Oh my God --> Oh my Gosh --> Oh my Gos ;)
Trobat per Raval
#Psicolabis
27.12.23
19.2.20
CanDog #Psicolabis #Etimologia
Avui he trobat aquest comerç a la Plaça de Gal·la Placídia aprofitant l'expressió catalana "can" i la seva coincidència lèxica amb el "canis" llatí.
26.3.18
Una muda inicial que no és l'hac
Els infants es queixen de la hac. De la seva mera existència. Una lletra sense raó aparent. Pura etimologia. El ròssec de la història de la llengua.
En canvi, en anglès això no passa. En el nostre cas, la lletra hac és una muda, una lletra que ha perdut la seva funció més enllà de ser un fòssil que deixa constància del passat. En anglès sí que sona, de manera aspirada, i per tant manté el seu sentit.
Però les mudes angleses no es limiten a moltes "e" i també consonants finals. També té consonants mudes inicials. I el seu origen no té res d'etimològic. Les van posar expressament. Fixeu-vos per exemple en whole, que es pronuncia exactament igual que hole (houl): aquesta "w" inicial es va introduir al segle 15 per a diferenciar-la de hole (The spelling with wh-, introduced in the 15th century, was for disambiguation with hole).
En canvi, en anglès això no passa. En el nostre cas, la lletra hac és una muda, una lletra que ha perdut la seva funció més enllà de ser un fòssil que deixa constància del passat. En anglès sí que sona, de manera aspirada, i per tant manté el seu sentit.
Però les mudes angleses no es limiten a moltes "e" i també consonants finals. També té consonants mudes inicials. I el seu origen no té res d'etimològic. Les van posar expressament. Fixeu-vos per exemple en whole, que es pronuncia exactament igual que hole (houl): aquesta "w" inicial es va introduir al segle 15 per a diferenciar-la de hole (The spelling with wh-, introduced in the 15th century, was for disambiguation with hole).
19.11.17
Gentrificació o Gentebienficació #Psicolabis #Etimologia
Ha aparegut una nova paraula: la gentrificació. Fa pocs anys que ha aparegut a l'escena pública malgrat que el terme fou encunyat en anglès (gentrification) per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington.
Al diccionari de l'Enciclopèdia encara no hi apareix en la versió catalana sinó que remet a l'anglicisme gentrification i dona la traducció d'ennobliment:
Llegim a la viquipèdia que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris. És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.
El mot gentrificació prové de gentry, que alhora ve del mot del francès antic genterise (d'origen gentil).
La traducció seria l'alta societat, la jet-set, o fins i tot l'aristocràcia. Però una expressió molt usada en català al segle XX ha estat gente bien. Potser també pijos podria en part ser un equivalent.
Santiago Rusiñol va publicar Gente bien. Sainet en un acte (1917) - obra bilingüe en català i castellà, que va llançar a la foguera de les vanitats els burgesos de nou encuny. Hi retrata la burgesia que sobtadament accedeix a un títol nobiliari i que mira d'adaptar-se al seu nou estatus. Són figurants amb títol nobiliari que per entrar a l’alta societat relegaven el català a la intimitat, com Aznar anys després: el castellà feia més fi.
L'expressió va fer fortuna. Per exemple, a l'any 1921 apareixia a Reus un setmanari de bon humor en català i anomenat precisament Gente Bien, i encara després un altre que es digué Gente Mal. I la Cubana també va fer Gente bien, una estupenda opereta sobre els nou-rics d'ahir i d'avui, sobre aparences, escàndols, 'striptease'...
Els pijos, la gente bien, els nobles o aristòcrates del s.XXI, l'alta societat, van substituint i expulsant els habitants de classes populars de certs barris que es van reurbanitzant, recatalogant, encarint, ennoblint... Equivalents de gentrificació, més que ennobliment, podrien ser ennoblificació, gentebienficació, jetsetficació...
Al diccionari de l'Enciclopèdia encara no hi apareix en la versió catalana sinó que remet a l'anglicisme gentrification i dona la traducció d'ennobliment:
| gentrification* | ||
| f angl URBAN Ennobliment. | ||
Llegim a la viquipèdia que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris. És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.
El mot gentrificació prové de gentry, que alhora ve del mot del francès antic genterise (d'origen gentil).
La traducció seria l'alta societat, la jet-set, o fins i tot l'aristocràcia. Però una expressió molt usada en català al segle XX ha estat gente bien. Potser també pijos podria en part ser un equivalent.
Santiago Rusiñol va publicar Gente bien. Sainet en un acte (1917) - obra bilingüe en català i castellà, que va llançar a la foguera de les vanitats els burgesos de nou encuny. Hi retrata la burgesia que sobtadament accedeix a un títol nobiliari i que mira d'adaptar-se al seu nou estatus. Són figurants amb títol nobiliari que per entrar a l’alta societat relegaven el català a la intimitat, com Aznar anys després: el castellà feia més fi.
L'expressió va fer fortuna. Per exemple, a l'any 1921 apareixia a Reus un setmanari de bon humor en català i anomenat precisament Gente Bien, i encara després un altre que es digué Gente Mal. I la Cubana també va fer Gente bien, una estupenda opereta sobre els nou-rics d'ahir i d'avui, sobre aparences, escàndols, 'striptease'...
Els pijos, la gente bien, els nobles o aristòcrates del s.XXI, l'alta societat, van substituint i expulsant els habitants de classes populars de certs barris que es van reurbanitzant, recatalogant, encarint, ennoblint... Equivalents de gentrificació, més que ennobliment, podrien ser ennoblificació, gentebienficació, jetsetficació...
9.3.17
El diccionari italià incorpora ‘remuntada’ com a neologisme d’origen català… pel Barça
En la premsa italiana ha tornat a aparèixer el mot 'remuntada', en català, arran de la gesta del partit contra el PSG
Per: Josep Casulleras Nualart
09.03.2017
Entre el gran nombre de titulars que la premsa de tot el món ha dedicat a la classificació del Barça a la Champions, n’hi ha un del diari italià La Repubblica que diu: ‘Champions League, “remuntada” [en català] del Barça contra el PSC: la llegenda blau-grana no s’ha acabat.’ I l’ex-primer ministre italià Matteo Renzi també ha fet servir l’etiqueta #remuntadahistorica en un piulet a Twitter expressant l’admiració per la gesta del Barça a la Champions: ‘Gent que no afluixa mai…’
La ‘remuntada’ catalana és una paraula incorporada a l’italià no fa pas gaire, precisament a causa del Barça, si més no entre els mitjans de comunicació. En aquest diccionari s’especifica que ‘remuntada’ és un neologisme del català, i indica la referència de la premsa esportiva italiana a una fotografia que duien els jugadors del Barça l’abril del 2010, en què animaven l’afecció a empènyer per a la remuntada en el partit contra l’Inter de Mourinho en les semifinals de la Champions.
Per: Josep Casulleras Nualart
09.03.2017
Entre el gran nombre de titulars que la premsa de tot el món ha dedicat a la classificació del Barça a la Champions, n’hi ha un del diari italià La Repubblica que diu: ‘Champions League, “remuntada” [en català] del Barça contra el PSC: la llegenda blau-grana no s’ha acabat.’ I l’ex-primer ministre italià Matteo Renzi també ha fet servir l’etiqueta #remuntadahistorica en un piulet a Twitter expressant l’admiració per la gesta del Barça a la Champions: ‘Gent que no afluixa mai…’
La ‘remuntada’ catalana és una paraula incorporada a l’italià no fa pas gaire, precisament a causa del Barça, si més no entre els mitjans de comunicació. En aquest diccionari s’especifica que ‘remuntada’ és un neologisme del català, i indica la referència de la premsa esportiva italiana a una fotografia que duien els jugadors del Barça l’abril del 2010, en què animaven l’afecció a empènyer per a la remuntada en el partit contra l’Inter de Mourinho en les semifinals de la Champions.
En la crònica del partit d’ahir, el diari La Repubblica també en feia
esment: ‘Gairebé cent mil persones es van aplegar al Camp Nou al crit de
“remuntada”. Un terme que es va fer famós en el temps del triplet de
l’Inter de Mourinho, però aleshores la remuntada va fracassar i fou un
revés. Aquesta nit hi ha hagut remuntada i ha propiciat un dels partits
més extraordinaris de l’èpica barcelonista.’
Ara fa un any, quan Podem aspirava a superar el PSOE a les eleccions espanyoles, explicàvem en aquest article
que els italians deien ‘remuntada’ per a referir-se a allò que ací, en
periodisme polític, s’anomena ‘sorpasso’. La corresponsal a Itàlia d’El
Punt Avui, Alba Sidera, ens explicava què en deia la crònica de La
Repubblica: l’origen està en l’impacte que va tenir la paraula
‘remuntada’ utilitzada ‘com a crit de guerra’ entre els seguidors
blau-grana. I afegia que anava més enllà: ‘Com que el Barça, tot i que
va guanyar el partit, va perdre l’eliminatòria, “remuntada” va esdevenir
la paraula preferida de molts periodistes per fer escarn. No únicament
del Barça, i no únicament en l’àmbit esportiu. A Itàlia, on el futbol és
una de les columnes que regeixen el país, la línia que separa el calcio
de la política és ben estreta. I la remuntada no va tardar a esdevenir
popular en el llenguatge periodístic, i també el col·loquial, per a
referir-se a allò que els catalans, ai las!, en diem sorpasso.’
Font: http://www.vilaweb.cat/noticies/el-diccionari-italia-incorpora-remuntada-com-a-neologisme-dorigen-catala-pel-barca/
22.10.16
2.7.16
Queena discriminació més reial #etimologia #psicolabis
Queen, reina en anglès, té la mateixa arrel protoindoeuropea que en grec va donar ginos i, per tant, ginecologia. Es tracta de *gʷen- i volia dir dona. Per tant, queen, femení de king, no té res a veure etimològicament amb el seu masculí, ja que king prové de l'arrel *ǵenh₁, produir, passant pel germànic *kunją, que volia dir família.
Seria una nova reflexió per als ortodoxos d'un llenguatge de gènere inviable: mentre que el king és el llinatge de la família, la queen és merament la dona del rei. La discriminació de gènere és pertot arreu en les paraules, i millor que la hi deixem enterrada, ja que si comencem a desmuntar potser no podríem dir ni una simple frase vulgar!
Per cert, algun dia miraré perquè es diu ginecologia i no *ginologia, ja que prové de γυνή (gunḗ, dona) + logia. En tot cas, ginecologia no es refereix a l'ecologia del ginebró ni vol dir pas que les parts baixes de les dones siguin un ecosistema!
31.8.15
No siguem provincians: diguem Zara i no Thara, sisplau
How to Pronounce Zara: This video shows you how to pronounce Zara. Learn the correct American English pronunciation of the Spanish clothing retailer.
Si busqueu també apareixen altres explicacions:
The "Z" generally sounds like the "S" in "simple", so you can pronounce it like "Sara" ." In Spain it is often pronounced like the "th" in "thin"." Examples: zeta (zee), zorro (fox), vez (one time).
You must be aware that the link Paco gave you is for Spanish of Spain. The vast majority of people in Spanish-speaking countries make no difference between the sounds of S and Z, so it sounds like sa of "sahib"
Una persona opina pensant que una empresa pot pretendre imposar una pronúncia d'una lletra en contra de la intuïció del 99'5% dels parlants del planeta:
Katrina está preguntando como se dice ZARA, no cómo se pronuncia la Z en español. Zara es una marca comercial de La Coruña, España, fundada y presidida por Amancio Ortega y él lo dice como se dice en La Coruña. Si hubiera querido la hubiera llamado XARA o SARA, pero no le dió la gana. Si alguna vez pregunto cómo se pronuncia Beatles me gustaría que me lo dijeran como se dice en Liverpool no como lo dicen en Melbourne o en las Islas Malvinas o la inmensa mayoría de los angloparlantes.
27.8.15
Why do you pronounce our as are?
Estava llegint aquesta nota que repredueixo tot seguit on diuen l'anglès és divertit perquè no ni ha dues persones que el pronunciïn igual, depèn del dialecte que tinguin:
Why do you pronounce our as are?
Actually, it depends on your accent. Some people do pronounce it the same as "are", while others will pronounce it as a single syllable "ow", rather than the two syllable "hour".
English is funny like that: there are just so many accents around the world that you often can't even ask why a word is pronounced in a certain way; since it often has multiple pronunciations!
Ràpidament m'han vingut al cap les persones que de seguida fan un gran què de les diferències, declaren que generen manca d'intercomprensió entre variants i tot seguit proclamen que són llengües diferents. Ai, aquests secessionistes de la llengua catalana, que no sé què farien si el tema central de les seves preocupacions fos l'anglès!!! Vés per on que el món guanyaria uns quants centenars de llengües noves si atenem a les moltes variants de l'anglès que caldria reconèixer com a llengües. I quina feinada per a batejar tants nous LAPAOs!!
Ara bé, dit això: aquesta gent que en el cas de l'anglès parla tantes variants, quan parlen en un context de trobada amb altres persones que no tenen l'anglès com a llengua nadiua, han de fer l'esforç de parlar amb un registre estàndard. Si nosaltres hem hagut de fer l'esforç d'aprendre la seva llengua no pot ser que ells no facin el mínim esforç a parlar en un codi accessible, en anglès internacional. Això no vol dir que no es pugui parlar en algun dels grans dialectes, britànic, americà, com faríem en català amb oriental o occidental, però no s'hauria de parlar en un context formal en la llengua d'estar per casa, en un dialecte i en un registre que faci difícil la comprensió en un marc internacional on l'objectiu prioritari sigui comunicar-se. Igualment, si parlo amb un estranger que està fent l'esforç d'aprendre català (i que no viu a la meva comarca) no començaré a fer servir expressions locals que li dificultin la comprensió.
25.8.15
Quètxup no és un manlleu del xinès
Després de jugar al Joc del Català des del Facebook de la Plataforma per la Llengua, he publicat aquest comentari, donat que la resposta a algunes preguntes no és la correcta:
Quètxup no és un manlleu del xinès, sinó que l'hem pres de l'anglès. Una altra cosa és que l'anglès l'hagi manllevat del xinès. De fet, fins i tot ho escrivim i pronunciem amb una 'u' sezillament perquè és la grafia que li han donat però tant en xinès com en anglès es pronuncia 'a', de manera que si fos un manlleu del xinès diríem i escriuríem "quètxap. En el joc, aquest és un error que apareix bastants cops respecte diferents paraules.
Això mateix m'ha passat amb altres mots com hàmster, petúnia i altres.
Us recomano que jugueu al Joc del Català des del Facebook de la Plataforma per la Llengua. Podeu guanyar un viatge a Menorca!
7.6.15
Badulaques, els súpers regentats per immigrants #Psicolabis #Etimologia
Els Simpson han popularitzat un mot, el badulaque, que és com s'anomena la botiga de queviures que regenta un immigrant paquistanès.
Opino que l'ús de badulaque per a denominar els establiments d'immigrants té un component discriminatori i xenòfob, malgrat que la majoria de gent no ho faci conscientment. Molta gent ho pot usar fins i tot amb simpatia. Però els mots tenen el seu origen, i encara que t'ho diguin amb un somriure als llavis, no crec que sigui convenient i adequat dir-li a un botiguer d'origen immigrant que és un neci, inconsistent i incomplidor.
Aquesta paraula castellana rep les següents definicions al DRAE:
badulaque.
Es una paraula poc usada. Se suposa que del significat inicial de guisat va passar metafòricament a allò que és de poca substància, que és mig babau, de poca o cap activitat, inútil i de cap profit. També trobo que "en Venezuela este vocablo tan expresivo siempre se ha empleado como “Persona necia, inconsistente”, o, según la definición de Corominas, “bobo”. Incluso se percibe en su uso cierta connotación de incapacidad o ineptitud en lo que se hace o deba hacerse".
El DRAE dóna «badulaque» com provinent del mossàrab. Corominas li atribueix origen incert, encara que admet la possibilitat de l'origen mossàrab. Podria ser del llatí "portulaca" per mitjà del mossàrab "berdolaca". D'aquesta paraula deriva més directament "verdolaga", una planta que podria menjar-se a l'amanida, i que és rica en Omega-3. "Portulaca" significa "portella", perquè la llavor de la verdolaga presenta un opercle.
Però per què als Simpson es fa servir per a denominar els súpers regentats per immigrants? La resposta la trobem en aquest article del Periódico [ca][es]:
També llegim en aquest article que a Calafell hi ha una botiga d'una catalana d'origen no immigrant que es diu Open Badulaque:
Opino que l'ús de badulaque per a denominar els establiments d'immigrants té un component discriminatori i xenòfob, malgrat que la majoria de gent no ho faci conscientment. Molta gent ho pot usar fins i tot amb simpatia. Però els mots tenen el seu origen, i encara que t'ho diguin amb un somriure als llavis, no crec que sigui convenient i adequat dir-li a un botiguer d'origen immigrant que és un neci, inconsistent i incomplidor.
Aquesta paraula castellana rep les següents definicions al DRAE:
badulaque.
Es una paraula poc usada. Se suposa que del significat inicial de guisat va passar metafòricament a allò que és de poca substància, que és mig babau, de poca o cap activitat, inútil i de cap profit. També trobo que "en Venezuela este vocablo tan expresivo siempre se ha empleado como “Persona necia, inconsistente”, o, según la definición de Corominas, “bobo”. Incluso se percibe en su uso cierta connotación de incapacidad o ineptitud en lo que se hace o deba hacerse".
El DRAE dóna «badulaque» com provinent del mossàrab. Corominas li atribueix origen incert, encara que admet la possibilitat de l'origen mossàrab. Podria ser del llatí "portulaca" per mitjà del mossàrab "berdolaca". D'aquesta paraula deriva més directament "verdolaga", una planta que podria menjar-se a l'amanida, i que és rica en Omega-3. "Portulaca" significa "portella", perquè la llavor de la verdolaga presenta un opercle.
Però per què als Simpson es fa servir per a denominar els súpers regentats per immigrants? La resposta la trobem en aquest article del Periódico [ca][es]:
[...] potser van ser els primers significats, per allò de la varietat d'ingredients, els que van fer que Carlos Revilla, primer director del doblatge al castellà de Los Simpson, bategés com a badulaque la bigarrada botiga de l'immigrant indi Apu –anomenada en la versió original Kwik E-mart, alguna cosa semblant a «supermercat ràpid»–. Revilla va morir el 2000, i l'actual traductora de la sèrie nord-americana, María José Aguirre, manté el terme per coherència.
Així va descobrir també Encarna Prats una paraula castellana caiguda en desús, però renascuda entre la joventut amb una nova accepció gràcies a la sèrie de dibuixos animats Los Simpson. Li van explicar què era i va decidir batejar com a Open Badulake la seva modesta botiga de la platja de Calafell (Baix Penedès), inaugurada fa tres anys: «Al principi –confessa– hi havia gent que no entrava pel nom. 'Un altre pakistanès', deien, i quan els sentia els deia que no, que jo sóc catalana…».
10.3.15
Anunci fet per alumnes guanya premi i molesta a RTVE #Psicolabis #Etimologia
Un anunci produït per quatre estudiants del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF ha guanyat el premi Miramar que atorga el consell assessor del centre de RTVE a Sant Cugat, escollit pel Parlament. El fet que hagi guanyat aquest treball -valorat per la seva estètica i no pel missatge- ha causat gran malestar a la direcció del canal públic espanyol.
We are a group of four catalan Advertising and Public Relations students: Marc Saludes(@sarcmaludes, Ane Santiago (@aniunska), Aina Tro (@AinaTro) and Júlia Xandri (@juliaxandri). This is a project for our subject "Introducció a la realització de l'espot publicitari".
La producció es titula eleutheromania, a great desire for or obsession with freedom. Eleuthero era llibertat en grec antic. Pot semblar un mot distant en la forma respecte a liber o libertas, origen llatí dels nostres mots lliure o llibertat. Però de fet, tots dos tenen un origen comú en la llengua proto indoeuropea: *h₁lewdʰ-. Amb una aspiració inicial que en grec ha donat lloc a una vocal inicial, però amb aquesta 'l' tan representativa en un sentit onomatopeic de la llibertat, en tant que consonant líquida, lleugera, volàtil...
En català, segons miro al diccionari en línia, sols hi ha un mot que inclogui la forma 'eleutero'. Es tracta d'eleuterozous, un mot culte que es refereix al subembrancament d'equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle. La llibertat reduïda a la manca de peduncle, sona a poc, però llibertat fonamental, sens dubte.
El que resulta, tanmateix, molt interessant, és que el mot indoeuropeu que volia dir lliure, *h₁lewdʰ-, volia dir originalment poble. Era difícil de destriar entre poble i lliure, potser perquè un poble que deixava de ser lliure deixava de ser un poble...
Em resulta interessant que en anglès disposin d'aquesta parella de mots de nova generació, l'eleutheromania i -que no havíem encara mostrat- l'eleutherophobia, és a dir, la por de la llibertat. Són dos conceptes realíssims, tant reals que en aquests darrers anys els podem sentir a la pell de molts conciutadans!
20.2.15
"carabalí girada" i "pública prolixitat" #Psicolabis
"Què li passa a Mas quan replica a David Fernàndez?" es pregunten a Nació Digital.
Què li passa no ho sé, però el que sí que percebo és que el traductor del youtube embogeix! No crec que el Molt Honorable li digui "carabalí girada" a Fernández, ni que l'acusi de "pública prolixitat"!
Què li passa no ho sé, però el que sí que percebo és que el traductor del youtube embogeix! No crec que el Molt Honorable li digui "carabalí girada" a Fernández, ni que l'acusi de "pública prolixitat"!
16.2.15
Qui diu que en anglès no tenen eles geminades? ill-looking #Psicolabis
Qui diu que en anglès no tenen eles geminades? ill-looking
Aprofito per recomanar aquesta entrada sobre la ela geminada de fa un temps: I tu com el fas volar, vaciŀlant, vacil·lant o vacil.lant?
Aprofito per recomanar aquesta entrada sobre la ela geminada de fa un temps: I tu com el fas volar, vaciŀlant, vacil·lant o vacil.lant?
7.1.15
Els alumnes khalen aliments i es fan alts #Psicolabis #Etimologia
Pupils, estudiants o alumnes, tres maneres diferents d'anomenar el mateix. Si mirem l'origen hi podem veure una gradació: pupil vol dir merament noi; estudiant, que estudia; i alumne que s'alimenta i desenvolupa.
- pupil: del llatí pūpillus (orfe, minor), variant de pūpulus (vailet, noiet), de pūpus (nen, noi).
- estudiant: en l'origen etimològic, seria aquell que dedica els esforços i l'atenció.
- alumne: del Proto-Indo-Europeu *hel- (alimentar, créixer) + *-mno- (sufix per passar el verb a nom, com seria -ció o -ment)
Enlloc he llegit que pugui ser així, però se m'ocorreix que el verb caló khalar pugui estar-hi relacionat, atès aquest lexema hal.
4.12.14
Los 10 pueblos con los nombres más curiosos de España
jueves, 4 de diciembre de 2014
¿Cómo has dicho que se llamaba este pueblo? No podrás irte de estos pueblos sin antes sacarte una foto con su cartel.
¿Os imagináis como se deben sentir los de Lepe siendo la mofa de toda España? Que si los de Lepe meten el periódico en la nevera para tener las noticias frescas, que si los leperos escuchan salsa acercándose un sobre de kétchup a la oreja. Los habitantes de esta localidad onubense son los protagonistas de los chistes más recurrentes del país. Pero los leperos no son los únicos que deben de estar hasta las narices de bromas a costa del nombre de su pueblo.
Clica en la imagen y toma nota de los 10 rincones más imprescindibles de Cantabria
http://www.skyscanner.es/noticias/los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana?associateid=PCP_TRA_00137_00036&utm_source=outbrain&utm_medium=paid%2Bcontent%2Bpromotion&utm_campaign=es-travel-pp&utm_content=native-los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana&utm_term=5322397
¿Cómo has dicho que se llamaba este pueblo? No podrás irte de estos pueblos sin antes sacarte una foto con su cartel.
¿Os imagináis como se deben sentir los de Lepe siendo la mofa de toda España? Que si los de Lepe meten el periódico en la nevera para tener las noticias frescas, que si los leperos escuchan salsa acercándose un sobre de kétchup a la oreja. Los habitantes de esta localidad onubense son los protagonistas de los chistes más recurrentes del país. Pero los leperos no son los únicos que deben de estar hasta las narices de bromas a costa del nombre de su pueblo.
Los lugareños de estas 10 poblaciones que presentamos a continuación levantan alguna ceja o arrancan una risa maliciosa cuando responden a la pregunta: y… ¿de dónde has dicho que eras tú?
1. Guarromán, Jaén, Andalucía
Seguro que estaréis pensando en como tienen que ser los hábitos de higiene de los hombres que pueblan este municipio jienense. Con este nombre no hay para menos. Pero este topónimo a medias entre el español de estar por casa y el inglés más perfecto no es más que la castellanización del árabe Wadi-r-rumman (rio de los granados). Sin duda los guarromanenses han sabido sacar partido de su extraño nombre. Tanto es así que han fundado la Asociación Internacional de Pueblos con nombres feos, raros y peculiares del mundo. La sede de esta organización, como no podía ser de otra manera, se encuentra en la misma localidad.2. Parderrubias, Pontevedra, Galicia
En esta gallega localidad las hay a pares, docenas y hasta centenas. Lo que no podemos asegurar es que todas las rubias que os crucéis en esta aldea sean naturales o de bote. Pero este extraño nombre nada tiene que ver con el color de pelo de sus lugareñas. Por lo visto, el topónimo deriva del latín “Pera rubeas” que significa piedras rubias. El paso del tiempo y el gallego hicieron de las suyas bautizando al final a esta localidad de 450 habitantes como una de esas películas americanas de risa facilona.3. Peleas de abajo, Zamora, Castilla y León
En este caso su guerrero topónimo no es una trampa de lenguajes extranjeros ni una derivación de lenguas ya muertas. Este fue lugar de cruentas batallas entre moros y cristianos que pelaban, y nunca mejor dicho, para conquistar terreno y llevarse la victoria. A esta historia de fricciones se une la leyenda de bandoleros que se cuentan sobre la zona. Allí por el 1500 los forajidos asaltaban los carruajes de los viajeros que pasaban por el pueblo en busca de plata. ¿Y si existe un peleas de abajo habrá un peleas de arriba os preguntaréis? Pues así es. Las dos localidades se encuentran divididas por el arroyo Valparaíso. De hecho su localización con respecto al río justifica los apellidos de estos dos pueblos. Peleas de abajo, aunque técnicamente al norte de su casi homónima vecina, se encuentra en la parte baja del curso de este río.4. Villanueva del pardillo, Madrid
Muchas sonrisas de medio lado habrá dibujado en vuestro rostro el nombre de esta población madrileña. Y no. No son pardillos los que habitan esta localidad madrileña. Ellos prefieren ser llamados pardillanos o hasta ahumados. Dado el digamos comprometido nombre de este pueblo, los estudiosos llevan años especulando sobre su origen. Según la leyenda popular, fue un pastor apellidado Pardo quien bautizó así esta aldea. Otros creen que viene del español pardal que significa aldeano. Y los más académicos dicen que deriva del latín “parietinas” (casa con paredes sin techo) o “pardina” (casa aislada en la montaña).5. Los infiernos, Murcia
No hará falta pasar por el purgatorio para ir directamente a los infiernos. Si te acercas por esta localidad murciana podrás catar de cerca lo que significa estar en los infiernos sin necesidad de darte a la mala vida. Solo hará falta que recorras unos 40 kilómetros desde Murcia capital en dirección sureste. Aunque sugerente, no está claro el origen de este topónimo. Pero quizá si visitáis este pueblo en pleno verano encontraréis el porqué. Las temperaturas que llegan a alcanzar los termómetros en este rincón de la geografía española son ardientes.6. Dios le guarde, Salamanca, Castilla y León
No es por casualidad que este pueblo se llame así. Cuenta la leyenda que hace mucho, mucho tiempo se hallaba cerca de esta aldea un bosque tenebroso llamado Tenebrón. Se trataba de una zona muy frondosa con lobos que acechaban a cualquiera que se atreviera a adentrarse en él. Así que conocedores del peligro, los lugareños de esta aldea bendecían al viajero intrépido que se atrevía a cruzar este bosque siempre con las mismas palabras: “Dios le guarde”. Hoy en día el bosque tenebroso no existe como tal y esta historia no es más que un cuento que se repite generación tras generación.7. Ajo, Cantabria
Cuando Victoria Beckham dijo que España olía a ajo quizá desconociera la existencia de este pueblo. Dicen que su nombre precisamente proviene de la planta homónima que consumían sus habitantes con mucho afán y que le daba a la localidad ese olor tan característico. Aunque su nombre y esta cuestionable leyenda quizá disuadan a los posibles viajeros de conocer este pueblo, sus playas consideradas las mejores de la costa cantábrica serán sin duda un motivo de peregrinación a Ajo.Clica en la imagen y toma nota de los 10 rincones más imprescindibles de Cantabria
8. Villalibre de la Jurisdicción, León, Castilla y León
Este sería el pueblo ideal para aquellos que prefieren vivir al margen de la ley. Desde los que se pasan por el arco del triunfo el código de circulación hasta los que roban impunemente de las arcas del estado. Todos ellos seguro que estarán pensando en trasladar su residencia a este pueblo. Pero no os dejéis tentar por el nombre. Solo son apariencias. Los que han intentado sacar el por qué de este topónimo son muchos. Algunos dicen que Villalibre se deriva del vocablo celta “luwybr” (camino). Otros encuentran en el pasado de la región su posible origen. Según esta versión, en la época romana este era uno de los pueblos de paso en la ruta del oro des de las minas de Galicia a la capital del imperio. Era la vía libre para que este metal tan preciado transitara por la zona.9. Villapene, Lugo, Galicia
En esta aldea de la laguna de Cospeito están acostumbrados a quedarse sin el cartel que da la bienvenida a su pueblo. Los más guasones se lo llevan para hacer de las suyas y luego colgar sus payasadas en las redes sociales. No hay para menos. Las bromas son infinitas con un nombre como este. Pero los más académicos saben que nada tiene que ver su nombre con el órgano genital masculino. Por lo visto este topónimo le debe su existencia a un tal Penius. Se trataba de un varón que fue lo suficientemente importante como para nombrar este rincón con su nombre.10. Guasa, Huesca, Aragón
Y después de la, nunca mejor dicho, guasa de esta retahíla de topónimos curiosos, no podíamos acabar este ranking sin mencionar esta pequeña aldea de Huesca. Con apenas 50 habitantes, los guasinos están cansados de ver como los turistas aprovechan para hacerse fotos divertidas con el cartel del pueblo. El nombre de esta localidad no hay que confundirlo con la aplicación de móvil. En español andaluzado puede sonar igual. Pero lo que tiene más guasa de todo es que a unos 50 kilómetros escasos de distancia se encuentra un pueblo cuyo nombre es de todo menos jocoso. En cualquier caso, Triste y Guasa son dos aldeas que tienen la suerte de hallarse en un enclave sobrecogedor del pirineo Aragonés.http://www.skyscanner.es/noticias/los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana?associateid=PCP_TRA_00137_00036&utm_source=outbrain&utm_medium=paid%2Bcontent%2Bpromotion&utm_campaign=es-travel-pp&utm_content=native-los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana&utm_term=5322397
25.10.14
L'origen mitològic de Barcelona #Psicolabis
Històries de Can Fanga
24/10/2014
Expliquem la llegenda de la fundació de la ciutat, que ens trasllada a l'època dels déus i semidéus grecorromans
24/10/2014
Expliquem la llegenda de la fundació de la ciutat, que ens trasllada a l'època dels déus i semidéus grecorromans
5.10.14
Eines per a cultures d'un sol cognom
Norbert, el cercador que t'ajudarà a trobar el correu electrònic de qui vulguis. No recordes l'adreça exacta d'algú? Hi ha una manera més fàcil que anar provant.
Malauradament, em sembla que està pensat per a cultures d'un sol cognom!
Malauradament, em sembla que està pensat per a cultures d'un sol cognom!
2.10.14
8 palabras imposibles de traducir en 8 idiomas distintos
Se hablan más de 6000 idiomas distintos en el mundo, y todos y cada uno de ellos describen la amplitud y profundidad de la vida humana. Conocido es que cada una de estas lenguas ofrece pequeñas diferencias a la hora de interpretar el mundo, por ello podemos encontrar en todas algunas palabras que no existen en ninguna otra. Esta suerte de piedras preciosas lingüísticas pueden definirse o explicarse en otros idiomas, pero la mayoría de las veces carecen de una palabra que las traduzca.
Estas palabras intraducibles ponen el foco sobre la rica diversidad de la etnósfera humana. Geografía, clima, cocina, religión, historia y humor son solo algunos de los factores que llevan a cualquier idioma a inventar estas palabras tan específicas e, incluso, únicas; son la expresión de la experiencia humana.
Hay tantos y tan buenos ejemplos de palabras intraducibles que hemos decidido hacer una serie con ellas. Aquí presentamos las primeras ocho, y aquí esta nuestro primer video de palabras intraducibles (solo en inglés).
sobremesa (español)
sustantivo: rato de conversación o tertulia que se disfruta tras el almuerzo sin haberse levantado aún de la mesaLos españoles son conocidos por disfrutar de largas comidas juntos, pero comer no siempre se trata de alimentarse únicamente. Cuando se quedan en la mesa después del almuerzo para degustar una agradable conversación con la familia o los amigos, estarán disfrutando de la sobremesa.
abbiocco (italiano)
sustantivo: somnolencia que aparece tras una comida pesadaA todo el mundo le ha pasado alguna vez que ha sentido una terrible somnolencia despúes de una comida, pero solo a los italianos se les ocurrió encapsular este concepto en una sola palabra. Cuando estás deseando echarte una siesta después del almuerzo, se dice que “tienes el abbiocco” (avere l’abbiocco).
desenrascanço (portugués)
sustantivo: la habilidad de improvisar una solución rápidamente“Desenrascanço” es el modus operandi de cualquier procastinador empedernido. Su significado no solo implica resolver un problema o tarea, sino que incluye hacerlo en el último minuto y con una solución absolutamente improvisada. En definitiva es lo que MacGyver hacía en cada capítulo de su serie cuando necesitaba evitar un peligro, eso sí, usando tan solo un clip doblado y el envoltorio de un chicle.
hyggelig (danés)
adjetivo: cómodo, acogedor, íntimo¿Alguna vez has deseado una palabra que combinara todo lo que es cómodo, cariñoso, seguro y acogedor? ¡Pues los daneses la tienen! Se trata de “hyggelig”, y la usan tan a menudo que muchos de ellos la consideran una parte del carácter nacional.
utepils (noruego)
sustantivo: la cerveza que se toma al aire libreLos noruegos tienen que soportar un invierno largo, duro y muy oscuro antes de poder disfrutar el luminoso y corto verano. De manera que esa cerveza que te puedes tomar al aire libre mientras te bañas en los gloriosos rayos del astro rey no es cualquir cerveza, ¡es una “utepils”!
verschlimmbessern (alemán)
verbo: empeorar algo cuando se está tratando de mejorarloTodos lo hemos hecho antes: tratando de resolver un problema menor hemos terminado provocando uno mucho mayor. ¿Tal vez intentaste arreglar el pinchazo en tu bici pero resulta que ahora la rueda no gira? ¿o que al reinstalar Windows tu ordenador no arranca y se queda bloqueado cada vez que intentas reiniciarlo? Oh no, ¡no me digas que has intentado arreglar ese corte de pelo tan malo tu solo!
yakamoz (turco) y mångata (sueco)
sustantivo: el refrejo de la luna en la superficie del aguaDa igual qué idioma hables, seguro que alguna vez te has quedado admirado con el bello reflejo de la luna sobre la superficie del agua, ya sea del mar, del río o de un lago. Pero, a menos que seas turco o sueco, es casi imposible resumir esta belleza en tan solo una palabra. La palabra mångata lo traduce literalmente a “carretera de la luna”, una apropiada y poética traducción.
Los turcos también tienen una palabra muy específica para esto: gümüşservi. Esta es, en realidad, no muy común en el lenguaje coloquial. Para referirse a ese reflejo de la luna en el agua es mucho más común usar yakamoz, que también puede usarse para referirse a cualquier tipo de luz reflejandose en el agua; incluso la chispa casi fosforescente de un pez.
¿Tienes alguna palabra en tu idioma materno que sea absolutamente única e intraducible? ¡Pues compártela con nosotros y la incluiremos en nuestra serie de palabras intraducibles!
http://es.babbel.com/magazine/imposibles-de-traducir-1
20 palabras geniales que no tienen traducción
1. Toska
Ruso – Vladmir Nabokov lo describe mejor que nadie: “Ninguna palabra del inglés traduce todas las facetas de toska. En su sentido más profundo y doloroso, es una sensación de gran angustia espiritual, a menudo sin una causa específica. En el aspecto menos mórbido es un dolor sordo del alma, un anhelo sin nada que nada haya que anhelar, una añoranza enferma, una vaga inquietud, agonía mental, ansias. En algunos casos podría ser el deseo por algo o por alguien en particular, la nostalgia, una pena de amor. En su nivel más bajo, se reduce al hastío, al aburrimiento.”2. Mamihlapinatapei
Yagan (lengua indígena de Tierra del Fuego, Argentina) – “Es la mirada cargada de signficado que comparten dos personas que desean iniciar algo, pero que son reacias a dar el primer paso para comenzar.” (Altalang.com)3. Jayus
Indonesio – “Un chiste tan mal contado y con tan poca gracia que uno no puede hacer otra cosa que reirse” (Altalang.com)4. Iktsuarpok
Inuit – “Salir para ver si alguien está viniendo.” (Altalang.com)5. Litost
Checo – Milan Kundera, autor de La insportable levedad del ser: “He buscado vanamente en otras lenguas el equivalente de esta palabra, porque me parece difícil imaginar como alguien puede comprender el alma humana sin ella”. La definición más cercana es un estado de agonía y tormento creado por la visión repentina de la propia miseria.6. Kyoikumama
Japonés – “Una madre que presiona despiadamente a sus hijos para que obtengan logros académicos” (Altalang.com)7. Tartle
Escocés – Ese momento de vacilación al presentar a alguien, porque te has olvidado su nombre. (Altalang.com)8. Ilunga
Tshiluba (sudoeste del Congo) – Palabra famosa por su intraducibilidad, la mayoría de los traductores la definen como la altura moral de una persona “que está lista para perdonar y olvidar una primera ofensa, tolerarla una segunda vez, pero nunca perdonar ni tolerar una tercera ofensa”. (Altalang.com)9. Cafuné
Potugués (Brasil) – “El acto de peinar a alguien suavemente con los dedos.” (Altalang.com)10. Schadenfreude
Alemán – Bastante famosa por su significado, intraducible en la mayoría de las lenguas (no así en español), es complacerse maliciosamente con la desgracia ajena, o regodearse.11. Torschlusspanik
Alemán – En contexto, esta palabra se refiere al “miedo a que disminuyan las oportunidades a medida que uno envejece.” (Altalang.com)12. Wabi-Sabi
Japonés – Mucho se ha dicho de este concepto japonés, pero al usarla en una oración uno podría entender esta palabra como “una manera de vivir cuyo foco es encontrar la belleza dentro de las impefecciones de la vida, y en aceptar tranquilamente el ciclo natural de crecimiento y decadencia.” (Altalang.com)13. Dépaysement
Francés – El sentimiento de no estar en el país de uno.14. Tingo
Pascuense (Isla de Pascua) – Ojalá que no necesites usar esta palabra muy seguido, porque es “el acto de llevarse de la casa de un amigo los objetos que uno desea, pidiéndoselos prestados paulatinamente.” (Altalang.com)15. Hyggelig
Danés – Su traducción literal sería algo así como “sentirse cómodo en un lugar acogedor”, pero estas palabras no pueden ni por asomo capturar la esencia de hyggelig; es algo que hay que experimentar para entender el concepto. Cuando pienso en hyggelig, pienso en buenos amigos, una cerveza helada y el fuego crujiente (Altalang.com)16. L’appel du vide
Francés – La necesidad urgente de saltar desde lugares altos.17. Ya’aburnee
Árabe – Mórbida y bella al mismo tiempo, esta palabra significa “tú me entierras”, y alude al deseo de que uno se muera antes que su interlocutor, para no tener que sobrellevar su dolorosa ausencia.18. Duende
Español – Si bien en sus orígenes esta palabra se usaba solamente para definir al espíritu fantástico del que -se dice-, habita en algunas casas, causando en ellas trastorno y estruendo, su significado se ha ampliado al encanto misterioso e inefable que hace que se produzcan las manifestaciones artísticas (como los duendes del cante flamenco). (Altalang.com)19. Saudade
Portugués / Español– Traducible o no, es una de las palabras más hemosas del mundo. Originaria del portugués, fue incorporada a la lengua castellana y signfica “soledad, nostalgia, añoranza”, aunque el sonido y la textura de saudade expresan esos sentimientos mejor que ninguna otra palabra.20. Gaman
Japonés. Cada primavera, las familias japonesas ondean banderas con forma de carpa, un pez que nada contra la corriente y que simboliza para ellos el espíritu de gaman: la determinación para afrontar los obstáculos en la vida, de persistir en el intento con paciencia y dignidad, aún frente a aquellos desafíos que parecen insuperables.http://matadornetwork.com/es/20-palabras-genial-que-no-tienen-traduccion/
8.9.14
Subscriure's a:
Missatges (Atom)