¿Tenemos alguna palabra común con 'train'?

#Psicolabis # Etimologia

-A ver, Jaimito, ¿qué es un tren?

-Pues un tren es algo largo y peludo.

-Hombre, Jaimito, largo sí ¿¿pero peludo??

-¡Es que mi padre siempre dice que lo coge por los pelos!

Después de un conocido chiste, entramos en materia. De hecho, no me refiero al train=tren, sino al train=formar. Lógicamente tenemos la forma entrenar. Pero hay mucho más y es interesante conocerlo por todo lo que implica semánticamente! Si sabemos que train es hermano de trajinar (acarrear, arrastrar) comprenderemos que el tren (la máquina) trajina o arrastra los vagones, y que el formador (trainer) también arrastra a sus alumnos!

Pero si trajinar o arrastrar nos suena bien aplicado al mundo ferroviario, no parece tan apropiado para el contexto educativo. Entonces podemos recurrir al origen de trajinar, que no era tan mecánico, ya que viene del latín trahere (llevar, traer ). Sabiendo que el significado original es llevar, ya nos coincide de lleno con el significado etimológico de la palabra educar , proveniente de ex + ducare, es decir, traer afuera, sacar lo que ya tenemos dentro (actitudes, valores, o incluso conocimientos) hacia una forma externa de la que podamos hacer uso. 

El paso de trahere a trajinar se hizo a partir del participio de este verbo: tractus, que dio palabras como tractor y también el verbo latino trahere (estirar, arrastrar) que acabó dando lugar a un latín vulgar *tragīnāre :

Middle English, trailing part of a gown, from Old French, from trainer, to drag, from Vulgar Latin *tragīnāre, from *tragere, to pull, back-formation from tractus, past participle of Latin trahere. Font

Es decir, que el formador (trainer) o el entrenador es alguien que tira de...

Que tenim cap mot comú amb 'train'?

-A veure, Jaumet, què és un tren?

-Doncs un tren és una cosa llarga i peluda.

-Home, Jaumet, llarga sí però peluda???

-És que mon pare sempre diu que l'agafa pels pèls!

Després d'un conegut acudit, entrem en matèria. De fet, no em refereixo al train = tren, sinó al train = formar. Lògicament tenim la forma entrenar. Però hi ha molt més i és interessant de conèixer per tot el que implica semànticament!

Si sabem que train és germà de traginar comprendrem que el tren (la màquina) tragina o arrossega els vagons, i que el formador (trainer) també arrossega els seus alumnes!

Però si traginar o arrossegar ens sona bé aplicat al món ferroviari, no sembla tan apropiat per al context educatiu. Aleshores podem recórrer a l'origen de traginar, que no era tan mecànic, ja que ve del llatí trahere, portar (com el castellà traer). Sabent que el significat original és portar, ja ens coincideix de ple amb el significat etimològic del mot educar, provinent de ex + ducare, és a dir, dur enfora, treure allò que ja tenim a dins (actituds, valors, o fins i tot coneixements) cap a una forma externa que poguem fer-ne ús.

El pas de trahere a traginar es va fer a partir del participi d'aquest verb: tractus, que va donar mots com tractor i també el verb tragere (estirar, arrossegar) que va acabar donant lloc a un llatí vulgar *tragīnāre:

Middle English, trailing part of a gown, from Old French, from trainer, to drag, from Vulgar Latin *tragīnāre, from *tragere, to pull, back-formation from tractus, past participle of Latin trahere. Font

És a dir, que el formador (trainer) o l'entrenador és algú que estira (compte: no que "es tira", que això ja serien figues d'un altre paner!)

Que tenim cap mot comú amb 'mail'?

Enviar una malla dins una maleta, com qui envia un mail

El mot anglès mail ja forma part de la nostra parla amb naturalitat. Fins i tot podem trobar qui l'hagi mirat de fer-la més nostrada amb formes com mell, o amb ja clàssic emíliu.

Pot semblar que mail és un mot amb un origen remot i sense cap lligam amb les nostres llengües romàniques. Però no és així, ja que etimològicament el mail és una maleta. No és gens estrany que es confonguin la carta amb la maleta per a repartir-les; de fet, ja tenim un mot, la valisa, que recull els dos significats, el de maleta i el del correu que hi va contingut.

• valisa ve del francès valise i aquest, de l'italià valigia, del baix llatí valisia, valisa, sempre amb el mateix significat, d'origen incert, potser d'una base cèltica *val- 'envoltar'
• maleta ve del francès antic malete, dimin. de male, actual malle (bagul).
• Mail: middle English male, bag, from Old French, of Germanic origin.

De fet, el mail, no sols vol dir el que tots coneixem, sinó que fins i tot vol dir el vehicle:.

1. 1. Materials, such as letters and packages, handled in a postal system.
   2. Postal material for a specific person or organization.
   3. Material processed for distribution from a post office at a specified time: the morning mail.
2. A system by which letters, packages, and other postal materials are transported. Used in the plural with the.
3. A vehicle by which mail is transported.
4. Mail or messages sent electronically; e-mail.

Però el mot mail, amb una altra etimologia, també vol dir una altra cosa: malla (cota de malla), del francès antic maile, del llatí macula. 

Així, el mail anglès té dos mots germans en català, la maleta i la malla.

¿Tenemos alguna palabra común con 'mail'?

Enviar una malla dentro de una maleta, como quien envía un mail

La palabra inglés mail ya forma parte de nuestra habla con naturalidad. Incluso podemos encontrar quien la haya tratado de hacerla más próxima con formas como emilio. Puede parecer que mail es una palabra con un origen remoto y sin ningún vínculo con nuestras lenguas románicas. Pero no es así, ya que etimológicamente el mail es una maleta. No es de extrañar que se confundan la carta con la maleta para repartirlas; de hecho, ya tenemos una palabra, la valija, que recoge los dos significados, el de maleta y el del correo que va contenido en ella.

• valija viene del francés valise y este, del italiano valigia, del bajo latín valija, siempre con el mismo significado, de origen incierto, quizá de una base céltica *val- 'rodear'
• maleta viene del francés antiguo malete, diminutivo de male, actual malle (baúl).
• mail: middle English male, bag, from Old French, of Germánico origin.

De hecho, el mail, no sólo quiere decir lo que todos conocemos, sino que incluso quiere decir el vehículo:

1. 1. Materials, such as letters and packages, handled in a postal system.
   2. Postal material for a specific person or organization.
   3. Material processed for distribution from a post office at a specified time: the morning mail.
2. A system by which letters, packages, and other postal materials are transported. Used in the plural with the.
3. A vehicle by which mail is transported.
4. Mail or messages sent electronically; e-mail.

Pero la palabra mail, con otra etimología, también quiere decir otra cosa: malla (cota de malla), del francés antiguo maile, del latín macula.

Así, del mail inglés tiene dos palabras hermanas, la maleta y la malla .

Earthgonomic

Pronatura Mèxic AC i Earthgonomic baby s'uneixen per llançar al mercat línia de roba eco-amigable per a nadons: Earthgonomic baby.

No vull fer-ne cap anunci, a banda que sempre està bé parlar de productes sostenibles.

En parlo per la hibridació de mots: a partir d'ergonòmic hi han afegit l'Earth. Sovint afegim ecos i bios, i en aquesta marca anglòfona ens mostren una idea que en aquest cas particular funciona prou bé.

En aquest cas va bé circumstancialment per la semblança del so d'earth i la er- inicial que substitueix. Però això no treu que estigui prou bé.

PD: i posats jugar amb Earth, quan he vist Cal-Earth m'he pensat que era un híbrid amb el mot català"cal". Ben escrit seria Ca l'Earth, però.

Aquest "cal" no és el nostre sinó que prové de CALifòrnia. O sigui que ve a ser l'equivalent al nostre CATalunya!

L'Institut de Califòrnia d'Arquitectura de l'Art de la Terra és una organització sense ànim delucre, avui en dia està a l'avantguarda en la tecnologia de l'arquitectura de la terra i de la ceràmica. L'Institut Cal-Earth ve a Girona a fer un taller de bioconstrucció Superadobe Cal-Earth, donant l'alumne l'oportunitat d'aprendre directament amb instructors mestres en la tècnica, sense haver de desplaçar-se a Califòrnia. 

Dates i dades

En català i en anglès compartim la similitud entre els mots data/dada i date/data, amb la peculiaritat que la nostra data no és la seva data!

Comencem per la data/date (temps):


data
1 Indicació del temps en què un fet s'ha realitzat o ha de realitzar-se.
2 DR En un escrit, moneda, etc., inscripció del temps (i sovint del lloc) en què ha estat fet o executat.
Ètim: del b. ll. data, participi fem. de dare 'donar', d'expressions com epistula o charta data die...'epístola o carta donada el dia...', posades al final d'un escrit

date (dāt)
Time stated in terms of the day, month, and year.
A statement of calendar time, as on a document.
A specified day of a month.
A particular point or period of time at which something happened or existed, or is expected to happen.
dates The years of someone's birth and death: Beethoven's dates were 1770 to 1827.
The time during which something lasts; duration.
The time or historical period to which something belongs: artifacts of a later date.
An appointment: a luncheon date with a client; a date with destiny. See synonyms at engagement.
An engagement to go out socially with another person, often out of romantic interest.
One's companion on such an outing.
An engagement for a performance: has four singing dates this month.
Ètim: from Old French, from Medieval Latin data, from Latin data (Romae), issued (at Rome) (on a certain day), feminine past participle of dare, to give.

Per cert, no confongueu amb un altre date anglès, el dàtil: from Old French, from Old Provençal datil, from Latin dactylus, from Greek daktulos, finger, date (from its shape).

I anem ara a la dada/data, que, per cert, veureu que es pot pronunciar de 3 maneres diferents en anglès:

dada
1 1 Qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, d'un judici, d'una conclusió.
2 p ext Informació representada d'una manera convencional que en permet la interpretació, el processament, etc. Emplenar la fitxa de l'assegurança amb les dades del cotxe. Dades personals.
3 FILOS Allò que, com a donat, és irreductible al subjecte i a qualsevol deducció apriorística.
5 MAT En una investigació matemàtica, cadascun dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir dels quals han d'ésser deduïts els elements desconeguts. Les dades d'un problema.
6 tractament de dades INFORM Processament de dades.
2 INFORM Cadascun dels grups d'operadors o factors que consisteixen en un conjunt de xifres, caràcters alfabètics o símbols que no denoten cap condició, valor o estat.
Ètim: adaptació del b. ll. data 'data d'un document'

data (dā'tə, dăt'ə, dä'tə) 

pl.n. (used with a sing. or pl. verb)
Factual information, especially information organized for analysis or used to reason or make decisions.
Computer Science. Numerical or other information represented in a form suitable for processing by computer.
Values derived from scientific experiments.
Plural of datum (sense 1).
Ètim: Latin, pl. of datum.

USAGE NOTE   The word data is the plural of Latin datum, "something given," but it is not always treated as a plural noun in English. The plural usage is still common, as this headline from the New York Times attests: "Data Are Elusive on the Homeless." Sometimes scientists think of data as plural, as in These data do not support the conclusions. But more often scientists and researchers think of data as a singular mass entity like information, and most people now follow this in general usage. Sixty percent of the Usage Panel accepts the use of data with a singular verb and pronoun in the sentence Once the data is in, we can begin to analyze it. A still larger number, 77 percent, accepts the sentence We have very little data on the efficacy of such programs, where the quantifier very little, which is not used with similar plural nouns such as facts and results, implies that data

Per cert, per què en castellà tenen fecha? Doncs fecha vol dir hecha, del verb hacer! En castellà remot (abans que es perdessin les f- inicials, deurien dir: ¿en que fecha lo has fecho?)

Proviene de fecho, el participio pasado del verbo facer, "hacer" en español antiguo (fazer en el portugués de hoy). Primero, significó no sólo indicación de tiempo de un escrito, sino también de lugar, puesto que una carta se iniciaba con algo así como "fecha en Sevilla, el 22 de junio" o la carta de don Quijote a Dulcinea que decía "fecha en las entrañas de Sierra Morena, a 27 de agosto". Más adelante, fecha se convirtió en sustantivo con su significado actual.

En francès trenquen la semblança entre data / dada fent jour / des données, com si nosaltres féssim dia / donada. I en portuguès s'assemblen més a nosaltres: data / dados.

'¿Habla mi idioma?'

Avui em permetreu que no escrigui res i que us proposi una breu reflexió de l'Empar Moliné que em sembla molt adequada per a Psicolabis (i, a més, acaba amb acudit de l'Eugeni!):

'¿Habla mi idioma?'

"El parlant (generalment monolingüe) d'una llengua considera, sense voler, que les altres llengües són traduccions de la seva". Article publicat el 28 de maig

EMPAR MOLINER 

| Actualitzada el 02/08/2011 00:00

Dijous vaig assistir a un moment tan extraordinari que passo a relatar-lo. Estava seccionant (fent la secció) a Catalunya Ràdio quan la Sílvia Cóppulo es va disposar a entrevistar els protagonistes de l'obra Todos eran mis hijos , que es fa al Poliorama. Hi havia els actors Carlos Hipólito, Fran Perea i Manuela Velasco. A l'estudi s'hi parlava català i una de les indígenes -servidora- va dir la paraula "por". Quan ho va sentir, l'encantadora Manuela va exclamar: " Ay! A mi me hace mucha gracia como suena la palabra 'por'". "Per què?", inquirí la indígena. " Es que suena tan distinto del castellano... ", digué. Dominada per la meravella, la indígena va voler saber si aquest fet (que li fes gràcia com sona una paraula) li passava únicament amb el català o també, posem pel cas, en anglès. ¿Li feia gràcia fear, que també és molt diferent de miedo ? " No, no. En inglés no. Sólo en catalán ". I va donar una explicació que diu molt de la seva sensibilitat: " Es que 'por' me suena a porompompó ".

És una magnífica lliçó de sociolingüística. El parlant (generalment monolingüe) d'una llengua considera, sense voler, que les altres llengües són traduccions de la seva. I com que són traduccions de la seva, li sonen bé o no li sonen bé. Por no li sona bé perquè és molt diferent de miedo . És com aquell acudit del gran Eugenio, en què el senyor bàsic deia: " No entiendo como es que los franceses dicen 'fromage' . Con lo fácil que es decir ' queso '..."

Font: http://www.ara.cat/estiu/Habla-mi-idioma_0_527947889.html

Per què es diu BlackBerry?

En l'època de l'esclavitud als Estats Units, als esclaus nous se'ls lligava una bola negra de ferro molt irregular (no era una bola perfecta), amb una cadena i un grilló al peu, perquè no escapessin corrent de els camps de cotó.

Els Amos, per utilitzar un eufemisme (paraula políticament més correcta, sona més bonic), l'anomenaven "BlackBerry" (cirera negra) perquè s'assemblava a aquesta fruita. Aquest era el símbol de l'esclavitud que deia que estaria forçat a deixar la seva vida fins morir sense poder escapar en aquests camps de sembra.

En els temps moderns, als nous empleats no se'ls pot amarrar una bola de ferro perquè no s'escapin, en canvi, se'ls dóna un "BlackBerry" i queden inalàmbricament lligats amb aquest grilló, que igual que els esclaus, no poden deixar de banda i que els té lligats a la feina tot el temps. És el símbol modern de l'esclavitud.

Gerents, executius, directors i empleats en general tenen un i qualsevol pot veure com estan enganxats a ell tot el temps, com addicció, en el bany, en la interlocutòria, al cinema, en el sopar, a l'adormir i no hi ha manera de escapar quan diu el cap o quan els manen correus.

No hi ha manera de dir que no et va arribar o que no vas escoltar perquè aquest telèfon xafarder t'avisa si van cridar i no vas respondre, si tens missatges per llegir, si els vas llegir i si els altres van obrir els teus correus, et marca cites, horaris, et desperta , s'apaga sol, es pren sol, i et permet estar idiotitzat hores a la Internet, mentre la teva esposa, marit, núvia o nuvi i els teus fills i família et reclamen perquè no els poses atenció.

I aquí els veus, moderns executius que se senten molt importants perquè "el cap" els va donar la seva BlackBerry perquè no s'escapin dels camps de treball. Haurien pogut pensar un nom millor, no?

(Elaborat per Felipe Botaya)

¿Por qué se llama BlackBerry?

En la época de la esclavitud en los Estados Unidos, a los esclavos nuevos se les ataba una bola negra de hierro muy irregular y cacariza (no era una bola perfecta), con una cadena y un grillete al pie, para que no escaparan corriendo de los campos de algodón.

Los Amos, para usar un eufemismo (palabra políticamente más correcta, suena más bonito), le llamaban "BlackBerry" (cereza negra) porque se asemejaba a dicha fruta. Ese era el símbolo de la esclavitud que decía que estaría forzado a dejar su vida hasta perecer sin poder escapar en esos campos de siembra.
En los tiempos modernos, a los nuevos empleados no se les puede amarrar una bola de hierro para que no escapen, en cambio, se les da un "BlackBerry" y quedan inalámbricamente atados con ese grillete, que al igual que los esclavos, no pueden dejar de lado y que los tiene atados al trabajo todo el tiempo. Es el símbolo moderno de la esclavitud.

Gerentes, ejecutivos, directores y empleados en general tienen uno y cualquiera puede ver cómo están pegados a él todo el tiempo, como adicción; en el baño, en el auto, en el cine, en la cena, al dormirse y no hay forma de escapar cuando llama el jefe o cuando les mandan correos.

No hay manera de decir que no te llegó o que no escuchaste porque este teléfono chismoso te avisa si llamaron y no contestaste, si tienes mensajes por leer, si los leíste y si los demás abrieron tus correos, te marca citas, horarios, te despierta, se apaga solo, se prende solo, y te permite estar idiotizado horas en la internet, mientras tu esposa, esposo, novia o novio y tus hijos y familia te reclaman porque no les pones atención.

Y ahí los ves, modernos ejecutivos que se sienten muy importantes porque "el jefe" les dio su BlackBerry para que no escapen de los campos de trabajo. ¿Habrían podido pensar un nombre mejor, no?

(elaborado por Felipe Botaya)

Electrodomèstics "GràciesMaridet"

No sé alemany, però sé que sé com es diuen alguns mots com senyor, senyora, estimar... cosa que em permet deduir que la marca de la meva nevera, Liebherr -de la qual estic, per cert, molt satisfet-, vol dir alguna cosa així com "Estimat senyor".

Ja veieu que apunto cap a temes de llenguatge sexista. Com pot ser que encara avui, un electrodomèstic es pugui dir "estimat senyor" or "gràcies, maridet"? Sóc coneixedor que Liebherr no és només una marca sinó el cognom d'un senyor, el fundador i que, de fet, avui són els seus fills els que estan al capdavant del negoci, però això no invalida que fa mal a l'orella, fins i tot per als que no sabem alemany.

Si a la dona li toca pencar a casa perquè el seu marit masclista l'obliga, almenys que ho faci ofesa, que per això també hi ha la marca Ufesa.

En tot cas, per als amants de l'equilibri de gèneres, es podria fer una marca on se substituís 'herr' (senyor) per 'frau' (dona), tot i que a Catalunya una marca LiebFrau potser tindria un pitjor auguri que el 4x4 Pajero a Espanya. Sobretot si la nevera et surt dolenta, ja que tindries una LiebFraudulenta.

I per acabar, ja que algunes dones ballen a la cuina (Bayla - Balay) veig que Vaillant també podria anar del mateix pal, que en tot cas donaria més per a una versió catalana.

Mai oïx!

En català hem deixat per a un ús arcaic o dialectal el verb oir, del llatí audire, i equivalent al castellà oir. I el tinguéssim viu entre nosaltres podríem dir que és el mot que sona més anglòfon al llarg de tota la declinació ja que la 'o' inicial, neutralitzada en 'u', tendeix a percebre's com una semiconsonant (w).

oir, en indicatiu present, és: oeixo, oeixes (o ous), oeix (o ou), oïm, oïu, oeixen (o ouen). És prou evident que en un entorn multilingüe algú pot entendre més fàcilment alguna cosa com wesh, whim or owen, que malgrat que no volen dir res en anglès semblen més pròpies d'aquesta llengua que no de la nostra...

Oir fou vençut pel polisèmic sentir i ha especialitzat el seu significat en oir missa (assistir-hi i prestar-hi atenció) o, en el món del dret, en el fet que l’autoritat, admeti (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució.

Potser ara quan oïm "my wish" pensarem en "mai oïx", o sigui no presta atenció al capellà; i quan oïm "I wish" pensarem en "ah, i oïx!".

I ara, abans d'interrompre algú que estigui mirant la missa de TV2, li podem preguntar: "Ous?", com a forma no incoativa equivalent a "Oeixes?".

Sort que d'audire tenim altres derivats no tan problemàtics com audio, auditori, audiència... I una marca d'automoció: Audi, el mot llatí equivalent en anglès a "Hear!"(escolta!). El motiu d'aquest origen és un joc de paraules ja que un dels seus fundadors es deia "Hoerch" (paraula alemanya germana de hear en anglès).

La marca de telefonia Yoigo es podria haver dit en català Joisento (o Joisent, aprofitant sols el lexema, o la forma conjugada balear). Però recuperant el verb oir, també podríem fer-ne Joeixo (Joeixo, Tueixes!, Ellou...).

Un gimnàs carca

Llegim a l'ARA aquesta notícia que mereix ser comentada en aquest bloc sobre paraules per les raons que veureu al final:

Un gimnàs de Barcelona fa fora totes les seves sòcies

El club Arsenal de Via Augusta, l'únic mixt de la cadena, ha decidit dedicar el gimnàs només al públic masculí

El club Arsenal del carrer Via Augusta (Barcelona) ha decidit prescindir de les seves 700 sòcies per convertir el gimnàs en un centre exclusivament masculí, segons informa El País. Tot i que encara no s'ha fet oficial aquesta mesura, el propietari del club, Alberto Carcas, ha confirmat que a partir de l'octubre aquest centre ja no tindrà sòcies. La reconversió del gimnàs va començar fa uns mesos amb la supressió progressiva de les activitats dirigides, com ioga i estiraments, i amb l'acomiadament de bona part dels monitors.

Carcas defensa la decisió com a organitzativa, no per questions econòmiques, i argumenta que els Arsenal van néixer com a centres per a dones o per a homes: només aquest era mixt i no va funcionar com estava previst, així que es va decidir tornar a la filosofia de gimnàs per a un sol gènere. El fet de prescindir de les dones i no dels homes es fonamenta, segons Alberto Carcas, en la quantitat: l'Arsenal de Via Augusta compta amb 1.200 socis i 700 sòcies.

El motiu per a comentar-ho en aquest bloc ja el podeu imaginar: el propietari es diu Carcas. Un presagi? Una premonició?

Carca es diu de la persona d'idees retrògrades. Té origen castellà (carca) i és una abreviació de carcunda (reaccionari), del galaicoportuguès carcunda, corcunda (gep; gasiu), alteració de corcova (gep), del baix llatí cucurvus (encorbat). Doncs compte que els usuaris masculins del gimnàs no es vagin encorbant i perdent la compostura!

Estàs fet una toia...

He etiquetat aquesta entradeta d'avui amb la categoria "proposta" no perquè vulgui proposar cap novetat sinó perquè hi ha paraules que necessiten una mica d'apadrinament perquè no es perdin. Tinc la sensació que toia és una d'aquestes, ja que abans era habitual sentit "A cals Dallonses, el petit de la casa els hi portat una jove que és una toia"

Una toia és un ram de flors però es fa servir en sentit figurat com a persona poc destra, sense nervi. Algun cop hem sentit el mestre Puyal a referir-se a un futbolista com una toia... Però no és una paraula prou viva. 

I mereix ser-ho perquè expressa molt bé el seu significat. Des del punt de vista onomatopeic, la 't' inicial és comuna amb molts mots que serveixen per a indicar tosc, tanoca, tonto, talòs... mentre que les tres vocals següents (2 + semiconsonant) ens remeten a lleugeresa i feminitat. És precisament la combinació de la lleugeresa/feminitat amb la duresa/masculinitat de la 't' inicial el que el fa un mot graciós. La gent que fa servir aquest mot sap perfectament que és un mot amb gràcia i amb la pronúncia enforteixen aquesta gràcia inherent que té el mot en la seva mateixa estructura.

Per cert, etimològicament, toia és d'origen incert, potser del gascó toja, tojo (ginesta, argelaga), d'origen preromà. O sigui que deu estar emparentat amb els jabones de la Toja... Si és així potser en podríem dir els sabonets de la toia!

Vols que siguem parçoners?

Vilaweb.cat ha llançat un nou model de col·laboració que inclou diferents graus d'implicació un dels quals és el de parçoner. Però què vol dir aquesta paraula homònima (en català oriental) de personer.

parçoner -a prové del baix llatí partionarius i és un terme jurídic per a designar la persona que té part en una empresa, propietat, acció comuna, etc. D'una manera especial, es referia a la persona que participava en la propietat i guanys d'una nau o barca.

Vés per on que el partionarius és el que en anglès en diuen partner, que ha donat lloc a partnership o partenariat, mots molt usats avui en el món dels negocis i també de les entitats socials.

PARTNERSHIP (This article appears in Volume V20, Page 876 of the Encyclopedia Britannica): PARTNERSHIP (earlier forms, partener, parcener, from Late Lat. partionarius for partitionarius, from partitio, sharing, pars, part) , in general, the voluntary association of two or more persons for the purpose of gain, or sharing in the work and profits of any enterprise. This general definition, however, requires to be further restricted, in law, according to the account given below. The partnership of modern legal systems is based upon the societas of Roman law. Societas was either universorum bonorum, a complete communion of property; negotiationis alicujus, for the purpose of a single transaction; vectigalis, for the collection of taxes; or rei unius, joint ownership of a particular thing. The prevailing form was societas universorum quae ex quaestu veniunt, or trade partnership, from which all that did not come under the head of trade profit (quaestus) was excluded. This kind of societas was presumed to be contemplated in the absence of proof that any other kind was intended. Societas was a consensual contract

Però en anglès també tenen  -amb la mateixa arrel i més similitud amb el parçoner-  el parcener: 

par·cener (pär′sə nər)

noun

Origin: ME < Anglo-Fr parcenier < OFr parçonnier < ML partionarius, contr. of *partitionarius < L partitio: see partition

Origin: Middle English, from Anglo-Norman, from parcen, portion, division, from Vulgar Latin *partiō, partiōn-, from Latin partitiō, partitiōn-; see partition .

O també el coparcener (kō-pärˈsə-nər): One of two or more persons sharing an inheritance; a joint heir. Also called parcener.

Hi ha frases realment inefables!

[ca] Una selecció dels lemes, les frases i les pancartes sorgides de les protestes que es van iniciar el 15M, que més han cridat l'atenció als ciutadans:

1. "No som anti-sistema, el sistema és anti-nosaltres"
2. "Em sobra mes a final de sou"
3. "No hi ha pa per tant xoriço"
4. "On és l'esquerra? Al fons, de la dreta".
5. "Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir".
6. "Es lloga esclau econòmic"
7. "Es pot acampar per veure Justin Bieber però no per defensar els nostres drets"
8. "Error 404: Democràcia not found"
9. "Error de sistema. Reinicieu, si us plau"
10. "Això no és una qüestió d'esquerra contra dretes, és dels de baix contra els de dalt"
11. "Vivim en un país on llicenciats estan a l'atur, el president del nostre govern no sap anglès... i l'oposició tampoc"
12. "Els meus somnis no caben a les teves urnes"
13. "Polítics: som els vostres caps i us estem fent un ERO"
14. "Ens pixen i diuen que plou!"
15. "No falten els diners. Sobren lladres"
16. "¿Com us va per Espanya"? - Doncs no ens podem queixar. O sigui, que bé no? - No, que no ens podem queixar. "
17. "No és una crisi, és una estafa"
18. "No apaguis la televisió ... Podries pensar"
19. "Tinc una carrera i menjo mortadel·la!!"
20. "Mans enlaire, això és un contracte"
21. "Ni cara A ni cara B, volem canviar de disc"
22. "Rebels sense casa"
23. "Democràcia, m'agrades perquè estàs com absent"
24. "Nosaltres busquem raons, ells victòries"
25. "Quan els de baix es mouen, els de dalt trontollen"

[es] Una selección de los lemas, las frases y las pancartas surgidas de las protestas que se iniciaron el 15M, que más han llamado la atención a los ciudadanos:

1. "No somos anti-sistema, el sistema es anti-nosotros"
2. "Me sobra mes a final de sueldo"
3. "No hay pan para tanto chorizo"
4. "¿Dónde está la izquierda? al fondo, de la derecha".
5. "Si no nos dejáis soñar, no os dejaremos dormir".
6. "Se alquila esclavo económico"
7. "Se puede acampar para ver a Justin Bieber pero no para defender nuestros derechos"
8. "Error 404: Democracia not found"
9. "Error de sistema. Reinicie, por favor"
10. "Esto no es una cuestión de izquierda contra derechas, es de los de abajo contra los de arriba"
11. "Vivimos en un país donde licenciados están en paro, el presidente de nuestro gobierno no sabe inglés...y la oposición tampoco"
12. "Mis sueños no caben en tus urnas"
13. "Políticos: somos vuestros jefes y os estamos haciendo un ERE"
14. "Nos mean y dicen que llueve! "
15. "No falta el dinero. Sobran ladrones"
16. "¿Qué tal os va por España"?- Pues no nos podemos quejar. O sea, que bien ¿no?- no, que no nos podemos quejar."
17. "No es una crisis, es una estafa"
18. "No apagues la televisión... Podrías pensar"
19. "!!Tengo una carrera y como mortadela!!"
20. "Manos arriba, esto es un contrato"
21. "Ni cara A, ni cara B, queremos cambiar de disco"
22. "Rebeldes sin casa"
23. "Democracia, me gustas porque estás como ausente"
24. "Nosotros buscamos razones, ellos victorias"
25. "Cuando los de abajo se mueven, los de arriba se tambalean"

Introducció a la semàntica

Introducción a la semántica

View more presentations from Carlos Alberto Estrada García

El sutge 'ensucia' més que no embruta

O almenys etimològicament, perquè sutge i sucio estan emparentats!

El sutge és la substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. L'origen del mot és preromà indoeuropeu, d'una base soudia, comuna al cèlt., baltoeslau i germ., pertanyent a una arrel seu- (degotar; humitejar amb brutícia).

Sucio ve del llatí sucidus, derivat de sucus (suc, saba) que inicialment sols volia dir humit. Com que s'aplicava a la llana tot just esquilada, encara no netejada, plena de suor animal i humida, i també a les persones massa suades, l'adjectiu va anar desplaçant el significat.

Per tant, sucio és parent de suc / jugo, suculent, succió,

I encara més... L'arrel seu- de la qual hem dit que es deriva va donar en germànic la paraula suppa (tros de pa moll de líquid) d'on procedeix la sopa i el sopar.

En portuguès, per dir que el carrer és brut diuen "A rua está suja". Sucia, suja, sutge, un mateix origen.

Uruguai, capdavanters en l'agonia de la "elle" castellana

Es deia als anys 80....

-Quin és el país més humit del món?

-Els Estats Units d'Amèrica.

-Per què?

-Perquè el reguen (Reagan)!

I tot seguit...

-I quin és el país més àrid del món?

-L'Uruguai.

-Per què?

-Perquè té un paraiguai al damunt...

Aprofitant que l'Uruguai ha conquerit futbolísticament el continent americà, i no és cap novetat, direm que en aquest país és allà on juntament amb l'Argentina, les eles palatals esdevenen xeix. És a dir, no es conformen com ja fan a gairebé tot llatinoamèrica amb la llengua castellana que la "ll" ha esdevingut "y" sinó que aquesta "y" ja és "x", qui sap si passant per "j" (almenys teoricament): lluvia, yuvia, juvia, xuvia (o shuvia, en grafia anglesa).

Això de la "ll" ja es pot donar pràcticament per una agonia en castellà ja que sols aguanta en alguns llocs molt concrets. De fet, on més aguanta és on conviu amb el català (arreu dels països catalans), el basc, l'aimara o el quítxua. Els altres llocs on la llengua castellana és la pròpia del territori, ja solament són persones grans les que la fan servir.

Ara el dubte és saber si de manera general romandrà com a i semiconsonant o bé la pronúncia argentina i uruguaiana s'estendrà i la llengua castellana recuperarà el so perdut de la "x". Mira, finalment aprendrien a dir "la Caixa" i ja no haurien de dir "la Caisa".

Què s'amaga darrera el carrer Дерибасівська o Deribasovskaya?

Proveu a posar "Deribasovskaya, Odessa, Ucraïna" (o millor Дерибасівська, Odessa, Ucraïna) al Google Maps (maps.google.cat) i trobareu que us porta al carrer més famós i important de la ciutat ucraïnesa d'Odessa. El que potser no sabreu notar és que Deribasovskaya amaga un De Ribas Ovskaya. El motiu ens l'explica Armand Sanmamed:

Josep de Ribas (1749-1800)

El regne de Nàpols va ser incorporat a la monarquia catalana pel rei Alfons IV el Magnànim, l’any 1442. Amb la conquesta, s’hi van instal·lar catalans de tots els estaments, alguns dels quals van assolir gran notorietat (vegeu l’article sobre Benet Garret) fins al punt que Loise de Rose, en el seu elogi de la ciutat de Nàpols, arriba a dir que “tutta la citate ey piena” (de catalans). El català, amb l’italià i el llatí, va ser llengua de la cancelleria napolitana i, fins al 1480, s’hi redactaven comptes i cèdules de la tresoreria. S’hi van introduir costums catalans en festes, formes de vestir i balls.   Des de 1494, els afers de Nàpols estaven sota la tutel·la del Consell d’Aragó fins que, l’any 1555, juntament amb els de la resta de l’imperi català del mediterrani, en van ser segregats amb la creació del Consell d’Itàlia.   Amb el final de la Guerra de Successió, el domini de Nàpols va ser atorgat, pel tractat de Radstadt a l’emperador Carles VI (el nostre rei Carles III). L’any 1734, en el marc del conflicte de la guerra de successió polonesa i, després de la batalla de Bitonto, el regne de Nàpols va ser conquerit pel duc de Parma, fill de Felip V i futur rei d’Espanya amb el títol de Carles III. La sobirania del Borbó sobre Nàpols va ser reconeguda internacionalment pel Segon Tractat de Viena de 1738.    A Nàpols naixia, l’any 1749, fill de catalans procedents de Barcelona, Josep de Ribas i Boyons, conegut a Rússia com a Osip (o Iosip) Mikhàilovitx Deribes. L’any 1772, De Ribas es va allistar a l’armada russa i va iniciar una carrera fulgurant que el duria a l’almirallat i el va fer escalar posicions en l’administració russa fins a esdevenir secretari de Potemkin i, segons algunes fonts, amant de la tsarina Caterina II la Gran, que va arribar a ser padrina dels seus fills.   Va destacar com a estrateg en les guerres russoturques de 1768-17774 i 1787-1792. La posteritat el recorda com a fundador i primer governador de la ciutat portuària d’Odessa, situada al mateix lloc on s’aixecava la fortalesa turca d’Hadgibey que Josep de Ribas va prendre amb la seva flota.   Josep de Ribas va morir, l’any 1800, en estranyes circumstàncies relacionades amb el complot que va acabar amb l’assassinat del tsar Pau I, fill i hereu de Caterina. És enterrat al cementiri de Smolenskoie de Sant Petersburg. El principal i més famós carrer d’Odessa duu el seu nom: Deribasovkskaya.

Costar més el farciment que el gall o fer el paripé

Us recomano una entrada de Responsabilitat Global, on podreu veure un desequilibri, per expressar-ho suaument, entre el cost del rètol informatiu i el de la inversió real en infraestructura. És el que la llengua ha sabut descriure amb una frase feta: costar més el farciment que el gall!

O també: 

EXCEDIR-SE valer més la salsa que el peix O, ésser més voluminosa o costosa la part accessòria que la substancial d'una cosa (A-M) Has gastat massa diners en els papers per embolicar els regals, val més la salsa que el peix (També s'usa amb els verbs costar i pujar) -> valer més el farciment que el gall, valer més el suc que la perdiu, pujar més el suc que la perdiu, costar més el mall que l'enclusa -» posar-hi més pa que formatge (p.ext.), posar-hi més pa que peix (p.ext.)... Font

En castellà (probablement andalús, pel sentit humorístic!) també diuen "costar más el entierro que la abuela". A veure si encara li faran alguna frase feta dedicada del tipus "costar más el ZP que el Plan E"...

I és que davant d'una crisi (que vol dir canvi) es pot canviar de debò o es pot fer el paripé (que també vol dir canvi, en caló, però amb el sentit d'apariència, de simular...).

Trobareu altres paraules d'ús comú amb origen calé en aquest breu escrit: http://frasesportemas.blogspot.com/2010/09/no-hagamos-el-paripe-todos-hablamos.html