Consideracions siderals

Entre l'abundant lèxic que l'anglès i les llengües romàniques compartim, tenim el verb considerar / consider.

Observem amb facilitat que du la partícula con al davant, de manera que ens queda un mot original basat en sider, el qual el podem relacionar amb sideral, siderúrgic i tot d'altres cultismes com siderotècnia, sideròlit, siderita i el terme mèdic siderèmia, ‘presència de ferro a la sang’, que si hi és en excés es diu siderosi.
Ens preguntem si existeix una relació real o bé es tracta d'una casualitat, ja que d'entrada no sembla pas que els significats de considerar i de siderúrgic tinguin gaire cosa en comú.

I en anglès també existeix el mot sider- com a prefix, amb el mateix significat que entre nosaltres: ferro (procedent del prefix grec sidēro-, de la paraula sidēros, ferro). Aleshores, si el mot base és el que significa ferro, quines estranyes evolucions semàntiques ha experimentat el verb considerar?

Tornem al grec. De la mateixa arrel que sideros, en grec tenien el mot sidus, que volia dir estel o constel·lació. De fet, sideral és un cultisme creat a mitjan segle XIX fent-lo derivar de sidus.

D'aquest sentit fèrric, prové el mot considerar, passant pel llatí. I a diferència de sideral, el considerar l'hem usat sempre (per exemple, el feia servir Ramon Llull en el segle XIII). Expliquem com va anar el canvi:

Considerar, al començament, volia dir ‘examinar els estels’. Com ens diu Antoni Llull Martí al llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 160), devia referir-se a la labor dels astròlegs, que després de contemplar l’aspecte del cel, havien de pensar atentament, tenint en compte les posicions del sol i de la lluna i dels planetes amb relació a la de les constel·lacions, en allò que tot això podia indicar, i després es generalitzà l’ús d’aqueix verb amb el sentit d’examinar curosament tots els aspectes d’un afer o d’un problema abans de prendre una decisió. Un derivat del mateix verb llatí que altre temps fou popular i convisqué amb considerar és consirar, que acabà arraconat pel primer, si bé encara s’usa, però no gaire, el seu derivat consirós (pensatiu, pensativo, thoughtful) amb el sentit d’‘absorbit per un pensament o preocupació’.