Reproduïm aquest article a la "contra xifrada" de l'Econòmic on s'explica l'origen de la marca (les marques) Jumbo:
Orgull africà
Jumbo era un gegantí elefant africà capturat a Etiòpia que va ser exhibit a Europa i els Estats Units al final del segle XIX. Amb posterioritat, el nom Jumbo va passar a designar tot allò que, per les seves dimensions, es considera excepcional –aquest va ser el sobrenom del Boeing 474, gegant del cel als anys setanta.
No pas a l'Àfrica. Als països occidentals del continent, el mot Jumbo és sobretot un referent gastronòmic de primer ordre, al mateix nivell que la mandioca o l'oli de cacauet, i, com a tal, forma part de l'imaginari col·lectiu dels africans i del seu patrimoni identitari més arrelat. Fins al punt que els plats més típics de la regió, com ara el pollastre yassa –carn adobada i feta a la graella– i, en general, tot el receptari tradicional, incorporen Jumbo o Maggi, el seu principal competidor.
TOC LOCAL.
A l'Àfrica, Jumbo és la marca comercial d'unes pastilles de caldo que tothom fa servir per assaonar els menjars, per donar-hi un suposat “toc africà”. Per nosaltres és la història d'un èxit empresarial d'una de les grans ensenyes catalanes: Gallina Blanca.
Aquesta història comença a finals dels seixanta, la gran dècada de les independències dels pobles africans. En aquell moment l'empresa que Lluís Carulla i Canals havia creat el 1937 posa els ulls al continent africà. Feia alguns anys que la firma catalana havia aconseguit un gran èxit a Espanya amb les seves pastilles Avecrem, uns cubs de 10 grams de brou deshidratat i comprimit en forma rectangular.
Un producte innovador i unes campanyes publicitàries ben pensades van catapultar Avecrem al lideratge del mercat domèstic. El pas següent va ser diversificar l'oferta amb nous productes alimentaris i obrir-se als mercats exteriors. Amb aquest últim objectiu, Lluís Carulla va fitxar Diego Aliaga, ben coneixedor del mercat africà, com a director d'exportació. Així va començar l'aventura exterior.
No va ser un desembarcament massiu: es va fer país per país per tot l'Àfrica occidental, una regió controlada històricament per Nestlé a través de la seva marca Maggi. Per similitud amb aquest nom es va escollir el nom comercial Mammy, que cap a l'any 1975, després de la queixa de Nestlé, va ser substituït per l'actual Jumbo. També el producte es va anar adaptant als gustos africans: el gust de les pastilles era més intens que el nostre i el caldo resultant, d'un marró més intens. A més, com que el costum de les dones africanes era incorporar dos cubs de 4 grams, Jumbo es va comercialitzar en pastilles de 10 grams i a un preu competitiu. Amb aquest producte més pensat per als costums locals i unes campanyes publicitàries produïdes al gust africà, Jumbo va anar guanyant quota a Maggi, que, com que el mercat estava en expansió, no va presentar una actitud bel·ligerant.
Al final dels vuitanta Gallina Blanca venia cada any uns 650 milions de pastilles de caldo Jumbo a l'Àfrica, el 95% de les seves exportacions. Actualment és present a 26 països del continent, on ha aconseguit liderar el mercat i ha incorporat al nom de la marca l'eslògan proudly african.
En els darrers anys, el consumidor africà s'ha tornat més exigent. Això ha obligat Gallina Blanca Star –propietat al 50% d'Agrolimen i la italiana Findim– a avançar en dos sentits. D'una banda, s'ha augmentat la gamma de productes, incorporant nous sabors, i de l'altra s'ha treballat per associar la marca amb la salut. El cas és que es van començar a qüestionar les bondats d'un producte que donava tant gust als plats: es va veure com un producte màgic.
Així és com, en col·laboració amb les autoritats locals, les pastilles Jumbo comencen a incorporar vitamines. “Jumbo enriquit amb vitamina A es va llançar a la Costa d'Ivori el setembre del 2009 i avui tot el caldo que es ven a l'Àfrica occidental té aquesta propietat amb un gran èxit”, explica Jaume Aler, director general d'Àfrica del grup.
Quaranta anys després de l'entrada al continent, Jumbo s'ha convertit en una marca que reivindica la seva africanitat i que els africans consideren autòctona. La fidelitat és tal que la marca catalana es distribueix als Estats Units i Europa per satisfer les necessitats de les comunitats d'immigrants.
Aler pensa que l'experiència de Gallina Blanca pot ajudar les empreses catalanes que s'aventuren a l'Àfrica: “Vam ser els primers a reconèixer l'Àfrica com una gran oportunitat, però el nostre èxit es fonamenta en el fet que vam desenvolupar productes i polítiques comercials adaptades en col·laboració amb socis locals”, afirma.
Publicat a
- L'Econòmic Catalunya 04-12-2010 Pàgina 32
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/340802-orgull-africa.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada