#Psicolabis .
Alguns dels que ens ha costat molt aprendre anglès sabem alguns dels perquès d'aquesta dificultat que no té res a veure amb la nostra capacitat sinó més aviat amb la dels docents i la seva metodologia.
Suposo que tothom té experiències diferents, però segurament la gran majoria coincidim en el fet que a escola solament ens ensenyaven gramàtica, llengua escrita, i ben poca cosa de parla i gens de comprensió. Curiosament, és exactament a l'inrevés de com s'havien après antigament o d'una manera natural les llengües.
Entre les moltes dificultats que observo que aquesta generació arrossega, hi ha la saber diferenciar les vocals angleses. I ara, aprofitant que ahir parlava psicolabíticament d'un quadriftong de is en català, em referiré a la 'i' anglesa.
El que a mi em va quedar és que en anglès hi ha la 'i' i també hi ha una 'i' que fan més forta. Com que quan aprens una llengua d'adult no pots deixar d'assimilar el coneixement per comparació amb el que ja tens solidificat, la 'i' catalana equivalia a la 'i' (presumptament normal) anglesa mentre que la 'i' forta era com una excepció que calia fer diferent.
Vaig haver d'esperar anys a adonar-me que els natius pronuncien allò que era la 'i' normal no exactament com una 'i' catalana sinó com un so bastant proper al que seria per als catalans una 'e' tancada (normalment ben tancada).
La llengua sovint és la consciència de la llengua. A mi em van dir que allò era una 'i' i la feia 'i'. Però per als estudiants que partim de llengües que tenim 'e' oberta i tancada, seria més fàcil i aclaridor especificar millor a què es correspon el so anglès en referència a la nostra llengua. Aquí el problema, doncs, ja no és només de mala qualitat docent, sinó de nacionalisme inconscient docent: es continua ensenyant anglès a Catalunya com si la llengua dels alumnes fos el castellà. Ens cal
witnessing per establir
linkages!
A mi m'hauria servit molt que m'haguessin explicat que la 'i' normal anglesa en realitat és més una 'e' molt tancada que una 'i'. O, si voleu, una "i oberta".
Partint d'aquesta comprensió es fa més fàcil no sols comprendre sinó poder articular la vocal que hi ha en aquests mots, i que com veureu, s'escrigui a, e, i, u, sempre és una "e molt tancada" o "i oberta" (segons els paràmetres d'un catalanoparlant):
its, businesses, is, in, linkages, witnessing...
"Buit, ni cinc" en anglès sona molt semblant a
"witnessing", que vol dir donant testimoni, a partir de l'infinitiu witness. Sols cal que fem una pronúncia menjant-nos la b- i diguem "uit, ni cing". I si, a més, diem, "estic buit, ni cinc" pot sonar a "stick witnessing", és a dir testimoni de pal! Totes les vocals de "stick witnessing" sonen igual, com una i oberta (gairebé e tancada).
Per cert,
witnessing prové de
wit (knowledge), i seria judici, enginy, agudesa, intel·ligència, talent, gràcia, the natural ability to perceive and understand; intelligence. També podria servir per traduir capteniment o seny.
