense "emotion of fear" in a work composed around 1290.