I tant! En català tenim up. També! I amb la mateixa semàntica, sols que en lloc de la funció d'adverbi que fa en anglès, en català fa d'interjecció:
Efectivament, up és una interjecció d'origen expressiu: Exclamació que hom fa per animar o per incitar a pujar o a fer força cap amunt per a alçar una cosa feixuga.
Casualitat? En basc existeix aupatu (aixecar) i en castellà aupa / aupar. Tots ells fan tota la impressió de tenir origen expressiu. O directament en podríem dir onomatopeic: en el moment que fem un esforç per agafar una criatura -per exemple- és habitual deixar de respirar en el moment de màxim esforç per a tensar al màxim la musculatura. Quan fem un aupa, pronunciat aaaaaup-ah, allarguem la 'a' per a iniciar l'acció, amb la 'u' tanquem, i amb la 'p' aturem la sortida d'aire. Fins i tot, podem tendir a contenir-la, fins que fem la darrera 'ah' quan ja l'hem elevat.
Fixem-nos que el diccionari també recull upa, fins i tot vinculat a la categoria social:
1 interj Up!
2 f 1 En llenguatge infantívol, moviment d'alçar una criatura enlaire. Quina rebequeria: no hi valen renys ni upes.
2 fer upa Alçar una criatura enlaire.
3 d'upa D'importància, d'alta categoria social. Gent d'upa. Van organitzar un ballet d'upa.
El sentit onomatopeic ja no és tan evident amb la 'd' dels mots inversos: down, descendir, davallar...
[Middle English doune, from Old English dūn, hill.]
La nostra duna prové del neerlandès duin, ant. dûnen, íd.
As well as its familiar uses as an adverb and preposition denoting a high place or position (jump up in the air / walk up the hill), up has an extraordinarily prolific existence in a role that can go unnoticed: as a particle forming a host of phrasal verbs such as come up, eat up, get up, look up, sit up, start up, take up, etc. In some of these, up is merely an intensifier that does not affect the basic meaning of the verb it is attached to: there is little difference in reality between eating your greens and eating up your greens except that the second is more positive. In other cases, the presence of up determines or affects the meaning in important ways: something comes up when it happens or occurs but the ordinary senses of come have no such connection; you can only look at something (i.e. look is intransitive) but you can look something up (i.e. look is transitive); and sitting up is almost but not quite the opposite action to sitting down. Most of these uses are based on native English words, and many of them have Latinate equivalents that sound more formal and often less idiomatic (arise or occur for come up, consult or refer to for look up, initiate or inaugurate for start up, accept or assume for take up, etc.). These uses of up cause amusement or amazement when people stop to think about them, but they lie at the heart of idiom and help define the Englishness of English. We should not be afraid to use them.
6.3.12
Sempre vius #Psicolabis #Etimologia .
Avui tinc una mala notícia pels amics i amigues de la comarca de l'Anoia. Jo crec que ells ja ho saben però no ho expliquen mai.
I és que tenir una anoia vol dir patir d'imbecil·litat. Efectivament, anoia ve del grec ánoia, i també volia dir això, imbecil·litat. Ja em perdonaran, doncs, els anoiencs, que no en tenen cap culpa!
Si us hi fixeu, veureu que en una a-noia hi ha una manca de noia, mot relacionat amb noos, coneixement. També hi ha qui parla de la noosfera, i diuen que els humans no solament tenim una atmosfera, amb aire, sinó una noosfera... Vaja, que vivim envoltats de coneixements!
No cal dir que hem aprofitat per fer aquest comentari etimològic aprofitant que l'etimologia de noos ha esdevingut de domini públic en els darrers mesos. Però el que potser no se sap tant és quina és l'etimologia de l'altra empresa, la d'Urdangarín i la infanta Cristina: Aizoon. Sembla mentida les males passades que sol jugar el temps, però... aizoon és un mot compost grec que vol dir ni més ni menys que sempre vius! Del grec aei=sempre i zoon=ésser viu, vivent. Aquest mot es fa servir per a anomenar algunes plantes dels gèneres Sedum i Sempervivum. Sense entrar a prejutjar res, el nom de l'empresa és d'espavilats!
I és que tenir una anoia vol dir patir d'imbecil·litat. Efectivament, anoia ve del grec ánoia, i també volia dir això, imbecil·litat. Ja em perdonaran, doncs, els anoiencs, que no en tenen cap culpa!
Si us hi fixeu, veureu que en una a-noia hi ha una manca de noia, mot relacionat amb noos, coneixement. També hi ha qui parla de la noosfera, i diuen que els humans no solament tenim una atmosfera, amb aire, sinó una noosfera... Vaja, que vivim envoltats de coneixements!
No cal dir que hem aprofitat per fer aquest comentari etimològic aprofitant que l'etimologia de noos ha esdevingut de domini públic en els darrers mesos. Però el que potser no se sap tant és quina és l'etimologia de l'altra empresa, la d'Urdangarín i la infanta Cristina: Aizoon. Sembla mentida les males passades que sol jugar el temps, però... aizoon és un mot compost grec que vol dir ni més ni menys que sempre vius! Del grec aei=sempre i zoon=ésser viu, vivent. Aquest mot es fa servir per a anomenar algunes plantes dels gèneres Sedum i Sempervivum. Sense entrar a prejutjar res, el nom de l'empresa és d'espavilats!
Siempre vivos #Psicolabis #Etimologia .
Efectivamente, anoia viene del griego anoia , y también quería decir eso, imbecilidad. Ya me perdonarán, pues, los "anoienses", que no tienen ninguna culpa!
Si os fijáis, veréis que en una a-noia hay una falta de noia, palabra relacionado con Noos, conocimiento. También hay quien habla de la noosfera, y dicen que los humanos no sólo tenemos una atmósfera, con aire, sino una noosfera... Vamos, que vivimos rodeados de conocimientos!
Por supuesto, hemos aprovechado para hacer este comentario etimológico aprovechando que la etimología de Noos ha pasado a ser de dominio público en los últimos meses. Pero lo que quizás no se sabe tanto es cuál es la etimología de la otra empresa, la de Urdangarín y la infanta Cristina: Aizoon. Parece mentira las malas pasadas que suele jugar el tiempo, pero... aizoon es una palabra compuesta griega que quiere decir ni más ni menos que ¡siempre vivos! Del griego aei=siempre y zoon=ser vivo, viviente. Esta palabra se utiliza para nombrar algunas plantas de los géneros Sedum y Sempervivum. Sin entrar a prejuzgar nada, ¡el nombre de la empresa vendría a ser listillos!
5.3.12
Coquimbita no neix per 88 metres! #Psicolabis #Etimologia .
Fa uns mesos vam proposar nom per a una illa que estava naixent. Avui hem sabut que els científics ja han donat el procés eruptiu per acabat i que, a falta de 88 metres, la nova illa no emergirà a la superfície. Coquimbita ha mort abans de néixer! Recuperem l'article:
BREAKING NEWS: Està naixent l'Illa de Coquimbita: [...] Sembla clar que si una illa de sofre neix al costat de l'Illa de Hierro, el seu nom ha de ser directament Sofre. Ara bé, si el desplaçament provoca que Sofre s'acabi ajuntant amb Hierro, el conjunt adquirirà un nou nom que serà Coquimbita. No debades, Coquimbita és el mineral format per la barreja de ferro i sofre (sulfat de ferro (III), Fe3+2[SO4]3 · 9 H2O).
I una reflexió posterior: Dubtes sobre la denominació de la nova illa de Coquimbita
BREAKING NEWS: Està naixent l'Illa de Coquimbita: [...] Sembla clar que si una illa de sofre neix al costat de l'Illa de Hierro, el seu nom ha de ser directament Sofre. Ara bé, si el desplaçament provoca que Sofre s'acabi ajuntant amb Hierro, el conjunt adquirirà un nou nom que serà Coquimbita. No debades, Coquimbita és el mineral format per la barreja de ferro i sofre (sulfat de ferro (III), Fe3+2[SO4]3 · 9 H2O).
I una reflexió posterior: Dubtes sobre la denominació de la nova illa de Coquimbita
¡Coquimbita no nace por 88 metros! #Psicolabis #Etimologia .
Hace unos meses propusimos nombre para una isla que estaba naciendo. Hoy hemos sabido que los científicos ya han dado el proceso eruptivo por terminado y que, a falta de 88 metros, la nueva isla no emergerá a la superficie. ¡Coquimbita ha muerto antes de nacer! Recuperamos el artículo:
BREAKING NEWS: Està naciendo la Isla de Coquimbita: [...] Parece claro que si una isla de azufre nace junto a la Isla de Hierro, su nombre debería ser Sofre (que significa azufre). Ahora bien, si el desplazamiento provoca que Sofre se acabe juntando con Hierro, el conjunto adquirirá un nuevo nombre que será Coquimbita. No en vano, la Coquimbita es el mineral formado por la mezcla de hierro y azufre (sulfato de hierro (III), Fe3 +2 [SO4] 3 · 9 H2O).
BREAKING NEWS: Està naciendo la Isla de Coquimbita: [...] Parece claro que si una isla de azufre nace junto a la Isla de Hierro, su nombre debería ser Sofre (que significa azufre). Ahora bien, si el desplazamiento provoca que Sofre se acabe juntando con Hierro, el conjunto adquirirá un nuevo nombre que será Coquimbita. No en vano, la Coquimbita es el mineral formado por la mezcla de hierro y azufre (sulfato de hierro (III), Fe3 +2 [SO4] 3 · 9 H2O).
4.3.12
Quines llengües funcionen millor per als microblogs? #Psicolabis .
Com es diu al darrer paràgraf d'aquesta notícia a The Economist, Malgrat que la ubiqüitat i la flexibilitat pot donar l'hegemonia a l'anglès, Twitter també està ajudant les llengües petites i lluitadores. Els parlants del basc i del gaèlic tuitegen per connectar amb altres de llunyans. Kevin Scannell, professor de la Universitat de St Louis, Missouri, ha trobat 500 llengües en ús a Twitter i ha creat un lloc web per al seu seguiment. Gamilaraay, una llengua indígena australiana, es creu que té només tres parlants. Un d'ells tuiteja per a mantenir-la viva.
Which tongues work best for microblogs?
THIS 78-character tweet in English would be only 24 characters long in Chinese:
That makes Chinese ideal for micro-blogs, which typically restrict messages to 140 symbols. Though Twitter, with 140m active users the world’s best-known microblogging service, is blocked in China, Sina Weibo, a local variant, has over 250m users. Chinese is so succinct that most messages never reach that limit, says Shuo Tang, who studies social media at the University of Indiana.
Japanese is concise too: fans of haiku, poems in 17 syllables, can tweet them readily. Though Korean and Arabic require a little more space, tweeters routinely omit syllables in Korean words; written Arabic routinely omits vowels anyway. Arabic tweets mushroomed last year, though thanks to the uprisings across the Middle East rather than any linguistic features. It is now the eighth most-used language on Twitter with over 2m public tweets every day, according to Semiocast, a Paris-based company that analyses social-media trends.
Romance tongues, among others, generally tend to be more verbose (see chart). So Spanish and Portuguese, the two most frequent European languages in the Twitterverse after English, have tricks to reduce the number of characters. Brazilians use “abs” for abraços (hugs) and “bjs” for beijos (kisses); Spanish speakers need never use personal pronouns (“I go” is denoted by the verb alone: voy). But informal English is even handier. It allows personal pronouns to be dropped, has no fiddly accents and enjoys a well developed culture of abbreviation. “English is unmatched in its acronyms, such as DoD for department of defence,” says Mohammed al-Basha, a spokesman for the Yemeni government, who tweets in English and Arabic.
Twitter’s growth around the world has reduced the proportion of total global tweets in English to 39% from two-thirds in 2009, but polyglot tweeters still often favour the language because of its ubiquity. Many Arabic-speaking revolutionaries used it to get their messages to a larger audience during the Arab spring, sometimes using automatic translation services. Until a recent upgrade, users of Arabic, Farsi and Urdu had trouble using hashtags (words prefixed with the # sign to mark a tweet’s subject). Some people use English to avoid censorship. Micro-bloggers on Sina Weibo (where messages containing some characters are automatically blocked) wrote “Bo” in English in order to comment freely about Bo Xilai, a purged party chief.
Though ubiquity and flexibility may give English hegemony, Twitter is also helping smaller and struggling languages. Basque- and Gaelic-speakers tweet to connect with other far-flung speakers. Kevin Scannell, a professor at St Louis University, Missouri, has found 500 languages in use on Twitter and has set up a website to track them. Gamilaraay, an indigenous Australian language, is thought to have only three living speakers. One of them is tweeting—handy for revivalists.
Which tongues work best for microblogs?
That makes Chinese ideal for micro-blogs, which typically restrict messages to 140 symbols. Though Twitter, with 140m active users the world’s best-known microblogging service, is blocked in China, Sina Weibo, a local variant, has over 250m users. Chinese is so succinct that most messages never reach that limit, says Shuo Tang, who studies social media at the University of Indiana.
Japanese is concise too: fans of haiku, poems in 17 syllables, can tweet them readily. Though Korean and Arabic require a little more space, tweeters routinely omit syllables in Korean words; written Arabic routinely omits vowels anyway. Arabic tweets mushroomed last year, though thanks to the uprisings across the Middle East rather than any linguistic features. It is now the eighth most-used language on Twitter with over 2m public tweets every day, according to Semiocast, a Paris-based company that analyses social-media trends.
Twitter’s growth around the world has reduced the proportion of total global tweets in English to 39% from two-thirds in 2009, but polyglot tweeters still often favour the language because of its ubiquity. Many Arabic-speaking revolutionaries used it to get their messages to a larger audience during the Arab spring, sometimes using automatic translation services. Until a recent upgrade, users of Arabic, Farsi and Urdu had trouble using hashtags (words prefixed with the # sign to mark a tweet’s subject). Some people use English to avoid censorship. Micro-bloggers on Sina Weibo (where messages containing some characters are automatically blocked) wrote “Bo” in English in order to comment freely about Bo Xilai, a purged party chief.
Though ubiquity and flexibility may give English hegemony, Twitter is also helping smaller and struggling languages. Basque- and Gaelic-speakers tweet to connect with other far-flung speakers. Kevin Scannell, a professor at St Louis University, Missouri, has found 500 languages in use on Twitter and has set up a website to track them. Gamilaraay, an indigenous Australian language, is thought to have only three living speakers. One of them is tweeting—handy for revivalists.
2.3.12
Fer la murga #Psicolabis #Etimologia .
Em fa la impressió que l'expressió fer murga s'està perdent. Fa temps que no la sento...
És curiós l'origen etimològic de murga, ja que ve de música, passant per una forma intermitja: musga. Aquesta musga seria una evolució normal de música, tot i que el diccionari digui que el pas a murga també sigui natural (?): del ll. mūsĭca 'música', per evolució fonètica normal.
f 1 Cosa que resulta pesada o amoïnosa de fer, d'escoltar, de suportar. Calleu!, i no feu més murga.
2 Grup de músics que toquen malament.
Aquest mot i curiosa evolució és compartida amb el castellà:
És curiós l'origen etimològic de murga, ja que ve de música, passant per una forma intermitja: musga. Aquesta musga seria una evolució normal de música, tot i que el diccionari digui que el pas a murga també sigui natural (?): del ll. mūsĭca 'música', per evolució fonètica normal.
f 1 Cosa que resulta pesada o amoïnosa de fer, d'escoltar, de suportar. Calleu!, i no feu més murga.
2 Grup de músics que toquen malament.
Aquest mot i curiosa evolució és compartida amb el castellà:
(...procede de musga, forma semipopular de música) es el nombre que recibe el grupo de músicos mediocres que amenizan fiestas de cumpleaños y pequeños eventos a cambio de una pequeña retribución, y por extensión el grupo de músicos callejeros que en carnavales interpretan temas satíricos... Además, desde 1884, aparece recogido en el DRAE la locución verbal “dar la murga”, empleada coloquialmente para expresar la acción de "...molestar con palabras o acciones que causan hastío por prolijas o impertinentes"...
1.3.12
Mestres i ministres #Psicolabis #Etimologia .
Esta "perla" etimo-lógica me la ha hecho llegar nuestro buen amigo Jordi Planas (IP) y os la reproduzco con su "magistral" permiso.
Aquesta reflexió me l'ha enviat el Joan Batet. Afegim-hi un retall del diccionari:
ministre -a
[s. XIII; del ll. minister, -tri 'servidor' (cf. menester)]
1 m i f 1 Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d'un superior.
I un comentari:
Malgrat que ministre sona a més que un conseller, el cert és que conseller té etimològicament més valor. El conseller és el membre d'un consell (d'un govern, per tant) mentre que el ministre és un servidor d'un superior. Sona molt més democràtic i deliberatiu el conseller, mentre que el ministre sona a estructura més autoritària, de comandament. A Catalunya tenim consellers, i ja m'està bé el mot per com sona, com ressona, quina etimologia té... però com que les paraules signifiquen el que signifiquen, espero que aviat puguem deixar de tenir consellers i passem a tenir ministres!
El término "maestro" deriva de "magister" y este, a su vez, del adjetivo magis que significa más o más que. El magister lo podríamos definir como el que destaca o está por encima del resto por sus conocimientos y habilidades. Por ejemplo, Magister equitum (jefe de caballería en la Antigua Roma) o Magister militum (jefe militar).
El término "ministro" deriva de "minister" y este, a su vez, del adjetivo minus que significa menos o menos que. El minister era el sirviente o el subordinado que apenas tenía habilidades o conocimientos.
Todos sabíamos, porque es obvio, que cualquier ministro es mas "minus" que el mas malo de los "magister" de primaria, pero Jordi nos hace ver que, incluso en el caso de la insigne "miembra" del consejo de cuyo nombre prefiero no acordarme, la etimología ya tenia perfectamente en cuenta este notable hecho.
Aquesta reflexió me l'ha enviat el Joan Batet. Afegim-hi un retall del diccionari:
ministre -a
[s. XIII; del ll. minister, -tri 'servidor' (cf. menester)]
1 m i f 1 Persona que exerceix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d'un superior.
I un comentari:
Malgrat que ministre sona a més que un conseller, el cert és que conseller té etimològicament més valor. El conseller és el membre d'un consell (d'un govern, per tant) mentre que el ministre és un servidor d'un superior. Sona molt més democràtic i deliberatiu el conseller, mentre que el ministre sona a estructura més autoritària, de comandament. A Catalunya tenim consellers, i ja m'està bé el mot per com sona, com ressona, quina etimologia té... però com que les paraules signifiquen el que signifiquen, espero que aviat puguem deixar de tenir consellers i passem a tenir ministres!
29.2.12
Generar sinergies #Psicolabis #Etimologia .
Entre les paraules que típicament s'accetuen malament tenim la sinergia, sovint dita erròniament sinèrgia.
Aquest mot ve del grec synergía 'cooperació', derivat de synergós, comp. de sýn 'conjuntament' i érgon 'obra'.
Per tant, equival a col·laboració (del llatí con + laborare). Però no sé per què, jo hi veig un matís diferent: mentre que la col·laboració vol dir posar-se a pencar plegats, la sinergia em sona més a un procés en què cadascú opera per la seva banda però de manera harmònica, coordinada, coherent, alineada, provocant un resultat més potent, sinèrgic.
En tot cas, el diccionari diu això:
f 1 BIOL/FISIOL Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.
2 FARM/QUÍM Sinergisme.
3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s'oposa a antagonisme).
Aquest mot ve del grec synergía 'cooperació', derivat de synergós, comp. de sýn 'conjuntament' i érgon 'obra'.
Per tant, equival a col·laboració (del llatí con + laborare). Però no sé per què, jo hi veig un matís diferent: mentre que la col·laboració vol dir posar-se a pencar plegats, la sinergia em sona més a un procés en què cadascú opera per la seva banda però de manera harmònica, coordinada, coherent, alineada, provocant un resultat més potent, sinèrgic.
En tot cas, el diccionari diu això:
f 1 BIOL/FISIOL Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.
2 FARM/QUÍM Sinergisme.
3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s'oposa a antagonisme).
28.2.12
A França ja ho tenen clar #Psicolabis .
[ca] A França ja ho tenen clar:
[es] En Francia ya lo tienen claro:
[es] En Francia ya lo tienen claro:
27.2.12
Mapping stereotypes: Europe According to the Future, 2022 #Psicolabis .
Recollim aquest mapa d'una empresa que es dedica a fer mapes divertits a partir d'estereotips. En aquest cas correspon a "Europe According to the Future, 2022", una predicció que ens queda molt a prop.
26.2.12
La fórmula de l'aigua beneïda #Psicolabis .
[ca] Uns laboratoris cientifics de Stanford, conjuntament amb personal de la NASA,
han pogut finalment esbrinar la formula quimica de l'Aigua Beneïda: H10O
[es] Unos laboratorios científicos de Stanford, conjuntamente con personal de la NASA,
han podido finalmente averiguar la formula quimica del Agua Bendita: "HdiosO".
han pogut finalment esbrinar la formula quimica de l'Aigua Beneïda: H10O
[es] Unos laboratorios científicos de Stanford, conjuntamente con personal de la NASA,
han podido finalmente averiguar la formula quimica del Agua Bendita: "HdiosO".
24.2.12
Jugar amb joies i fer un acudit: jewel & joke
#Psicolabis #Etimologia .
Joia en anglès és jewel (jū'əl) i, segons llegeixo, l'origen és gairebé d'acudit:
Joia en anglès és jewel (jū'əl) i, segons llegeixo, l'origen és gairebé d'acudit:
- Middle English juel, from Anglo-Norman, perhaps from Vulgar Latin *iocāle, from neuter of *iocālis, of play, from Latin iocus, joke.
- joiel: del fr. ant. joiel (o joël, actualment joyau), ll. vg. *jocale 'objecte graciós', der. de jocus 'joc'
- joia: derivat regressiu de joiell, pres per un derivat diminutiu
23.2.12
La crisi afecta el sector del retall
#Psicolabis #Etimologia .
De vegades, tot parlant en llengües romàniques com el català, sentim que un expert en màrqueting i vendes ens encoloma un retail (rē'tāl'). Per a referir-se al sector detallista, ens diu el sector del retail, que queda més fi.
És curiós això de la finor. Sembla com si en anglès tot queda més fi, més elegant, o més snob.
De fet, en mots com aquest, no sé on podem veure la finor. Retail voldria dir exactament retall, és a dir, vendre al retall, que és com dir vendre al detall o la menuda.
És com si ara les empreses catalanes tinguessin un creixement espectacular i dominéssim el món i, de cop i volta, totes les altres nacions, creguessin que parlar català fa més fi, i comencessin a parlar de la menuda (de comprar a la menuda, s'entén!).
Yes, our main business is in the menuda, we're the best in the menuda!
El sentit original és: piece cut off, from retaillier, to cut up : re-, re- + tailler, to cut; see tailor.
De vegades, tot parlant en llengües romàniques com el català, sentim que un expert en màrqueting i vendes ens encoloma un retail (rē'tāl'). Per a referir-se al sector detallista, ens diu el sector del retail, que queda més fi.
És curiós això de la finor. Sembla com si en anglès tot queda més fi, més elegant, o més snob.
De fet, en mots com aquest, no sé on podem veure la finor. Retail voldria dir exactament retall, és a dir, vendre al retall, que és com dir vendre al detall o la menuda.
És com si ara les empreses catalanes tinguessin un creixement espectacular i dominéssim el món i, de cop i volta, totes les altres nacions, creguessin que parlar català fa més fi, i comencessin a parlar de la menuda (de comprar a la menuda, s'entén!).
Yes, our main business is in the menuda, we're the best in the menuda!
El sentit original és: piece cut off, from retaillier, to cut up : re-, re- + tailler, to cut; see tailor.
16.2.12
Que tenen en anglès cap mot comú amb estufa? #Psicolabis #Etimologia
No sembla que el mot estufa tingui un mot germà en anglès, però en canvi és molt evident. Estufa en anglès és stove, encara que avui es parla més de la calefacció, heating.
Probablement del llatí vulgar *extūfa, de *extūfāre, escalfar amb vapor.
Vegeu també stew: Middle English stewen, to bathe in a steam bath, stew, from Old French estuver, possibly from Vulgar Latin *extūpāre, *extūfāre, to bathe, evaporate : Latin ex-, ex- + Vulgar Latin *tūfus, hot vapor (from Greek tūphos, fever; see typhus).]
I alguna relació ha de tenir amb tou, tova, estovar: [s. XIII; del ll. tofus 'turo, tosca calcària', que es transformà en adj. en el sentit de 'porós, esponjós, bla' i ant. 'buit de dins']
Probablement del llatí vulgar *extūfa, de *extūfāre, escalfar amb vapor.
Vegeu també stew: Middle English stewen, to bathe in a steam bath, stew, from Old French estuver, possibly from Vulgar Latin *extūpāre, *extūfāre, to bathe, evaporate : Latin ex-, ex- + Vulgar Latin *tūfus, hot vapor (from Greek tūphos, fever; see typhus).]
I tifus / typhus (tī'fəs) prové en darrer terme de tuf/fum: New Latin tȳphus, from Greek tūphos, stupor arising from a fever, vapor, from tūphein, to smoke.
10.2.12
Història del Scrabble en català #Psicolabis .
El nom
Inicialment anomenat “Lexiko”, més tard Butts la canvià el nom pel de “Criss Cross Words”, i començà a buscar un comprador. Els fabricants amb els quals va contactar el principi refusaren la idea, però Butts es mantingué tenaç. Finalment va vendre els drets a l’emprenedor amant dels jocs James Brunot. Brunot hi va fer alguns ajustaments menors al disseny, i canvià el nom del joc pel de “Scrabble”, un mot que significa més o menys “gratar frenèticament” (de l’holandès “Schrabben”, gratar, fregar, esgarrapar).
Història del joc en català
Des de 1990, a la trentena de versions del joc, entre les quals la russa, la txeca, l’hebrea o l’àrab, s’hi va afegir la catalana. Aquell any, a instàncies de l’expert en jocs Oriol Comas i amb el patrocini del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’editor mataroní Borràs va editar la versió catalana basada en un rigorós estudi de les freqüències d’aparició de cada lletra en català.
El resultat fou un alfabet català de Scrabble en el qual les fitxes de més valor (10 punts) són els digrafs L·L i NY i les lletres Ç i X les quals només apareixen un cop, en l’altre extrem hi ha 13 fitxes E de només un punt. També hi ha comodins batejats amb el nom d’“escarrassos” per indicació de l’escriptor Avel·li Artís-Gener, Tísner.
De fet, en Tísner va ser l’introductor de l’Scrabble en l’àmbit dels Països Catalans. El pare dels mots encreuats en català, a primers dels 70, havia adaptat manualment un tauler anglès hi jugava tot sovint amb la seva dona Lluïsa i la gent de la quinta d’en Jaume Fuster, M. Antònia Oliver i Montserrat Roig. També va ser el director de la primera partida duplicada, el 26/3/90, al Saló de l’Ensenyament entre cinquanta parelles d’estudiants, direcció que repetiria en el saló de l’any 1991 i en una altra partida duplicada a la localitat mallorquina d’Artà, en una trobada de professors de català a les Balears.
L’aparició de l’Scrabble en català va provocar el naixement d’una certa escrablemania en cercles reduïts. El 1991 es va iniciar a Barcelona la primera lliga catalana de Scrabble, la Lliga CUSCA on jugadors que provenien de l’enigmística professional, la correcció lingüística, el periodisme, la literatura, les ciències l’administració, la docència, etc. s’aplegaven al voltant d’un tauler per jugar amb la llengua. Des de llavors, el nombre de jugadors i de clubs ha anat creixent arreu del territori.
De la bona rebuda que aquest joc de paraules va tenir a casa nostra n’és indicatiu el fet que el català va ser de les primeres llengües al món en la qual s’editava un problema diari. Els lectors de l’AVUI van poder jugar diàriament a l’Scrabble gràcies a la reeixida secció mantinguda per en Miquel Sesé a la pàgina de passatemps.
© 2012 Federació Internacional de Scrabble en Català
http://www.fiscrabble.cat/scrabble/historia-del-joc-en-catala/
Història del joc en català
El resultat fou un alfabet català de Scrabble en el qual les fitxes de més valor (10 punts) són els digrafs L·L i NY i les lletres Ç i X les quals només apareixen un cop, en l’altre extrem hi ha 13 fitxes E de només un punt. També hi ha comodins batejats amb el nom d’“escarrassos” per indicació de l’escriptor Avel·li Artís-Gener, Tísner.
De fet, en Tísner va ser l’introductor de l’Scrabble en l’àmbit dels Països Catalans. El pare dels mots encreuats en català, a primers dels 70, havia adaptat manualment un tauler anglès hi jugava tot sovint amb la seva dona Lluïsa i la gent de la quinta d’en Jaume Fuster, M. Antònia Oliver i Montserrat Roig. També va ser el director de la primera partida duplicada, el 26/3/90, al Saló de l’Ensenyament entre cinquanta parelles d’estudiants, direcció que repetiria en el saló de l’any 1991 i en una altra partida duplicada a la localitat mallorquina d’Artà, en una trobada de professors de català a les Balears.
L’aparició de l’Scrabble en català va provocar el naixement d’una certa escrablemania en cercles reduïts. El 1991 es va iniciar a Barcelona la primera lliga catalana de Scrabble, la Lliga CUSCA on jugadors que provenien de l’enigmística professional, la correcció lingüística, el periodisme, la literatura, les ciències l’administració, la docència, etc. s’aplegaven al voltant d’un tauler per jugar amb la llengua. Des de llavors, el nombre de jugadors i de clubs ha anat creixent arreu del territori.
De la bona rebuda que aquest joc de paraules va tenir a casa nostra n’és indicatiu el fet que el català va ser de les primeres llengües al món en la qual s’editava un problema diari. Els lectors de l’AVUI van poder jugar diàriament a l’Scrabble gràcies a la reeixida secció mantinguda per en Miquel Sesé a la pàgina de passatemps.
http://www.fiscrabble.cat/scrabble/historia-del-joc-en-catala/
8.2.12
Té dret una empresa a canviar la grafia del municipi? #Psicolabis #Etimologia .
L'empresa familiar Frit Ravich obrirà l'any que ve una nova planta a Maçanet. Fins aquí tot seria fantàstic si no fos perquè aquesta empresa escriu el municipi d'una altra manera: Massanet. Potser perquè els seus clients espanyols no vegin que és una empresa catalana? És curiós que aquesta pugui ser una de les sospites, però no seria el primer cas i el debat creixent sobre el procés de secessió fa que algunes empreses es vulguin protegir absurdament contra algun possible boicot.
Com diu Manel Mesquita en un article: Per què les bosses de Frit Ravich porten retolada l'adreça corporativa amb un “Massanet” sense la ç? Puc entendre que l'adreça web oficial de l'ajuntament sigui massanetdelaselva.cat amb doble essa (sorda) per allò que internet –tampoc– parla en català, però que no puguem menjar-nos unes patates sonores, que de bones es desfan al paladar, en la nostra llengua em fa crec: grinyola.
L'evolució de la toponímia de Maçanet ve del nom llatí mattianum, que designa una varietat de pomes, amb el sufix -etum, que és un col·lectiu aplicat a plantacions i boscos: ‘pomerar' o ‘plantació de pomeres'; d'aquí la forma catalana Maçanet, que fou adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1933. Mantenir la doble essa a la bossa o és un sonor oblit que tocaria rectificar.
Com diu Manel Mesquita en un article: Per què les bosses de Frit Ravich porten retolada l'adreça corporativa amb un “Massanet” sense la ç? Puc entendre que l'adreça web oficial de l'ajuntament sigui massanetdelaselva.cat amb doble essa (sorda) per allò que internet –tampoc– parla en català, però que no puguem menjar-nos unes patates sonores, que de bones es desfan al paladar, en la nostra llengua em fa crec: grinyola.
L'evolució de la toponímia de Maçanet ve del nom llatí mattianum, que designa una varietat de pomes, amb el sufix -etum, que és un col·lectiu aplicat a plantacions i boscos: ‘pomerar' o ‘plantació de pomeres'; d'aquí la forma catalana Maçanet, que fou adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1933. Mantenir la doble essa a la bossa o és un sonor oblit que tocaria rectificar.
6.2.12
Challenge #Psicolabis #Etimologia .
Una de les paraules angleses on es fa més difícil de percebre l'arrel llatina és challenge (chăl'ənj), a causa del pas pel francès que va transformar els grups ca- llatins en cha-. En aquest cas, però el pas pel francès va palatalitzar no solament aquest inici sinó també el final, de manera que la semblança amb el llatí costa de percebre.
En la forma verbal, prové del francès chalangier, del llatí calumniārī. I com a nom challenge prové de calúmnia.
De calúmnia a repte, el canvi semàntic és fàcil d'entendre, però fonèticament deunidó l'evolució que ha sofert. Per a un francès deu ser més fàcil que per a nosaltres de percebre aquest lligam.
En la forma verbal, prové del francès chalangier, del llatí calumniārī. I com a nom challenge prové de calúmnia.
De calúmnia a repte, el canvi semàntic és fàcil d'entendre, però fonèticament deunidó l'evolució que ha sofert. Per a un francès deu ser més fàcil que per a nosaltres de percebre aquest lligam.
2.2.12
Es presenta la Biblioteca Digital Mundial #Psicolabis .
Es presenta la Biblioteca Digital Mundial www.wdl.org
Conté documents en 50 llengües, entre els quals aquest en català:
Title: Nautical Chart of the Mediterranean Basin
Description
Conté documents en 50 llengües, entre els quals aquest en català:
Title: Nautical Chart of the Mediterranean Basin
Description
- This portolan nautical chart, of Catalan origin, illustrates the coastal areas of the Mediterranean Sea with a wealth of detail, with toponyms of the inhabited areas shown without regard to political-territorial divisions. Nautical charts came into use on sailing vessels in the Mediterranean toward the end of the 13th century, coinciding with much broader seafaring activity and exploration. These charts supplemented the written instructions, or portolanos, which had been used for several centuries and thus were called portolan charts. The main centers of production for these charts were Spain and northern Italy. The Carta nautica del bacino del Mediterraneo (Nautical chart of the Mediterranean basin), the only one of its type from the archives and libraries of Sardinia, is a testimony to the cultural and business relations that existed between Sardinia and Catalonia in the 16th century. Originally traced on a single sheet of paper, the map was divided into four parts and used in the binding of two volumes. The fourth part of the document has not survived. The chart is attributed to the workshop of Mateus Prunes (1532–94), a leading member of a family of cartographers who lived and worked on the island of Majorca from the early 16th century to the late 17th century.
30.1.12
Hiriko, el cotxe basc de ciutat #Psicolabis .
[ca] Hiri o hiria vol dir ciutat en basc. I amb la partícula -ko, vol dir "de ciutat" o urbà. Està molt bé que quan ha nascut un cotxe concebut com a urbà o citycar l'hagin batejat amb aquest adjectiu basc: hiriko. La llengua és un valor econòmic!
[es] Hiri o Hiria significa ciudad en vasco. Y con la partícula-ko, quiere decir "de ciudad" o urbano. Está muy bien que cuando ha nacido un coche concebido como urbano o Citycat lo hayan bautizado con este adjetivo vasco: hiriko. ¡La lengua es un valor económico!
Saluda a Hiriko, el resultado hecho realidad del proyecto CityCar del MIT lanzado esta semana en España. No sólo es un vehículo eléctrivo biplaza de menos de 2,5m de largo (el tamaño de un Smart), se repliega cuando lo aparcas para ocupar 1,5m de espacio.
Como ésa es precisamente la anchura de un vehículo estándar, tres de esos pequeños vehículos cabrían en una plaza de aparcamiento (mira el vídeo). Por si fuera poco, sus ruedas robotizadas permiten que el vehículo gire sobre sí mismo para facilitar el aparcamiento.
Una vez aparcado, el conductor y el pasajero pueden salir por delante. El parabrisas frontal se abre como la puerta de un garaje, permitiendo la salida de los pasajeros.
Hiriko significa ‘coche urbano’ en lengua vasca y no supera la velocidad máxima permitida en las ciudades, posiblemente teniendo en cuenta lo cerca que está el conductor y el pasajero del parabrisas. Su autonomía está limitada a 120 km por carga.
El Hiriko, concebido por el MIT Media Lab y desarrollado por siete empresas vascas, fue presentado el pasado martes ante la Comisión Europea. En España se alquilarán de forma similar a ZipCar. También estarán a la venta por unos 12.400 euros.
Vía :: SmartPlanet
[es] Hiri o Hiria significa ciudad en vasco. Y con la partícula-ko, quiere decir "de ciudad" o urbano. Está muy bien que cuando ha nacido un coche concebido como urbano o Citycat lo hayan bautizado con este adjetivo vasco: hiriko. ¡La lengua es un valor económico!
Hiriko, mini utilitario eléctrico que se repliega al aparcar
Saluda a Hiriko, el resultado hecho realidad del proyecto CityCar del MIT lanzado esta semana en España. No sólo es un vehículo eléctrivo biplaza de menos de 2,5m de largo (el tamaño de un Smart), se repliega cuando lo aparcas para ocupar 1,5m de espacio.
Como ésa es precisamente la anchura de un vehículo estándar, tres de esos pequeños vehículos cabrían en una plaza de aparcamiento (mira el vídeo). Por si fuera poco, sus ruedas robotizadas permiten que el vehículo gire sobre sí mismo para facilitar el aparcamiento.
Una vez aparcado, el conductor y el pasajero pueden salir por delante. El parabrisas frontal se abre como la puerta de un garaje, permitiendo la salida de los pasajeros.
Hiriko significa ‘coche urbano’ en lengua vasca y no supera la velocidad máxima permitida en las ciudades, posiblemente teniendo en cuenta lo cerca que está el conductor y el pasajero del parabrisas. Su autonomía está limitada a 120 km por carga.
El Hiriko, concebido por el MIT Media Lab y desarrollado por siete empresas vascas, fue presentado el pasado martes ante la Comisión Europea. En España se alquilarán de forma similar a ZipCar. También estarán a la venta por unos 12.400 euros.
Vía :: SmartPlanet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)