Ja no em podeu felicitar

Avui s'acaba la vuitada de Sant Josep. Aquells que no em va felicitar el 19 de març heu gaudit de vuit dies per a fer-ho. Però ara la vuitada ja s'ha esgotat. Fins l'any que ve serà!

Això de la vuitada, tan català i que no conec que es faci servir en altres llengües forma part de l'expressió "tots els sants tenen vuitada", que hom diu per a justificar el retard en la felicitació per l'onomàstica d'algú.

El mot en si és un terme litúrgic que es refereix a l'espai de vuit dies durant els quals l'Església celebra una festa solemne (la vuitada de Nadal, etc.).


Per cert, en català felicitem dient "per molts anys". Això de dir "felicitats" ja es veu que no és autòcton sinó importat... En castellà fan plurals seguint una pauta que vist de les altres llengües pot semblar una exageració: buenos días, buenas tardes, buenas noches, com si n'hi haguessin moltes o "la mía y la tuya" fossin nits diferents...

Hi ha qui creu que "per molts anys" solament correspon a l'aniversari, per allò de fer anys. Però no és així. La nostra manera de felicitar no és desitjant que la teva felicitat es dupliqui ara en un nombre indeterminat però plural sinó que la teva joia es perllongui durant un període tan llarg que superi amb escreix el proper any. 

T'enquestaré a la paret

Enquestar a la paret ja es veu que conté algun error, com no sigui que es tracti d'una enquesta molt compromesa d'aquelles que et posen entre l'espasa i la paret...

Més aviat devia voler dir "T'encastaré a la paret!". Això sí que té sentit lingüístic, en el marc d'un atac vehement de violència, sigui domèstica o laboral. Igual que un armari encastat té sentit logístic, a més de lingüístic.

Faig aquesta broma perquè de vegades algú et diu que no li agrada el verb encastar perquè li sona massa a enquestar. Certament són paraules homòfones, com vam parlar fa uns dies.

El que no entenc és que aquesta persona tan empotrada, quan parla anglès, no tingui problema a anomenar els armaris encastans com a embedded wardrobes, una expressió que a mi em sona a armari enllitat, de bed.

Les expressions requereixen acostumar-s'hi. I quan s'hi posa i les fa servir t'hi acostumes de seguida i, de retruc, fas acostumar els altres. I si, a més, les sents pels mitjans de comunicació, bingo!

D'on ve encastar?

	alteració de l'ant. encastrar per influx de l'ant. encastonar, der. de castó, del fr. ant. caston (joier), del fràncic kasto (capsa)
	v tr 1 TECNOL Fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d'aquesta.
	2 Adherir íntimament una cosa a una altra. Encastava papers a la paret.
	3 fig D'una bufetada t'encastaré a la paret!

Tenir els tous més grossos

És cert que els catalans només en tenim 2 mentre que els anglesos en tenen 10.
Als anglesos els toquen a terra i els catalans els tenim més amunt.
Però... els dels catalans són mooooooolt més grossos!

I és que els tous de la cama no tenen res a veure amb els toes anglesos, els deu dits dels peus.

Tou, tova: del ll. tofus 'turo, tosca calcària', que es transformà en adj. en el sentit de 'porós, esponjós, bla' i ant. 'buit de dins.

Tou vol dir, com a nom, la part tova d'una cosa, i específicament el tou de la cama (ventrell de la cama, panxell). També és cert que es pot usar com el tou del dit (la polpa del dit).

Toe (tō) vol dir:

One of the digits of a vertebrate.
The forepart of a foot or hoof.
The terminal segment of an invertebrate's limb.

Toe prové de middle English, from Old English tā.

Que tenim cap mot comú amb 'tile'?

Avui he anat en un acte a ESADE on una empresa explicava els seus compromisos de sostenibilitat. El producte era "carpet tiles", ja que la presentació era en anglès.

Suposo que un servidor devia ser l'única persona que, a banda d'interessar-me per la matèria d'RSE, també se'm despertaven els pensaments etimològics cada vegada que sentia la paraula tile. I he pensat que seria un bon cas per a explicar en aquest bloc.

La pregunta a formular seria: Que tenim cap mot comú amb 'tile'? I la resposta és que sí.

El verb llatí tegere volia dir cobrir. D'aquí, va donar altres mots derivats com tēgula o tectum.

Doncs fixeu-vos quina germanor de paraules:

tile (anglès) prové de Old English tigele, from Latin tēgula
teula (català) prové del llatí tēgula
teja (castellà) prové del llatí tēgula
techo (castellà) prové del llatí tectum

Fins i tot he trobat casualment una referència un mot asturià, amb la mateixa etimologia que techo: Teito se llama en Asturias a arbustos como el piorno o la escoba, estos son aprovechados como materiales básicos en la construcción de los techos desde tiempos inmemoriales, las más conocidas son las cabañas de Somiedo, donde aun se conserva este tipo tradicional de construcción, los tejados son llamados 'teitos'.

No sabeu quin plaer intel·lectual comporta sentir que parlen de tiles i pensar que és un mot germà de les nostres teules.

I no sabeu quin plaer esotèric comporta pensar sobre la correlació onomatopeica d'aquests sons t- inicials amb el sentit que intenten transmetre. El so de la t- indica una superfície, especialment contra la qual establim un contacte (a diferència de la p- que comporta la major duresa d'un cop): teula, tila, techo, tacte, take, tocar, tastar, talp, tomar, testa, terra... Pegar, paret... tenen p- (i topar o petar combinen les dues).

¿Tenemos alguna palabra común con 'tile'?

Hoy he ido a un acto en ESADE donde una empresa explicaba sus compromisos de sostenibilidad. El producto era "carpet tiles", ya que la presentación era en inglés.

Supongo que un servidor debía ser la única persona que, además de interesarme por la materia de RSE, también me despertaban los pensamientos etimológicos cada vez que oía la palabra tile. Y he pensado que sería un buen caso para explicar en este blog.

La pregunta a formular sería: ¿Tenemos alguna palabra común con 'tile'? Y la respuesta es que sí.

El verbo latín tegere quería decir cubrir. De ahí, dio otras palabras derivadas como tegula o tectum.

Pues fíjate qué hermandad de palabras:

tile (inglés) proviene de Old English tigele, from Latin tegula
teula (catalán) proviene del latín tegula

teja (castellano) proviene del latín tegulatecho (castellano) proviene del latín tectum

Incluso he encontrado casualmente una referencia una palabra asturiano, con la misma etimología que techo : Teito se llama en Asturias a arbustos como el piorno o la escoba, estos son aprovechados como materiales básicos en la construcción de los techos desde tiempos inmemoriales, las más conocidas son las cabañas de Somiedo, donde aun se conserva este tipo tradicional de construcción, los tejados son llamados 'teitos'.

No sabéis qué placer intelectual conlleva sentir que hablan de tiles y pensar que es una palabra hermana de nuestras teules.

Y no sabéis qué placer esotérico conlleva pensar sobre la correlación onomatopéyica de estos sonidos t- iniciales en el sentido que intentan transmitir. El sonido de la t- indica una superficie, especialmente contra la que establecemos un contacto (a diferencia de la p- que conlleva la mayor dureza de una vez): teula, teja, tile, techo, tacto, take, tocar, topo , tomar, testa, tierra ... Pegar, pared... tienen p-  (y topar o petar combinan las dos).

"aplicat especialment a moros i a jueus"

És acceptable que el diccionari encara aporti aquestes definicions?

	ca1
	[s. XIV; del ll. canis 'gos']
	m 1 1 Gos.
		2 un ca és un gos Expressió amb què hom replica a un ca4.
	2 Mot insultant, aplicat especialment a moros i a jueus.  Font: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0022699

Ambidees

M'agrada la marca que han creat jugant amb "idees ambientals" i "amb idees" per fer un híbrid interessant per la seva sonoritat.

Ambidees Solucions ambientals. Serveis de gestió i educació ambientals at Ambidees. Solucions ambientals

He de dir que no els conec de res; els he trobat al LinkedIn. Vull afegir que el fet de mantenir el prefix "amb" al davant facilita la identificació amb els continguts ambientals que tracten. Alhora, si bé el joc funciona en català, res no impedeix que la marca és transparent pel que fa a la part "ambiental".

He fet algunes aportacions al DiccionAra

He fet algunes aportacions al DiccionAra (Participeu al DiccionARA). Les mostro tot seguit:


Sintura: La cintura de l'Hereu que s'ha tret la Tura del damunt

CiUrana, Jaume: candidat-sigla

Porta bella, bella porta,
treu-ne el bel i ja'n tindràs

Nota: aquest últim l'he publicat en la versió breu, però la més llarga tenia una línia més (que aclaria el que tindràs):

Porta bella, bella porta, 

treu-ne el bel i ja'n tindràs
el tàndem (o cràcia cata l'Anna) ERC què!

PD: n'afegeixo uns altres

Consultori: diplomàtic anglès conservador (cònsul tory)
Consultori dental: consultori d'en tal o d'en tal altre

Tu Trias?
Cicatriu! (sí que trio!)

Ai, l'he de formular com a definició de mot!

Cicatriu: resposta convergent a la pregunta electoral de "tu Trias?" (sí que trio)

He fet algunes aportacions al DiccionAra

Diners púbics: diners públics destinats a finançar l'activitat sexual (durant un temps) ("Dedica diners públics a finançar la seva vida sexual")

Solhilaritat: Solidaritat tan sòlida que fa riure

PD: altres que no he afegit al DiccionAra perquè no són d'actualitat (i perquè són prou dolents, hehehe!)

EnTena: antena solhilària
Bipatit: govern tripartit que es va patir dues vegades

Escoltant: mineral que serveix per parlar i escoltar amb els mòbils (és coltan)

Perlan: sabó per anar fent petar la xerrada

Curtina: peça decorativa que sempre va curta

Pantalla: màquina de tallar pa

Culor: olor de cul

Pipa: 3,14 barres de pa

Pixollejar: xipollejar amb pixum

Preocupació de bombardeig als Pirineus

Ara que l'Estat espanyol ha decidit de sumar-se a les accions bèl·liques contra Líbia, augmenta la preocupació al Pirineu atès el fet que els espanyols no saben pronunciar Llívia, població catalana que pronuncien talment com Líbia.

Es dóna la circumstància que els espanyols consideren aquesta població un enclavament dins l'Estat francès, cosa estranya per als catalans ja que tot és terra catalana a banda i banda de la frontera que s'entesten a dibuixar per a separar els catalans a banda i banda del Pirineu:

Llívia és una vila i municipi de la comarca de la Cerdanya, a Catalunya. Té la particularitat de ser un enclavament d'Espanya dins del territori de França, com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus(1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660).

S'ha previst que, en cas que es produeixi l'atac, la famosa Farmàcia Esteve, de principis del segle XV, una de les més antigues d'Europa i que actualment és un museu, tornaria a obrir les portes per a funcionar com a farmàcia.

Nota etimològica: cal dir que certament la denominació actual de Llívia prové de l'evolució de Líbia, nom que va tenir durant molts segles. Vegeu els noms que ha tingut la Vila de Llívia al llarg dels segles:

• Cere / Ilibikain / Lybica / Lybisoca / (època preromana)
• Iulia Lybica (època romana)
• Castrum Libyae (s. VII)
• Medinet el Bab [ciutat de la porta] (època àrab)
• Libia (s. IX - XVI)
• Llívia (actualment)

Saber fer

He llegit en un contracte que, per confidencialitat, el consultor s'obligava a no revelar a tercers diverses coses entre les quals el "saber fer" obtingut en el projecte.

I què és exactament el "saber fer"?

Ho podem entendre de dues maneres, totes dues traduccions d'altres llengües:

• Know how
• Savoir faire

El sentit comú més que la intuïció m'ha dit que la intenció contractual era referida a la primera accepció, el know how. Tot i que en veure "saber fer" en català els ressons descontextualitzats ens porten més cap al savoir faire.

Jo diria que "saber fer" sols es correspon amb el savoir faire, del qual n'és traducció literal. En tot cas, el savoir faire fa referència a un estil mentre que el know how fa referència a una tècnica, uns procediments, uns protocols...

En aquest sentit, una persona pot tenir un savoir faire (dit així en general) mentre que no pot tenir un know how si no és que aquest s'aplica a un programa concret. I una empresa pot tenir un know how en tant que actiu intangible, mentre se'ns fa més difícil dir que una empresa té un savoir faire si no és que ho fem com a personificació de l'ens (figura retòrica) o com a qualificació referida a la generalitat dels seus col·laboradors. És diferent del fet de dir que una empresa té un know how, que pot estar protocolitzat documentalment.

Deixem, doncs, el saber fer per al savoir faire, i fem servir sense complexos l'anglicisme know how. Si pot ser eviteu la pronúncia provinciana castellanitzada de "nou khau", és a dir amb una jota castellana d'aquelles que netegen la gola... Una lleugera aspiració serà benvinguda i ben trobada!

I si no voleu fer servir el know how, doncs, sempre podem recórrer al de tota la vida: metodologia, detall metodològic, tècniques, protocol... ja que encara que no quedeu tant a la page estareu dient el mateix, ni més ni menys que the same!

Avui breno a la brana, per fer-ho difrent

En anglès accepten amb tota normalitat que una paraula com reference pugui pronunciar-se tant de la manera més estàndard com també menjant-se la vocal neutra que ocupa la posició central (la post-tònica):

rĕf'ər-əns
rĕf'rəns


En català també es dóna aquesta alternança en certes paraules normalment llargues (més de dues síl·labes) i on hi ha una vocal neutra situada al costat de la síl·laba tònica.

diferent, difrent
barana, brana
berenar, brenar

Lògicament, la desaparició de la vocal ha de produir-se en un context en el qual la cadena fònica sigui pronunciable en la pròpia llengua. Lògicament no podríem dir esptllar, ja que és impronunciable. Però esptllar tampoc podria ser perquè la desaparició d'una vocal acostuma a demanar que aquesta no ocupi posició tònica en altres derivats del mot (espatlla). En anglès no és exactament així perquè tenen la pronúncia rĕf'rəns al costat d'un verb refer pronunciat agut (tot i que amb aquella estranya vocal que de fet no existeix: rĭ-fûr')

I no és casualitat que en els exemples que se m'han ocorregut hi hagi una 'r' implicada. El fet que es pugui combinar per a formar dígrafs consonàntics facilita la desaparició de la vocal.

La gran diferència entre el català i l'anglès en aquesta qüestió és que l'anglès accepta aquestes pronúncies i les presenta en condició d'igualtat amb la més literal, mentre que en català es consideren pronúncies vulgars a evitar.

Cal tenir present que la 'desaparició' de vocals (o de consonants) forma part de l'evolució de les llengües. Però també és lògic que quan una llengua ha estat fixada es pretengui mantenir-la dins una certa estabilitat. Lògicament, però, una cosa és la llengua estàndard i l'altra les pronúncies vulgars o -millor dit- col·loquials.

• national: năsh'ə-nəl, năsh'nəl

Per cert, en anglès tenim crown, knive or know on també han desaparegut algunes vocals sense les quals potser a algú li costi més adonar-se de la relació amb corona, ganivet ('ganiva') o conèixer.

He fet algunes aportacions al DiccionAra

He fet algunes aportacions al DiccionAra (Participeu al DiccionARA). Les mostro tot seguit:

• Impost de Successió: Cessió imposada del suc de la teva vida (Homs diu que el debat no és si suprimir successions, sinó com cobrar el finançament)
• Japor: País oriental on Hi-ha-por
• Japonés: habitant d'aquest país que ha desaparegut (jap...on és?)
• Japocalíptica: situació de crisi greu que es viu al Japó (Brussel·les diu que la situació al Japó és "apocalíptica")
• Ocell-aire: Ex-ocellaire de la Rambla que ja no veu cap ocell sinó per l'aire (L'Ajuntament de Barcelona encara la retirada dels antics ocellaires de la Rambla)
• Psicòloga: Presumpta titulació que es deixa caure per veure si còloga o no còloga  (L'executiu dóna per tancat l'afer del currículum inflat de la vicepresidenta)
• Para, Manel: expressió que el bisbe ha dit quan ha sabut que el pare Manel ha cooperat amb un avortament (El Bisbat avisa el Pare Manel que cooperar en un avortament està penat amb l'excomunió)

Participeu al DiccionARA

L'ARA s'adhereix a 'L'any de la paraula viva' amb què la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans celebra el seu centenari. Per compartir la celebració, us proposem jugar amb la llengua proposant paraules noves relacionades amb l'actualitat

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra aquest 2011 els seus primers cent anys de vida. Amb aquest motiu, l'IEC ha posat en marxa aquest dimecres la campanya Any de la paraula viva, en què insta tothom qui vulgui a ser proactiu amb la llengua, a jugar-hi.

L'ARA s'adhereix a la campanya amb la creació del DiccionAra, un espai per estimular al joc amb les paraules: cada dia donarem espai a la invenció de noves paraules lligades amb l'actualitat. Es tracta de crear la paraula i donar-ne una breu definició.

Fran Domènech, guionista de l'acudit que cada dia es publica a la pàgina 3 de la versió de paper de l'ARA, en crearà una cada dia. Domènech és el creador a Twitter del popular hashtag #miccionari, amb molta participació. Un exemple de paraula creada per Fran: 'Tergibarçar', que vol dir "intentar crear un estat d'opinió desfavorable al Barça interpretant i manipulant malintencionadament els fets".

L'altra paraula del dia la seleccionarem entre totes les propostes que ens envieu els lectors. Podreu enviar els vostres mots inventats a través dels canals que des d'ara mateix obrim al Twitter i al Facebook i una adreça de correu electrònic: diccionara@ara.cat.

Publicat en el diari ARA dimecres 2 de març del 2011

http://www.ara.cat/societat/IEC-Seccio_Filologica-paraula_viva-DiccionAra-llengua-ARA_0_436757203.html

La fuita radioactiva

Davant la fuita radioactiva que s'està produint a les centrals nuclears de Japó, ja siguin controlades o no, en anglès parlen de release i en català de fuita.

Release vol dir deixar anar i prové del llatí relaxare. De fet, ja sabem què vol dir laxar! Etimologia: Middle English relesen, from Old French relaissier, alteration of relacher, from Latin relaxāre.

En català fem servir fuita, que expressa més unívocament l'acció d'escapar-se un gas o un líquid d'un recipient, d'un tub, etc., a través d'una esquerda, d'una juntura defectuosa, etc. Fuita ve del llatí fugĭta, participi femení de fugĕre (fugir). El participi actual seria, doncs, fugida, però com a nom hem mantingut aquesta mena de mot derivat directament del llatí.

La fuita no té subjecte, el gas se'n va per ell mateix. Release vol dir que algú deixa anar, tot i que en la forma de nom es perd el subjecte de l'acció. Però a banda d'aquesta diferència, el que volia comentar és més esotèric: és sobre el sentit onomatopeic!

I és que la fuita, amb una efa inicial, està més concebuda per a gasos, mentre que (re)lease, amb la ela inicial (precedida del reforç re-), està més concebuda per als líquids. Això no vol dir que actualment li haguem de donar aquest sentit, ja que els ressons inicials s'han esvaït. Però en un sentit llunyà dels mots i recollint la sonoritat onomatopeica que ens han llegat, sí que podem dir que la fuita expressa millor el que està passant al Japó amb els gasos que surten, més que el que podem expressar amb una ela líquida.  Ara, també és cert que, com que és un alliberament controlat, que el deixen anar, el re-laxare, també expressa el que succeeix.

No et confonguis si no vols criar fongs

Ahir es va produir un accident greu en una carretera tarragonina en el qual van morir quatre persones en entrar per un carril en direcció contrària. Quan el director general de Trànsit ha intervingut davant els mitjans ha parlat de distracció com a hipòtesis de la investigació. En algun moment semblava que li anava a sortir que "s'han despistat" però ha preferit fer ús de "distracció".

Crec que hi ha dos motius:

a) En aquests casos és preferible fer servir un nom que no un verb per tal d'evitar haver de posar subjecte. És millor dir que ha estat una distracció que no que s'han distret, en tant que no suposa una valoració de les persones. El problema és que no tenim cap nom per despistar, com no sigui el castellanisme "despiste".

b) L'altre presumpte motiu és que despistar implica prejutjar i una valoració més alta (i negativa) que no pas distracció. Han tingut una distracció sembla que sigui un fenomen sobrevingut més enllà de la pròpia voluntat o capacitat.

Però si he fet aquesta reflexió és precisament per a dir que en aquest cas, des d'un punt de vista estrictament lingüístic, és evident que s'han despistat: han sortit de la pista que tenien assignada. Això és el que vol dir originalment despistar-se:

• Despistar vol dir fer perdre la pista.
• Despistar-se vol dir perdre algú una pista. 
• I en sentit figurat, desorientar, desconcertar. 

Distreure, del llatí distrahĕre (mateix significat) vol dir:

1. Apartar (una cosa) del lloc on era assignada o de l'ús a què era destinada. Ha distret una quantitat dels fons de beneficència. 
2. Apartar l'atenció d'una persona d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. No el distreguis parlant-li.

En anglès en diuen confuse (per despistar-se: heavy traffic that confused the driver) i distract (per distreure's). 

• Confuse / confondre ve del llatí cōnfūsus, participi de cōnfundere (barrejar, fondre conjuntament)
• Distract/ / distreure 

Curiosament, pista en anglès es diu track, com el segment que hi ha dins disTRACKt... tot i que no ens consta que hi tingui res a veure. Tot i així, l'origen de track no és prou conegut: Middle English trak, from Old French trac, perhaps of Germanic origin. Més aviat es trackta d'una coincidència motivada pel sentit onomatopeic de track i específicament del grup tr- per indicar tracció, trotar, transitar...

Finalment (i malgrat el títol posat per confondre) confonguis no té relació amb fongs, que jo sàpiga! De vegades també em confong, vull dir que em confonc! I si em distrec surto del track!

El fuel ens arriba d'Anglaterra

Són dies per parlar de combustibles, com a conseqüència de l'encariment del petroli. Però ho farem a partir del mot anglès per a referir-se a combustible, carburant, benzina (nom) o abastir de combustible, fer gasolina, estimular una activitat o emoció (verb). Es tracta de fuel (fyū'əl), una d'aquestes moltes paraules que provenint del llatí ens han arribat a la nostra llengua per dues vies, la directa del llatí i la indirecta passant per l'anglès.

Avui fem servir la paraula fuel amb normalitat, segurament sense saber que és un mot anglès provinent del llatí.

Fuel.
n.

1. Something consumed to produce energy, especially:
   1. A material such as wood, coal, gas, or oil burned to produce heat or power.
   2. Fissionable material used in a nuclear reactor.
   3. Nutritive material metabolized by a living organism; food.
2. Something that maintains or stimulates an activity or emotion: "Money is the fuel of a volunteer organization" (Natalie de Combray).

v., -eled, also -elled, -el·ing, -el·ling, -els, -els.
v.tr.

1. To provide with fuel.
2. To support or stimulate the activity or existence of: rhetoric that fueled the dissenters.

Read more: http://www.answers.com/topic/fuel#ixzz1GSs0ziZG

D'on prové el fuel (com a paraula, no com a or negre!)

Prové del focus llatí, en el seu derivat focalia, passant pel francès fouaille: Middle English feuel, from Old French fouaille, feuaile, from Vulgar Latin *focālia, neuter pl. of *focālis, of the hearth or fireplace, from Latin focus, hearth, fireplace.

En català també tenim tot de derivats similars com: foganya, fogaina, fogall, fogar... Fogall és la que hi manté la distància més curta: si deixéssim de pronunciar la 'g' com va fer el francès diríem fu-all, ja ben a prop del fu-el. Però un fuall més aviat sembla un fuet elaborat amb all o amb regust d'allioli (a ningú no se li ha ocorregut encara?).

Foc, fuego, feu... deriven del llatí fŏcus (fogar, llar). Entre els molts derivats de foc, tenim el fogatge, que era el "fuel" dels reis: dels segles XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d'una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra. 

Posar-se el fuel a la boca (en el sentit lingüístic!)

By the way, en anglès fuel té dues síl·labes, com en català. Sovint hi ha catalans que pronuncien el mot a la castellana. Veient un grup 'ue' pensen que es tracta d'un diftong d'aquests tan habituals en castellà però que no existeixen en català. Hem de pronunciar fuel amb dues síl·labes, fu-el, de la mateixa manera que diem fuet (fu-et) o coet (cu-et). Oi que no diem ni fwet ni kwet? Doncs tampoc fwel!

I és que aquesta pronúncia fwel seria fruit d'una influència anòmala, pròpia de quan el colonialisme lingüístic ha modificat pautes dels parlants autòctons fins al punt d'adoptar els mots estrangers fent servir les regles de pronúncia de la llengua dominant.

En aquest sentit, dir fwel seria com dir ionqui en el sentit que diem ionqui i no jonqui perquè els castellans no saben pronunciar la jota que té l'anglès al mot original junkie. Malauradament, en aquest cas el diccionari ha donar per bona la forma ionqui, és a dir que hem acceptat fer derivar el mot de l'anglès però passant pel castellà i fent-nos nostra la conseqüència de la seva dificultat per fer les jotes.