Entrada publicada el 10/01/10 a Responsabilitat Global i que ara, donat que s'adequa als continguts de Psicolabis, el col·loquem també aquí
Aquest divendres 8 de gener, al programa El Secret de Catalunya Ràdio han entrevistat la metgessa Cristina Villanueva, especialista en cirurgia plàstica, reparadora i estètica. No volem parlar ara de la cirurgia estètica, però no podem deixar d'expressar l'opinió que s'ha creat una 'cultura de la cirurgia estètica' que està anant més enllà del que seria una funció mèdica vinculada a la salut i ha esdevingut una moda que fa que algunes persones sense recursos inverteixin el seu escàs capital en imatge, fins i tot hipotecant-se i que en alguns casos es jugui amb el risc que tota intervenció de cirurgia comporta.
Però dèiem que no preteníem ara parlar de cirurgia sinó d'un altre aspecte que ens va sorprendre de l'entrevista, i que és la manca de domini en la terminologia de la pròpia especialitat professional. I volem abans de res, expressar que no tenim prejudici respecte la persona que va ser entrevistada ni cap opinió sobre si la clínica on treballa incorren en pràctiques irresponsables sobre el que hem manifestat anteriorment. Així mateix, els punts que volem posar de manifest no posen en dubte objectivament la seva professionalitat i, a més a més, es podrien aplicar a moltes altres persones professionals de qualsevol especialitat professional.
La nostra opinió és que una persona especialista en una matèria, i sobretot quan aquesta pressuposa un nivell elevat d'estudis i d'actualització permanent, ha de tenir un domini ple de la terminologia que li és pròpia. La terminologia és un element cognitiu fonamental en el seu saber científic i tècnic, i alhora permet una capacitat comunicativa bàsica i necessària respecte a la seva clientela -pacients en aquest cas- o altres grups d'interès.
D'aquesta habilitat se n'ha de disposar en les llengües oficials del país on hom treballa (en aquest cas català i castellà) i cada cop més en anglès. La qüestió de l'anglès depèn del sector professional, però cada vegada és més rellevant, no solament per a poder atendre correctament una clientela sovint diversa sinó també perquè demostra un accés a la documentació de referència més actual.
Pel que respecte a la llengua catalana, donat que és la llengua pròpia del país, el coneixement de la terminologia professional seria una bona pràctica fins i tot en aquelles persones vingudes de fora i que encara puguin tenir mancances per a expressar-se en català. Com faria qualsevol professional que es desplacés a un altre país, el primer que hauria d'aprendre amb tota normalitat seria la terminologia pròpia, ja que no fer-ho així no solament dificultaria la seva pràctica professional sinó que seria una manca de respecte pel país d'acollida. Tornant al cas del català, les dificultats de comprensió sols es donarien en casos molt concrets, com seria per exemple amb els metges pediatres vinguts de fora i que atenen infants de poca edat. Però en el cas del català i ateses les circumstàncies que han portat la llengua pròpia a una situació de llengua minoritzada i atesa la voluntat social de recuperació col·lectiva, el respecte a la seva promoció no és solament un aspecte comercial, comunicatiu i de qualitat, sinó que aborda de ple el sentit de responsabilitat social de les empreses i professionals i el seu compromís envers la comunitat.
Permetin-me afirmar que la meva confiança respecte una persona professional que no disposa d'un domini terminològic en la seva matèria decau de manera important. Tant se val si és metge o venedor de parquet. La imatge que em va donar una persona que complia aquest darrer rol és que no era especialista format a fons en la matèria ja que solament sabia expressar les paraules i expressions que apareixien en els prospectes, sense un mínim esforç per a traduir-les, cosa que era indicativa de no haver assimilat prou bé els conceptes.
Per contra, i com a exemple positiu, el meu perruquer (d'un mer establiment 'de poble') procura disposar d'un coneixement de la seva terminologia en diferents llengües amb l'objectiu de poder clarificar la demanda concreta amb la clientela la qual cada cop més té origens diversos. Aquest fet no solament mostra un àvid esperit comercial i de respecte, sinó que també em comunica que és una persona llegida i que procura estar al dia en tendències i línies de treball.
Encara volem llançar el missatge i la reflexió a un altre grup d'interès, en aquest cas també rellevants, com són les universitats i col·legis. Els col·legis mostren un compromís envers la comunitat, però sovint caldria concretar-los amb missatges i propostes clares: una seria la que ens ocupa, demanant als col·legiats respectius que disposin d'un domini de la terminologia en català, castellà i anglès com a mínim. I quan diem Col·legis, entenguis també els gremis i les associacions professionals. Així el gremi de taxistes hauria de llançar aquest missatge als associats, ja que és una manca de qualitat, de bon servei i de responsabilitat social que a Barcelona encara hi hagi taxis on sigui difícil mantenir un conversa en la llengua pròpia o que no puguin intercanviar més de tres paraules en anglès.
I respecte a les universitats, el professorat hauria de prendre consciència de la rellevància d'aquest punt i oferir al seu alumnat la terminologia en totes tres llengües sempre i per criteri, al marge de la llengua vehicular en què es faci la docència. Potser d'aquesta manera també es facilitaria que aquells futurs professionals més mandrosos o deixats tinguessin una major facilitat per a tenir coneixement del seu lèxic tècnic de referència. En el cas que ha motivat aquesta reflexió, la metgessa que no que parlava un català correcte però que no sabia dir les paraules tècniques de la seva especialitat en català, ha fet la formació universitària a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, com es llegeix en el seu web (per cert, on la llengua catalana no hi és present). Però això no ha estat cap garantia per a haver d'escoltar entre d'altres joies entrecejo per entrecella, relleno per farcit, i fins i tot referir-se al muscle, el múscul que tenim a les espatlles, com si fos un múscul de la cara. Potser les universitats també s'haurien de sentir al·ludides. Podeu veure una reflexió sobre un cas real a Responsabilitat social lingüística en l'acció docent.
Crec que cal encoratjar les persones que estan aprenent una llengua, cal acceptar els errors i els dubtes i vacil·lacions. Cal donar-los suport i tot l'ajut que calgui. Però amb les persones especialistes en una professió, que exerceixen al país i que, a més, participen als mitjans de comunicació, cal ser molt exigent. I si cal, arribant a posar en dubte la seva professionalitat. Jo no tindria escrúpols per etzibar-li: -vostè té la titulació, oi? -Sí, per què m'ho pregunta? -Ah, és que com que veig que no domina la terminologia de la seva especialitat...
I finalment, m'agradaria dir-ne alguna sobre els mitjans de comunicació, però certament no sé ben bé com s'ho podrien fer... Al començament de la transició democràtica, quan calia fer un esforç de normalització lingüística on les paraules correctes era un dels vectors, podia tenir sentit que es demanés als entrevistats una correcció i fins i tot que se'ls donés un suport. Avui, no es pot preveure que un professional no en tingui el domini. Sempre hi ha la possibilitat d'aprofitar la preparació de l'entrevista per a demanar-li alguna referència a paraules tècniques que s'hi faran servir. Aquesta acció és raonable amb la intenció de procurar que les entrevistes no abusin de tecnicismes i facilitar la fluïdesa de l'entrevista. Alhora podria servir per a detectar mancances com les expressades, les quals, a més, incomoden per a la fluïdesa de l'entrevista.
Nota: aquesta reflexió ha estat incorporada en la seva major part dins l'article Dominar la terminologia és signe de professionalitat
PD: Hi té a veure l'article Bajoques, bledes i llobarros 03/09/10 Sico Fons
22.9.09
Millet contra els càlculs (amb un toc d'humor)
Entrada publicada en el seu moment a Responsabilitat Global
Per posar una mica d'humor -o d'enigmística- al cas Palau, del qual acabem de publicar un article, volem fer notar que algunes coses ja estaven 'escrites'. Fa uns mesos, arran del cas Madoff, dèiem el següent:
Per posar una mica d'humor -o d'enigmística- al cas Palau, del qual acabem de publicar un article, volem fer notar que algunes coses ja estaven 'escrites'. Fa uns mesos, arran del cas Madoff, dèiem el següent:
Vist de d’una certa distància, fa gràcia la cosa. Cada cop que he de pronunciar el seu nom no puc deixar de pensar en el significat ocult en anglès. Madoff, pronunciat "meidoff", sona igual que “made off”, és a dir, el temps passat del verb anglès “make off”, que vol dir precisament fotre al camp, sortir corrents, robar, endur-se alguna cosa... No sé si el nostre amic Màrius Serra, expert en enigmística, n’ha parlat i hi ha cercat una explicació, però certament hi ha personatges que fins i tot amb el seu nom ja duen la marca de la perversió. Potser ja havia assumit que ho tenia tan gravat en el seu ADN que ara ja no pot fer res més que reconèixer el pecat.Potser ara hauríem de fer notar que el cognom Millet deriva del nom de la planta 'mill', que segons el diccionari es fa servir per lluitar contra els càlculs!
mill del sol FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies (Lithospermum officinale), de fulles lanceolades i flors blanques petites i emprada en medicina popular contra els càlculs.
15.9.09
Un nom per a la nova caixa comarcal fruit de la fusió de quatre
Els equips directius de les quatre caixes que estan ¬negociant la seva fusió (Caixa Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa) han fet saber que volen comptar amb els seus treballadors a l’hora de prendre algunes de les decisions importants que marcaran el futur de la nova -entitat, entre les quals el nom.
De manera creixent les empreses que basen la creació de valor i la competitivitat en el seu equip humà necessiten promoure una implicació que va més enllà d’un sentiment de pertinença. Han de vincular-los a la missió, a la visió, a l’estratègia, als objectius, als valors... Per això és important que aquesta nova empresa resultant mostri aquesta filosofia.
És cert que hores d’ara també cap la possible interpretació que la intenció d’implicar els treballadors sigui tàctica davant les retallades d’oficines i personal que caldrà portar a terme. Desitgem no únicament que no sigui així sinó que els valors corporatius de la nova entitat resultant reculli el millor de les constituents i faci una aposta per la responsabilitat social, implicant els seus treballadors i els diferents grups d’interès.
Tenint en compte que la nova entitat passarà a ocupar la tercera posició dins el rànquing de les caixes del país, després de Caixa de Pensions i Caixa Catalunya, seria molt important un compromís d’RS profund, que vagi més enllà de l’obra social i afecti tota la dimensió corporativa.
Sembla un començament interessant el fet que hagin convocat un concurs entre els 4.500 empleats que treballen en aquestes entitats. Aquest nom no serà preeminent, ja que està previst que operin en els respectius territoris amb les marques que corresponen amb les denominacions territorials que tenen ara. Però formarà part de la identitat corporativa per construir, la que s’hauria de sostenir sobre un model impregnat d’RS.
El nou nom ha de transmetre el concepte i els valors de la fusió, així com la filosofia i el posicionament de la nova entitat: «Es buscarà una identitat que aporti valor, que causi impacte en el mercat i, sobretot, que sigui original i singular».
Jo en diria CaixaCor. Tot i que no sóc treballador de cap de les quatre caixes implicades, em permeto de llançar una proposta per al nom de la nova entitat resultant. La paraula Caixa és irrenunciable, mentre que Cor és breu, clara i aporta els seus diversos sentits simbòlics: nucli, esperit, valors, fortalesa. Nucli com a centralitat i agregat; valors com a desig d’aquesta aposta per l’RS que ens agradaria que fos estratègica i profunda.
Una curiositat: a les condicions han indicat que també es tindrà en compte que funcioni tant en català com en castellà, ja sigui perquè es pot traduir o perquè és equivalent en totes dues llengües. Una mica provincià el plantejament: seguint aquest criteri la Caixa de Pensions no hauria estat mai La Caixa! Insisteixo amb més motiu amb la proposta de CaixaCor, ja que cor és gairebé com en anglès, core, amb aquest mateix sentit de nucli.
PS: Per cert que avui l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas d'Espanya ha donat a conèixer les pel·lícules candidates als Oscars entre les quals Mapa dels sons de Tòquio d'Isabel Coixet. Fins i tot en un lloc com aquest han hagut de pronunciar el nom de la directora així: Coicset. Manca de cultura? Manca de sensibilitat? Ho afegim com a postscriptum a aquest apunt perquè crèiem que la presència de la Caixa (o de Freixenet) havia facilitat que a les terres castellanes es conegués que en les dues llengües veïnes a dreta i a esquerra, català i portuguès, 'ix' es pronuncia com l’anglès 'sh'.
De manera creixent les empreses que basen la creació de valor i la competitivitat en el seu equip humà necessiten promoure una implicació que va més enllà d’un sentiment de pertinença. Han de vincular-los a la missió, a la visió, a l’estratègia, als objectius, als valors... Per això és important que aquesta nova empresa resultant mostri aquesta filosofia.
És cert que hores d’ara també cap la possible interpretació que la intenció d’implicar els treballadors sigui tàctica davant les retallades d’oficines i personal que caldrà portar a terme. Desitgem no únicament que no sigui així sinó que els valors corporatius de la nova entitat resultant reculli el millor de les constituents i faci una aposta per la responsabilitat social, implicant els seus treballadors i els diferents grups d’interès.
Tenint en compte que la nova entitat passarà a ocupar la tercera posició dins el rànquing de les caixes del país, després de Caixa de Pensions i Caixa Catalunya, seria molt important un compromís d’RS profund, que vagi més enllà de l’obra social i afecti tota la dimensió corporativa.
Sembla un començament interessant el fet que hagin convocat un concurs entre els 4.500 empleats que treballen en aquestes entitats. Aquest nom no serà preeminent, ja que està previst que operin en els respectius territoris amb les marques que corresponen amb les denominacions territorials que tenen ara. Però formarà part de la identitat corporativa per construir, la que s’hauria de sostenir sobre un model impregnat d’RS.
El nou nom ha de transmetre el concepte i els valors de la fusió, així com la filosofia i el posicionament de la nova entitat: «Es buscarà una identitat que aporti valor, que causi impacte en el mercat i, sobretot, que sigui original i singular».
Jo en diria CaixaCor. Tot i que no sóc treballador de cap de les quatre caixes implicades, em permeto de llançar una proposta per al nom de la nova entitat resultant. La paraula Caixa és irrenunciable, mentre que Cor és breu, clara i aporta els seus diversos sentits simbòlics: nucli, esperit, valors, fortalesa. Nucli com a centralitat i agregat; valors com a desig d’aquesta aposta per l’RS que ens agradaria que fos estratègica i profunda.
Una curiositat: a les condicions han indicat que també es tindrà en compte que funcioni tant en català com en castellà, ja sigui perquè es pot traduir o perquè és equivalent en totes dues llengües. Una mica provincià el plantejament: seguint aquest criteri la Caixa de Pensions no hauria estat mai La Caixa! Insisteixo amb més motiu amb la proposta de CaixaCor, ja que cor és gairebé com en anglès, core, amb aquest mateix sentit de nucli.
PS: Per cert que avui l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas d'Espanya ha donat a conèixer les pel·lícules candidates als Oscars entre les quals Mapa dels sons de Tòquio d'Isabel Coixet. Fins i tot en un lloc com aquest han hagut de pronunciar el nom de la directora així: Coicset. Manca de cultura? Manca de sensibilitat? Ho afegim com a postscriptum a aquest apunt perquè crèiem que la presència de la Caixa (o de Freixenet) havia facilitat que a les terres castellanes es conegués que en les dues llengües veïnes a dreta i a esquerra, català i portuguès, 'ix' es pronuncia com l’anglès 'sh'.
31.8.05
Acomplim amb el deure de presentar-nos
El vistant furtiu ja em sabrà disculpar si ensopega amb algun mot lleig, ja que forma part de la diversitat de productes lingüístics on triar i remenar amb mentalitat d'observadors.
I si algú se sent temptat de fer-hi alguna col·laboració... doncs endavant, que de rars de mena el país n'és ple.
23.12.04
Proposta d'un neologisme en català: els 'partprenents'
Nota: còpia de l'apunt publicat a Responsabilitat Global el 23.12.04
En el marc d'un conferència sobre RSC a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials (13-12-04), Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va formular la proposta de 'partprenent', per referir-se a les parts interessades de l'empresa. Aquest mot, que equivaldria a l'anglès 'stakeholder', podria alternar amb 'parts interessades', 'grups d'interès', 'cointeressats', o altres formes de referir-s'hi, però dotant la disciplina de la RSC d'una paraula clau que expressi nítidament aquest concepte.
PROPOSTA DEL NEOLOGISME 'PARTPRENENTS'
L'Ètica de Negoci és una disciplina acadèmica que, sense ser nova, ha adquirit un impuls molt important com a conseqüència de l'adopció en els darrers anys de pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa per part de moltes empreses i la rellevància social i mediàtica que ha obtingut aquest enfocament de gestió.
Com succeeix amb tota disciplina que fa front a una realitat dinàmica, ha d'anar perfilant els seus conceptes per tal que s'adeqüin als contextos reals, alhora que ha de produir paraules que expressin aquests conceptes amb la major claredat i funcionalitat possible.
En el cas que ens ocupa, la disciplina es val de mots manllevats provisionalment de l'anglès que no acaben de trobar l'expressió corresponent en català que faci fortuna, essent el cas paradigmàtic els anomenats stakeholders, és a dir, els diferents grups interns o externs de l'empresa que tenen alguna mena d'interès, punt de vista o posicionament sobre l'empresa en el seu conjunt, tant el les seves operacions i resultats com en els conseqüències de les seves accions.
Com a expressió alternativa per a referir-s'hi hom empra 'parts interessades', tant en català com el seu equivalent en castellà. Tanmateix, un concepte que no disposi d'un mot específic sempre tindrà una gran feblesa, i més quan aquesta expressió alterna amb altres possibilitats (també 'grups d'interès'...) o especialment quan els mots que composen l'expressió són d'un ús tan vulgar i polisèmic (grup, part, interès) que dóna lloc a una expressió semànticament dispersa que difícilment podrà fossilitzar o lexicalitzar en un veritable mot compost.
L'expressió anglesa és de difícil traducció, essent un mot compost que, a més, deu la seva construcció a partir del paral·lelisme amb un altre mot: els shareholders o stockholders, és a dir els que tenen accions o participacions, els accionistes. És il·lustrativa la imatge i el referent que crea la correlació dels dos mots compostos. Els que tenen les accions i els que tenen el punt d'interès. Tanmateix en català es fa més difícil de produir un paral·lelisme similar, ja que un hipotètic interès-tenidor sols funcionaria si tinguéssim un acció-tenidor. Així mateix, tampoc semblen solucions vàlides 'interessatista' o 'interessatari' cercant una solució creativa a partir d'accionista o propietari.
Per tant, podem cercar un altra possible mot, simple o compost, per evitar haver de valer-nos de l'articulació de dos mots no travats, per a donar compte d'un concepte que està esdevenint necessària en el món de la gestió. Particularment no em resulta satisfactòria la paraula ?part? en la mesura que suggereixi una divisòria (parlar de parts remet a l?advocacia i suggereix un posicionament advers) ni 'interès' (aplicat a la relació entre parts connota un sentit adversatiu). En qualsevol cas, l'opció més desestimable seria aquella que suggereixi 'l'altra banda de la taula' com podria ser el cas de 'contrapart'.
És per això que s'imposa cercar un neologisme que respongui a les necessitats expressives de la llengua i de la disciplina. En aquest sentit, en el marc de la conferència del dia 13-12-04 a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials, vaig formular la proposta de 'partprenents'. Partprenents denota els que prenen part i, en provenir de l'expressió prendre part (semànticament més propera a participar que a prendre partit) no remet al sentit de parts oposades o contraposades sinó a un sentit de caràcter més asèpticament col·laboratiu o participatiu. Els partprenents de l'empresa, per tant, seran els que d'alguna manera hi prenen part, hi tenen part, participen de les activitats o conseqüències de l'activitat empresarial.
D'aquesta manera, 'partprenent' significaria 'aquell grup, persona o organització que té alguna mena d'interès al voltant de les operacions o l'existència d'una determinada organització, especialment quan aquesta reconeix que té una obligació moral envers aquella'.
En tant que construcció lèxica el mot compost 'partprenent' és coherent i adequat a la llengua catalana, de manera que els parlants podran usar-la sense cap dificultat en la mesura que la interpretació del seu significat està mancada d'opacitat i té una articulació fònica correcta (no dóna lloc a un resultat cacofònic). A més, fet que és absolutament crucial a l'hora de crear neologismes, té un paral·lelisme consolidat en una altra llengua romànica, en aquest cas el francès: 'parties prenantes'.
En el marc d'un conferència sobre RSC a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials (13-12-04), Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va formular la proposta de 'partprenent', per referir-se a les parts interessades de l'empresa. Aquest mot, que equivaldria a l'anglès 'stakeholder', podria alternar amb 'parts interessades', 'grups d'interès', 'cointeressats', o altres formes de referir-s'hi, però dotant la disciplina de la RSC d'una paraula clau que expressi nítidament aquest concepte.
PROPOSTA DEL NEOLOGISME 'PARTPRENENTS'
L'Ètica de Negoci és una disciplina acadèmica que, sense ser nova, ha adquirit un impuls molt important com a conseqüència de l'adopció en els darrers anys de pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa per part de moltes empreses i la rellevància social i mediàtica que ha obtingut aquest enfocament de gestió.
Com succeeix amb tota disciplina que fa front a una realitat dinàmica, ha d'anar perfilant els seus conceptes per tal que s'adeqüin als contextos reals, alhora que ha de produir paraules que expressin aquests conceptes amb la major claredat i funcionalitat possible.
En el cas que ens ocupa, la disciplina es val de mots manllevats provisionalment de l'anglès que no acaben de trobar l'expressió corresponent en català que faci fortuna, essent el cas paradigmàtic els anomenats stakeholders, és a dir, els diferents grups interns o externs de l'empresa que tenen alguna mena d'interès, punt de vista o posicionament sobre l'empresa en el seu conjunt, tant el les seves operacions i resultats com en els conseqüències de les seves accions.
Com a expressió alternativa per a referir-s'hi hom empra 'parts interessades', tant en català com el seu equivalent en castellà. Tanmateix, un concepte que no disposi d'un mot específic sempre tindrà una gran feblesa, i més quan aquesta expressió alterna amb altres possibilitats (també 'grups d'interès'...) o especialment quan els mots que composen l'expressió són d'un ús tan vulgar i polisèmic (grup, part, interès) que dóna lloc a una expressió semànticament dispersa que difícilment podrà fossilitzar o lexicalitzar en un veritable mot compost.
L'expressió anglesa és de difícil traducció, essent un mot compost que, a més, deu la seva construcció a partir del paral·lelisme amb un altre mot: els shareholders o stockholders, és a dir els que tenen accions o participacions, els accionistes. És il·lustrativa la imatge i el referent que crea la correlació dels dos mots compostos. Els que tenen les accions i els que tenen el punt d'interès. Tanmateix en català es fa més difícil de produir un paral·lelisme similar, ja que un hipotètic interès-tenidor sols funcionaria si tinguéssim un acció-tenidor. Així mateix, tampoc semblen solucions vàlides 'interessatista' o 'interessatari' cercant una solució creativa a partir d'accionista o propietari.
Per tant, podem cercar un altra possible mot, simple o compost, per evitar haver de valer-nos de l'articulació de dos mots no travats, per a donar compte d'un concepte que està esdevenint necessària en el món de la gestió. Particularment no em resulta satisfactòria la paraula ?part? en la mesura que suggereixi una divisòria (parlar de parts remet a l?advocacia i suggereix un posicionament advers) ni 'interès' (aplicat a la relació entre parts connota un sentit adversatiu). En qualsevol cas, l'opció més desestimable seria aquella que suggereixi 'l'altra banda de la taula' com podria ser el cas de 'contrapart'.
És per això que s'imposa cercar un neologisme que respongui a les necessitats expressives de la llengua i de la disciplina. En aquest sentit, en el marc de la conferència del dia 13-12-04 a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials, vaig formular la proposta de 'partprenents'. Partprenents denota els que prenen part i, en provenir de l'expressió prendre part (semànticament més propera a participar que a prendre partit) no remet al sentit de parts oposades o contraposades sinó a un sentit de caràcter més asèpticament col·laboratiu o participatiu. Els partprenents de l'empresa, per tant, seran els que d'alguna manera hi prenen part, hi tenen part, participen de les activitats o conseqüències de l'activitat empresarial.
D'aquesta manera, 'partprenent' significaria 'aquell grup, persona o organització que té alguna mena d'interès al voltant de les operacions o l'existència d'una determinada organització, especialment quan aquesta reconeix que té una obligació moral envers aquella'.
En tant que construcció lèxica el mot compost 'partprenent' és coherent i adequat a la llengua catalana, de manera que els parlants podran usar-la sense cap dificultat en la mesura que la interpretació del seu significat està mancada d'opacitat i té una articulació fònica correcta (no dóna lloc a un resultat cacofònic). A més, fet que és absolutament crucial a l'hora de crear neologismes, té un paral·lelisme consolidat en una altra llengua romànica, en aquest cas el francès: 'parties prenantes'.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)