Examen sona a paraula culta, ancorada en el passat des d'un punt de vista fonètic. De fet, en català va donar lloc de manera natural a eixam. Examen és un mot recuperat per la via culta. El mot llatí examen, -ĭnis, el mateix que donà origen a eixam, tingué també el sentit de 'agulla del fil de la balança', que sobresurt quan hom pesa; d'aquí 'acció de pesar, de sospesar, d'examinar'. I és que exāmen provenia de *ex-ăg-smen, der. de ex-ag(ĕre) 'moure enfora'.
El cert és que els anys de fer servir el mot examen en l'entorn educatiu l'han cremat, a banda d'aquesta sensació de mot antic. Potser és per això que en els darrers lustres s'ha anat substituint per control (tot i que ara -talment com un pèndul- ja torna de nou l'examen)
Control s'ha fet servir més a l'empresa però també està en retrocés. Control és una paraula fonèticament maca, però no adequada per a allò que significa ja que el so de k- inicial és massa dur (és tallant, cut, cortar, i agressiu, cop) i, a més, recorda 'contra' (i no és cap casualitat, com veurem tot seguit).
Per això sovint se l'ha volgut substituir per supervisar, la qual també té un problema, i és que qui et supervisa et 'visa' des de sobre (super-) cosa que també la fa antipàtica.
Personalment, prefereixo 'assegurar', per dos motius:
a) els fonètics que ningú té en compte (no té contraindicacions fonètico-onomatopeiques)
b) els lèxico-semàntics: quan assegurem l'objecte és nítidament el resultat, no la persona. Per contra, quan controlem o supervisem, l'objecte -ho vulguem o no- sempre és o pot ser la persona.
Millor assegurar un resultat que no controlar una persona. Les paraules diuen molt, fins i tot allò que no volem dir.
I d'on ve el control? El seu origen es remunta al llatí però no és tan fàcil com si diguéssim que ve de *controlem. No és així sinó que és més complicat i més interessant: prové de contrārotulāre, que volia dir controlar per registre duplicat; i aquest de contrārotulus (registre dublicat). Finalment, de contrā + rotulus (diminutiu de rota, roda).
I us preguntareu, què hi té a veure una roda aquí? Doncs la mateixa que hi pot haver amb els rètols de les botigues o de qualsevol armari!
Rètol prové del català antic ròtol (document de paper enrotllat), del llatí rotŭlus, forma masculina de rotŭla, diminutiu de rota (aquí ens apareix de nou la roda!), d'on es derivà retolar.
Per cert que ja haureu percebut que la ròtula del genoll i el retolador estan fets de la mateixa matèria etimològica: la roda o rota llatina!
I per més modern que sembli el mot controller ja veieu que la seva feina etimològicament deu ser ben senzilla: supervisar un doble registre! I quedi clar que no ens referim a una comptabilitat doble sinó a un sistema d'assegurament per a evitar errors o fraus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada