Gentrificació o Gentebienficació #Psicolabis #Etimologia

Ha aparegut una nova paraula: la gentrificació. Fa pocs anys que ha aparegut a l'escena pública malgrat que el terme fou encunyat en anglès (gentrification) per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington.


Al diccionari de l'Enciclopèdia encara no hi apareix en la versió catalana sinó que remet a l'anglicisme gentrification i dona la traducció d'ennobliment:

gentrification*
	f  angl  URBAN Ennobliment.

Llegim a la viquipèdia que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris. És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.

El mot gentrificació prové de gentry, que alhora ve del mot del francès antic genterise (d'origen gentil).


La traducció seria l'alta societat, la jet-set, o fins i tot l'aristocràcia. Però una expressió molt usada en català al segle XX ha estat gente bien. Potser també pijos podria en part ser un equivalent.

Santiago Rusiñol va publicar Gente bien. Sainet en un acte (1917) - obra bilingüe en català i castellà,  que va llançar a la foguera de les vanitats els burgesos de nou encuny. Hi retrata la burgesia que sobtadament accedeix a un títol nobiliari i que mira d'adaptar-se al seu nou estatus. Són figurants amb títol nobiliari que per entrar a l’alta so­cietat relegaven el català a la intimitat, com Aznar anys després: el castellà feia més fi.

L'expressió va fer fortuna. Per exemple, a l'any 1921 apareixia a Reus un setmanari de bon humor en català i anomenat precisament Gente Bien, i encara després un altre que es digué Gente Mal. I la Cubana també va fer Gente bien, una estupenda opereta sobre els nou-rics d'ahir i d'avui, sobre aparences, escàndols, 'striptease'...

Els pijos, la gente bien, els nobles o aristòcrates del s.XXI, l'alta societat, van substituint i expulsant els habitants de classes populars de certs barris que es van reurbanitzant, recatalogant, encarint, ennoblint... Equivalents de gentrificació, més que ennobliment, podrien ser ennoblificació, gentebienficació, jetsetficació...