Enjoy Gaudí & Delete Dalí

Avui parlarem de dos dels artistes catalans més coneguts internacionalment

No cal que expliquem qui era Gaudí, però potser sí que convé dir que Enjoy Gaudí seria una reiteració del tipus la Vall d'Aran. Expliquem-nos: als pirineus catalans i part del que avui és Catalunya molts anys enrere s'hi havia parlat el basc, i la prova són alguns topònims que ens en queden. Un és precisament 'aran' paraula que significa 'vall'. La Vall d'Aran no vol dir altra cosa que la vall de la vall... coses que passen quan una paraula es converteix en un fòssil que ja no sabem què volia dir.

I amb 'Enjoy Gaudí' passaria un fenomen divertit de reiteració similar. Gaudir, en la forma de temps infinitiu, vol dir exactament el mateix que 'enjoy'. Però és més, per diferents que sonin Gaudí i Enjoy, tenen el mateix origen etimològic.

Del verb llatí 'gaudere' i del substantiu 'gaudium' en català hem obtingut dues paraules diferents, una per la via de l'evolució normal i l'altre com a cultisme posterior. De 'gaudium' obtenim 'goig' (nota per als no catalans: pronunciat gotx). És normal que 'au' passi a 'o' com 'aurum' passa a 'or'. I és normal que el grup '-dium' passi a 'dju' (per la força de la iod o 'i' semiconsonàntica) i després es perdi la vocal final.

Per la via culta, el català recupera directament del llatí el 'gaudir' (pronunciat 'gaudí' en bona part del territori), i per tant el substantiu 'gaudi'.

Així, en català sentim 'gaudi' i sentim 'goig. Però resulta que hi ha qui també sent 'joia', i totes tres paraules són molt vives i expressives! I d'on ens ve la joia (en el sentit lingüístic)? La 'joia' també ens ve del llatí gaudia (plural de gaudium), però passant per l'occità 'joia'.

Algú s'imagina d'on prové l'anglès 'enjoy'? Lògicament del llatí gaudēre, passant per: Middle English enjoien, from Old French enjoir : en-, intensive pref.; see en-1 + joir, to rejoice.

Per cert, en català també tenim el mot 'gai', que vol dir alegre, festiu. No cal dir que també hi està plenament relacionat. Prové de l'occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium 'goig'.

Avui també fem servir el mot gai amb un sentit diferent però semànticament proper: homosexual. El 'gai' va passar de l'occità al francès i d'aquest a l'anglès, que li donà aquest altre sentit en la variant nord-americana.

[vegeu també http://etimologias.dechile.net/?gay]

Després de parlar de l'Enjoy Gaudí, ja podeu imaginar el Delete Dalí...

Un retall en primer lloc:

Escriu Jaume Aymar en unes paraules que cita no sé si del mateix Dalí: «Vaig afirmar categòricament que el darrer gran geni de l’arquitectura seria Gaudí, nom que en català significa gaudir, de la mateixa manera que Dalí prové tal vegada de delir-se. I li vaig explicar que el gaudir i el delir-se són propis del catolicisme i del gòtic mediterrani, reinventats i duts al paroxisme per Gaudí». No és estrany, doncs, que es presenti el llibre "Delir Dalí"

I ara fem el mateix paral·lelisme. Què té a veure delete (esborrar en anglès) i Dalí? Doncs que etimològicament volen dir el mateix.

Dalí prové segurament del verb delir-se (ser afectat per un desig vehement). Delir prové del llatí 'delere' (esborrar, anihilar, sentit que també té delir en català antic). Deliment i indeleble, 'que no es pot esborrar', també tenen la mateixa arrel, però no delit (derivat de delicere, 'atreure') ni deler (de delirium, 'deliri').