El nom de les vocals

#Psicolabis .

Sorprèn i atabala que en anglès no tinguin noms per a referir-se a les vocals (no em refereixo a les 5 vocals escrites sinó a les múltiples pronúncies). Almenys jo les conec. Em sembla que sols tenen el nom de schwa per a referir-se a la vocal neutra i prou.

Aleshores el que fan servir és un exemple: la vocal de 'trust'...

És una mica penós... i difícil perquè t'obliga a parar bé l'orella. Si precisament tenim un problema per captar la distinció subtil entre diverses sonoritats, sols cal que no puguem referir-nos-hi per un nom.

El que passa que molt em temo que això deu tenir una explicació. Com que segons dialectes, variants, registres i argots les pronuncien uns i altres de maneres tan diverses i impossibles de classificar, així van fent i cada cop que en parlen fan una aproximació al so però sense fixar-lo clarament. D'altra banda, com que tinc la sensació que en anglès les maneres de pronunciar van evolucionant de manera significativa cada generació pel cap baix, doncs així també eviten fixar fórmules que queden ràpidament superades.

Si té alguna altra sensació o explicació que me la sigui sis plau!

I com hem dit, solament la vocal neutra té nom. La schwa. Crec que això juga a favor de la meva teoria perquè la vocal neutra deu ser l'única vocal que pel seu caràcter absolutament central tots la fan igual, cosa que permet que tingui nom propi!

Ara bé  -nota curiosa!-  el propi nom de la vocal no conté aquesta vocal sinó una altra. La schwa es pronuncia shwä, amb una 'a' com la de father. Com que no té nom, jo l'he batejada amb "a enfadada".

La defineixen així: A mid-central neutral vowel, typically occurring in unstressed syllables, as the final vowel of English sofa. The symbol (ə) used to represent an unstressed neutral vowel and, in some systems of phonetic transcription, a stressed mid-central vowel, as in but.

I l'origen del mot és aquest: German, from Hebrew šəwā', probably from Syriac (nuqzē) šwayyā, even (points), pl. passive participle of šwā, to be even.