19.11.11

L'espoliació fiscal al segle XIX

#Psicolabis #Etimologia .

Ja que toca reflexionar, ho farem sobre el tema més important per a la nostra crisi històrico-sistèmica particular. Veureu a sota que al segle XIX ja es parlava de l'espoli fiscal. Doncs mirem d'on ve l'espoli (en el sentit lingüístic, perquè en l'altre sentit és obvi).

Espoliar vé del llatí spoliare (despullar), que vol dir desposseir (algú) d'allò que li pertany. De fet, el nostre actual despullar té el mateix origen, i és que prové de la variant despŏlĭare (saquejar, robar). Tots dos verbs provenen de spolium (pell dels animals; botí, desferra).

En anglès es pot dir plunder (plŭn'dər), en el sentit de saquejar (especialment en temps de guerres, pillatge). Plunder prové del German plündern, from Middle High German plundern, from Middle Low German plunder, household goods. O sigui que originalment eren els béns domèstics. També es pot dir rob (rŏb), del Middle English robben, from Old French rober, of Germanic origin.

Però també tenen el mot amb la mateix arrel: spoliation o spoil  (Middle English spoliacioun, from Anglo-Norman, from Latin spoliātiō, spoliātiōn-, from spoliātus, past participle of spoliāre, to despoil. From spolium, booty). Spoil és el botí però com a verb vol dir fer malbé, espatllar.



Un llibre de geografia del segle XIX parla (en català pre-fabrià) de l'espoliació fiscal:





18.11.11

Variants i diversitat d'accents

#Psicolabis #Etimologia .

Aquest divendres he estat a Girona fent un curs de Responsabilitat Social i Llengua, culminant una setmana en què sorprenentment he hagut de fer una ruta per tres nacions per a parlar sobre aquest mateix enfocament de l'RSE. He estat a Belfast (Irlanda del Nord), Eigoibar (Euskadi) i Girona (Catalunya).

A Belfast me'n vaig sortir amb el meu anglès. Malauradament, com que no estic acostumat a parlar en públic en aquesta llengua (era el segon cop que ho feia en la meva vida!) se'm va notar una parla lògicament afectada i amb alguns errors de pronúncia que en altres condicions no hauria fet!

A Elgoibar vaig poder fer ús del castellà parlant amb molta celeritat per tal de poder aportar tot un seguit de reflexions que a Irlanda del Nord no vaig poder desenvolupar tant.

Però del que volia parlar avui és de la intervenció en català, la meva llengua. Resulta que van notar-me que pronunciava algun mot de manera estranya. I a l'hora del descans ho vam estar comentant. Vaig haver de situar que sóc de Vilanova i la Geltrú i que Pompeu Fabra ja va constatar en el seu moment que aquesta població juntament amb la Catalunya Nord eren els únics llocs del domini lingüístic del català on  les 'e' obertes i tancades perden el seu caràcter distintiu.

De fet, jo puc notar que estic pronunciant el mot 'empresa' d'una manera que a mi mateix no em sona bé. Noto que ho faig amb una 'e' tancada quan en català estàndard és amb 'e' oberta. Per tant, no és que no en fem, d'obertes i tancades, sinó que les fem de vegades on no toca o sense caràcter distintiu. És per formació que puc adonar-me que em surt d'una manera que no és com ho fan altres...

De fet, em van explicar -cosa que desconeixia- que a Girona ciutat també tenen algunes pronúncies particulars com ara els mots acabats en -ència, com paciència, que els fan amb 'e' tancada: paciéncia.

Aquestes discrepàncies entre l'estàndard i les realitzacions concretes a cada territori podrien semblar preocupants. Però si algú es preocupa deu ser únicament perquè quan una llengua és feble ens pot semblar que l'estandardització és molt important. Però en altres llengües no els preocupa gens ni mica.

Aneu sinó a mirar com es pronuncien algunes 'o' en anglès... Quan tinc dubtes sobre sí són obertes o tancades ho miro i normalment em trobo amb això: wrong (rông, rŏng). Podem estar doncs prou tranquils respecte a la diversitat interna!

14.11.11

La lava sura i no és la basura

#Psicolabis #Etimologia .

Moltes pedres resultants de les erupcions volcàniques tenen la particularitat de pesar menys que l'aigua i, en conseqüècia, surar. Podem afirmar, doncs, que la lava sura i que, malgrat l'aparença de la foto, no són deixalles. Si em permeteu el castellanisme basura, podem fer una expressió homòfona: la lava sura i no la basura! Tot i que hi ha deixalles que també suren!



La lava és el material fos que surt dels volcans en el moment de l'erupció i forma rius que s'escolen pels vessants del volcà. Etimològicament prové de l'italià lava, del napolità lave, del llatí labes (caiguda, esllavissada).

Una de les pedres que es forma és la pedra tosca (en castellà piedra pómez; en anglès pumice). La denominació castellana és curiosa perquè recorda els cognoms típics acabats en -ez, com si fos algun personatge que hagués donat nom a aquesta mena de pedra. Pel que fa l'anglès, noteu que pumice és pronuncia pŭm'ĭs, és a dir pàmes (la 'e' seria molt tancada, equivalent a una 'i' oberta), i per tant de manera molt semblant a pómez. Alguna relació deu haver-hi, però en quin sentit?

Doncs que tenen el mateix origen llatí

En anglès, prové de: Anglo-Norman pomis, from Late Latin pōmex, from Latin pūmex, alteration of spūma, foam.

Per cert que la pronúncia en 'a' de la 'u' de pumice (pŭm'ĭs) s'alterna amb una pronúncia en vocal neutra o en 'iu' per al derivat pumiceous: pyūmĭsh'əs o pə-

tosc -a:

[1322; probablement del ll. tŭscus 'desvergonyit, vil', tret de Vicus Tuscus 'barri etrusc' de Roma, on abundava la gent baixa i de mala fama]

1 adj 1 Rústec, mancat de poliment, de finor. Una taula primitiva i tosca. 

2 fig Un comportament tosc. 

3 pedra tosca PETROG Tosca. 

2 f 1 Substància calcària que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les aigües estan en contacte. La font ha format una tosca des de terra a dalt la volta. 

2 PETROG Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques, emprada per a polir i netejar. 

3 tosca calcària PETROG Travertí. 

4 tosca dentària Carrall 3.

13.11.11

La teniu torta, la llengua?

#Psicolabis .

Som capaços de mantenir llengua plana?
Vull dir, que no es desviï cap a una banda o cap a l'altra...

Amb el truc de la biblioteca podem detectar-ho millor.


Es tracta de pronunciar una ela palatal però parlant com un faríem en una biblioteca (eliminant la sonoritat). Parleu com en una biblioteca... feu una ll i allargueu-la: ll·ll·ll·ll·ll·ll·ll·ll·ll...

El primer que notareu amb una gran sorpresa és que la ela palatal fa un gran soroll que no havíem identificat mai abans, perquè la seva mateixa sonoritat ens l'ocultava.

Però el que heu de fer és fixar-vos si aquest soroll surt en estèreo (per les dues bandes de la llengua) o sols per una... Si aneu movent lleugerament la llengua sense deixar d'articular la ela palatal de biblioteca veureu que en algun moment tan sols sortirà per un dels laterals.

Però també pot passar que la vostra posició normal sigui amb la llengua torçada, de manera que no es mantingui en un pla paral·lel amb el paladar. En aquest cas, el que notareu és que hi ha un moment que el so surt pels dos laterals!

Si finalment incorporeu la sonoritat (sortiu de la biblioteca!) veureu que es fa més difícil de copsar la diferència, no notareu tant per on us surt el so.


Penseu que potser esteu a punt de patir un atac de feridura i gràcies a aquest sistema descobriu que se us està torçant la llengua!

12.11.11

Els catalans som malparlats?

#Psicolabis .


De 'collonut' a 'collonada', tenim una quinzena de varietats diferents del clàssic 'collons'
Els catalans som malparlats. El 1980 la professora d'institut Carme Plaza va fer l'estudi El renec i la paraulota dels pagesos. En un sol llibre va identificar 200 paraulotes i 50 expressions que atemptaven contra les bones maneres. 16 varietats d'hòstia, 15 de collons i 11 de consagrat.
Collonada, collonassos, collonets, collonut, torracollons, o expressions que queien en el terreny de la blasfèmia: Collons de Déu, collons de Maria Santíssima o els collons que t'aguanten. Segons Carme Plaza el renec té una funció catàrtica. En català, la paraulota acostuma a referir-se a la religió l'origen de la vida, el sexe, els excrements o els animals de tir.
Però quins són els insults nostrats?
  • Bacona
  • Mala bèstia
  • Cap de ruc, de cony, de mort
  • Carabassot, carallot
  • Cigala
  • Esgarrapacristos
  • Recristina puta, puta d'oros
  • Enza
  • Fava
  • La figa de ta mare
  • Fotre, fúmer, xotre
  • La mare del tano
  • Lladre de Cristo
  • Repunyeta
  • Mal llamp
  • Pollós, tinyós, tronxo
  • Les freixures de Déu

11.11.11

iiiiii

#Psicolabis .

Si amb l'entrada al mes 11 de l'any 11 vam parlar d'"un quatriftong pla de quatre is"

Ho penso així i hi insisteixo, amb la hac muda enmig, es pronuncia "axiiiinsisteixo".

penso que avui 11-11-11 hauria de trobar un sextaftong. Provarem:

En certs països, vostè fiï-hi i hi identificarà quin cost comporta. Eliminant les hacs mudes, tenim una seqüència de 6 is seguides que, encara que sigui materialment impossible de pronunciar amb un cop de veu, sí que se'ls pot donar sortida fònica encara que sembli que parles en la llengua de les is, o amb el llenguatge de les serps!

Així és, doncs, com queda la pronúncia amb les 6 is juntes (i mantenint les 7 punts): fiïiiiidentificarà

Quina bestiesa!

7.11.11

Per què les dones valen més que els homes?

#Psicolabis .

En termes econòmics per aquestes senzilles raons:

Valor econòmic de la dona:

Té 2 glàndules mamàries que produeixen 2 litres de llet: (1.00€ /litre són 2€)
Té 2 pernils per cames (150€ c/u són 300€)
Té petxuga: (20€)
Total: 322€

Valor econòmic de l'home:

Té 1 plàtan (0.20€)
Té 2 ous (0.15€ c/u= 0.30€)
Té 2 glàndules mamàries que no produeixen res (0.00€)
Total: 0.50€
A més, l'home produeix pèrdues perquè els seus ous no es mengen i el seu
ocellet no canta.

PD: I amb el temps, el plàtan es fa malbé.

(recollit de la xarxa)

6.11.11

Comercial Coca-Cola Saudí Arabia

#Psicolabis #Etimologia .


Un amigo le preguntó a otro: "¿Por qué no tuviste éxito con los saudíes?
El vendedor explicó, "Cuando se me envió, yo estaba muy seguro de que iba a hacer una buena promoción de ventas. 

Pero tenía un problema. Yo no sé hablar árabe. Por lo tanto, pensé transmitir el mensaje a través de tres carteles. 

Primer cartel: Un hombre yacía en la arena caliente del desierto, totalmente agotado y desmayado. 
En segundo cartel: El hombre está bebiendo Coca-Cola.
En el tercero: Nuestro hombre está ahora totalmente renovado.
Y a continuación, estos carteles fueron pegados por todos los lugares.

"Estupendo! Eso debería haber funcionado!" dijo el amigo.

"Debió haber funcionado" dijo el vendedor, pero nadie me dijo que los moros leen de derecha a izquierda!"

5.11.11

Escucha catalán 1: ¿Qué hiciste ayer?

#Psicolabis .

[ca] He trobat aquest curiós vídeo sobre com aprendre català. No sé si va tenir continuïtat. La qualitat és limitada (alguna falta...) però no deixa de ser divertit.

[es] He encontrado este curioso vídeo sobre como aprender catalán (para castellanohablantes). No se si tuvo continuidad. La calidad es limitada (alguna falta...) pero no deja de ser divertido.



3.11.11

Wi wéll, wi wéll, ròck yu

#Psicolabis #Etimologia .

Si ahir parlàvem d'aquesta 'i' suau anglesa, que en realitat és una 'e' molt tancada, avui posarem un exemple que tothom té enregistrat en el cap.

Penseu en la tornada de "We will, we will, rock you!". Concentreu-vos en la pronúncia de la 'i' de will. Sona així: Wi wéll, wi wéll, ròck yu. En aquest cas, la pronúncia -segurament més vulgar o col·loquial- ja no és una 'e' molt molt tancada sinó una 'e' tancada, segurament com la faríem nosaltres pel que fa a l'obertura. Hi ha alguna cosa del timbre que no acabo de perfilar en aquestes is: de vegades podria semblar que tendeixen cap a vocal neutra... M'inclino a pensar que són una 'e' tancada però sense arrodoniment dels llavis, cosa que por donar aquesta aparença d'apropament a la neutra. Com ho veieu?



Buddy you’re a boy make a big noise
Playin’ in the street gonna be a big man some day
You got mud on yo’ face
You big disgrace
Kickin’ your can all over the place

We will we will rock you
We will we will rock you

Buddy you’re a young man hard man
Shoutin’ in the street gonna take on the world some day
You got blood on yo’ face
You big disgrace
Wavin’ your banner all over the place

We will we will rock you
We will we will rock you

Buddy you’re an old man poor man
Pleadin’ with your eyes gonna make you some peace some day

You got mud on your face
You big disgrace
Somebody better put you back in your place

We will we will rock you
We will we will rock you

2.11.11

Ens cal witnessing per establir linkages

#Psicolabis .

Alguns dels que ens ha costat molt aprendre anglès sabem alguns dels perquès d'aquesta dificultat que no té res a veure amb la nostra capacitat sinó més aviat amb la dels docents i la seva metodologia.

Suposo que tothom té experiències diferents, però segurament la gran majoria coincidim en el fet que a escola solament ens ensenyaven gramàtica, llengua escrita, i ben poca cosa de parla i gens de comprensió. Curiosament, és exactament a l'inrevés de com s'havien après antigament o d'una manera natural les llengües.

Entre les moltes dificultats que observo que aquesta generació arrossega, hi ha la saber diferenciar les vocals angleses. I ara, aprofitant que ahir parlava psicolabíticament d'un quadriftong de is en català, em referiré a la 'i' anglesa.

El que a mi em va quedar és que en anglès hi ha la 'i' i també hi ha una 'i' que fan més forta. Com que quan aprens una llengua d'adult no pots deixar d'assimilar el coneixement per comparació amb el que ja tens solidificat, la 'i' catalana equivalia a la 'i' (presumptament normal) anglesa mentre que la 'i' forta era com una excepció que calia fer diferent.

Vaig haver d'esperar anys a adonar-me que els natius pronuncien allò que era la 'i' normal no exactament com una 'i' catalana sinó com un so bastant proper al que seria per als catalans una 'e' tancada (normalment ben tancada).

La llengua sovint és la consciència de la llengua. A mi em van dir que allò era una 'i' i la feia 'i'. Però per als estudiants que partim de llengües que tenim 'e' oberta i tancada, seria més fàcil i aclaridor especificar millor a què es correspon el so anglès en referència a la nostra llengua. Aquí el problema, doncs, ja no és només de mala qualitat docent, sinó de nacionalisme inconscient docent: es continua ensenyant anglès a Catalunya com si la llengua dels alumnes fos el castellà. Ens cal witnessing per establir linkages!

A mi m'hauria servit molt que m'haguessin explicat que la 'i' normal anglesa en realitat és més una 'e' molt tancada que una 'i'. O, si voleu, una "i oberta".

Partint d'aquesta comprensió es fa més fàcil no sols comprendre sinó poder articular la vocal que hi ha en aquests mots, i que com veureu, s'escrigui a, e, i, u, sempre és una "e molt tancada" o "i oberta" (segons els paràmetres d'un catalanoparlant): its, businesses, is, in, linkages, witnessing...

"Buit, ni cinc" en anglès sona molt semblant a "witnessing", que vol dir donant testimoni, a partir de l'infinitiu witness. Sols cal que fem una pronúncia menjant-nos la b- i diguem "uit, ni cing". I si, a més, diem, "estic buit, ni cinc" pot sonar a "stick witnessing", és a dir testimoni de pal! Totes les vocals de "stick witnessing" sonen igual, com una i oberta (gairebé e tancada).

Per cert, witnessing prové de wit (knowledge), i seria judici, enginy, agudesa, intel·ligència, talent, gràcia, the natural ability to perceive and understand; intelligence. També podria servir per traduir capteniment o seny.

1.11.11

Un quatriftong pla de quatre is?

#Psicolabis .

Aprofitant que avui entrem al 11-11, és a dir, el novembre del 2011, passarem dels números a les lletres i parlarem de la descoberta d'un possible quatriftong de quatre is.

Ho penso així i hi insisteixo, amb la hac muda enmig, es pronuncia "axiiiinsisteixo".

30.10.11

Leo Messi és Llegeixo Messi per a 'La Vanguardia' en català

#Psicolabis .

Reprodueixo la notícia que publica el diari ARA:


Al diari barceloní, el traductor al català li juga una mala passada i tradueix el nom del crac argentí del Barça per "Llegeixo"
Al destacat, 'La Vanguardia' rebateja Leo Messi com a "Llegeixo"
Al destacat, 'La Vanguardia' rebateja Leo Messi com a "Llegeixo"
La Vanguardia ha rebatejat el davanter del Barça Leo Messi en la seva edició en català d'aquest diumenge. El diari barceloní ha traduït el nom del crac argentí per Llegeixo Messi a l'article "Crisi, quina crisi?" que escriu Antoni López a la pàgina 64, fent una traducció literal del nom de l'argentí, Leo, al català.
No és el primer cop que els diaris que utilitzen un traductor automàtic per fer la seva versió en català cometen aquest tipus d'errades, justament amb noms propis que, traduïts al català, tenen un significat ben diferent a l'original. El mateix diari va anomenar "Noia" l'exjugador de l'Espanyol, ara al Betis, Javi Chica, fa uns mesos.

29.10.11

El Nokia Puta y otras notables meteduras de pata del branding

#Psicolabis . (reproduït de http://blogs.lainformacion.com/futuretech/2011/10/27/nokia-puta/)


El Nokia Puta y otras notables meteduras de pata del branding

27 octubre 2011 - 13:55 - Autor: Iñaki Berazaluce
Nokia acaba de presentar su nuevo teléfono, el Nokia Lumia o, lo que es lo mismo Nokia Puta, como sagazmente captó un columnista de CNet. El Lumia es el último ejemplo del terreno resbaladizo en el que se mueven las multinacionales, empeñadas en bautizar sus productos con nombres breves, sonoros y que se pronuncien igual en todo el mundo.
Pero los genios del marketing no siempre tienen en cuenta de que, además de sonoridad, las palabras también tienen significado, como bien saben los bautistas de los célebres Mazda Laputa, al Nissan Moco o el Mitsubishi Pajero. A continuación un completo elenco de marcas catastróficas:
1 Hotel Tryp Atocha. La rigidez corporativa da lugar a curiosos juegos de palabras. El nuevo hotelTryp Atocha, en la calle madrileña del mismo nombre, puede espantar a los clientes que estén a dieta: “tripa tocha”, como hace notar Antonio Dyaz en Yorokobu.
2 Carefree Tanga. Si Evax tiene su Evax Tanga, Carefree debería tener su Carefree Tanga, ¿no? Sobre el papel parece una buena idea pero al pronunciarlo se ve la verdad: “Ker Fritanga” es la compresa que usa la churrera.
3 Extintores Palma Peña. Los señores Peña y Palma podían haberse dedicado a cualquier otro negocio menos al de la seguridad. O haber invertido sus apellidos, o haber utilizado iniciales pero, honestamente, un extintor que se lleve impreso “palma peña” no inspira confianza, precisamente.
4 Opel Ascona. El tanque de Opel se vendió como Ascona en todo el mundo salvo en Portugal, donde adoptó el inexpresivo nombre de 1604. En portugués, “ascona” significa “vagina”.
5 Knorr Pota. Cuando ya se han trasegado los caminos de la sopa juliana, vichisuá y crema de calabacín, sólo queda innovar: ¿por qué no una sopa con sabor a pota? De venta en Japón, país de grandes tragaderas.
6 Restaurante Miano. Cuando menos es arriesgado el nombre de esta casa de comidas. Reproducimos el sucinto comentario de Severalasalrevés al respecto: “Aquí se come que te cagas. Del culo a la mesa y de tu boca otra vez al culo”.
7 Teka Gas. Era cuestión de tiempo que el fabricante de muebles de cocina Teka lanzara una línea de cocinas de gas. Sin pensárselo mucho la bautizaron como Teka Gas, así que mucho ojito al prender la lumbre, que la carga el diablo.
8  La Stafa. Famoso centro comercial de Viena en el que, no lo dudes, te timarán más que en el Gran Bazar de Estambul.
11 Boutique Pene. Esta tienda de ropa japonesa es la polla, tal y como afirma sin pudor su rótulo. Kirai tiene una prolija recopilación de nombres desafortunados en Japón.
9 Aguardiente Hijoputa. Ya lo decían los chanantes: hijo de puta hay que decirlo más. También al tomarse el digestivo tras una copiosa comida.
10 Restaurante Tan Dao Vien. Restaurante vietnamita sito en una calle de París y nombrado a espaldas de la clientela española, excepción hecha de opciones sexuales minoritarias.

Visto en CNet, vía Menéame.
Con información procedente de Strambotic, Microsiervos y Yorokobu. Muchos más errores de traducción, aquí.

28.10.11

Rajo de ràbia!

En anglès tenen una paraula per a dir ràbia que, a més, és germana d'aquesta. Es tracta de rage (rāj), del llatí vulgar rabia, del llatí clàssic rabiēs, de rabere, estar boig.

De fet, hauria estat un evolució molt normal que en català ràbia, per influència de la 'i', hagués donat *raja. Igualment en castellà podria haver donat *raja (amb 'j' castellana, of course).

Estic pensant si el verb castellà rajar, en el sentit d'esquinçar o despotricar, podria tenir aquesta procedència. Sembla més probable que sigui una evolució del significat, des de trencar, rasgar, cap al sentit de parlar malament d'una persona. Però sembla interessant la possibilitat que pogués venir de rabiar. He tractat de mirar l'etimologia de raja, però he trobat més accés a sexe que no a ètims, coses de la raja!

El rajar català prové del llatí radiare (emetre raigs de llum), derivat de radius (raig). En tot cas, si fos així, potser en català també podríem tenir un rajar (amb 'j' catalana) provinent del rabiar! I podríem rajar de ràbia!

27.10.11

He descobert la ä anglesa en català!

#Psicolabis .

En anglès tenen una 'a' que solem representar 'ä' que té la característica de ser velar. És la de father i, en general, davant de les erres: car...

Per a explicar-li a mon fill li dic que és una 'a' enfadada, ja que és així com sona!

I precisament acabo de descobrir que en català disposem d'aquest so en un paraula, una expressió.

Es tracta de la interjecció ha, normalment escrita amb exclamació, ha!, pronunciada amb hac aspirada i que es fa servir per acollir una informació amb incredulitat o per respondre negativament (equivalent a un creu-t'ho!).

Al diccionari es diu que es pronuncia amb hac aspirada però proveu a fer una 'a' normal amb una aspiració i veureu que no funciona. Perquè tingui el caràcter expressiu que li atorguem l'hem de fer amb una 'a' velaritzada, com l'anglesa de father, com la 'a' enfadada que li deia a mon fill!

Llegim al Diccionari: [ pronunciat amb h aspirada ] interj 1 Mot amb què hom acull la nova d'una cosa que semblava no poder ésser.

I en anglès:
ha o hah (hä)
interj. Used to express surprise, wonder, triumph, puzzlement, or pique.

A més, el diccionari català també recull el altres sentits de ha:

 
2 ha, ha Expressió de satisfacció, de triomf. 
 3 ha! ha! ha! Expressió usada per a imitar una riallada.

26.10.11

#diccionAra CoNéixer: néixer acompanyat d'un germà bessó

#diccionAra
#Psicolabis .


CoNéixer: néixer acompanyat d'un germà bessó (amb qui durant nou mesos no has tingut l'oportunitat de coincidir dins l'úter)

25.10.11

Una postil·la

Acabo de fer una postil·la en una reflexió del bloc. En escriure aquest mot, m'ha vingut al cap la forma castellana, apostilla, i tot plegat m'ha suggerit l'etimologia, d'altra banda prou evident per a qui vulgui veure-la: post illa, és a dir, coses escrites amb posterioritat a aquelles.

La curiositat és que en castellà s'hagi colat una a- inicial. Però més curiós és encara que a algun català despistat, li soni malament postil·la i trobi ben natural apostilla. Qui ho senti així, segurament deu creure -ni que sigui en el seu inconscient- que apostilla prové d'escriure alguna cosa "a posta", i aleshores el mot català postil·la queda orfe de la falsa etimologia... hehehe... Doncs posa-t'hi til·la.

Segurament en castellà es devia afegir fruit d'una mala divisió de la suma de l'article i el nom: la postilla devia passar a la apostilla. Tanmateix és curiós que s'hagi produït aquest error en un mot culte. D'altra banda, pel mateix motiu els castellans també podrien prendre apastillas! També cap la possibilitat que aquesta estranyesa els vingués del francès.

En català també tenim mots modificats per un "mal tall". L'obisbe (de opiscopus) va confondre's amb lo bisbe i va donar lloc a el bisbe. Però és més raonable que passi això amb un mot d'ús comú que amb un cultisme.

Doncs ja sabeu: els castellans a prendre (a)pastillas i els catalans (pos)til·la.


postil·la

[1407; substantivació de la locució ll. post illa 'després d'aquelles coses']
f 1 LIT Glossa, nota breu feta al marge o al peu d'un escrit per aclarir-ne el text.
2 p ext Notes de comentari impreses a peu de pàgina o al final del volum.

24.10.11

Cap on carrega el Trueba?

#Psicolabis #Etimologia .

Pep Guardiola ha acceptat la proposta d'una nova campanya publicitària de Banc Sabadell. En el vídeo corresponent, conversa amb Fernando Trueba, que li va fent preguntes sobre el seu futur mentre l'entrenador blaugrana s'interessa per l'ofici del realitzador. Podeu veure el vídeo a l'ARA.

Hi ha una cosa que no acabo de comprendre. Fernado Trueba és ostensiblement guenyo. Però per quins set sous l'ull que presenta la fugida a tota la conversa és el dret excepte en uns instants del començament en què és el dret?

Desconec si aquesta disfunció ocular pot oscil·lar d'un ull a l'altre, però m'ha sorprès. He acabat estant tota l'estona més pendent de si li tornava a canviar que no del que deien. 

Pot ser que hagin capgirat la imatge? Com que darrerament s'ha posat tant de moda manipular les imatges, ja no ens costa gens pensar que pugui haver-hi alguna acció tècnica...








23.10.11

No us empatxeu!

#Psicolabis #Etimologia .

-Digue-li al Patxi que ja n'hi ha prou de menjar pastissos! 
-És que diu que és el seu sant. 
-Tu digue-li que no és sant Patxi! 

Font: @ACUDlTS   #acudits 


Amb l'evolució fonètica, alguns mots perden el seu lligam fònic amb allò que representen, és a dir, la seva força onomatopeica. Per exemple Deum ha mantingut en català el diftong decreixent que denota ordre i serenor mentre que en castellà, com a conseqüència del tancament de la 'e' en 'i' ha donat lloc a un diftong creixent amb una iod, Dios, que transmet major violència fònica.

En canvi, en altres casos pot succeir el contrari. L'evolució del mot el porta a representar molt millor, encara que sigui per casualitat, allò que significa.

Seria el cas del verb empatxar, sobre el qual podríem fàcilment creure que té un origen onomatopeic directe. Però no és exactament així, ja que deriva del llatí impedicare, passant pel francès i per l'occità antics:  s. XIV; de l'oc. nòrdic empachar (impedir), provinent del fr. ant. empeechier, íd., ll. vg. impedicare, der. del ll. cl. impedīre (impedir).

Certament empatxar té una gran força expressiva. El grup -mp- donen sensació de ple, i el so de la -tx- ajuda a remarcar la força de l'expressió. Ampul·lós, ample, o fins i tot amb la variant sonora que li confereix més dinamisme: bomba... El contraexemple el trobem a l'anglès empty, però més que un contraexemple és directament una aberració lèxica perquè -com hem comentat altres cops- costa molt d'aprendre empty i full perquè la seva sonoritat ens indiquen exactament el contrari, empty sona a ple i full a buit. Per un anglès potser empatx podria sonar-los a un frugal àpat lleuger! Potser és per això que en diuen directament indigestion.