#Psicolabis .
No és això el que diu el titular d'avui! En veritat diu "Zapatero i Rajoy es reuniran aviat per abordar el traspàs". Però pronunciat per alguns forasters com ara els anglesos, bé podria haver semblat això altre.
El cas és que la -d- entre vocals, com la de 'abordar' en la majoria de llengües es pronuncia igual que la 'd' inicial, la de 'donar'. Però com a conseqüència del substrat lingüístic, resulta que tant el català com el castellà van passar a pronunciar aquestes 'd' amb un so que ja no és oclusiu. El mateix cas passa amb les 'b' i les 'g'.
Igual que per a un anglès li és molt difícil acostumar-se a aquesta pronúncia, també ho és per a nosaltres a la inversa. I a més pot donar confusions. Com que la nostra 'd' és més suau pot tendir a pronunciar-se d'una manera tan relaxada que sigui gairebé imperceptible, que tot just s'endevini. Per això que moltes han tendit a desaparèixer, com els passa encara avui en el castellà, que estan una mica asustaos.
Però a nosaltres ens passa el contrari. Podem confondre una -d- intervocàlica forta (oclusiva) amb una t. Però això que ens passa a nosaltres també els pot passar als anglesos. I de fet, per facilitar la comprensió en algun cas es pot arribar a modificar la vocal anterior.
És el cas del diftongs 'ai' (segons pronúncia), ja que si va seguit d'una consonant sorda té tendència a tancar-se cosa que permet diferenciar millor parelles com rider / writter:
The quality of the vowel /aɪ/ is influenced by a following unvoiced stop, fricative, or affricate, which makes the vowel less open. Thus, for example, writer is distinguished from rider even though the /t/ and /d/ are pronounced essentially identically in this environment; and the vowel quality in fife differs from that in five.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada