#Psicolabis

Us proposem aquest debat, amb l'article de Roser Cassany a Vilaweb:

Tothom a cardar

Quim Monzó retreu a Albert Om a 'El convidat' que fes servir l'expressió 'fer sexe', i això ha mogut debat a Twitter · En parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Joan Olivares

massa barroer). Estic influenciat per l'anglès...' Amb aquesta piulada l'economista Xavier Sala-i-Martín preguntava a Quim Monzó l’expressió correcta en català de l'acció de cardar. '@XSalaimartin La forma habitual és cardar o follar. Avui dia ja no sobten tant com abans. Però, si la persona que ha d'expressar aquesta idea considera que aquests verbs són massa grollers, doncs aleshores hi ha fornicar, copular... Un munt. Però mai 'fer sexe' o 'tenir sexe', que són traduccions googleres de 'to have sex'', va respondreQuim Monzó pocs minuts després. Sala-i-Martín li va agrair l'aclariment.

El debat va sorgir arran del programa 'El convidat' de TV3 d'ahir (vegeu-loíntegre), en què, Albert Om, en una conversa sobre matalassos, va dir que, al llit, a més de dormir, hi feia sexe. 'Tu ets dels que fas sexe? Ho sento, ja hem acabat! Jo faig la migdiada, però mai no faig sexe!', va replicar-li Quim Monzó. A la gent que diu 'fer sexe' o 'tenir sexe', va dir, els arrencaria la pell a tires 'fins que es quedessin en carn viva.'

'Fer sexe', en català, no té cap sentit. Per l'escriptor Màrius Serra, 'és un anglicisme dels últims vint anys i segurament té origen en males traduccions de l'anglès, sovint filtrades pel castellà, de films i de revistes americanes'. Serra aplaudeix el gest de Monzó i, en declaracions a VilaWeb, el felicita i advoca per convèncer les noves generacions de 'tornar a cardar, com s'ha fet sempre, i a deixar-se d'històries'. 'Com i de quina manera hem de cardar els catalans és un debat que tard o d'hora calia recuperar', diu, sobretot tenint en compte que en la nostra llengua hi ha una oferta amplíssima per a referir-se a tota mena d'actes sexuals.

'Només de sentir això de 'fer sexe' ja et passen les ganes de fer cap cosa', s'exclama l'escriptor valencià de novel·les eròtiques Joan Olivares, que apunta algunes fórmules equivalents més populars i valencianes: 'pergar-ne un', 'llaurar el bancalet' o, simplement, 'fer-ho', una expressió que, d'altra banda, revela el valor universal de l'acte.

'To have sex' ('tenir sexe', en una traducció literal de l'anglès), podria ser l'origen d'aquesta deformació de la llengua. Però Serra n'hi afegeix una altra: 'fer sexe també pot ser una mala evolució del 'fer l'amor', empesa per un atac de carrinclonisme'. Per l'escriptora Marta Rojals, que diu que mai fins ara no havia sentit dir 'fer sexe' o 'tenir sexe', el que s'ha de fer és 'cucar', expressió originària de les Garrigues. 'És la manera més bonica, fina, i agradable que he sentit per a referir-s'hi; mira si és maca que és el que fan les bestioles i el jovent ho ha incorporat de manera natural al llenguatge popular'. És força habitual sentir dir que 'els matrimonis fan l'amor i les parelles follen', diu Rojals, que considera que l'ambientació pretesament romàntica que s'implicita dins de 'fer l'amor', avui dia queda lluny de tot joc sexual que tingui quelcom de murri o descarat.

'Fer l'amor és una expressió que ha passat a ser massa tova per a parlar de sexe per qui vulgui ser més asèptic', diu Serra. De fet, explica, en textos i poemes de català antic, 'fer l'amor era equiparable a tot el procés de festeig que, en funció de l'èxit, podia culminar o no en l'acció de fornicar'.

De sinònims n'hi ha per donar i per vendre. Serra n'aporta uns quants més: 'a Hostalric rostollen, i, a Vilanova, pitgen; allà, els que més carden, són els pitjaires, els que es passen la nit pitjant; i, a ponent, tots, joves i grans, catxen; tot això, a banda de 'fotre un clau', que és la fórmula més popular explícita de totes.' 

'Follar', trepitjar raïm

Tots tres escriptors admeten, això sí, que la fórmula més estesa és la de 'follar'. Ara, 'follar', que en català vol dir trepitjar el raïm, i, com recorda Serra, 'és un castellanisme si el que volem és referir-nos a l'acció de cardar.' El mateix president Mas va sorprendre tothom quan, en un programa radiofònic de RAC1, fa uns quants mesos, admetia amb elegància no haver follat mai, atenent-se a l'autèntic signifcat de la paraula.

Ara, el cert és que, follant (el raïm), com diu Serra, el cos executa un moviment que podria recordar l'acte sexual, de la mateixa manera que cardar la llana no deixa de ser una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa.

'L'horticultura dóna molt de si'

Amb permís de les Illes, on, entre d'altres coses, s'hi 'xerrica' a tort i a dret, el territori del país amb més oferta lingüística en aquest àmbit és el País Valencià. La llista seria molt llarga i, com explica Olivares, 'en una sola novel·la puc usar quaranta fórmules diferents per a parlar tant de l'òrgan sexual masculí, com del femení'.

Les preferides? El 'perpal', una peça metàl·lica allargada, que fa funció de palanca, i que prement-ne la punta, s'alça de cop talment com un gran penis erecte. O, si el membre no té la mida esperada, se sol dir: 'Xiquet, xiquet, això que tens és una bajoqueta!'. 'Ací, l'horticultura dóna molt de si', explica Olivares, recordant que seria difícil trobar una fruita i o una verdura que no formés part, en alguna comarca, de l'ampli ventall d'expressions populars amb reminicències sexuals. De sexe, per tant, n'hi ha molt, però 'se'n fa poc'. I els pebrots, que no ens els toquin.

Autor/s: Roger Cassany

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3930213/20110921/cardar.html

Les geminades angleses

#Psicolabis

Hi ha lletres que es presenten geminades, és a dir, doblades: nn, ll, mm... Geminar prové del llatí geminare, derivat de geminus, -a, -um, que volia dir bessó. Curiosament geminar no té cap geminació, i no té cap connexió amb la gemma, la pedra preciosa o el botó floral, d'igual forma en llatí.

En català no tenim cap problema per pronunciar bona part d'aquests grups consonàntics, mentre que en castellà mm ha passat a nm. Respecte a la 'l' geminada, que en català es grafia 'l·l', en castellà també existeix, encara que no s'escrigui. Pensem en les pronúncies vulgars però molt esteses de comel·la per comerla.

Parlem de l'anglès. Les geminades gràfiques que presenta abastament la llengua anglesa no es traspassen a la pronúncia, però pot passar que de vegades el nostre substrat lingüístic ens faci una mala passada.

nn

Crec que mai m'han ensenyat que el grup nn en anglès es pronuncia sempre com una 'n' simple. En conseqüència, hi ha mots que els pronunciava bé i altres malament, ja que no ho tenia assumit com una regla i, per tant, era fruit de l'aprenentatge mot a mot. Fa un temps vaig adonar-me'n per culpa de la innovació (de la pronúncia de la innovació!). I vinga dir 'innoveixen'... i ara resulta que m'adono que és 'inəveixən' (al damunt, resulta que m'havia quedat una 'o' sense neutralitzar en la meva representació fònica de la paraula. Crec que ja he fet net, tot i que no sé si pot ser que en algun altre cas també l'espifiés. Per exemple, tot i que no recordo haver-la dit mai, tinc la sensació que també hauria dit malament aquesta altra: 'greenness'. Em permeto de considerar la lletjor de no pronunciar aquestes consonants doblades!

mm

El cas de la doble m és més fumut. La nostra intuïció ens fa més difícil fer com una 'm' simple paraules com ara immaculate, immaterial, immature, immeasurable, immediate, immigrant, immobile, immolation, immoral... De fet, solament he trobat com a excepcions (i per tant geminacions reals), aquests dos casos en què correspon clarament a paraules compostes: roommate i teammate.

Els casos de pp, gg, bb, tt, rr... tots es fan simples també. L'únic cas on la consonant simple o geminada té un valor diferencial és amb la 's' sonora o la 'ss' sorda, tal com també fem en català o en altres llengües.

Las geminadas inglesas

#Psicolabis

Hay letras que se presentan geminadas, es decir, dobladas: nn, ll, mm... Geminar proviene del latín geminare, derivado de geminus,-a,-um, que quería decir gemelo. 

En catalán no tenemos ningún problema para pronunciar buena parte de estos grupos consonánticos, mientras que en castellano mm ha pasado a nm. Respecto a la 'l' geminada, que en catalán se grafía 'l·l', en castellano también existe, aunque no se escriba. Pensemos en las pronunciaciones vulgares pero muy extendidas de comel·la por comerla. 

Hablemos del inglés. Las geminadas gráficas que presenta ampliamente la lengua inglesa no se traspasan a la pronunciación, pero puede ocurrir que a veces nuestro sustrato lingüístico nos haga una mala pasada.

nn

Creo que nunca me han enseñado que el grupo nn en inglés se pronuncia siempre como una 'n' simple. En consecuencia, hay palabras que las pronunciaba bien y otras mal, ya que no lo tenía asumido como una regla y, por tanto, era fruto de un aprendizaje palabra a palabra. Hace un tiempo me di cuenta por culpa de la innovación (de la pronunciación de la innovación!). Y venga decir innoveishon... hasta que me di cuenta que es 'inəveishən'. Ahora creo que ya he solucionado el tema... almenos teóricamente, no se si prácticamente. Por ejemplo, aunque no recuerdo haberla dicho nunca, tengo la sensación de que también habría dicho mal esta otra: 'greenness'. Me permito considerar la fealdad de no pronunciarse estas consonantes dobladas! 

mm 

El caso de la doble m es más fastidiado. Nuestra intuición nos hace más difícil hacer como una 'm' simple palabras como immaculate, immaterial, immature, immeasurable, immediate, immigrant, immobile, immolation, immoral... De hecho, sólo he encontrado como excepciones (y por tanto geminaciones reales), estos dos casos en que corresponde claramente a palabras compuestas: roommate y teammate. Los casos de pp, gg, bb, tt, rr ... todos se hacen simples también. El único caso donde la consonante simple o geminada tiene un valor diferencial es con la 's' sonora o la 'ss' sorda, tal como hacemos en catalán o en otras lenguas.

Científics catalans rastregen l'ADN dels cognoms

#Psicolabis

Reproduïm aquesta notícia:

Volen esbrinar si les persones que comparteixen cognom tenen un mateix origen genètic

MÒNICA L. FERRADO 

Barcelona | Actualitzada el 15/09/2011 09:24

Els investigadors han fet una llista dels 50 cognoms més antics. F. MELCION

Per què hi ha cognoms catalans més freqüents que d'altres, com ara Serra i Vidal? ¿Els Alemany són realment d'origen alemany, i els Danés, danesos? ¿Són descendents de jueus els portadors de cognoms com Estruch, Maimó i Salom? Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra, encapçalen un projecte que pretén respondre aquestes i altres preguntes utilitzant la genètica. Les anàlisis genètiques en el cromosoma Y dels portadors actuals d'alguns cognoms permetrà tirar enrere per datar l'arribada dels primers portadors d'aquests cognoms, veure si van sorgir-ne molts de manera simultània en diferents llocs o si van ser-ne pocs però es van reproduir molt. També es podrà saber si els cognoms com Alemany van ser iniciats per persones que van venir d'aquests països i que els van adquirir com a sobrenom.

Podeu llegir-ne més a l'ARA Premium.

I Colom?

Els investigadors de l'IBE també participen en un altre projecte per trobar l'origen dels cognoms Colom i Colombo. Amb aquest estudi esperen revelar si Cristòfol Colom era català, balear o italià. "Per les anàlisis genètiques que hem fet, tots els descendents de Coloms de Mallorca vénen d'un únic iniciador. Pel que fa als Colombos, hem pogut saber que provenen d'orfes d'un hospital de Milà als quals es posava aquest cognom, com aquí es feia amb Expósito", explica Calafell.

El dèbyte bancari

#Psicolabis #Etimologia

Com que el total de deutes del sistema bancari s'ha multiplicat per 8, enlloc de parlar de dèbit ja podem parlar de dèbyte.

Inspirat en l'acudit:

-Què fan 8 bocabits?
-Un BOCABYTE.

Per cert, bit i byte són dos mots anglesos (que ja hem fet nostres) i que provenen d'acrònims:

bit [de l'angl. nord-americà bit (1948), abreviació de bi(nary) (dig)it 'unitat discreta (digit) en un sistema binari (binary)']

	m INFORM 1 Unitat de mesura del contingut informatiu d'un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí o no, o, més generalment, 0 o 1.

byte [acrònim de l'angl. BinarY TErm 'terme binari']
	m INFORM 1 Cadena de bits de longitud fixa, habitualment 6 o 8, tractada com a unitat i generalment corresponent a un caràcter.

Si hi ha un cat no es preocupi que jo l'hi trobo

Comencem amb acudit:

Això és un fuster que busca un ajudant de fusteria i un dia li arriba un noi jove:

-Miri, m’interessa la feina de fuster…

- Molt bé noi! Doncs a veure què saps fer- li treu un tronc gruixut i li posa al davant 

-Treu-me un Sant Josep d’aquí!

I el noi tot decidit agafa una eina que li vagi bé i comença a picar i a treure fusta i més fusta, i més fusta i més fusta… fins que li queda un llistonet petitó a la mida d’un llapis i el fuster li diu

- Escolta, que no t’he dit que en traiessis un sant Josep?

- Vostè no es preocupi que si aquest Sant Josep és aquí a dins ja sortirà, ja!

Això és el que devien pensar els dissenyadors de la nova campanya de productes catalans per a Caprabo. Si a dins de la paraula alimentació hi ha un símbol de catalanitat el trobarem. I a fe de déu que l'hi han trobat, ni que sigui capgirat! Un TAC que esdevé CAT.

Torna la promoció dels productes catalans a Caprabo. La cadena de supermercats posa en marxa aquest setembre una campanya de promoció de productes catalans destinada a potenciar el consum d’articles d’alimentació a Catalunya. La iniciativa compta amb 600 referències, un 24% més que la campanya de 2010, i una rebaixa en els preus de fins el 50%. LLEGEIX MÉS

Exportem els butzos!

Vam parlar d'estar butzo a "M'esgangalaràs la samarreta, que estàs molt butzo!". Aquest mot és un dels vilanovismes (no sé per on s'estén més) que cal fer-los arribar al conjunt del domini lingüístic, exactament igual que esgangalar.

Però avui ens referirem a l'origen de butzo, que no és altre que butza. No és que les panxes masculines hagin arribat més tard que les femenines, sinó que els adjectius butzo/butza provenen del nom dialectal butza, que vol dir conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals, també anomenats butzada o butzam. Trobem també els derivats butzer -a (m i f dial Tripaire) i butzeria (f dial Lloc on venen butzes; triperia).

Al diccionari, però, no hi surt butzo, ni com a mot dialectal! Que fort! Com s'ho feia la canalla de fora de Vilanova de petits per mirar les pel·lícules d'El butzo i el prim?

Butzo, a més, és un mot onomatopeicament impecable: inici amb 'b' que indica el volum esfèric de la panxa (com bola), i el so 'tz' que suggereix el vaivé sacsejant d'un ventre voluminós.

Em reitero en la proposta d'assumir aquest mot des de tot el domini lingüístic per a cobrir la mancança en el registre estàndard d'una paraula que signifiqui gras però amb to no mèdic sinó col·loquial.

Cantin-t-ho

#Psicolabis

Llegint un text en francès m'he aturat en aquesta pregunta que m'ha fet pensar:

En quoi votre structure instaure-t-elle une...?

El motiu del meu posat consirós no era tant sobre el contingut de la qüestió sinó sobre la lletjor de la solució  instaure-t-elle, amb aquesta 't' inserta enmig, sense cap origen etimològic (ni lògic) sinó merament per un costum se suposa que eufònic en la pronúncia.

De fet, en català també es dóna una situació similar, en l'imperatiu de tercera persona del plural (aplicat sobretot per al vostès): Cantin-ho, estudiïn-ho, vagin-hi... tenen com a forma habitual de pronúncia Càntint-ho, estudiïnt-ho, vàgint-hi.

No és el mateix perquè en el nostre cas es dóna molt poc sovint. I sobretot perquè no ho escrivim. Com que és una pronúncia popular però que suposa una irregularitat, crec que és més raonable no escriure-la, si bé pot donar algun maldecap a qui ho hagi d'escriure algun cop i tingui dubtes, o sobretot a qui ho llegeixi i no li acabi de sonar bé la lectura literal. Però per això hi ha l'ensenyament, on ens han explicat que això succeeix. Us imagineu que al Pompeu Fabra -inspirant-se en el model francès- se li hagués ocorregut de fer-nos escriure cantin-t-ho, estudiïn-t-ho, o vagin-t-hi?

Però gràficament segueixo dient que no m'agrada la solució francesa del instaure-t-elle.

Em sento joiós

#Psicolabis # Etimologia

Avui, dinant amb un co-patró d'una fundació, li he preguntat si en francès el mot joie (equivalent al català joia) també servia per diferenciar-se d'una felicitat més general. En català la joia implica més profunditat que no una felicitat que pot ser més fugissera o hedonista. La joia és més espiritual.

Al diccionari no hi diu tant:

• Felicitat: estat de l'ànim plenament satisfet. 
• Joia: gran alegria. Del llatí gaudia, pl de gaudium (goig).

Però el fet és que un gat o un gos poden restar feliços però no joiosos! (dic jo, vaja!).

Curiosament en francès és al revés ja que joie tindria el caràcter més puntual mentre que bonheur el més profund. No deixa de ser estrany que la "bonahora" vagi més enllà de l'hora de rellotge mentre que la joia s'esgoti en el fet! Potser la caràcter de la pronúncia de joie, jwa, li dóna aquest sentit fogós. Ja hem explicat en altres ocasions que els diftongs creixents tenen aquesta particularitat de reflectir el moviment, l'acció, la força exterior, mentre que els decreixents la serenor, la força profunda.

• Joie: sentiment de bonheur, émotion agréable et profonde. Ce sentiment, lié à une cause et manifesté ouvertement. Par extension la cause d'une joie
• Bonheur: plénitude, satisfaction complète. Chance, hasard favorable.

I lligat a bonheur, tenim heureux: content, qui jouit du bonheur, qui éprouve une satisfaction, momentanée, chanceux, favorable, qui a un caractère bon naturellement, qui est tellement réussi, tellement judicieux que ça paraît découler de la chance..

El futbol obert dels catalans i tancat dels anglesos

#Psicolabis # Etimologia

No parlo d'esport sinó de llengua, ja que futbol / football es pronuncia amb una 'ò' en català i amb una 'ó' en anglès.

De fet, en Màrius Serra ho explica malament en el magnífic discurs que va fer a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya:


Podeu trobar el text transcrit aquí. I aquest és el fragment on l'espifia (cosa que no té cap importància i més en el marc de l'excel·lent discurs on ho va dir):

Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl·laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilita, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia. 

ball (pronunciat bôl, és a dir, amb una 'o' tancada, de la mateixa manera que pronuncien call o mall).

Aquesta bola prové de l'anglès antic *beall, i estigui o no connectat etimològicament amb la nostra bola, és evident que hi té una connexió onomatopeica.

I en anglès encara tenen una altra "ball", que en aquest cas sí que hi tenim una connexió etimològica perquè es tracta d'un mot germà del nostre ball.

ball (bôl): A formal gathering for social dancing. // Informal. An extremely enjoyable time or experience: We had a ball during our vacation. [French bal, from Old French, from baller, to dance, from Late Latin ballāre, from Greek ballizein.]

Gran descobriment: Franco era mileurista!

#Psicolabis

El Generalisimo tenia un salari de mileurista, en la que va ser la darrera nòmina que va percebre oficialment:

La podeu veure sencera en aquest PDF

No parlarem de l'etimologia de mileurista, perquè és tan transparent com recent!

Però sí que direm que, com a bon català central, tota la vida he pronunciat Francu, des de petit fins ara. I per descomptat, precedit de l'article: el Francu!

No dic que un registre format s'hagi de posar l'article. Per descomptat que no. Però la pronúncia amb la 'o' relaxada en 'u' és absolutament normal per al cognom d'una persona que vam haver de suportar durant gairebé 40 anys.

No sé si em fan més ràbia els qui diuen Franco amb 'o', els que diuen moto i foto amb 'o', o els que diuen Zoo amb zeta castellana i dues os, però mira que sonen malament! (lògicament, parlo per a un català central!). Repetiu: quan veig la fotu del Francu el tancaria al zou per no posar-me com una motu!

Lògicament, Catalunya està governada per intolerants

#Psicolabis 

Comencem la reflexió amb un acudit:
 

-Hola, Pep. Com et va la vida? 

-Molt bé, he acabat la carrera 

-I què has estudiat? 

-Lògica 

-Ah, lògica? I això què és? 

-Doncs molt senzill. Et posaré un exemple: t'agraden els peixos de colors?

-Si, esclar 

-Doncs, lògicament, si t'agraden els peixos et deuen agradar els animals. 

-Sí 

-Lògicament, si t'agraden els animals et deu agradar la natura.

- Doncs sí 

-Lògicament, si t'agrada la natura és perquè t'agraden les coses maques.

-Doncs tens raó.

-Lògicament, si t'agraden les coses maques t'agraden les dones guapes.

-Doncs sí que m'agraden les dones guapes.

Ja s'acomiaden i una mica més endavant es troba amb un altre amic:

-Hola, com estàs? M'acabo de trobar en Pep i li va molt bé: ha acabat la carrera 

-Ah, i què ha estudiat? 

-Lògica

-I això què és?

-Molt fàcil. Et poso un exemple: t'agraden els peixos de colors?

-No.

-Doncs, lògicament, tu ets marieta.

Potser és la primera vegada que el diari espanyol "El Mundo" col·loca un titular en català a la portada. Però, com us podeu imaginar, no és pas a fi de bé.

Amb una impressionant manca de professionalitat i d'ètica (i lògicament de deontologia professional!) han tret de context un palíndrom graciós i l'han fet servir com a expressió resum de la mobilització catalana en defensa de la llengua. És curiós: ells ataquen i nosaltres ens defensem, però es pot treure punta d'un palíndrom per a girar la truita i fer veure que nosaltres som els violents.

Però això no és tot. Per acabar de mostrar una Catalunya bel·licosa, irracional, i intolerant, il·lustren el titular amb una fotografia d'uns encaputxats cremant dues banderes, una d'espanyola i una altra de francesa. Així ja poden celebrar el seu discurs: com que Mas, Pujol, Maragall, Montilla, etc, estaven escoltant Màrius Serra quan va fer el joc de paraules, resulta que, per una regla de tres, les màximes autoritats catalanes són còmplices d'una mena de kale borroka que es dóna de manera quotidiana a Catalunya promoguda des de les institucions! Quanta infàmia, quanta mentida, quanta mala llet, quanta manca de professionalitat, quanta política de baix nivell portada a terme per falsos periodistes!

L'origen de la paraula Catalunya en l'expressió Gothalania (o Gotholonia)

#Psicolabis # Etimologia

Reproduïm aquest article sobre l'origen del topònim de la nostra nació:

L'origen de la paraula Catalunya en l'expressió Gothalania (o Gotholonia)

L'origen etimològic i significat de la paraula Catalunya roman avui en un misteri atès que cap de les diferents temptatives d'explicació no compta amb l'aprovació d'una majoria significativa d'autors. Una de les explicacions clàssiques per a explicar el seu origen es troba en la semblança que hi ha entre les paraules Catalunya i Gothalania (o Gotholonia). Aquest últim mot significa "terra de goths i alans". Atès que els visigots van establir a Barcelona la capital de llur regne durant un període, la proposta etimològica gaudeix d'un cert crèdit. Jean Lemaire de Belges Les troys livres des illustrations de Gaule 1531  ... et des alains qui depuis se meslerent avec les Gothz est nomme le pays de Gothalania, quont dit en languaige vulgaire, catheloigne. Fray Athanasio de Lobera Historia de las grandezas de la muy antigua e insigne ciudad de León Diego Fernández de Córdova, Impressor del Rey nuestro Señor. Valladolid, 1596, pp. 245-246 Conoció España nuevos señores, nuevas poblaciones de gentes, nuevas leyes, nuevo gobierno, nuevas costumbre y todo nuevo. Sus naturales mudaron la lengua, que tenian, y de la materna, y propria de la tierra, donde bivian (mezclandola con la que era trayda de otra parte) hizieron nuevos lenguajes, y phrasis de hablar. "Y aunque toda ella no mudó el nombre, mudáronlo sus partes. Porque la Provincia Tarraconense por los Godos, Alanos (que se mezclaron en ella) se llamó Gothalania, y corrompiendo el vocablo Cathalania, y luego Cataluña. La Vética por los Vándalos se llamó Vandalusia, y mudando algunas letras Andaluzía. Esteban de Garibay Compendio historial de las chrónicas y universal historia de todos los reynos de España Sebastián de Cormellas, Barcelona, 1628, p. 14 Otros teniendo la opinión de Raphael Volaterrano, dizen, que del nombre de los Godos y Alanos, gentes feroces, de quienesqueda hablado, fue llamada Gothalania, como quien dize tierra de Godos y Alanos, y que de Gothalania fue dicha Cothalunia, y después Cathaluña. Malgrat això, hi ha raons de diferents tipus que han generat el rebuig de la teoria per part dels especialistes: 1. Dificultats de tipus filològic: en el vocable "Catalunya", el Diccionari Català-Valencià-Balear desenvolupa les següents raons per a dubtar de l'etimologia en qüestió: "Realment el territori de Catalunya era anomenat Gotia en els temps carolingis; però la derivació Gotholandia >Catalunya presenta dificultats serioses, sobretot l'ensordiment de la g- en k- i la conservació de la -t- intervocàlica que normalment s'hauria d'haver sonoritzat en d. A més, seria anòmala una denominació dels habitants del país (catalans) que tingués com a element radical el -land indicador de ‘terra’, sense un sufix adequat (com l'apliquen totes les llengües al nom dels habitants d'Irlanda, per exemple: irlandès, fr. irlandais, etc.); únicament es podria explicar aquesta anomalia per una confusió estrangera de l'element -(l)andia amb el sufix -ania, en el qual cas s'hauria pogut produir per regressió un nom gotolani damunt Gotol-ania, segons aquesta proporció:Hisp-ania : hisp-ani : : Gotol-ania : gotol-ani. Les mateixes dificultats fonètiques de la hipòtesi per Gotholandia (conservació de la -t- i ensordiment de la g-), es troben també en una altra teoria que fa venir Catalunya de Gothoalania, ‘terra de Gots i d'Alans’. El distingit etimòleg Joan Coromines, a qui hem consultat el cas, ens assenyala les dificultats que hi veu, i afegeix: «Cert que una i altra dificultat fonètica pot eliminar-se suposant que el mot sigui d'origen aràbic, però no sembla pas que en els escriptors aràbics surti mai aquesta denominació»." 2. A Catalunya no hi va haver alans: la cita anterior conclou amb aquesta contundent sentència: "A més, la teoria per Gothoalania topa amb la dificultat de no haver-hi notícia que a Catalunya hi hagi hagut mai alans"

Ep, i per cert, potser Cervantes (Sirvent) va anomenar secretament Catalunya com a Golàndia: El Persiles de Cervantes i Catalunya

La bandera de Nou Mèxic

El desaparegut logo de l'extinta Caixa Catalunya tenia com a disseny central una creu formada amb la bandera catalana.

Capgirant els colors, podríem obtenir una bandera, la de l'estat de Nou Mèxic.

És curiós que la bandera de Nou Mèxic tingui uns colors iguals que els de la bandera catalana, oi? Però de casualitat cap!

Encara que en la web de l'Estat diu que són els colors d'Espanya, fins al 1714 Castella i Catalunya-Aragó tenien banderes diferents. I de 1714-1850 Espanya utilitzava en la seva bandera els colors morat i blanc de la bandera castellana i l'escut dels Borbons.

Podeu trobar una explicació més aprofundida a http://cch.cat/pdf/banderes.pdf

Les 10 catalanades més divertides, o #catañol a Twitter

#Psicolabis # Etimologia

Fa uns dies es publicava a l'ARA les 10 catalanades més divertides, o #catañol a Twitter, que us reprodueixo a sota.

Però sens dubte la catalanada d'aquests dies és la que va fer Pep Guardiola en una roda de premsa, de la qual vam parlar ahir.

I un altre comentari: el catañol és el català espanyolitzat. En aquest cas seria castellà catalanitzat. O sigui, castelán o cascat!

Les 10 catalanades més divertides, o #catañol a Twitter

“Me sabe grave” o “Te encuentro a faltar” destaquen entre les traduccions literals incorrectes per antonomàsia. El 'hashtag' en 'trending topic' espanyol
REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 02/09/2011 11:32

Els usuaris s'han llevat aquest divendres amb un nou divertimento filtrat a les xarxa social de les piulades: riure's de les expressions incorrectes que ens surten als catalanoparlants quan fem traduccions literals al castellà, altrament dit "catalanades". L'etiqueta #catañol és trending topic espanyol i, segons les dades de followthehashtag, està generant una mitjana de més de 130 tuits a l'hora durant tot el matí. L'èxit del hasthtag s'assimila a l'aconseguit per#catalanades alguns mesos enrere. Fem un recull de les 10 frases o expressions més divertides citades pels usuaris:

1. “Me sabe grave” (@Veintidocil)

2. “Te encuentro a faltar” (@eneneri)

3. “Hacemos un pensamiento?” (@mariavadell)

4. "No me toques lo que no suena” (@dejamehablarr)

5. “Me das un golpe de mano?" (@jesusetsoler)

6. "Nos vemos mañana pasado" (@dejamehablarr)

7. “Alguien tiene una maquineta?” (@Bea_46)

8. “Se veía de una hora lejos” (@javieralexandre)

9. “Ya no viene de aquí” (@xphere)

10. “Hola, como te dices?” (@gerardsese)

Com a repic final, “un aplaudimiento”, cortesia de @mcuranta.

La confusió e/a per la neutralització també arriba al castellà

Hi ha molt mots nàutics i de pesca en castellà que provenen del català. En l'adaptació d'un mot que disposi d'una vocal neutra, serà normal que una 'e' passi al castellà amb una 'a', i això és el que ha passat amb el "tresmall" (també conegut en català per tremall), que va ser adaptat en castellà com a trasmallo, perdent el sentit semàntic del mot, el sistema de pesca amb tres malles. Ara sembla que se pongan tras la malla!

Trasmallo: Un trasmallo es un arte de pesca constituída por tres paños de red colocados superpuestos, de manera que mientras los dos exteriores tienen la misma luz de malla, el central es más tupido y de mayores dimensiones, de manera que al montarse los tres conjuntamente sobre las relingas se forman bolsas en el paño central, en las que quedan atrapados los peces (se "enmallan"). En los extremos de cada una de las piezas existen los correspondientes matafiones, que sirven para engarzar unas piezas a otras.

Disculpeu que vaig a fer unes piulades

#Psicolabis

La mare li diu al seu fill Jaumet:

-Aquesta nit tenim convidats. Has de ser educat. Així que si tens ganes d'anar al lavabo dius que has d'anar a telefonar. 

A la nit, quan ja estan a les postres, en Jaumet  -que ja no es pot aguantar més- va i diu:

- Mare, vaig a telefonar que ja fa estona que m'estic telefonant!

Avui dia potser hi ha una manera més discreta de dir que vas al lavabo a fer "aigües majors": pots dir que vas a fer unes piulades. 

I és que -encara que no tothom ho reconegui- quan veus que algú començar a piular i repiular desesperadament durant cinc minutets, ja et pots imaginar que està aprofitant l'estona que dura la defecació, amb la salvetat que aquesta estona ha tendit a allargar-se per a encabir més lectures i escriptures de piulades.

Potser als lavabos hauran de posar-hi dues cues, com als supermercats i grans superfícies: una per a les compres/defecacions ràpides i una altra per a les grans compres/defecacions amb dret de piula.

Somiar Despert

Soñar Despierto és una organització pels drets dels infants que actua a llatinoamèrica, l'estat espanyol, i té delegacions a França i als EUA.

Cal reconèixer que el web espanyol el té en castellà i en català. No és, per tant, una entitat amb males pràctiques d'RSE en el camp lingüístic.

Però volem aprofitar-la per fer una reflexió sobre la llengua de les marques.

Si als països de llengua castellana usen la denominació "Soñar Despierto" i als de llengua portuguesa "Sonhar Acordado", però als països de llengua catalana no tradueixen el nom al català, pot ser que estiguin guiant-se per criteris de política d'Estats?

Crec que més aviat deu ser un raonament legalista sobre el nom de l'entitat... Seria oportú tenir en compte que una cosa és el nom legal i l'altre cosa és la marca. També per a una entitat, cal separar el nom jurídic de la marca, per a fer-lo més curt o comunicatiu, de vegades, o per a traduir-lo a cada país, com és el cas (a banda que caldria poder enregistrar amb format multilingüe)

http://www.sdespierto.com
http://www.sdespierto.es
http://www.sonharacordado.org.br


I encara un parell de reflexions més:

La primera sobre el llenguatge de gènere: des del punt de vista del sexisme, és bona la forma "somiar despert"? O caldria somiar despert/a? Em sembla que aquest és un bon exemple per a mostrar que la forma femenina no tindria raó de ser perquè tampoc hi ha una forma masculina pròpiament dita. Fixem-nos que "despert" actua com si fos un adverbi, modificant el verb, i els adverbis són una categoria gramatical sense gènere. Quan una dona o un home diu que està somiant desperta o despert, aquest adjectiu que actua com a predicatiu fa les dues funcions de modificar el verb i el subjecte, amb el qual ha de concordar. Però en la forma infinitiva, sense subjecte, no podem assignar-li marca de gènere, de manera que aquest "despert" no és ni masculí ni femení, encara que coincideixi amb la forma masculina.

La segona sobre la transparència i com s'ha de gestionar respecte als directius o representants. Crec que tota organització ha de mirar de donar una certa informació sobre la trajectòria dels patrons o directius i els responsables. No n'hi ha prou amb un nom. Per casualitat, he observat que el responsable de l'organització a EUA havia estat implicat en un tema que afectava precisament la salut d'infants: Piden la renuncia de Ricardo Hamdan a programa de metales (niños dañados con plomo). Amb total desconeixement de la trajectòria d'aquesta persona, de la seva identitat, i de les seves responsabilitats, d'entrada se m'ha generat un dubte (un punt de distanciament emocional). Segur que no té cap raó de ser i tot té una raonabilitat, però la manca de presentació de les persones al web no ajuda a crear aquesta confiança cada cop més necessària com a part de l'RSO.

"Mascherano y Keita son mis niñitas"

#Psicolabis

Les declaracions de Pep Guardiola afirmant en castellà que "Mascherano y Keita son mis niñitas" passaran a la història de les catalanades. I ho faran sobretot per la polèmica inútil que han portat en els fòrums esportius espanyols. Es veu nítidament com l'entrenador del Barça nota que ha fet una mala traducció però que no li surt la correcta i es queda donant-hi voltes. Veiem el vídeo de PuntoPelota i la notícia d'Intereconomía:

Pep Guardiola aseguró que "Mascherano y Keita son sus 'niñitas'. ¿Qué quiso decir el entrenador del FC Barcelona? Los colaboradores de Punto Pelota analizan las palabras del técnico culé. Nos ponemos en situación. Rueda de prensa posterior al espectacular triunfo del FC Barcelona. Pep Guardiola responde a las preguntas de los compañeros de la prensa y se detiene especialmente en una. El míster culé es cuestionado por el once que ha decidido alinear en la primera jornada. Con especial cariño habla de dos jugadores. Mascherarano y Keita, jugadores a los que Pep bautiza como sus 'niñitas'. El grupo de colaboradores de Punto Pelota ha debatido sobre las palabras del míster blugrana. Josep Pedrerol, para poner luz en el tema, ha leído un mensaje de Carme Barceló en el que asegura que Pep mezcló el castellano y el catalán. [Intereconomía]

Un participant al YouTube ho explica perfectament:

Yo soy traductor y el error de Guardiola es frecuentísimo en las pesonas bilingües. Él pretende decir "son las niñas de mis ojos", que en catalán es "són les ninetes dels meus ulls". Como Guardiola piensa en catalán porque es su lengua materna, traduce "ninetes" como "niñitas", que es la traducción literal. Es un simple error de traducción. Y los garrulitos del programa que se burlan (Buyo, Roncero, el pelo pincho) es porque son monolingües e incapaces de aprender una segunda lengua.

Zonum1 Fa 3 dies 6 

Segons la notícia de l'ARA, en castellà també es podria dir la niñas de mis ojos:

El tècnic de Santpedor contestava a una pregunta feta en castellà sobre Mascherano, i en voler utilitzar l'expressió catalana "la nineta dels meus ulls" per referir-se al malià Seydou Keita, va acabar dient "mis niñitas", fet que va provocar certa sorpresa a la xarxa. I això, malgrat que en castellà, "niña" també pot ser utilitzat com a sinònim de "pupil·la" i l'expressió "niñas de los ojos" també funciona. En canvi, no funciona el diminutiu en forma de "niñita", lapsus que va provocar que a Twitter, "Mascherano y Keita" s'hagin convertit en trending topicamb moltes bromes al respecte.

La Jenifer, una xoni de Castefa

La Jenifer dels Catarres ha estat la cançó de l'estiu en català. El vídeo de youtube ja té més de 700.000 visites:



La cançó dels amors d'un noi "més català que les anxoves de l'Escala amb una 'xoni' de Castefa" ha tingut un gran èxit, i des de Psicolabis volem destacar aquests dos mots:

Castefa, per referir-se a Castelldefels. Anys enrere (i encara ara!) era habitual sentir pel tren entre Barcelona i Vilanova la gent de Castelldefels que es referien amb dificultat al seu poble: Cahtedefé. Sonava gairebé a "Què es té de fer". La gent més jove, han superat aquest problema de pronúncia amb una estratègia diferent, esquivant el problema i escurçant el topònim: Castefa! Així el Castell de fidels que era Castelldefels, ja no és ni castell ni de fidels, a tot estirar seria de castos. Però que no paguin justos per pecadors, perquè els Catarres no fan sinó reproduir sarcàsticament aquesta manera de parlar de -entre d'altres- les xonis. Desconec el percentatge de Jénifers, de Chonis, i de Dévoras entre els geolocalitzats al cinturó de Barcelona però segur que abunden.

Propostes musicals de la temporada

La 'Jenifer' dels Catarres, cançó de l'estiu en català

La cançó dels amors d'un noi "més català que les anxoves de l'Escala amb una 'xoni' de Castefa" frega les 400.000 visites a YouTube

REDACCIÓ 

Barcelona | Actualitzada el 10/07/2011 17:05
El grup Els Catarres ha quedat elevat a fenomen musical després de promocionar-se per les xarxes socials. El seu tema Jenifer ja no és un èxit qualsevol; s'ha convertit en la primera cançó de l'estiu catalana que adquireix aquesta categoria sense passar per la ràdio –prova que les dinàmiques de les discogràfiques han canviat molt en els últims anys. Dos mesos després que Els Catarres pengessin per primer cop el videoclip a Youtube, el tema ja suma 400.000 reproduccions. Aquesta xifra s'eleva a gairebé mig milió si tenim en compte les 100.000 visites a la maqueta.

Només les grans estrelles del pop-rock català arriben a obtenir aquests resultats. De fet, gairebé totes han necessitat uns quants anys per arribar a oïdes de tants musicòfils –per no parlar, esclar, del suport que han rebut dels seus promotors i de les empreses discogràfiques–. Jenifer, en canvi, es pot descarregar de manera gratuïta a www.elscatarres.com. I, com aquest, molts altres temes. Fins al moment, unes 50.000 persones s'han baixat el disc complet.

http://www.ara.cat/estiu/Els_catarres-Jenifer_0_514748851.html