Diccionaris català UPF

Català
BOBNEO  (Banc de l'Observatori de Neologia. UPF)		BOBNEO recull els neologismes lèxics procedents dels mitjans de comunicació, escrits i orals, en català i en castellà, recollits des del 1992. Aquest banc de neologismes és un buidatge, on cada nou terme es pot veure dins el seu context. Elaborat per l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra.
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana		El Corpus recull els mots usats en els textos escrits en català, principalment obres literàries des del 1833 fins a finals del s. XX, però també inclou obres en llengua no literària. Molts d'aquests mots no es corresponen amb les formes normatives de l'Institut d'Estudis Catalans. Si voleu assegurar-vos que un lema o una forma són normatius, heu de consultar directament el Diccionari de la llengua catalana (DIEC).
Diccionari català-valencià-balear(Alcover-Moll)		Edició electrònica del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d'A. M. Alcover i F. de B. Moll, resultat del projecte d'informatització del DCVB dut a terme a l'IEC.
Diccionari de la llengua catalana(IEC)		Versió electrònica de la 2a edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Diccionari descriptiu de la llengua catalana		El Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) inclou unitats lèxiques (mots o expressions complexes) i aquells valors (significats i usos) que són considerats normatius. Per consultar el diccionari cal omplir la "Sol.licitud d'accés", i us enviaran per correu electrònic el vostre codi d’usuari i la vostra contrasenya. El DDLC forma part del projecte d'elaboració del Diccionari del Català Contemporani (DCC).
Diccionari invers de la Llengua Catalana		Diccionari invers de català, a partir de cada terme fa un enllaç al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, on es pot consultar la definició. Elaborat per Oriol Vilaseca.
Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià		El DOPV aplega 79.000 entrades i és consultable en pdf.
Diccionari valencià online		Diccionari que defineix paraules en valencià, les tradueix al castellà, i conjuga verbs. Elaborat a partir del diccionari integrat en el programa de traducció i correcció del valencià Salt 3.0, desenvolupat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana.
Diccionaris.cat (Vox/Larousse), o  Diccionarios.com (Vox/Larousse)		Pàgina de consulta dels diccionaris Vox/Larousse, aquí hi trobareu entre d'altres diccionaris, un diccionari monolingüe de la llengua catalana, un de sinònims i els bilingües català-castellà, català-francès i català-anglès.
Gran diccionari de la llengua catalana (Grup Enciclopèdia Catalana)		Diccionari de la Fundació Enciclopèdia Catalana, en llengua catalana.
Neoloteca (Termcat)		Neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la definició i les equivalències en altres llengües.

Bilingües i multilingües

Català

Castellà

Anglès

Alemany

Francès

Català
Diccionari anglès-català de codi obert		Diccionari bilingüe anglès-català, català-anglès.
Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany		Diccionari multilingüe dividit en dues parts: en la primera (accès pel botó català) ens dóna la definició en català, i les equivalències en castellà, anglès, francès i alemany ; en la segona part (accès pels botons castellà-anglès-francès-alemany) conté quatre diccionaris inversos: castellà-català, anglès-català, francès-català i alemany-català.
Diccionarios.com (Vox/Larousse)		Pàgina de consulta dels diccionaris Vox/Larousse, coneguda comDiccionarios.com, aquí hi trobareu entre d'altres diccionaris, els diccionaris bilingües de català, castellà, anglès, francès, etc...

http://www.upf.edu/bibtic/traduc/trad1.html

Anunci de pega

Si jo hagués de fer un anunci de certa pega, el faria així:

Imagineu-vos una visita a una cova d'aquestes amb estalagmites i amb estalactites, com ara la Cova del Drac de Mallorca, algunes de les quals són tan primes que amb un copet es poden fracturar. El guia alerta un turista que, esverat damunt la barqueta, no para de fer bellugar els braços aproximant-se perillosament a aquestes belleses naturals. El guia alerta que s'acosta una estalactita però el turista maldestre no se n'adona i la trenca:

-Guia de la Cova del Drac: Estalactita!!!
-Turista maldestre: ¿¿Está lactita?? ¡¡Está Loctite!! (tot enganxant el fragment trencat amb aquesta pega instantània)

El marketplace no és el mercat de Calaf

Avui s'ha presentat el primer Marketplace de Catalunya, un espai de trobada entre empreses i entitats sense ànim de lucre.

En aquest món actual, on la informació flueix per tot arreu, de vegades calen espais presencials on poder articular els intercanvis. La virtualitat no aporta els elements personals i de confiança que ens pot donar el cara a cara. Avui mateix també llegeixo que a Madrid neix un altre marketplace, tot i que amb un tema força diferent:

Nace la primera feria para adoptar cachorros de perro. La asociación Ladridos Vagabundos ha convocado, en colaboración con una clínica veterinaria, la I Feria de Adopciones de Cachorros de Perro, 'Adóptame 2011'.

Però què és un marketplace?

Marketplace és un mot anglès pronunciat mär'kĭt-plās' que no vol dir altra cosa que mercat però en el sentit físic i especialment quan es refereix a un mercat públic. A casa tota la vida n'havíem dit "anar a plaça". I quan volíem remarcar-ho també dèiem vaig a la "plaça del mercat", però no en sentit que anomenaríem una altra plaça perquè de fet anar a plaça o a la plaça del mercat volia dir anar a dins d'un equipament municipal que no era cap plaça. La plaça del mercat era exactament el marketplace, el que nosaltres ara en diem, ras i curt, mercat.

El problema és que el mot mercat és polisèmic i tant vol dir el mercat en sentit abstracte com el "mercat municipal", l'equipament. I lògicament, fer servir el mot mercat, encara que sigui en el sentit de la infraestructura, tendeix a arrossegar connotacions negatives. O, en tot cas, no adequades per a un esdeveniment com el que ens ocupa. En canvi el marketplace, el lloc del mercat, o la plaça del mercat, té una connotació neutra. És l'espai on tot és possible, on el diàleg pot obrir totes les portes.

En anglès, vol dir "An open area or square in a town where a public market or sale is set up", tot i que també ho fan servir en el sentit més abstracte (the world of business and commerce). Però el sentit abstracte no solament és dins el món econòmic o comercial sinó que també es fa servir dins contextos culturals, acadèmics o socials: A situation or place in which values, opinions, and ideas are put forward for debate or recognition: a marketplace for new ideas; the literary marketplace.

Fins i tot en el sentit més físic, els mercats avui tenen un sentit positiu, especialment a Catalunya on s'han modernitzat molt (hi ha certs mercats històrics per Europa que noten massa el pes dels anys). Els mercats públics són llocs interessants on fer la compra perquè hi trobes producte fresc, de proximitat, de la terra, i sovint també esdevenen un punt de centralitat urbana, un punt de trobada, de vertebració dels barris.

En anglès defineixen el "public market" com: markets in public spaces, where independent merchants can sell their products to the public. Typical products sold at public markets include fresh produce and baked goods, locally raised meats and dairy products, and various other food items and handcrafted goods. Public markets often emphasize foods, clothing, and artisanal products reflective of the ethnicities in their respective regions. They can also serve as popular venues for public events and busking. Public markets are distinct from farmers' markets in that they often feature imported goods.

Però aleshores per què no en català?

Efectivament en la nostra llengua tenim recursos suficients i equivalents. Però ens afecta la globalització: arreu d'Europa, aquests esdeveniments es van coneixent amb el nom en la seva versió anglesa. Donat que és una activitat complexa i difícil d'explicar, fer servir l'expressió anglesa fa entendre que no parlem d'un experiment local sinó d'una iniciativa ja testejada internacionalment. Quan l'aventura és proposada per una entitat no lucrativa i adreçada al món empresarial, aquesta prevenció permet jugar sobre segur, passar pels més moderns, connectats, avançats, pels més in o a la page, que es deia abans.

Si en diguéssim "La Plaça" o "El Mercat" caldria un esforç extra per a explicar de què parlem, que ja prou difícil és. No podem negar que fer servir una paraula corrent de la llengua pròpia com a marca no funciona, mentre que una paraula vulgar en una altra llengua sí que pot funcionar com a marca. El problema és que sempre fem ús de l'anglès i que els anglesos en canvi sembla que no tinguin aquest mateix problema i no els cal fer ús d'altres llengües!

El Marketplace serà molt diferent del Mercat de Calaf

En català es fa servir l'expressió "semblar el mercat de Calaf" per a descriure una situació de desordre, desorganització i desacord. Joan Amades (1890-1959) ho explica bé:

La ciutat de Calaf està situada en un planell extraordinàriament fred. Tan fred és, que un dia que se celebrava un dels seus importants mercats s'arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot. Tot esforç per fer-se sentir era inútil. Ben entrat ja el matí, eixí una ullada de sol que desgelà les paraules, i tot d'una se sentiren totes les que havien pronunciat durant les cinc hores anteriors. El brogit i guirigall que va armar-se fou cosa grossa; ningú no entenia res, i tothom fugí eixordat enmig del major desordre i abandonà el mercat i els mercadatges.

Malament rai si el Marketplace s'assemblés un bri al Mercat de Calaf! De fet, no solament ha de ser un lloc de diàleg i intercanvi, sinó que pretén projectar una idea-força al voltant de les col·laboracions, els partenariats i les aliances entre empreses i entitats. Potser és per això que aquest esdeveniment no s'ha organitzat a Calaf sinó a les Drassanes Reials de Barcelona, un indret carregat de potencial.

Fa uns quants segles, d’aquestes drassanes sortien els vaixells que van dominar la Mediterrània, fins al punt que al segle XIII es deia que cap peix gosaria alçar-se sobre el mar si no porta les quatre barres gravades. Va ser la construcció d’un model basat en el confederalisme i les relacions comercials. El dia 11-11-11 sortirà d’aquest mateix espai una idea que vol colonitzar el teixit associatiu, el món empresarial i les agències públiques: les aliances entre sectors han de ser la insígnia del nou temps, un model basat en relacions lliures orientades a la creació de valor per a totes les parts i, finalment, per a la societat.

En tot cas, diguem que mercat prové del llatí mercātus, -us, derivat del verb mercari (comprar, fer comerç) i que plaça prové del llatí vulgar *plattea, del llatí clàssic platea (carrer ample; plaça), i aquest, del grec plateĩa (carrer ample), adjectiu femení de platýs (ample). Aquest 'carrer ample', en les nostres llengües (català, castellà, francès...) ha passat a voler dir plaça mentre que en anglès se n'ha anat cap al més genèric lloc, mentre que la plaça l'han anomenada amb un altre mot d'origen llatí, square, com si diguéssim escaire (o espai escairat). [vegeu la reflexió Que tenim cap mot comú amb square?]

Que tenim cap mot comú amb 'pencil'?

La resposta és afirmativa i és molt senzilla però per a molta gent passa inadvertida. El seu pencil, malgrat que vulgui dir llapis, etimològicament és el nostre pinzell.

Ep, i ara pensa'l.

Per què dic "pensa'l"? Doncs perquè és habitual que hom pronunciï malament aquest mot anglès, que no es diu pencil sinó pĕn'səl, és a dir, tal com en català oriental diem "pensa'l".

pencil: A narrow, generally cylindrical implement for writing, drawing, or marking, consisting of a thin rod of graphite, colored wax, or similar substance encased in wood or held in a mechanical holder.
Something shaped or used like a pencil, especially a narrow medicated or cosmetic stick: an eyebrow pencil.

Etimologia: Middle English pencel, artist's brush, from Old French pincel, peincel, from Vulgar Latin *pēnicellus, alteration of Latin pēnicillus, diminutive of pēniculus.

O sigui que el pencil i el pinzell venen de pēniculus, o sigui penis petit... millor que no aprofundim en el tema. De fet, penis volia dir cua, per tant, el pinzell seria una cueta.

El català llapis o el castellà lapiz provenen de l'italià lapis, substància d'ús pictòric i gràfic, del llatí lapis, -ĭdis 'pedra'. Fixeu-vos que avui dia, tindria més sentit etimològic lapidar llançant llapis que no pedres i rocs! I és que enrocar i empedrar volen dir coses diferents i el lapidar és una paraula culta però malauradament coneguda àmpliament per les notícies que encara ens arriben algun cop (mai millor dit).

¿Tenemos alguna palabra común con 'pencil'?

La respuesta es afirmativa y es muy sencilla pero para mucha gente pasa inadvertida. Su pencil, aunque quiera decir lápiz, etimológicamente es nuestro pincel.

pencil : A narrow, generally cylindrical implemento for writing, drawing, oro marking, consisting of a thin redondo of graphite, colored wax, oro similar Substance encased in wood oro held in a mechanical holder.
Something shaped oro used like a pencil, especially en narrow medicated oro cosmetic stick: an Eyebrows pencil.

Etimología: Middle English pencel, artist s brush, from Old French pincel, peincel, from Vulgar Latin pēnicellus, alteration of Latin pēnicillus, diminutive of pēniculus. 

O sea que el pencil y el pincel vienen de pēniculus, o sea pene pequeño ... mejor que no profundizamos en el tema. De hecho, pene quería decir cola, por lo tanto, el pincel sería una colita...

El catalán llapis o el castellano lapiz provienen del italiano lapis, sustancia de uso pictórico y gráfico, del latín lapis,-idis (piedra). Así pues, hoy en día tendría más sentido etimológico lapidar lanzando lápices que no piedras y rocas! Y es que enrocarse y empedrar quieren decir cosas diferentes y lapidar es una palabra culta pero desgraciadamente conocida ampliamente por las noticias que todavía nos llegan lamentablemente de vez en cuando.

Ús idoni del lèxic

Reprodueixo l'article d'Eugeni S. Reig publicat en EL PUNT dilluns 6 de juny del 2011
Destaco els continguts centrals per si voleu fer-ne una lectura ràpida.

Eugeni S. Reig

Els parlants hem tingut sempre –i continuem tenint– una idea bastant clara i precisa de les paraules que usem. Potser en alguns casos no tenim una idea tan nítida com per a poder donar una definició rigorosa del vocable en qüestió, però sempre tenim –quan diem un mot determinat– una idea prou clara del seu significat com per a saber de què parlem, què volem dir. Probablement moltes persones no tindran capacitat d’explicar d’una manera concreta i exacta què significa, per exemple, la paraula gènere, però segur que tothom entén què volem dir si diem el gènere humà o si parlem de gènere literari o de gènere de punt. De la mateixa manera, tothom sap de què parlem quan emprem paraules com ara ignorant, colgar, acostar, domèstic, regional o qualsevol altra de la nostra llengua. No debades la llengua l’hem creada nosaltres, els parlants, al llarg de segles i segles de parlar-la, a partir del llatí vulgar que parlaven els nostres avantpassats fa més de mil anys. Una llengua és, fonamentalment, un instrument de comunicació, un instrument que aprofita per a que les persones ens comuniquem les unes amb les altres. Quan algú diu alguna cosa emprant determinades paraules, qui l’escolta ha d’entendre què li vol dir qui li parla. Si no fóra així, la llengua no seria útil per a transmetre’ns idees i conceptes, no ens aprofitaria per a entendre’ns.

Les llegües s’han format evolucionant de manera molt lenta al llarg de moltíssims anys i, en eixe període tan llarg de temps, els parlants hem consensuat inconscientment –o no tan inconscientment– els significats dels vocables. Actualment, en el món globalitzat on vivim, es produïxen interferències d’altres llengües que creen confusió i fan que acabem arraconant i deixant d’emprar –en definitiva, eliminant– paraules de la nostra llengua que hem usat durant segles. Les principals llengües que interferixen amb la nostra –tots nosaltres ho sabem molt bé– són el castellà i l’anglés. Aquesta darrera llengua, molt més del que ens pensem.

Vejam alguns exemples d’interferències d’altres llengües que ens afecten de manera negativa.

El verb ignorar, en la nostra llengua, significa 'no saber'. El verb anglés to ignore, que li sembla moltíssim morfològicament, significa 'no fer cas'. Fins ara, si algú em deia «ignore això que em diu ton pare», jo sabia seguríssim que volia dir-me que ell no sabia les coses que li deia mon pare, que no les coneixia. Actualment, si algú em diu «ignore això que em diu ton pare» ja no sé si vol dir-me que no ho sap o vol dir-me que fa cas omís del que li diu mon pare. Com que, per culpa de l’anglés –o més ben dit, per culpa dels que traduïxen de l’anglés de manera inadequada– hui en dia el verb ignorar ja no té el significat inequívoc que ha tingut sempre, ens veiem obligats a prescindir d’aquest verb tan nostre i empobrim una mica la nostra llengua.

De la mateixa manera, com que en castellà el verb colgar significa 'penjar', nosaltres ara ja no colguem res en terra, ara ho soterrem tot. Ara soterrem les vies del tramvia, els cables del telèfon, les canonades d’aigua potable i tot el que calga. Fins ara, només havíem soterrat els cadàvers de les persones. Els cables o les canonades, les colgàvem. I el cadàver d’un gos o de qualsevol altre animal, també. Només soterràvem les persones. Ara ho soterrem tot i ja no colguem res, no siga cosa que algú es pense que ho pengem.

Per una mala traducció de l’anglés, la paraula santuari, que en la nostra llengua significa i sempre ha significat únicament 'lloc sagrat, església o capella a on es venera la imatge o relíquia d’un sant i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge', ara, a causa de les traduccions barroeres de l’anglés, se li assigna el significat de 'lloc a on u es pot amagar impunement de la justícia'. Estem cansats de llegir i de sentir en els mitjans de comunicació que “tal lloc o tal país és un santuari per a tal grup terrorista”. Volen dir que “en eixe lloc o en eixe país els membres del grup terrorista citat es poden amagar impunement perquè no els perseguirà la policia” però en realitat, en bon català, el que diuen és que “els membres d’eixe grup terrorista van en pelegrinatge al lloc o país en qüestió”. Resulta francament còmic.

Un cas verdaderament lamentable és l’ús i abús del verb apropar. Per a expressar la idea de dur una persona o una cosa més a prop d’un lloc determinat els valencians usem i hem usat sempre el verb acostar. Aquest verb el tenim documentat l’any 1250 però podem estar ben segurs que ja es deia molts anys abans. És un verb antiquíssim en la nostra llengua que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles. El verb apropar, en canvi, el tenim documentat per primera volta l’any 1889. És un neologisme que té poc més d’un segle de vida. Com que el significat principal del verb castellà acostar és: «echar o tender a alguien para que duerma o descanse, y con especialidad en la cama», les persones subjugades pel castellà eviten usar aquest verb perquè pensen que algú pot pensar que quan diuen acostar volen dir gitar o ajupir. I damunt, apropar és un castellanisme mental. Com que el castellà de cerca fa acercar, nosaltres copiem el mecanisme i de prop fem apropar. És un cas claríssim de submissió lingüística. Podem assegurar que l’ús que una persona o una col·lectivitat fa del verb apropar és un clar indicador del seu grau de castellanització.

Que apropar és un calc del castellà –i també proper i apropament– ho vaig tractar detalladament en el meu article ¿Apopem l’estatut? que vaig publicar en El Punt (29/11/2010), en Ciudad de Alcoy (05/12/2010), en InfoMigjorn (15/12/2010), en Levante-EMV (20/12/2010) i en el núm. 48 de la revista Valencia al Habla (abril 2011). Aquesta mateixa qüestió la vaig posar de manifest en els meus articles Castellanismes subtils i Valencià acriaturat i castellanitzat, publicats en els mitjans de comunicació anteriorment citats durant els anys 2009 i 2010. Darrerament, han insistit sobre aquesta qüestió tant J. Leonardo Giménez en l’article Acostar i apropar (Levante-EMV, 06/05/2011) com Jaume Corbera Pou en l’article No us hi apropeu ni el creueu (Diari de Balears, 16/05/2011), articles que han estat publicats també en InfoMigjorn. Tant de bo tot aquest esforç aprofitara per a aconseguir que els catalanoparlants deixaren d’usar apropar –i també proper i apropament– tant en la llengua parlada com en l’escrita i utilitzaren sempre acostar, pròxim i acostament, que és com ho han dit els nostres avantpassats durant segles i segles.

Un revòlver útil per a la llengua

Les paraules angleses que tenim en la nostra llengua ens poden ajudar a fixar el coneixement de la terminologia original anglesa, fet que en facilita l'aprenentatge i, a més, enriqueix la nostra cultura general.

Un exemple seria el mot revòlver. És un d'aquests mots que hem incorporat fa tan temps i amb la força comunicativa de les pel·lícules que ja potser ni tenim consciència del seu origen anglès.

Revòlver en anglès és revolver (rĭ-vŏl'vər): a pistol having a revolving cylinder with several cartridge chambers that may be fired in succession.

I procedeix del verb revolve (rĭ-vŏlv'), que vol dir girar en el sentit de fer revolucions, girar al voltant d'un eix o punt central.

En sentit més metafòric, voldria "centrar-se" o "girar al voltant":

• Their troubles revolve around money
• Els seus maldecaps se centraven / giraven al voltant dels calés.

Etimologia: Middle English revolven, to change direction, from Old French revolver, to reflect upon, from Latin revolvere, to turn over, roll back, reflect upon : re-, re- + volvere, to roll.

En català el (re)volver ens va desaparèixer, i fa un segle ens va tornar de la mà de l'anglès, però també es havia deixat rastres: tenim el voltar, que ve de volt, que era el participi de l'antic verb voldre (voltar) procedent directament del llatí vŏlvĕre (fer girar) i actualment desaparegut en benefici de girar, voltar, giravoltar...

I el nostre girar prové del grec però passant pel llatí: llatí gyrare, derivat de gyrus, i aquest, del grec gỹros (gir, cercle). Girar vol dir moure's com una roda al voltant del seu eix o també moure's circularment o espiralment al voltant d'un eix: el primer cas seria la Terra girant sobre ella mateix i el segon girant al voltant del Sol. Per descomptat, també podem deixar la direcció que seguíem i agafar-ne una altra, cosa que podem fer amb un cotxe però, per ara, no amb la Terra.

La història del revòlver: el mot està documentat en català per primer cop al 1919, marca registrada el 1835 pel seu inventor, el coronel nord-americà Samuel Colt (1814-1862). Es tracta d'una arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d'ésser apuntada i disparada amb una sola mà, capaç d'engegar ininterrompudament un seguit de trets.

Per extensió, també es diu revòlver a una peça giratòria que permet d'utilitzar alternativament i optativament algun o alguns dels dispositius, les eines, etc., que suporta o que allotja.

El verb revolver castellà té un altre significat que nosaltres expressem amb regirar, remoure, o remenar.

Sunset, el sol s'asseu

En anglès, set (sĕt) vol dir bàsicament dues coses: col·locar i conjunt. Però serà més fàcil si hi veiem el lligam amb asseure i secta. Goita:

• El set que vol dir conjunt sols pot ser nom. Pot traduir-se per grup de coses, conjunt, col·lecció, sèrie, colla de persones... L'origen és llatiníssim i ve de secta (passant pel francès antic). Si evitem el sentit negatiu de secta i pensem en grup, facció, doncs ja ho tenim.
• L'altre set és el de col·locar, que pot ser verb però també el nom corresponent (l'acció de col·locar). Aquest set antigament volia dir asseure. Asseure és fer seure com set era cause to sit. És a dir, en català podem diferenciar 'seure' de 'asseure'. És diferent dir que jo sec que jo m'assec. O també hi ha un clar matís diferenciat entre "l'he fet seure" i "l'he assegut". 

D'altra banda, aquest origen és el que explica que set sigui un verb transitiu:

Originally set meant "to cause (something) to sit," so that it is now in most cases a transitive verb: She sets the book on the table. He sets the table. Sit is generally an intransitive verb: He sits at the table. 

La idea de "col·locar una taula" antigament era "asseure una taula". Però hi ha alguna excepció: The sun sets (not sits). A hen sets (or sits) on her eggs.

Per cert, en català set també vol dir dues coses, però que no tenen res a veure: set (númeral, de septem) i set d'assedegat (de sitis). De fet, encara vol dir dues coses més, però són dos anglicismes que hem incorporat per al tennis i per a la cinematografia.

Els esdeveniments del Baix

La reflexió linguocreativa d'avui aprofitarà per donar a conèixer l'empresa de dues noies del Baix Llobregat que, malgrat haver començat fa solament dos mesos, ja estan començant a ajudar algunes empreses del seu territori en l'organització d'esdeveniments diversos. A sota de tot hi veureu quina és la seva declaració sobre les intencions empresarials, entre les quals m'encanta que hagin optat per la responsabilitat social. Segur que la bona estrella us acompanyarà! Sort, Marta i Laia!

Dos comentaris sobre la marca:

Event

Event és una paraula inexistent en català, ja que en diem esdeveniment. Però el fet que sigui el mot usat en anglès (i també en castellà amb la forma evento) fa que sigui transparent quant a la seva comprensió. D'altra banda, en la seva forma anglesa s'ha internacionalitzat prou, cosa que fa que el tinguem present arreu, i que sigui fàcil d'associar a marques.

En català i francès hem preferit el mot postverbal esdeveniment / évènement, que com que són més llargs i incorporen la particula '-ment' fa que no tinguin el dring comercial de l'event.

L'event anglès (ĭ-vĕnt') prové del llatí eventus (Latin ēventus, from past participle of ēvenīre, to happen : ē-, ex-, ex- + venīre, to come). També l'évènement francès, però creada a partir del seu propi verb.

En català es dóna una circumstància peculiar, un encreuament. Fa uns quants segles, es van creuar i encreuar els verbs evenīre (sortir, escaure's, produir-se) i devenīre (venir baixant, caure), tots dos derivats de venīre (venir). Així, etimològicament, és com si els "events" catalans es produïssin com de baixada, com raja l'aigua, vaja!

De cara a crear una marca, events és una bona solució, és un mot internacional, que etimològicament podria ser perfectament català i que és curt. És diferent, però, l'ús en el llenguatge parlat i escrit (més enllà de les marques!) on cal dir esdeveniment, tot refusant l'event i sobretot el castellanisme evento que molts fan servir enmig d'una frase catalana tot veient que event no els funciona!

Baix

Aquest baix fa referència a la seva localització empresarial, el Baix Llobregat. Forma part d'un sentit d'identitat que moltes empreses i organitzacions han buscat. Podem arribar a dir "els del Baix" en una conversa i entendre perfectament que ens referim als habitants o a una colla específica de gent que són d'aquesta comarca. Aquest ús identitari sols s'ha desenvolupat al Baix Llobregat: no em consta pas que al Baix Penedès, Baix Camp, Baix Empordà o Baix Ebre també sentit la necessitat d'aquesta baixesa identitària (sense mala intenció!).

He fet aquesta explicació perquè després d'haver dit que els "events" catalans es produïssin com de baixada, algú podria deixar-se anar i pensar que els "baixevents" eren esdeveniments que anaven de baixada... Obviarem també altres interpretacions sobre què podria ser un esdeveniment a les zones baixes...

Anem al moll de l'òs de la reflexió: 'baix', com qualsevol paraula acabada amb x (o amb s...) sonoritza els seu final quan va seguit d'una vocal al mot següent. No vull dir que li posin banda musical, que ja estaria bé, sinó que la 'x' es pronuncia 'j'. Així el Baix Ebre, en dir-ho com una tira fònica, es pronuncia bajebre. De fet, encara que darrera no vingui una vocal sinó una consonant que no sigui sorda, també se sonoritza: ens pot costar més de percebre però diem bajllobregat.

Ara, doncs, la reflexió la centro en el procés de construcció gràfica de la marca. Lògicament, baixevents es pronuncia bajevens, però res no ho diria en veure-ho escrit. Sols és la nostra intuïció de catalanoparlants. El fet que s'escrigui baixevents obliga a fer una 'infracció' lingüística ja que aquesta escriptura implicaria realitzar realment una 'x', sorda.

Lingüísticament, la solució més correcta seria escriure els dos mots separats, però la creació de marques no hi entén de lingüística. Ja sabem que el disseny gràfic pot requerir trencar una paraula sense respectar la convenció de les síl·labes, i fins i tot aquesta és una provocació rendible perquè transmet transgressió...

Però a baixevents han trobat una solució molt bona: escriure-ho amb dos colors: baixevents. Amb aquesta tècnica, es resol la idea que són dos mots i que, malgrat que gràficament estiguin fusionats, en la pronúncia es manté la separació que ens porta a sonoritzar la 'x'.

I que vol aquesta gent de baixevents? Volem…

1. Donar a conèixer la fortalesa empresarial, professional, emprenedora i cultural de la comarca, posicionant i consolidant cadascun dels seus elements a nivell català, espanyol i europeu.

2. Incrementar la xifra de ventes a curt, mig i llarg termini de les empreses que triïn confiar en baixevents.

3. Créixer a nivell empresarial, ampliant la nostra xarxa d’empreses col·laboradores arreu del territori català, per tal de potenciar les sinergies empresarials comarcals i comunitàries.

4. Incentivar el consum local i comarcal de serveis i productes, i no creure que només a Barcelona o grans capitals es troba el què es necessita.

5. Apostar de forma clara per la responsabilitat social corporativa com a valor diferencial i com a l’única forma possible de crèixer eficientment i de forma contributiva a la comarca.

www.baixevents.cat

Un glop a la salut d'en Kofi Annan

A El bou i el beef parlàvem de la relació entre la 'v' i la 'f', que de fet representen el mateix so amb una única diferència: la primera és sonora i la segona és sorda. La 'v', alhora, també es relaciona amb la 'u' semiconsonant. De fet, se suposa que les nostres 'v' (que els betacistes pronunciem 'b') provenen de la 'w' que era com en llatí clàssic es devia pronunciar. O sigui que vent seria went, o wentus.

Em plau ara mostrar un exemple d'evolució w --> v --> f

Es tracta del mot cafè, procedent de l'àrab: alteration (influenced by Italian caffè , from Turkish) of Ottoman Turkish qahveh, from Arabic qahwa.

I aprofitem que el cafè anglès és d'aquests mots que no saps si has de fer amb 'o' oberta o tancada, o tant se val, perquè es permeten les dues pronúncies: kô'fē, kŏf'ē.

Preguem-nos un glop a la salut de qui fou SG de les NU, Kofi Annan.

Acceptes els teus veïns?

Aneu pensant si els voleu acceptar o no... i no estic fent cap reflexió sobre les actituds xenòfobes d'algunes ciutadans sobre els veïns d'altres cultures. Senzillament em disposo a reflexionar sobre una ordre de l'autoritat pública indicant l'obligació d'acceptar els veïns tant si com no. Aquesta ordre està vehiculada per mitjà d'un senyal de trànsit:

Font: Nació Digital

Accepta i Excepte sonen igual en català oriental. Tot i que no en la pronúncia vulgar, ja que 'excepte' sol ser pronunciat amb 's' sonora, com si fos exepte, sense la 'c'. 

Però, sigui com sigui, la cagada és de pes i inacceptable.

Malgrat que pugui semblar que són dos mots que no es poden confondre mai perquè no s'apliquen en contextos equivalents, no és així. Recordo fa temps que un persona no em va entendre a la primera perquè jo li deia que una paraula tenia dues accepcions, i ell entenia dues excepcions.

Donem-li vida a la muda

De vegades t'adones que una paraula la pronuncies malament. Això et pot passar en la teva pròpia llengua, però lògicament és més habitual en una segona llengua. I no em refereixo a un mot acabat d'aprendre sinó a paraules que sempre les has dites malament.

Ara mateix, mig per casualitat, acabo d'adonar-me que pronuncio malament el mot anglès mountain, en el qual no era prou conscient que la 'i' és muda: moun'tən. Tal era el meu error que ara intento dir-la bé i em queda com falsa, com si no fos real. Tinc la sensació que, més enllà que ara ja no podré al·legar desconeixement, em tornarà a sortir amb la 'i'.

De fet, vaig descobrir fa anys que dic una cosa malament en castellà. Bé, en dec dir força més, però aquesta és important perquè és una forma verbal. Tota la vida he dit cantáis, hacéis i decíis. No sé si m'explico... Faig un diftong de dues is, dic decíis i no la forma ortodoxa decís. En parlar ràpid no es nota gaire, queda molt dissimulada, però jo tinc plena consciència de fer la vocal 'i' acompanyada d'una semivocal 'i'.

De fet, quan vaig aprendre castellà a escola, suposo que vaig fer una cosa molt lògica que era aplicar la regla coherentment i fer-ho per a totes les tres conjugacions, més enllà del fet que en la tercera coincidissin dues is. No entenc que a primària no m'ho detectessin. Segurament seria difícil en parlar però no en l'escriptura, ja que segurament jo hauria d'haver escrit les dues is. Tal vegada no vaig haver d'escriure mai un text amb la segona persona del plural del present d'indicatiu d'un verb de la tercera conjugació i que me'l corregissin, i que jo prengués consciència de l'error de pronúncia.

En tot cas, ara ja no té solució. Bé, sí que en té, m'hi podria aplicar. Però si al capdavall ningú m'ho nota, no ve d'aquí i jo dono vida a una 'i' que el fons hi és sols que ha quedat absorbida per la vocal tònica. Tot i així, tinc curiositat per saber si aquest és un error particular o bé hi ha altra gent a qui també els passa una cosa tan rara, que lògicament suposo que ha de ser algú que no tingui el castellà com a llengua familiar.

El Barça té cantera

Aquí teniu dos vídeos, un de la celebració del títol de lliga de la temporada 2010-11, i l'altre de la mateixa celebració però reinterpretada per Crackòvia. Els hem posat amb la intenció d'aclarir que el Barça té cantera, és a dir, ganes de cantar.

Per descomptat que la base d'aquest club és la pedrera, però els èxits li han portat cantera.

Podríem dir: Només de sentir els primers compassos de l'himne ja ens venia cantera.

L'etimologia de cantar té una curiositat. I és que no prové directament de la paraula llatina que volia dir cantar (canere) sinó del freqüentatiu cantare (cantar habitualment).

Al Rodamots ens exemplifiquen la cantera amb aquest retall:

Els jugadors són éssers vius, creixen com les plantes d'un planter i, encara que siguin baixets, acostumen a tenir bona planta. Potser per això planter és una opció millor que no pas pedrera, entesa com el lloc d'on es treu la pedra per pavimentar. Però a Barcelona la Pedrera ens remet a Gaudí, i els nois del planter del Barça ens han fet gaudir. A més, cada cop que han vençut ens han fet venir cantera, és a dir, ganes de cantar. D'aquí que puguem afirmar que el planter fa cantera.

• Màrius Serra, «Cantera?» (Avui Cultura, 20 de maig del 2010)

Oh, wellvinguts, passeuín, passeuín!

Hem parlat de mots híbrids i ens n'hem inventat: forcullera i salsortir. Però a més d'hibridacions dins d'una llengua també n'hi ha entre llengües, com seria el cas de la Vannette. 

Ahir precisament vam acabar parlant de mots híbrids, arran de la marca d'aquesta furgoneta, i us preguntava quin seria al vostre parer l'híbrid més ben aconseguit.

Un híbrid interlingüístic seria precisament el catanyol, de la suma de català i espanyol, com a manera d'anomenar despectivament la llengua catalana que es troba excessiva contaminada per la presència del castellà, ja sigui lèxicament, fonèticament o sintacticament.  Alternativament a catanyol també s'havia proposat cascat, de castellà i català. Si aquesta proposta aporta a més la idea de llengua cascada, desfeta, el catanyol ha triomfat potser perquè expressa de manera diàfana un nou concepte amb un nou mot.

En tot cas, crec que el millor híbrid interlingüístic és Godot. En el camp de la creació, no de marques sinó literària, un exemple idèntic a Vannete seria el de l'obra Tot esperant Godot, en el seu títol original En attendant Godot, on Godot es refereix a Déu, en un mot creat del God anglès i del sufix francès i també català -ot, que implica grandesa però també incorpora un sentit pejoratiu (de casa, casota).

Podem inventar marques o innovacions lèxiques excel·lents amb aquesta tècnica d'hibridació:

• shitarro (de shit + arro): horrible, cagarro,
• clàping (de clapar + ing): no cal explicar-la i ja hauria de constar al diccionari!
• gossing (de gos +ing): anar a passejar el gos
• fotoff (de fot + off): com fuck off
• passeuín (de passeu + in): passeu cap a dins
• wellvinguts (de well + vinguts): oh, wellvinguts, passeuín, passeuín!

Es poden originar sinònims:

• catarro (de cat +arro): gat descomunal

I topònims:

• groundassa (de ground + assa): Terrassa

I antropònims:

• Johnet (de John + et)
• robin+et

Van amb furgoneta de persianes i es troben una caravana

Si fa un temps suggeríem una manera de recordar com és fred en anglès [Si esteu colds prengueu-vos una couldina], ara farem el mateix respecte a furgoneta, una d'aquestes paraules que sovint hi ha gent que no recorda. I que és una cosa és recordar car, mot conegut abastament, i una altra és recordar van, que és com es diu la furgoneta.

I és que com no ha de ser difícil recordar van si fins i tot en català hi ha qui pronuncia fregoneta, potser com si es tractés d'un vehicle de la neteja. La fregoneta potser seria una bona marca per a una empresa de neteja: us frego la casa i la deixo ben neta!

Però tornem a l'anglès perquè a aquesta furgona petita la van anomenar van. Per a aquells que tenim la tendència a fixar-nos en les marques és ben senzill, sols hem de pensar en la vanette, la coneguda furgoneta que crear Nissan. I si no sou de recordar marques, també podeu recórrer a l'etimologia de la paraula, la qual és senzillament un escurçament de caravan (kăr'ə-văn'), o sigui caravana!

I ara se'm bifurca la reflexió... (això de la improvisació té aquest problema). Goita, farem uns quants peranaracabants (en oriental, llegeixi's per'na'cabants):

• Primer peranaracabant: caravana prové del persa karwân o qayrawân (rècua de cavalleries, caravana), potser a través del francès caravane. Però en el sentit de remolc prové de l'anglès caravan, manllevat al francès caravane. O sigui que el mot ens ha arribat per dues bandes. Quines històries més llargues, curioses i bifurcades que tenen alguns mots! (perdó per enrotllar-nos com una persiana!)
• Segon peranaracabant: ja que hem parlat de cotxe/car i furgoneta/van, no podem deixar la col·lecció sense acabar. Tenim el camió: truck (pronunciat trac). Truck sembla una paraula típicament anglesa, però resulta que té origens llatins: [Short for TRUCKLE or from Latin trochus, iron hoop (from Greek trokhos, wheel).]. Aquí la mnemotècnica podria anar relacionada amb un cert sentit onomatopeic (sense relació etimològica): la pronúncia trac suggereix traginar o en castellà traqueteo, dues coses que fan els camions. I és que el so tr-, tra-, trans, implica moviment, traslladar.
• Tercer peranaracabant: ja que hi som, parlem també del car, tot i que aquesta tothom la sap. A banda que comprar un cotxe és car... hauria de ser evident que el car és germà del carro, i per tant també del carrer i la carretera. Per on va el tren? Per la via! Per on va el car? Pel carrer!  Vegeu article sobre el carrer.
• (Derivada interior del tercer peranaracabant: no ho lligueu amb el Carrefour, encara que s'hi hagi d'anar en car o al marge que sigui car o barat, perquè no hi té res a veure, però això són patates d'una altra cruïlla que ja les cuinarem en un altre article)
• Quart peranaracabant: retornant a la vannete, trobo interessant la creació d'aquesta marca d'un model de vehicle, partint d'un mot anglès i afegint-li un sufix francès. Aquests híbrids, i més amb lexemes que tots plegats d'alguna manera compartim, donen lloc a marques que transmeten ràpidament una sensació semàntica, una proximitat, i que no pertanyen ben bé a cap llengua. Per cert, quin seria al vostre parer l'híbrid més ben aconseguit?

Tortugues i galápagos

El dia de la revetlla de Sant Joan vam fer un article titulat "Pigs, petxugues i una traca de xinos", on deixàvem caure la curiositat que en castellà quan anomenen diferent un 'pez' de un 'pescado'. Lògicament a un castellà mai se li ocorreria dir que un riu hi ha pescados.

Francesc Jutglar ens mostra en un article com algun text castellà del segle XVI es diu "Este río tiene muchos pescados", fet que mostra que es tracta d'una traducció:

Per acabar, ens fixarem en un fragment especialment revelador que trobem a Crónica de Nueva España (edició castellana del 1544): "Este río tiene muchos pescados [...] y hicoteas, que son a manera de tortugas." Cal dir que hicotea és el nom aborigen cubà, encara en ús, per a l'única tortuga de riu que tenen allí (fig. 6), i que precisament és gairebé idèntica al més comú dels galápagos castellans (compareu-la amb la fig. 2). En resum: tenim un home amb prou cultura com el bisbe de Panamà, que troba tortugues terrestres gegants i no dubta en dir-ne "galápagos", i això fa encara molt més inversemblant que un suposat castellà, que és capaç d'anomenar galápago a un tortugot terrestre, trobi una tortuga de riu com les de Castella i en comptes de dir-ne galápago ens digui que és una manera de tortuga. Només hi trobo una lògica: el descobridor de les illes Galàpagos era castellà i l'original de la crònica de Cuba era català.

Sens dubte, però, aprofito per a recomanar-vos tot l'article, en el qual la paraula clau que s'analitza no són els peixos sinó les tortugues, mot que segurament el castellà s'ha fet seva recentment però no cinc-cents anys enrere:

Tortuga i Galápago en el lèxic i la toponímia colonial americana
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la catalanitat de la descoberta i primera colonització d'Amèrica per part dels europeus (més enllà de les incursions dels víquings). Tot i això, sempre cal revisar tots els indicis per tal de comprovar i reforçar una teoria, o bé descartar-la en cas que no expliqui els fets observats. Amb aquest ànim, vaig endegar una investigació dels noms dels animals americans, pensant que havien de mostrar indicis de catalanitat. [...]

El gran recapte

Fa uns dies vam donar a conèixer des de Responsabilitat Global que El Banc d'Aliments busca voluntaris per al Gran Recapte 2011.

I vam observar que en algun altre mitjà havien feminitzat el terme: la recapta o la recapte... 

Per tant, hem decidit donar a conèixer l'activitat que hi ha darrere el mot, i també el gènere del mot:

La Fundació Banc d'Aliments de Barcelona organitza anualment una campanya de marcat ressò mediàtic, el Gran Recapte, que enguany se celebrarà els dies 25 i 26 de novembre. La seva infraestructura abasta tot el territori pel que li cal un nombre important de voluntaris. Fins la data hi han col·laborat més de 4.000 persones de manera desinteressada, bé sigui en atenció dels diversos punts de donació que s'activen en mercats i centres cívics, com en tasques de logística. La campanya per al Gran Recapte 2011 ja ha obert finestra al twitter a la recerca de voluntaris.


El Banc d'Aliments té com a objectiu principal la lluita contra el malbaratament i la fam més propera, treballa per la seguretat d'una distribució justa per a que els aliments arribin als més necessitats d'aquí i té com a base la gratuïtat i els voluntaris que porten la gestió diària.

La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris donats per les empreses i repartir-los entre les entitats benèfiques homologades que els fan arribar a les persones que passen fam en l’àrea més propera, per ajudar a pal·liar la pobresa i la marginació local.

I ara anem pel gènere:

recapte [s. XIII; de recaptar]

m 1 1 Provisió de coses a consumir o a usar. Feu-li donar bon recapte de pa i de diners. Ells mateixos es portaven tot el recapte d'armaments.

2 Menjar. Hi havia molta gana i poc recapte. 

Per altres significats entreu a recapte.

En anglès, això del recapte, més aviat en diuen amb una altra mot, collect, que també fem servir en català: fer una col·lecta.

collect (kə-lĕkt') ve a ser fer colla, recollir, col·leccionar, fer una col·lecta, fer recapte

v.tr.
To bring together in a group or mass; gather.
To accumulate as a hobby or for study.
To call for and obtain payment of: collect taxes.
To recover control of: collect one's emotions.
To call for (someone); pick up: collected the children and drove home.v.intr.
To come together in a group or mass; gather. See synonyms at gather.
To take in payments or donations: collecting for charity.adv. & adj.
With payment to be made by the receiver: called collect; a collect phone call.

[Middle English collecten, from Latin colligere, collēct- : com-, com- + legere, to gather.]

Geòlegs titllen d '"inacceptable" incloure la geodiversitat en biodiversitat en el Pla Estratègic de Patrimoni Natural

L'Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs ha qualificat d'inacceptable que el nou text del Pla Estratègic del Patrimoni Natural i Biodiversitat inclogui el concepte de la geodiversitat dins de la biodiversitat perquè assegura que són conceptes diferents.

És curiós que mentre que alguns lingüistes malden per incorporar la diversitat lingüística dins la biodiversitat, per aprofitar-se del corrent ascendent d'aquest concepte i crear sinèrgies en la seva protecció, altres com els de les pedres, no hi tenen cap interès, segurament amb raó.

ENVIAT PER: ECOTICIAS.COM / XARXA / AGÈNCIES, 2011.06.21

Així ho considera en el seu informe al Consell Estatal per al Patrimoni Natural, en què insisteix que encara que ambdós conceptes estan relacionats tots dos tenen el seu propi significat des del punt de vista tècnic com des del estrictament científic i subratllen que no es pot utilitzar un en substitució de l'altre. "No és molt encertat agrupar la geodiversitat com una part de la biodiversitat", sentencia el text.

A més, els geòlegs proposen substituir el terme de biodiversitat pel de patrimoni natural en els casos en què es faci referència també als aspectes relatius al patrimoni geològic ia la geodiversitat.  Més a ECOticias.com - ep

biodiversitat [de bio- i diversitat]
f ECOL 1 Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit.
2 GEN Conjunt de totes les variants genètiques existents d'organismes, incloent-hi les creades i propagades artificialment a través de mutacions aparegudes o provocades en cultius de laboratori i introduïdes o combinades de maneres que no es trobaven en estat lliure.

A la viquipèdia: S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. (Definició dels nivells de la biodiversitat segons la Convenció sobre la Diversitat Biològica - Río 1992). Més.

Geodiversitat no existeix ni al diccionari ni a la viquipèdia catalana, però a la wikipedia anglesa:

Geodiversity is the variety of earth materials, forms and processes that constitute and shape the Earth, either the whole or a specific part of it. Relevant materials include minerals, rocks, sediments,fossils, soils and water. Forms may comprise folds, faults, landforms and other expressions of morphology or relations between units of earth material. Any natural process that continues to act upon, maintain or modify either material or form (for example tectonics, sediment transport,pedogenesis) represents another aspect of geodiversity. However geodiversity is not normally defined to include the likes of landscaping, concrete or other significant human influence.

Anem-s-en i no us en enfoteu!

Ahir vaig titular la reflexió "Aixins, nantros solsament ens en enfotem dugues vegades". Fixeu-vos que vaig escriure "ens en enfotem" i no "ens n'enfotem" o "ens en fotem".

Normativament seria "ens en fotem". Però igual que passa amb enriure-se'n, hi ha una pronúncia col·loquial molt viva i expressiva que ha adjuntat el pronom a la base lèxica.

Però el que vull comentar és una altra cosa: en alguns llocs presumptament no apostrofem aquesta combinació "ens + en + vocal" o "us + en + vocal". Se n'ha parlat força però la meva impressió és diferent. Crec que sí que apostrofem (parlant, vull dir). La circumstància estranya rau en el primer pronom, ens o us.

Jo crec que diem "enze n'enfotem" o "uze n'enfoteu". És a dir, per algun motiu hem afegit una epèntesi vocal (una 'e' afegida) per a reforçar la sonoritat de la 's' final de ens i us.

He escrit enze i uze per a remarcar la sonoritat ja que normativament ense sonaria sorda (si no és que la considerem una excepció com enfonsar i endinsar). En tot cas, no es tracta pas d'escriure ni enze ni ense, solament de reflexionar sobre quin és el rerefons que dóna lloc a una pronúncia aparentment no apostrofada. 

La sonoritat de les 's' dels pronoms tenen un gran força distintiva, que s'esforça per fer-se present.

De fet, gràcies a aquesta sonoritat diferenciem:

Del normatiu "anem-nos-en" tota la vida n'hem dit "anem-s'en" però atenció; pronunciat sonor, és a dir, anèmzen, i per tant anem-z'en? anem-ze'n? 

Passa el mateix: la composició és anem + ens + en, amb un ens que reclama ser pronunciat enz. Una pronúncia sorda anèmsen equivaldria a  anem + se + en.

Del normatiu "anem a banyar-nos" tota la vida n'havíem dit "anem a banyanze", és a dir "anem a banya(r) + enz. En alguns dialectes que tampoc pronuncien la 'r' final dels infinitius (ni seguida de pronoms) han pogut reduir-ho a banya'ns, ensordint la 's' final. Però a altres se'ns fa estrany i el subsconscient lingüístic ens fa mantenir aquesta sonoritat a costa d'afegir-hi l'epèntesi: banya-nze.

Té difícil escriptura perquè es barreja un infinitiu sense 'r' i una 's' sonora anti normativa... L'important, en tot cas, és saber mantenir les pronúncies d'aquesta mena sense ensordir-les, cosa que està passant fruit de la denigració i arraconament que han tingut. L'altra cosa és com escriure-les per a emprar-les en argot o llenguatge realístic. En un còmic es podria ser plenament antinormatiu i remarcar la 'z': Anem-zen! Però la llengua ha de tenir la manera normativa d'escriure una pronúncia tan estesa. 

La manera de grafiar que aquesta 's' és sonora seria amb doble guionet: anem-s-en (on, per tant, sols hauríem reduït dues lletres de la normativa anem-nos-en.

Aixins, nantros solsament ens en enfotem dugues vegades

Fa uns mesos vam parlar d'un mot vulgar anglès, thusly, on s'havia afegit el "-ly" que serveix per a fer adverbis a un mot, thus, que ja ho era. Vam dir que era com si en català diguéssim aiximent per a dir així: Nantros ho diem aixins, and you thusly

Ara m'adono que en català tenim un mot vulgar que segueix el mateix patró: solsament.

A solsament hem afegit el '-ment' que serveix per a fer adverbis a un mot, 'sols', que ja és un adverbi. Podem dir 'sols' o 'solament' però no 'solsament'. I mira que solsament era un mot usat, i amb una s sonora ben maca!

En totes les llengües tenen els mots col·loquials. En català sembla que els proscrivim, fruit de la necessitat de normalitzar la llengua. De fet, la normalització també demana tenir un corpus de mots col·loquials i àdhuc inacceptables normativament, però que permeten tenir registres de carrer, ja sigui per a una obra literària realista, per a una pel·lícula, per a la ràdio desenfadada, o per als acudits...

Solsament, enfotre-se'n, dugues, o nantros, formen part d'aquest registre que no hem de deixar perdre en mans d'una estandarització necessària però que no ha d'aplicar-se en termes absoluts. I això sense parlar de les variants locals!